lang=ca|miniatura|Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient. La tesi d'una població autòctona que va divergir genèticament ha estat suggerida com a possibilitat per Cavalli-Sforza.Cavalli-Sforza, L. L., P. Menozzi, A. Piazza. 1994. The History and Geography of Human Genes. Princeton University Press, Princeton.
La classificació per part d'Helmut Rix de l'etrusc com a integrant de la família de llengües tirrenes, amb el lemni i el rètic, reflecteix aquesta ambigüitat. Rix veu l'etrusc relacionat amb el rètic, la llengua parlada en el Alps, al nord d'Etrúria, suggerint connexions autòctones, però d'altra banda el Lemni la llengua trobada a la "Estela de Lemnos" sembla relacionat també amb l'etrusc, el que implica o bé una presència etrusca a Lemnos o bé una expansió tirrènica cap a l'Egeu.Rix 1998. El lemni podria haver arribat a la mar Egea durant l'Edat del bronze Tardana, quan els governants micènics van reclutar grups de mercenaris de Sicília, Sardenya i d'altres parts de la península italiana.
La llengua dels etruscs era d'una família diferent de la dels pobles itàlics i celtes veïns, que parlaven llengües indoeuropees.
L'estudi més novell del mtDNA (2013) suggereix que el etruscs estan molt a prop de la població neolítica d'Europa Central i de les altres poblacions toscanes. Això coincideix amb el rètic llengua que va ser parlada al nord del Alps en l'àmbit de la cultura dels camps d'urnes d'Europa Central. La cultura de Villanova es va conformar a partir de la cultura de les urnes cap a l'any 1.100 aC i aquesta cultura és anterior a la civilització etrusca.
Origen autòcton miniatura|El Mart de Todi, una vida-sized escultura de bronze d'un soldat que fa una Ofrena votiva. Finals del segle V o principis del miniatura|Sarcòfag de terracota pintat de Seianti Hanunia Tlesnasa, aproximadament entre el 150 i el 130 aC Dionís d'Halicarnàs va afirmar:
Amb aquest passatge Dionís d'Halicarnàs va posar el fonament de la teoria autòctona, és a dir, que l'element central dels etruscs, dels que parlaven la llengua etrusca, era «la mateixa terra», el mateix lloc on durant tant de temps havia semblat que n'eren els habitants primigenis o natius. Serien per tant els continuadors directes de la cultura de Villanova.Pàgina
Recollint aquest tema, Bonfante (2002) afirma:Pàgina 3
Una elaboració addicional conjectura que els etruscs van serPallottino, pàg. 52, que diu que es basa en Alfredo Trombetti i Giacomo Devoto.
El 1942, l'historiador italià Massimo Pallottino va publicar un llibre titulat "Els etruscs" (que seria publicat en anglès el 1955). Pallottino va presentar diverses hipòtesis que van guanyar una àmplia acceptació en la comunitat arqueològica. Va dir que "a ningú se li ocorreria de demanar on tengueren l'origen els italians o els francesos, sinó que estudiaria la formació de les nacions italiana i francesa". S'entén que el procés de formació de la civilització etrusca va tenir lloc a Etrúria o en el seu entorn proper. Formulant un punt de vista diferent sobre la mateixa evidència, Pallottino diu: pp. |Accés-la data= requereix |url= (ajuda)
J. P. Mallory compara els etruscs a altres poblacions mediterrànies no indoeuropees, com els bascos de la península Ibèrica i sud de França, que absorbeixen els estils d'art i alfabet dels seus veïns grecs.Mallory (1989). In Search of the Indo-Europeans: Language, Archaeology and Myth. London: Thames & Hudson.
Origen anatoli Certs autors grecs i romans van veure la presència dels etruscs a Itàlia com un "problema històric", ja que es diferenciaven de les altres civilitzacions de la zona.
En la mitologia greco-romana, Enees (grec: Αἰνείας, 'Aineias') era un heroi troià, fill del príncep Anquises i la deessa Venus. El seu pare era també el segon cosí del rei Príam de Troia. El viatge d'Enees des de Troia, (dirigit per Venus, la seva mare) que el va portar a la fundació de la ciutat de Roma, es narra a lEneida de Virgili, on s'empra la historicitat de la llegenda d'Enees per afalagar l'emperador August. Ròmul i Rem, que apareixen en la mitologia romana com els fundadors tradicionals de Roma, eren d'origen oriental: el seu avi Numitor i el seu germà Amuli es considera que són descendents dels fugitius de Troia.
Heròdot registra la llegenda que els etruscs (coneguts pels grecs com tirrens) procedien de Lídia, a l'Àsia Menor, actual Turquia.Històries
L'erudit clàssic Michael Grant va comentar aquesta història, escrivint que "es basa en etimologies errònies, igual que moltes altres tradicions sobre els orígens de pobles marginals del món grec". Grant escriu que hi ha l'evidència que els propis etruscs van fer córrer aquest origen per tal de fer més fàcil el seu comerç amb Àsia Menor, quan moltes ciutats d'aquesta zona i els mateixos etruscs estaven en guerra amb els grecs.[Michael Grant
Tanmateix, l'historiador grec Dionís d'Halicarnàs va objectar que la cultura tirrènica (etrusca) i la seva llengua no tenien gaires similituds amb el Lidi. Va declarar:
L'origen dels etruscs i els "pobles de la Mar" miniatura|L'Orador, circa 100 aC, una estàtua etrusca de bronze que represenita a Aulus Metellus, un etrusc, home que porta una toga Romana mentre fa un discurs; l'estàtua presenta un inscripció en alfabet etrusc Els etruscs o tirrens podrien haver estat un dels Pobles de la mar dels segles XII i XIV aC,Anatolian Estudis si l'assimilació dels "teresh" d'inscripcions egípcies amb els "tirrenoi" feta per Massimo Pallottino és correcta.Pallottino No hi ha cap evidència addicional per connectar els pobles de la mar als etruscs: el nom antic dels etruscs "rasna" no sembla una derivació tirrènica. La civilització etrusca ha estat estudiada, i la llengua en part s'ha desxifrat. Té variants i representants en les inscripcions de l'Egeu, però aquestes poden ser també obra dels viatgers o colons etruscos durant el període d'expansió marítima abans que Roma destruís el seu poder polític i militar. Als segles VI i V aC, la paraula "tirrens" es referia concretament als etruscs, i el mar proper es va anomenar mar Tirrena, segons Estrabó En Pindar, el Tyrsanoi apareixen aliats amb els cartaginesos, i eren una amenaça per la Magna Grècia:
Tucídides els esmenta junt amb els pelasgs i els associa amb els pirates lemnis i amb la població pre-grega d'Àtica. Lemnos es va mantenir relativament lliure de la influència grega fins a l'època hel·lenística, i curiosament, l'estela de Lemnos del està inscrita amb un llenguatge molt similar a l'etrusc. Això ha dut a postular un grup de llengües tirrenes que comprèn l'etrusc, el lemni i el rètic. Hi ha així evidència que hi hi havia de fet com a mínim una relació lingüística entre els lemnis i els etruscs. Les circumstàncies concretes d'aquesta relació són controvertides; una majoria dels estudiosos, com a mínim dins Itàlia, adscriuria els tirrens de l'Egeu a l'expansió etrusca del al VI aC., situant la pàtria dels etruscs a Itàlia i els Alps, en particular a causa de la seva relació amb la població rètica alpina. Els partidaris d'aquesta darrera escola de pensament es refereixen a la llegenda de l'origen lidi dels etruscs descrita per Heròdot, i a la declaració de Titus Livi que el rètics eren etruscs desplaçats a les muntanyes davant la invasió dels gals. Els crítics amb aquesta teoria diuen que hi ha una escassa relació lingüística entre l'etrusc i l'indoeuropeu, per no parlar de les llengües d'Anatòlia, i fan referència a Dionís d'Halicarnàs, que decididament argumenta contra una relació entre etruscs i lidis. Tanmateix, l'idioma lidi està testimoniat algun temps després del que es creu que els immigrants tirrens van arribar a Itàlia.
Diferència entre l'origen i la influència cultural L'origen de la civilització d'Etrúria és un debat antic, encara actualment en discussió entre els investigadors, perquè els termes en els quals els historiadors s'han expressat s'ha basat sovint en concepcions al marge de les dates de l'origen i de la cultura. Després de dos mil·lennis d'aixecar teories concloents cap a una ubicació definitiva dels orígens d'Etrúria, s'ha dirigit la recerca moderna cap a maneres divergents de les aproximacions tradicionals sobre els orígens nacionals i en comptes d'això centrar-se en el desenvolupament de conceptes, com l'origen nacional i la formació cultural, diferenciant entre influència cultural i origen cultural. miniatura|Terracota. Figura d'una dona jove, finals del , principis del Les fonts inicials de la investigació pels historiadors que estudien els orígens dels etruscs són les fonts clàssiques proporcionades per erudits antics com Heròdot i Dionís d'Halicarnàs. Aquests escriptors estaven interessats en aclarir on s'havia originat una civilització tan avançada. Heròdot va iniciar la teoria anatòlica, explicant l'origen dels etruscs com una migració massiva des de Lídia, dirigida pel rei Tirrè, una migració causada per la fam iniciada poc després de la Guerra de Troia. Larissa Bonfante argumenta que el concepte tradicional d'origen que els escriptors grecs clàssics utilitzaven «s'havia d'explicar com el resultat d'una migració, sota el lideratge d'un mític heroi fundador».Larissa Bonfante. Etruscans Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies, Wayne State University Press, 1986 Valeria Forte, a més, ha afegit que el desplaçament dels caps herois a terra estrangera és una «narrativa fixa» utilitzada per «promoure el domini polític i cultural de les civilitzacions orientals sobre la cultura itàlica».Valeria Forte, Etruscan Origins and Italian Nationalism. University of Dallas, 2011 L'argument és que «les imatges estereotipades d'una immigració marítima a Itàlia procedent de l'orient» és la fórmula típica dels escriptors clàssics com Heròdot que s'aplicarà sense cap investigació històrica.
La segona hipòtesi fonamental va ser explicada per l'historiador Dionís d'Halicarnàs. Era conscient que els seus predecessors van ser «unànimes a afirmar que els etruscs van arribar des de l'est»,Larissa Bonfante. Etruscans Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies. Wayne State University va expressar una hipòtesi alternativa dient que els etruscs eren «nadius del país»,Dionís d'alicarnàs. The Roman Antiquities of Dionysius of Halicarnassus, Book 1 Section 30, Translated by Earnest Cary, Harvard University Press, 1950 i en fer-ho va iniciar la teoria autòctona. Els investigadors s'han demanat el motiu pel qual les fonts antigues semblen unànimes sobre l'origen anatoli. Bonfante suggereix que és la resposta natural dels escriptors grecs per connectar els èxits de la civilització a uns altres herois grecs en un intent de promoure una «narrativa nacional glorificant». D'altra banda, R.S.P Beekes argumenta que aquests escriptors antics, especialment Heròdot, van trobar en la fam a Lídia una connexió òbvia amb la migració a Etrúria, més que una àrea de discussió. La teoria autòctona que Dionís d'Halicarnàs va iniciar era un punt de vista sostingut pels mateixos etruscs, a qui va consultar, tot i que és qüestionable el grau en què aquests etruscs coneixien el seu propi origen.