Un vis-a-vis és una expressió procedent del francès vis-à-vis, que significa literalment «cara a cara» o «davant per davant».
Segons el DIEC i el centre de terminologia TERMCAT, en català és un manlleu adaptat que s'escriu amb guionets (vis-a-vis) i fa el plural regular en vis-a-visos.
En francès antic, el mot vis significava «cara», com a adaptació del participi llatí visum ('vist'), del verb videre ('veure').
També es denomina vis-à-vis un tipus de moble o carruatge compost per dos seients on els ocupants queden situats l'un davant de l'altre o en posició oposada. En el cas del sofà, sol tenir una forma similar a una S, de manera que dues persones poden conversar de manera íntima.
Trobada en l'àmbit penitenciari Un ús habitual del terme fa referència a la trobada o comunicació especial en un centre penitenciari entre una persona presa i una altra de l'exterior, en la qual és possible el contacte físic directament i sense la presència de funcionaris de presons.
Segons la terminologia establerta pel TERMCAT per al dret penitenciari, es distingeixen principalment tres modalitats: Vis-a-vis familiar (o comunicació familiar / visita familiar): la trobada que manté un intern amb familiars i coneguts propers. Vis-a-vis de convivència (o comunicació de convivència / visita de convivència): la trobada que manté un intern amb la seva parella i els seus fills menors de deu anys. Vis-a-vis íntim (o comunicació íntima / visita íntima): la trobada de caràcter sexual o íntim que manté l'intern amb la seva parella.
En la legislació i la documentació jurídicas'acostuma a emprar el terme comunicació, mentre que en el llenguatge general la forma més habitual és vis-a-vis o visita.
En el castellà d'Hispanoamèrica, en aquest mateix context no se sol utilitzar el terme vis a vis, sinó denominacions com «visita conyugal», «visita higiènica» o «visita íntima».
Referències
Categoria:Dret penitenciari