miniatura|Placa en la que va ser casa de Romain Gary entre 1917 i 1923 Romain Gary (pseudònim de Roman Kacew o Katsev; 1914 - París, 2 de desembre de 1980) fou un escriptor i diplomàtic francès d'origen jueu-lituà.

Biografia Va néixer a Vílnius, Lituània el 8 de maig de 1914, com a Roman Kacew (jiddisch: קצב, rus: Рома́н Ка́цев). Encara que va néixer en terres lituanes de l'Imperi rus, era jueu rus i mai va parlar lituà, sinó rus i jiddisch. Va passar la infància amb la seva mare a Vílnius, quan la ciutat pertanyia a Polònia Oriental, amb el nom de Wilno, on cursà estudis de violí i dansa, sense el menor èxit. Més tard viuen a Varsòvia (1925-1928), uns dos anys i mig, on aprèn polonès a l'escola, i als tretze anys, el 1928, recala amb ella a Niça, perfecciona la llengua francesa i decideix ser escriptor. Atès que el seu pare biològic, un jueu rus, mai el va reconèixer, la seva mare el feia passar per fill d'Ivan Mozzhujin, l'estrella del cinema rus.

Va combatre en les Forces Armades de França com a pilot durant la Segona Guerra Mundial i va ser condecorat com a Heroi de Guerra amb la Creu de Guerra pel general Charles De Gaulle; d'aquesta experiència va escriure Educació europea (1945). Nomenat Cavaller de la Legió d'Honor i Heroi de l'Alliberament, entre d'altres condecoracions públiques, després de concloure estudis de Dret ingressa en la carrera diplomàtica, gràcies al seu poliglotisme, propi de molts jueus expatriats provinents d'Europa de l'Est (parlava i escrivia correctament francès, anglès, rus i alemany, a més de comprendre polonès, castellà, italià, lituà i jiddisch). Després de la guerra va treballar, per tant, com a diplomàtic fins a 1961 i va arribar a ser cònsol general de França a Los Angeles (1958), on va arribar provinent de l'ambaixada de França a La Paz, Bolívia (1956), on era agregat d'afers exteriors, càrrec que també va exercir a Sofia (Bulgària) i Nova York, on va ser representant de França davant l'ONU. Mai va arribar a ser ambaixador, com volia la seva mare, degut, segons deien els seus afins, a la seva vida bohèmia.

Els seus millors amics a París van ser els escriptors André Malraux i Albert Camus, a qui freqüentava en les oficines de l'editorial Gallimard.

Es va casar amb l'escriptora Lesley Blanch i, anys més tard, amb l'actriu americana Jean Seberg, amb la qual va mantenir la relació matrimonial fins al suïcidi d'ella. Fins i tot després de la seva separació, Gary li va pagar els tractaments psiquiàtrics i li va regalar un pis al centre de París, on l'actriu va viure en companyia de l'únic fill de tots dos, Alexandre Diego Gary Seberg (París, 1963), únic hereu de tots dos. El nom espanyol de Diego, segons Romain Gary, li van posar perquè va ser concebut en la seva residència d'estiueig a Palma.

Va emprar els pseudònims Émile Ajar, Fosco Sinibaldi i Shatan Bogat. És l'únic escriptor en la història que ha guanyat dues vegades el Premi Goncourt, la segona vegada amb el pseudònim de Émile Ajar, fet que va generar una gran polèmica a França, amb connotacions legals i que no es va resoldre fins a poc abans del seu suïcidi. Gary es va burlar així de l'alta cultura francesa i la crítica literària més dogmàtica, que acusava la seva obra de romàntica i passada de moda i, no obstant això, celebrava la del tal Émile Ajar un suposat escriptor jove, geni desconegut al qual van lloar sense saber que es tractava del mateix escriptor: Romain Gary.

Va ser autor d'uns trenta llibres, novel·les, relats, assajos i memòries, a més de guions de cinema, mitjà en el qual va arribar a dirigir dues pel·lícules protagonitzades per la seva dona, Jean Seberg. El seu nom figura en els crèdits d'una vintena de pel·lícules, telefilms i sèries de televisió, en qualitat de guionista, argumentista, director o actor (font: www.imdb.com).

Es va suïcidar el 2 de desembre de 1980 al seu apartament de París.

Fruit de les relacions culturals franco-jueves, es va crear a Jerusalem el Centre Culturel Français Romain Gary de Jérusalem.

Obra publicada Amb el nom real Romain Kacew 1935: L'Orage 1935: Une petite femme 1937: Le Vin des morts

Amb el pseudònim de Romain Gary 1945: Éducation européenne 1946: Tulipe 1949: Le Grand Vestiaire 1952: Les Couleurs du jour 1956: Les Racines du ciel (premi Goncourt) 1960: La Promesse de l'aube 1961: Johnnie Cœur 1962: Gloire à nos illustres pionniers 1963: Lady L. 1965: The Ski Bum 1965: Pour Sganarelle 1966: Les Mangeurs d'étoiles 1967: La Danse de Gengis Cohn 1968: La Tête coupable 1969: Adieu Gary Cooper 1970: Chien blanc 1971: Les Trésors de la Mer Rouge 1972: Europa 1973: Les Enchanteurs 1974: La nuit sera calme 1975: Au-delà de cette limite votre ticket n'est plus valable 1977: Clair de femme 1977: Charge d'âme 1979: La Bonne Moitié (teatre) 1979: Les Clowns lyriques 1980: Les Cerfs-volants 1981: Vie et mort d'Émile Ajar (pòstuma) 1984: L'Homme à la colombe (versió pòstuma definitiva)

Amb el pseudònim de Fosco Sinibaldi 1958: L'Homme à la colombe

Amb el pseudònim de Shatan Bogat 1974: Les Têtes de Stéphanie

Amb el pseudònim de Émile Ajar 1974: Gros-Câlin 1975: La Vie devant soi (versió en català: La vida al davant. Barcelona: Angle, 2004) 1976: Pseudo 1979: L'Angoisse du roi Salomon

Premis Premi Goncourt Les arrels del cel (1956) Premi Goncourt La vie devant soi amb el pseudònim de Émile Ajar (1975)

Referències

Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1939-1945 (França) Categoria:Diplomàtics francesos Categoria:Escriptors en anglès Categoria:Membres francesos de la Resistència francesa Categoria:Escriptors de Vílnius Categoria:Alumnes del Liceu Masséna Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Companys de l'Orde de l'Alliberament Categoria:Morts a París Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de París Categoria:Diplomàtics lituans Categoria:Jueus lituans Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Escriptors jueus francesos Categoria:Morts el 1980 Categoria:Militars lituans Categoria:Activistes lituans Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1914