miniatura|Una reconstrucció moderna d'un trirrem: Olympias, de la Marina grega. miniatura|Pentecóntera pintada en un cílix a la BNF. Una triere tenia un aspecte semblant, amb molts més rems.
Juntament amb la Pàralos, la Salamínia fou una de les trirrems sagrades (en grec τριήρης trieres, plural τριήρεις triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres. Hi ha una tercera trirrem, la Delia, que alguns han identificat com a coincident amb alguna de les anteriors. Sembla confirmat que es tractava d'un tercer vaixell. La seva tripulació estava formada per ciutadans voluntaris i escollits que cobraven un sou permanent a càrrec de la ciutat.
El seu servei més important, en cas de guerra, era el militar. A més de les funcions bèl·liques servien per a transportar ambaixadors i persones importants. I com a portadores de notícies urgents. La Salamínia era la que portava a Atenes els ciutadans que havien de ser jutjats. En la seva absència no hi podia haver execucions. En el cas de Sòcrates la seva mort fou ajornada un mes, fins que va tornar la nau esmentada. El darrer viatge documentat de la Salamínia fou amb Ifícrates anant cap a Corfú (373 aC).
Mantenir dues naus i dues tripulacions permanents implicava uns costos importants. Per a supervisar les despeses hi havia un tresorer per a cada vaixell que era escollit a mà alçada en l'Assemblea. Els remers cobraven 4 òbols diaris, encara que no treballessin. Una paga important per a l'època. Considerant únicament un nombre de remers de 170 per a cada nau i afegint altres càrrecs necessaris, així com les despeses de manteniment, és fàcil d'estimar la importància del cost anual i la necessitat dels tresorers administradors.
Altres vaixells sagrats A més de les citades més amunt (Pàralos, Salamínia, Delia) s'han conservat els noms d'altres trirrems estatals: Ammonias, esmentada per Aristòtil i Demóstenes. Emprada per Filip de Macedònia per a desembarcar a Marató. Periplous (o Peripolus), usada per Alexandre el Gran (vegeu Flavi Arrià).
Referències comentades Tucídides en la Història de la guerra del Peloponès explica les accions de la Salamínia per a portar a judici Alcibíades (general atenenc), fent-lo tornar cap a Atenes.
Xenofont, en les Hel·lèniquesHELLENICA by Xenophon (Translation by H. G. Dakyns). explica l'expedició de setanta trieres contra Còrcira, incloent la Pàralos i la Salamínia. I lloa la bona direcció de Ifícrates el Vell, combinant una navegació ràpida (només amb rems i petites veles, ja que havia deixat les veles i els arbres a terra) i l'entrenament de les tripulacions.
En la seva comèdia Els ocells, Aristòfanes parla de la Pàralos i la Salamínia.
A les Vides paral·leles, Plutarc compara la vida pública de Pèricles amb la de la nau Salamínia. Només actuava quan era necessari.
Filòcor esmentà 4 trieres: Ammonias, Paralos, Demetrias, Antigonis
Pithelaus de Rodes fou un mordaç autor d'epigrames, en els quals barrejava el grec i el llatí. De la nau Pàralos en deia «el garrot del poble». Aquesta traducció no és gens clara. També podria traduir-se per «el club del poble» o «el casal dels poca-roba».
M. Otalcilius Pitholaus (esmentat per Horaci i Suetoni) Flavi Arrià, autor de l'Anabasis d'Alexandre el Gran.
Erasme va incloure un comentari sobre l'expressió «Salaminia navis» en els seus “Adagiorum omnium”.
La Salamínia dins de l'armada d'Atenes El paper de la Salamínia dins de l'armada atenenca al llarg dels anys fou estudiat per August Böckh. Hi ha una munió de detalls que poden ser consultats en el treball d'aquest científic que fou publicat en 1840.
Referències
Categoria:Embarcacions