miniatura|Joseph Goebbels, cap del Ministeri del Reich per a la Il·lustració Pública i Propaganda. miniatura|Pissarra en una exposició sobre la labor del departament de propaganda de Bèlgica al desembre de 1941 - gener 1942. La propaganda nazi va ser l'intent coordinat del Partit Nazi per influir en l'opinió pública alemanya a través de l'ocupació de la propaganda en els mitjans de comunicació. Va ser emprada pel Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i posteriorment, després de l'ascens al poder d'Adolf Hitler, pel govern d'Alemanya fins al final de la Segona Guerra Mundial. La propaganda nazi va proporcionar un instrument crucial per adquirir i mantenir el poder, així com per a la implementació de les seves polítiques, incloent la prossecució de la guerra total i l'extermini de milions de persones durant l'Holocaust i durant l'ocupació de la Unió Soviètica.
En aquest sentit, es va centrar a declarar que els jueus eren la font dels problemes econòmics d'Alemanya. Així mateix, presentava temes més comuns entre els països en guerra: la imminent derrota dels seus enemics, la necessitat de seguretat, etc. Els noticieros cinematogràfics també van ser usats per guanyar el suport per la causa nazi. Leni Riefenstahl va ser, probablement, la propagandista més famosa: la seva pel·lícula El triomf de la voluntat és un dels exemples més coneguts de propaganda en la història del cinema. Aquesta cinta no solament va ser popular en el Tercer Reich, sinó que ha seguit influint en pel·lícules, documentals i comercials fins al dia d'avui.
Joseph Goebbels va ser el Ministre de Propaganda en l'Alemanya Nazi i va exercir un paper central en la creació de nou material antisemita i pronazi per al partit. Va estar a càrrec d'una maquinària de propaganda que va aconseguir tots els nivells de la societat alemanya. L'ús generalitzat de la propaganda per part dels nazis és, en gran part, responsable que el terme en si hagi adquirit les seves connotacions negatives actuals.
Objectiu Als alemanys se'ls recordava la lluita contra els enemics estrangers i la subversió jueva. Les campanyes de propaganda creaven un ambient tolerant de la violència contra jueus. També fomentava la passivitat i l'acceptació de les mesures proposades contra els jueus, ja que aquestes apareixien representant al govern nazi com intervenint i restaurant l'ordre.
Aquesta propaganda va intentar obtenir la lleialtat política i l'anomenada consciència racial entre les poblacions ètnicament alemanyes. A més, va intentar convèncer governs estrangers que l'Alemanya Nazi només estava fent demandes raonables.
Adolf Hitler va escriure aquestes paraules al seu llibre Mein Kampf (1926), en el qual, per primera vegada feia referència a l'ús de la propaganda per a difondre els ideals del nacional-socialisme.
Els 11 principis de la publicitat nazi La publicitat nazi va seguir 11 principis que tenien com a objectiu evitar que arribés el punt de vista que defensaven la resta dels països i esdevenir l'única font d'informació en la qual el poble alemany confiés per tal de poder difondre el missatge nazi de forma efectiva. D'aquesta manera els receptors de la informació únicament coneixien el punt de vista que els nazis volien mostrar i creien tot el que deien a través dels mitjans de comunicació. Allò que es transmetia, lluny de ser considerat com la campanya publicitària del règim nazi que era, va arribar a ser considerat com l'única realitat. Els alemanys vivien en una bombolla comunicativa, ja que únicament coneixien la informació que es volia que coneguessin. Aquests principis esdevenien els següents:
1- Principi de simplificació i d'enemic únic: A través dels mitjans de comunicació, difondre una única idea i individualitzar al col·lectiu que pensa de forma contrària com un mateix enemic.
2- Principi del mètode de contagi: Considerar que totes aquelles persones que pensen de forma diferent esdevenen un mateix enemic per la causa defensada.
3- Principi de transposició: Fer que els defectes de la causa defensada recaiguin en l'enemic.
4- Principi de l'exageració i desfiguració: Manipular els fets per tal que tot allò que faci l'enemic sembli un atac.
5- Principi de vulgarització: Presentar la idea de la forma més simple amb l'objectiu que totes les persones puguin entendre-la, ja que el missatge va destinat a masses i, per tant, com més persones puguin entendre'l més difusió tindrà.
6- Principi d'orquestració: La propaganda s'havia de centrar a repetir les mateixes idees.
7- Principi de renovació: Constantment es creaven nous arguments per tal de defensar la idea de la causa, de manera que l'adversari no pogués respondre prou ràpid als arguments. Cada vegada que l'adversari respongués ja havien d'existir nous arguments.
8- Principi de versemblança: Esdevé el fet de crear arguments basats en diverses fonts.
9- Principi de la silenciació: Dissimular aquelles notícies que afavoreixen l'adversari i atorgar especial protagonisme a aquelles notícies que afavoreixen les idees de la causa defensada.
10- Principi de la transfusió: Difondre arguments basats en idees que formen part de la cultura de la zona des de temps anteriors.
11- Principi d'unanimitat: Difondre la idea que tothom està posicionat a favor de la idea defensada. Les persones habitualment segueixen a les multituds de manera que si les persones pensen que tothom segueix una idea, la seguiran.
Història Antecedents En la dècada de 1920, els propagandistes nazis volien atreure suport per a la seva maquinària política i generar una nova actitud al poble alemany. Un argument de pes va ser una de les disposicions del Tractat de Versalles, signat en 1919, que requeria que Alemanya i els seus aliats acceptessin tota la responsabilitat d'haver causat la guerra i, sota els termes dels articles 231-248, que es desarmessin, realitzessin importants concessions territorials i paguessin indemnitzacions als estats vencedors.Tractat de Versalles - Articles 231-247 i Annexos - Reparacions Per això, el tractat va ser citat abans i durant la guerra com un "advertiment del que els nostres enemics són capaços [de fer]", una cita directa d'un discurs de Joseph Goebbels en 1942.Arxiu de la Propaganda Alemanya Alguns, incloent al polític en ascens Adolf Hitler, creien que el Tractat era massa dur. Hitler sostenia en La meva lluita que “en l'opressió del tractat [de Versalles] i en la descaradura de les seves demandes, es troba la major arma de propaganda per al renaixement d'un esperit nacional."AngliaCampus
Abans de la guerra (1919-1939) Abans de la guerra, l'estratègia de propaganda nazi emfatitzava diversos temes. Les seves metes eren crear enemics externs (els països que suposadament van imposar el Tractat de Versalles sobre Alemanya) i enemics interns (els jueus). Hitler i els propagandistes nazis es van valer de l'antisemitisme i del ressentiment pel Tractat, ja presents a Alemanya.
Els jueus van ser culpats per coses tals com robar als alemanys el producte del seu ardu treball mentre ells no feien gens. Hitler va culpar als jueus per “dues grans ferides sobre humanitat: la circumcisió del cos i la consciència de l'ànima”. En tota Alemanya es veien cartells, pel·lícules, historietes i fullets, en els quals s'atacava a la comunitat Jueva, com en la pel·lícula El jueu etern (una versió sobre la llegenda del jueu errant).
A partir de l'any 1923, la revista de propaganda nazi Der Stürmer va continuar la tradició del de caricatures antisemites. Aquests dibuixos combinaven motius religiosos amb altres pornogràfics i racistes; a més seguien i intensificaven la relació entre Judensau i els assassinats rituals, "sangoneres" en el seu sentit figurat i el diable, una relació establerta des de feia segles per l'Església. Der Stürmer afirmava que els jueus segrestaven nens cristians abans de la Pasqua perquè “els jueus necessitaven sang d'un nen cristià, potser, per barrejar-la amb el seu Matzah”. Amb aquesta tradició antisemita com a fons, es van inventar imatges desfigurades dels jueus que eren representats com a persones amb dents tortes, ungles d'animals, amb saliva caient dels llavis i mirades cobejoses, que seduïen i “enverinaven” a una multitud de noies joves rosses. Aquest tipus d'imatge es referia a la Rassenschande (denhonra de la raça), i es va emprar en aquest context la frase "xuclar la raça ària". En una caricatura de la revista Der Stürmer d'abril de 1934, va aparèixer una imatge de la Judensau que simbolitzava el suposat poder jueu en els mitjans. En aquesta imatge, la puerca travessada per una forqueta representa els Juden-Literatur-Verlage (editors de literatura jueva), i sota es titula: Wenn die Sau tot ist müssen auch die Ferkel verrecken. (Morta la truja, els garrins també estiren la pota.). Els "garrins" representats són entre altres: Albert Einstein, Magnus Hirschfeld, Alfred Kerr, Thomas Mann i Erich Maria Remarqui.Interfoto Bild-Nr. 00209619
Els alemanys en altres països com Txecoslovàquia, França, Polònia, Unió Soviètica i els Països bàltics van ser un altre blanc de la propaganda del partit nazi. Hitler afirmava, en La meva lluita, que els alemanys sofrien dolor i misèria estant fos d'Alemanya, i que somiaven amb la pàtria comuna.Mein Kampf. Al llarg de La meva Lluita, Hitler invoca als alemanys a tot el món perquè tinguessin com a objectiu central la lluita pel poder polític i la independència.
Els esforços de la propaganda nazi es van enfocar llavors en la creació d'enemics externs. Els propagandistes reforçaven l'actitud negativa d'Alemanya cap al Tractat de Versalles. Així, quan el Tractat va ser signat en 1919, fins i tot els titulars de periòdics no propagandistes en tota Alemanya van parlar que per als alemanys era "inacceptable.Frankfurter Zeitung També en 1919, el Berliner Tageblatt va predir que "si acceptem les condicions, un furor militar per la venjança sonarà a Alemanya dins de pocs anys, un nacionalisme militant embolicarà tot”.Why Hitler Came Into Power.
Hitler, coneixent el disgust de la nació amb el Tractat, ho va aprofitar per influenciar en la seva audiència. Es referirà repetidament als termes del Tractat com un atac directe contra Alemanya i el seu poble. En un discurs pronunciat el 30 de gener de 1937, va afirmar directament que retirava la signatura alemanya del document en protesta per les proporcions desmesurades de les condicions. Va sostenir que el Tractat feia que Alemanya semblés inferior i "menys" que altres països sol perquè la culpa de la guerra havia recaigut sobre ells. L'èxit dels propagandistes nazis es va poder comprovar quan Hitler va guanyar el control del partit nazi i, finalment, va conduir al país a la Segona Guerra Mundial.Arxiu de la propaganda alemanya
Durant els mesos anteriors a la invasió de 1939, els periòdics i polítics alemanys com elführer Adolf Hitler van dur a terme una campanya propagandística a nivell nacional i internacional, per la qual acusaven a les autoritats poloneses d'organitzar o tolerar la neteja ètnica dels alemanys ètnics que vivien a Polònia i que constituïen una minoria ètnica. El 22 d'agost Adolf Hitler va dir als seus generals:
La part principal d'aquesta campanya de propaganda era el projecte de bandera falsa de la Operació Himmler, dissenyada per crear l'aparença d'agressions poloneses contra Alemanya, la qual cosa va ser usada per a justificar la invasió a Polònia.Heinrich Himmler: The SS, Gestapo, His Life and Career, Skyhorse Publishing Inc., , Google Print, pàg. 76Bradley Lightbody
Durant la Segona Guerra Mundial