Un dip (segurament de l'àrab, ذئب, /d'ib/, llop) és un ésser mitològic propi de l'imaginari popular català. És una mena de gos vampir, malvat i pelut, un emissari del dimoni que, com tants d'altres, és coix d'una cama. S'alimenta de la sang d'animals i persones.
La llegenda dels dips és molt viva a Pratdip (Baix Camp), a l'escut del qual s'hi pot veure la imatge d'un d'aquests gossos. Segons l'etimologia popular, el nom del poble vindria d'aquests éssers mitològics, que es diu que van desaparèixer al (la realitat, però, és que és un topònim d'origen preromà). A l'entrada de Pratdip hi ha un monument al dip, tot i que representat amb una imatge ben amable.
Llegenda La llegenda és molt antiga. Al retaule de Santa Marina de Pratdip, del 1602, ja surten imatges d'aquests gossos vampirs. També apareixen en un altre retaule del 1730, retallats sobre un fons d'or. La llegenda diu que aquests gossos xuclaven la sang del bestiar, però només sortien de nit, i entre les seves víctimes hi havia els borratxos noctàmbuls que anaven a beure vi a les tavernes del poble.
Es deia que es veien uns ulls diabòlics entre les ombres de la nit. Però en realitat mai ningú va veure aquests gossos tan sinistres. Es creu que aquesta llegenda només pretenia fer por als borratxos del poble i evitar així que es dediquessin a beure més del compte.
En la literatura A causa de la seva set de sang, el dip va servir per inspirar Joan Perucho que, a la seva novel·la Les històries naturals (1960), relata la història d'Onofre de Dip, un vampir amb la capacitat de transformar-se en molts animals. La part central de l'obra transcorre a Pratdip a l'inici del , en plena guerra carlina, i el dip en realitat era un ambaixador del rei En Jaume que 700 anys abans havia anat als Carpats en missió diplomàtica i allà havia estat atacat per una noble vampiressa.
Referències
Bibliografia
Categoria:Animals en la mitologia catalana Categoria:Hematòfags de ficció Categoria:Críptids Categoria:Gossos Categoria:Pratdip