, també coneguda com a Claire Noblia, és una dinamitzadora cultural i política d'Iparralde, presidenta de l'Ipar Buru Batzar en 2008-2009.
Biografia Els seus pares vivien a Bamako però tornaren a Anglet, on hi va néixer- Va estudiar a l'escola Stella Maris d'Anglet, al liceu de Biàrritz i després es llicencià en medicina a la Universitat de Bordeus. Durant la seva època d'estudiant va col·laborar amb Embata i va participar en la creació del sindicat d'estudiants Euskal Gazte Ikasleen Alkartasuna (EGIA). Va treballar com a anestesista a Baiona fins a la seva jubilació en 2002.
En 1965 es va casar amb el pilotari refugiat d'Hegoalde Lázaro Arandia, amb el que va viure durant un temps a Anglet i Baiona. Després es van separar i en 1975 es va casar amb Manex Goihenetxe, de qui es va separar 10 anys després.Manex Goyhenetche vegeu la pàgina 5 És mare de sis fills: Aitor, Michael, Ellande, Odon, Ortzi (fill de Goihenetche, va morir tràgicament a l'edat de llicenciatura) i Nouhou (originari de Costa d'Ivori).
El 1969 amb la mare de Lazkao Libe Goñi va convèncer alguns mestres bascofrancesos i van fundar la primera ikastola a Arrangoitze, encara que alguns afirmen que les primeres van aparèixer a Baiona i a Biarritz.Historiako zertzeladak: Libe Goñi, Seaskako lehen irakaslea , Amagoia Martija, Hik Hasi aldizkaria. En 1975 també fou el primer cap de Seaska. En 1971 va fundar l'editoprial Elkar a BaionaElkar Badok.infon. i també ajudà a fundar l'emissora Gure Irratia. En 1971 va col·laborar a diferents empreses com Sokoa, Hemen i Herrikoa (presidides pel seu germà Patxi Noblia), així com l'associació agrària GFAM Lurra.
De 1989 a 1995 fou regidora de l'ajuntament de Baiona amb el metge Henri Grenet, el seu fill l'advocat Aitor Arandia i el fill de Henry Jean Grenet. Fou candidata del Partit Nacionalista Basc a les eleccions legislatives franceses de 1997 per la 6a circumscripció dels Pirineus Atlàntics, en les eleccions cantonals franceses de 2008 pel cantó de Sant Joan LohitzuneKantonamenduen programen neurketa , Kontseilua, 2008; ikus 2.or. i d'aquell any fins 2009 fou presidenta de l'Ipar Buru Batzar.Kargua hartu zuenekoa Garan. substituint Ramuntxo Kanblong. A les eleccions al Parlament Europeu de 2009 va demanar el vot per Europa Ecologia.;Kargua utzi zuenekoa aipatu egunkarian. fou substituïda per una altra dona, Txaro Goikolea Mintegia, i fins 2012 ha col·laborat amb Eusko Alkartasuna a la federació Regions i Pobles Solidaris.
En 2000 va presidir l'associació pacifista Bakea Bai i el 2007 el Centre Nacional de les Dones Franceses (Emakume Frantsesen Zentro Nazionaleko) a Aquitània. En 1995 va rebre el Grand Prix HumanitaireNoblia Euskomedia i en 2009 la federació Femmes 3 000 li va concedir les Palmes du bénévolat.
Obres Vingt ans de suicides au Pays Basque (Baiona, 1977).Erabaki konplexua, baina heldu beharrekoa, Larrun, 153. zkia. Pour la Paix en Pays Basque Bakea Bai (Jakin, Baiona; ) Bakea Bai.
Referències
Categoria:Militants del Partit Nacionalista Basc Categoria:Polítics labortans Categoria:Nascuts el 1942 Categoria:Polítics bascos del segle XXI Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX