Holochilus és un gènere de rosegador de la família dels cricètids. Està integrat per quatre espècies vivents, que habiten zones humides del nord, centre i centre-sud de Sud-amèrica.
Taxonomia Aquest gènere fou descrit l'any 1835 pel zoòleg i naturalista alemany Johann Friedrich von Brandt, com a subgènere de Mus.Brandt, J. F. (1835). Mémoires de l'Académie Impériale des Sciences de Saint-. Pétersbourg, (6)3(2), Sciences Naturelles, 1: 428.
La seva espècie tipus és Holochilus sciureus , 1842; que fou assignada l'any 1999 per designació posterior per a continuar l'ús tradicional que es feia del gènere identificant-hi sigmodontins miomòrfids. Segons R. Voss i N. Abramson, els autors de la proposta, l'espècie tipus Mus (Holochilus) leucogaster , 1835 manca d'exemplar tipus i es basa en realitat en un espècimen de Trinomys.Voss, R. S.; Abramson, N. I. (1999). Holochilus Brandt 1835, Proechimys JA Allen 1899, and Trinomys Thomas 1921 (Mammalia, Rodentia) proposed conservation by the designation of H. sciureus Wagner 1842 as the type species of Holochilus. Bulletin of Zoological Nomenclature, 56(Pt 4), 255-261.
Taxonòmicament, la inclusió de Holochilus al grup dels orizominis és sostinguda per amples estudis, cladístics, morfològics, cariològics i de característiques moleculars.Duff, A.; A. Lawson (2004). Mammals of the World: A checklist. New Haven: A & C Black, 312 pp. .Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. p. 894-1531 a Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson i D. M. Reeder (editors). Johns Hopkins University Press, Baltimore.
Tradicionalment en aquest gènere s'incloïa l'espècie fòssil Holochilus primigenus coneguda des del Plistocè mitjà de Bolívia. En el moment de descriure-la l'any 1996, Scott Steppan la considerà possiblement el tàxon ancestral dels Holochilus vivents.Steppan, S. J. 1996. A new species of Holochilus (Rodentia: Sigmodontinae) from the Middle Pleistocene of Bolivia and its phylogenetic significance (cal subscripció). Journal of Vertebrate Paleontology 16(3):522-530. Tanmateix, descobriments posteriors determinaren que calia separar aquest tàxon de Holochilus i incloure'l en un gènere monotípic com a Reigomys primigenus.Leonardo F. Machado, Yuri L. R. Leite, Alexandre U. Christoff; Lilian G. Giugliano (2014). "Phylogeny and biogeography of tetralophodont rodents of the tribe Oryzomyini (Cricetidae: Sigmodontinae)". Zoologica Scripta 43 (2): 119-130.
Subdivisió La taxonomia dels Holochilus vivents encara presenta nombrosos interrogants. Basant-se en diferències en la morfologia craniodental, se'n reconeixen almenys quatre morfotipus, que són assimilables a les formes nominals de les quatre espècies.Voss, R. S.; M. D. Carleton (1993). A new genus for Hesperomys molitor Winge and Holochilus magnus Hershkovitz (Mammalia, Muridae) with an analysis of its phylogenetic relationships. American Museum Novitates, 3085:1-39Pardiñas, U.F.J. & C. Galliari (1998). Sigmodontinos (Rodentia, Muridae) del Holoceno inferior de Bolivia. Revista Española de Paleontología, 13(1):17-25.Massoia, E. (1976). Mammalia. A: Ringuelet, R. (dir.), Fauna de Agua Dulce de la República Argentina, Fundación editorial Ciencia y Cultura, Buenos Aires, 44:1-128.
Seguint aquest esquema, aquest gènere es compon de quatre espècies vivents: Holochilus brasiliensis (, 1819)Desmarest, (1819). Nouv. Dict. Hist. Nat., Nouv. ed., 29: 62. Rata d'aiguamoll del Chaco (H. chacarius), , 1906 Holochilus sciureus , 1842 Holochilus lagigliai et al., 2013Pardiñas, U. F. J.; P. Teta, D. Voglino; F. J. Fernández (2013). Enlarging rodent diversity in west-central Argentina: a new species of the genus Holochilus (Cricetidae, Sigmodontinae). Journal of Mammalogy 94: 231-240.
Hàbitat i distribució Les seves espècies es distribueixen des de les Guaianes, Veneçuela, Colòmbia, l'est de l'Equador i el Perú,Cabrera, A. (1961). Catálogo de los mamíferos de América del Sur. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales Bernardino Rivadavia 4: 309-732.Cabrera, A. (1958). Catálogo de los mamíferos de América del Sur. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Rivadavia". Ciencias Zoológicas, 4(1):iv + 308 pàg. Bolívia, el Paraguai,Redford, K. H.; J. F. Eisenberg (1992). Mammals of the Neotropics, The Southern Cone: Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay. University of Chicago Press, Chicago, USA. gran part del Brasil i de l'Uruguai,González, E. M. (2001). Guía de Campo de los Mamíferos de Uruguay. Introducción al Estudio de los Mamíferos. Vida Silvestre, Montevideo, Uruguay. i el nord-est de l'Argentina fins al sud de la província de Buenos AiresGalliari, C., U. Pardinas, & F. Goin (1996). Lista comentada de los mamíferos Argentinos. Mastozoología Neotropical 3(1): 39-61. i el curs mitjà del riu Atuel al departament San Rafael (província de Mendoza), a la mateixa república.
Es tracta de formes de costums amfibis que viuen a climes des de tropicals fins a temperats. Habiten masses d'aigua dolça, lòtics o lèntics, amb abundant vegetació palustre.Twigg, G. I. (1965). "Studies on Holochilus sciureus berbicensis, a cricetine rodent from the coastal region of British Guiana". Proceedings of the Zoological Society of London 145 (2): 263-283.
Referències