Llista de valís de Narbona (àrab: Arbuna) del 720 al 759 (des del setge de Narbona de 719 al setge de Narbona de 759).
La conquesta estable de la ciutat de Narbona (que els àrabs anomenaren Arbuna) fou el 720. Els magnats gots lleials a l'últim rei visigot Ardó s'hi havien refugiat.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; Amb el Setge de Narbona de 719 as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní no arribà a ocupar la ciutat però quan a l'any següent tornà el bon temps, as-Samh continuà l'atac i la conquerí. Les ciutats veïnes de Besiers, Lodeva, Agde i Magalona foren sotmeses o preses les següents setmanes. Nimes, tanmateix, resistí.
És incert si des del primer moment exercí el primer valí, però no podien esperar gaire si no volien tornar-la a perdre. També és incert que l'últim valí arribés a Narbona abans que els francs l'ocupessin o, probablement, ja no arribà a entrar a la Septimània.
Narbona havia estat un comtat visigot abans de l'entrada d'as-Samh el 719 a la Septimània. Cal entendre que, en certa manera, el valiat continuà organitzat amb una autoritat "comtal" visigoda. Encara que amb documentació pobra, dispersa o inconnexa, continuen apareixent noms de comtes visigots en aquest període. Després del Setge de Narbona de 759 passà a ser el Vescomtat de Narbona i els nous vescomtes passen a ser nomenats pel rei de Frància Occidental.Després del Setge de Narbona de 759 sembla que continuà exercint com a comte de Narbona Miló, documentat (amb les imprecisions de l'època) des del 752 quan les ciutats de Nimes, Magalona, Besiers i Agde es sotmeteren als francs sota la direcció d'Ansemond. Hi ha discussió sobre quin fou el primer vescomte nomenat sota el govern de Frància Occidental perquè el següent comte de Narbona fou Magnari, esmentat com Magnarius comes Narbonae en una carta del 791, sense que hagi estat trobat un nomenament formal satisfactori.
Llista de valís de Narbona (720-759) Uthman ibn Naissa (720-730). Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (730-740). Abd-ar-Rahman ibn Àlqama (740-747). Úmar ibn Úmar (747-?). Abd-ar-Rahman ibn Uqba (759-759).Tot i que Narbona fou presa el 759 després d'un llarg setge de tres any, des de Còrdova encara nomenaven valís per governar la ciutat per si resistia i per la part de valiat que romangués sota el poder de l'emirat. Nomenat valí l'octubre o novembre del 759 del territori entre Narbona i Tortosa, nomenament que el fa també valí de Barxiluna.
Comtes visigots Gilbert (c. 750). Miló (c. 752-753). Desconegut (753-759) (probablement seguia Miló).
Primers comtes posteriors al Setge de Narbona (759) Miló (segona vegada?) 759? a 785? (testimoniat el 782) Magnari vers 785-793.A Histoire générale de Languedoc hi ha indicis que fan pensar que fins aquest comte, fou elegit i nomenat des de la comunitat visigoda de Narbona.
Referències
Bibliografia
Categoria:Valiat de Narbona Categoria:Valís Categoria:Comtes de Narbona Categoria:Història de Narbona Categoria:Llistes de biografies