El gratacel Intempo és l'edifici residencial més alt d'Europa. Està ubicat a Benidorm (Marina Baixa, País Valencià), té 198 metres d'altura i 47 plantes. El juny de 2019 s'ha iniciat la comercialització dels seus 256 apartaments. El juliol de 2021 ha finalitzat les obres.
Història En els seus inicis la construcció del projecte va patir nombrosos contratemps que van ocasionar que la data d'inauguració, prevista inicialment per al 2010 hagués de ser posposada diverses vegades. El projecte va ser presentat el 19 de gener de 2006, i les obres de construcció van arrencar el 2 de maig de 2007. En el decurs de la seva construcció a Espanya va esclatar la bombolla immobiliària i les obres es van paralitzar. Posteriorment van continuar a càrrec del Sareb fins a finalitzar l'estructura al 2012.
Moment actual El novembre del 2017 l'edifici va ser adquirit pel fons Strategic Value Partners (SVP Global), a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), una societat anònima de gestió d'actius procedents de la reestructuració bancària o banc dolent, com a hereva del crèdit hipotecari que havia estat concedit per l'extinta Caixa Galícia.
El 22 de juliol del 2019 li va ser concedida la llicència d'obres per part de l'ajuntament de Benidorm. A la tardor de 2019 està previst l'inici del procés d'actualització i modernització de l'edifici que tindrà una durada d'entre 12 i 14 mesos. Aquesta modernització inclou l'adequació dels interiors dels habitatges a les necessitats actuals, l'ampliació dels espais comuns i l'actualització de totes les instal·lacions. La superfície total de la parcel·la és de 12.880 m² i la superfície total construïda de 55.500 m². Tot el procés de finalització de les obres i de comercialització dels habitatges anirà a càrrec de SVP Global i Uniq Residential.
El projecte de l'edifici Intempo és obra de l'estudi d'arquitectura alacantí Pérez-Guerras, que dirigirà les obres fins a la seva finalització.
L'edifici Intempo destaca en l'skyline de Benidorm per la seva peculiar configuració consistent en dues torres paral·leles, unides entre si mitjançant un espai cònic invertit (que s'assembla a un diamant) i que li proporciona un marcat caràcter Art Decó com el que es va desenvolupar a Miami al llarg dels anys 90.
El juliol del 2021 han finalitzat les obres a càrrec de l'empresa Dragados.
miniatura|Caseta de vendes. Origen del disseny miniatura|Soterranis ja finalitzats, es veu la fonamentació de les torres. En la part inferior apareixen uns edificis marrons que són els Coblanca; al fons, situats en la Via Parc, es troben els residencials Terrasses de Benidorm, Sol de Ponent, Miragolf i Islamar. L'edifici va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura alacantí Pérez-Guerres, amb la col·laboració de l'estudi benidormer Olcina & Radúan Arquitectes, i l'estructura de formigó per Florentino Regalado & Associats. Algunes fonts, quan es van presentar els dissenys inicials, van veure en el disseny un homenatge a les víctimes dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid, coneguts pel numerònim 11-M, en poder interpretar-se les torres com dos uns enfrontats formant la lletra 'M'. L'arquitecte va explicar que no era la seva intenció realitzar un homenatge, però que no li «desagrada gens la idea». Al que va afegir que quan va dissenyar Intempo «havia passat poc des de l'atemptat i ho tenia molt palès perquè em vaig presentar a un concurs per construir un monument a la mateixa zona de l'atemptat, però solament em van donar el accèsit». En efecte, a la fi de 2004, pocs mesos després que els atemptats tinguessin lloc, l'estudi d'arquitectura Pérez-Guerres va rebre un accèsit de 6000 euros en el concurs per dissenyar el monument homenatge a les víctimes de l'11-M situat davant de l'estació d'Atocha.
Finançament El promotor de l'immoble és Olga Urbana SL, societat fundada per tres persones físiques en 2004 amb un capital social inicial de tan sol 3100 euros. En 2005, Caixa Galícia li va concedir un préstec de 93 milions d'euros per a la construcció, garantit per hipoteca immobiliària. Posteriorment es va saber que els socis promotors van aportar un total de set milions d'euros. Aquell any Caixa Galícia va tancar l'exercici amb un benefici de 212,3 milions d'euros —gairebé el doble que en 2004— i va destinar a inversió creditícia gairebé 20.000 milions d'euros, un 35 % més que l'any anterior.
A causa de la fallida de Caixa Galícia, el crèdit hipotecari, que ascendia a 92 milions d'euros, va ser assumit primer per Nova Caixa Galícia, i finalment al desembre de 2012, la Sareb (acrònim de Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària), coneguda pel seu sobrenom de «banc dolent», es va fer càrrec de la mateixa a través de participació d'uns 52 milions d'euros, suportant una quitació d'un 50 %, sense tenir en compte el posterior suplement que va aplicar al deute d'11 milions d'euros. Cal esmentar que el 55 % del capital de la Sareb és privat, mentre que el 45 % restant està en mans del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Construcció miniatura|Estat de les obres a juny de 2010. Olga Urbana va adquirir els terrenys sobre els quals s'aixecaria el gratacel a Aurelio González Villarejo en 2005 per 54,3 milions d'euros, segons consta en escriptura pública. Algunes fonts van afirmar que els costos associats al projecte havien estat estimats inicialment entre 45 i 50 milions d'euros, no obstant això en realitat quan es va presentar el projecte en 2005 es van xifrar en 96 milions d'euros.
El febrer de 2007 van començar les obres d'adequació de terrenys per a la fonamentació, consistents en la realització d'excavacions i erecció de murs de contenció per evitar el corriment de terres. Entre juliol de 2007 i març de 2008 es van realitzar els tres soterranis destinats a places d'aparcament, deixant un buit central on anirien les torres. A la zona dels garatges, separada del cos de les torres, es van emprar forjats reticulars de cubetes o casetones recuperables de 35 cm de costat (serveixen per alleugerir pes i permetre major llum entre pilars) i lloses massisses del mateix espessor en aquells llocs que anessin a suportar l'emplenat de terra.
L'edifici s'assenta sobre un estrat de margues alterades de 9 metres de gruix, mesurats a partir del tercer soterrani. Aquestes margues van ser suficients per suportar les càrregues de la zona de garatges, que van ser resoltes amb sabates aïllades, no obstant això no eren capaces d'atendre a les sol·licitacions exigides per les torres. És per això que es va optar per una fonamentació basada en la instal·lació d'un total de 144 pilots de 1.500 mm de diàmetre de 12 metres de profunditat fins a aconseguir 1 metre d'encastament en la roca calcària sana, units entre si mitjançant una llosa-encepat de 2,5 metres de cant. L'armat de la llosa-encepat va tenir lloc al setembre de 2008, deixant-se un buit per al fossat de l'ascensor. El pilotatge va ser realitzat de manera simultània a la realització dels soterranis de garatges entre novembre de 2007 i abril de 2008.
El 30 de setembre es van abocar més de 4000 metres cúbics de formigó en la llosa de fonamentació d'un dels dos blocs, per cobrir gairebé 744 000 quilos d'acer. Van ser utilitzades dues bombes, més una tercera en reserva, i cada 5 minuts s'abocava un camió formigonera en un procés que va durar divuit hores. De juny a novembre de 2009 es van realitzar les primeres onze plantes (fins al forjat 17), mitjançant un sistema d'encofrat trepant. Des de març de 2010 fins a abril de 2011 es van completar les restants (fins al forjat 47).
Al juliol de 2011 va tenir lloc la unió dels dos edificis, que es va realitzar en dues fases. En primer lloc, es va instal·lar una volada de 5,5 metres en el forjat 46 a 143,5 metres d'altura a banda i banda de la torre, que va requerir la construcció de plataformes metàl·liques auxiliars en el forjat immediatament inferior. Aquesta volada va permetre tenir una base sobre la qual sustentar el forjat inferior del con. En segon lloc, es van instal·lar dues cintres metàl·liques paral·leles de 20 metres de llum per 8 de cant (dues plantes) i 110 tones de pes recolzades en cada torre. A causa del seu tonatge, les cintres es van soldar en superfície i van anar posteriorment hissades. Constitueixen la base del con sobre la qual s'alcen les plantes superiors. Es va optar per una cintra metàl·lica i forjat reticular amb l'objectiu d'alleugerir pes. L'estructura del con presenta pilars de dos tipus, uns rectes i uns altres que segueixen la generatriu del con, encarregats de sustentar el pes dels forjats.
El con invertit situat en la part central de l'edifici es va completar al juny de 2012 i finalment el 15 de juliol de 2012 va tenir lloc la cerimònia de posada de bandera una vegada es va completar l'estructura, amb un retard de deu mesos sobre la data prevista de setembre de 2011. Les dues grues d'uns 200 metres van ser retirades al juny de 2014.
Fallida de l'empresa constructora miniatura|Pot observar-se el canvi de color en el formigó a partir de la planta 11a. a causa del relleu entre empreses constructores. Pot observar-se el canvi de color en el formigó a partir de la planta 11a. a causa del relleu entre empreses constructores. Al juliol de 2009, a causa de la crisi financera, l'empresa responsable de la construcció, Estructures Aliben, va presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) temporal que va afectar noranta-nou dels seus cent empleats, per posteriorment declarar-se en concurs i finalment va ser liquidada, per la qual cosa les obres van quedar suspeses durant mesos. Estructures Aliben, subcontractada per la mercantil madrilenya Construccions Rayet, va ser contractada per exigències de la caixa gallega. Posteriorment van decidir resoldre el contracte el que va implicar desemborsar una indemnització de 600 000 euros.
El 24 juny de 2011, tretze treballadors van resultar ferits a causa de la caiguda d'un munta-càrregues des del desè pis, sense lamentar majors conseqüències a causa que es va activar el sistema de frenat d'emergència a temps. El munta-càrregues havia estat revisat al matí per diversos tècnics i havia estat funcionant sense problemes al llarg de la jornada.
Dimissió dels arquitectes miniatura|Edifici completat (gener de 2015).