Capellades és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia. Amb gran tradició industrial des del , té nombroses i molt importants empreses papereres, tèxtils i de components elèctrics i mecànics. És especialment rellevant el Museu Molí Paperer, autèntic referent a escala mundial.
El paper de Capellades Des de l'edat mitjana, a la zona de Capellades hi havia tradició de fabricar paper fent servir cànem i draps vells de cotó i lli, i valent-se de la força hidràulica de molins d'aigua juntament amb tècniques artesanals. Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants d'Europa, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar. A principis del XVIII, les papereres catalanes havien creat el paper de fumar. Fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d'altres, abastien gran part del mercat espanyol, d'Amèrica del Sud i Filipines.
Demografia
Geografia i entorn natural Llista de topònims de Capellades (muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc.).
El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca de l'Anoia, amb 2,95 km². Limita amb els termes de la Torre de Claramunt (N i O), Cabrera d'Anoia (S) i Vallbona d'Anoia (E). El terme és situat a la vall de l'Anoia, a l'indret on el riu talla la Serralada Prelitoral Catalana formant l'anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d'Òdena per a dirigir-se cap al Penedès. El congost s'obre pas entre la serra de Miramar (596 m) a l'esquerra, amb les carenes de Llobreia, el Brugar, el Fitó, els Colls Bessons i les Llangònies, i una potent terrassa travertínica quaternària, a la dreta, damunt les llicorelles paleozoiques i el granit, formant una cinglera de cornises i covals de pedra tosca i el dosser o barret del Capelló, on hi ha els importants jaciments prehistòrics del terme (abric Romaní i l'estació Agut). miniatura|Vista de Capellades des de la Roca del Baptista, coneguda popularment com a El Turó. Cal destacar que 93,97 hectàrees de Capellades, el 31,53 % del terme, forma part de les Valls de l'Anoia, regió declarada Espai Natural Protegit (ENP), ZEPA, LIC, i considerada com un dels 135 paisatges que conformen Catalunya. Pertany a la regió natural del Sistema Mediterrani Central Prelitoral, en la tipologia d'Espai de Muntanya Interior. A més, constitueix una bona mostra de l'ambient mediterrani propi d'aquesta àrea de la Catalunya central, ja que presenta una barreja d'àrees boscoses, dominades pel pi blanc (Pinus halepensis) a les solanes i amb la presència d'alzina (Quercus ilex) i roure martinenc (Quercus humilis) als vessants obacs. Representa també una zona important de nidificació i caça de l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Algunes espècies de flora abundant de l'entorn de Capellades són la ginesta, els esbarzers, les figueres, les figueres de moro, la farigola i la rosella. La fauna destacable consta de porcs senglars, pit-rojos, pardals i rossinyols.
Quant a la relació de Capellades amb els pobles del voltant, val a dir que Capellades representa un node de comunicació entre ells. A més, aglutina molts comerços (botigues locals i supermercats) i serveis (Institut de Secundària, CAP, xarxes associatives...) que també gaudeixen habitants dels municipis veïns. Recentment s'ha incorporat a la mancomunitat de la Conca d'Òdena, una organització intermunicipal per a afavorir el desenvolupament social i econòmic sostenible de les poblacions del territori.
Equipaments de Capellades Centres educatius: Llar d'Infants Vailets: centre públic Escola Marquès de la Pobla: centre d'educació infantil i primària. És un col·legi públic Institut Molí de la Vila: és un institut públic que ofereix els estudis d'ESO i Batxillerat Mare del Diví Pastor: és un centre educatiu concertat i religiós que ofereix els estudis d'educació infantil, primària i ESO
Transport públic: Trens FGC; Línies R6 i R60 Igualada -Barcelona (Plaça Espanya) Autobús Monbús: Línia Igualada - Barcelona (Maria Cristina) Autobús Montferri: Línia CB1 Can Ros - Cabrera d'Anoia - Capellades Autobús Montferri: Línia T1 Mediona - La Torre de Claramunt - Igualada
Equipaments esportius: Piscina Blava Municipal, inaugurada l'any 1934 Pavelló Poliesportiu de Capellades, inaugurat l'any 1983 Camp de Futbol de Capellades
Equipaments culturals: Abric Romaní- Parc Prehistòric de Capellades Escola de Música de Capellades Museu Molí Paperer Biblioteca El Safareig
Equipaments lúdics: Teatre La Lliga de Capellades: És una gran sala d'espectacles dissenyada el 1921 pel constructor local Isidre Fons Casal Cal Ponet
Assistència Sanitària: CAP Centre d'Atenció Primària Residència de Gent Gran
Seguretat: Policia Local Bombers de Capellades
Neteja: Deixalleria Municipal Deixalleria Mòbil
Equipaments religiosos: Església de Santa Maria Església del Pilar Capella de Santa Bàrbara
Principals vies d'accés: Carretera C-15: Vilanova i la Geltrú - Igualada Carretera B-224 Capellades - Martorell
Alcaldia Alcaldia Inici de mandat Final de mandat Partit Xavier Bartrolí 1996 2003 CiU Àngel Soteras 2003 16 de juny de 2007 ERC Anna Maria Sánchez i Carrera 16 de juny de 2007 11 de juny de 2011 CiU Marcel·lí Martorell i Font 11 de juny de 2011 13 de juny de 2015 CiU Aleix Auber i Álvarez 13 de juny de 2015 15 de juny de 2019 VdC-CUP Salvador Vives Alari 15 de juny de 2019 actualitat ERC
Llocs d'interès miniatura|Bassa de Capellades, amb el Molí de la Vila al fons.Museu Molí Paperer de Capellades: Es tracta d'un dels museus més importants a escala internacional pel que fa a la temàtica del paper on s'uneixen i es complementen la difusió del patrimoni històric i industrial paperer, gràcies a la continuïtat de la pràctica de l'activitat artesanal del paper fet a mà. Aquesta dualitat li dona el seu caràcter únic. El museu conserva un important fons format principalment per eines, maquinària per a la realització del paper de manera tradicional, caràtules, tampons de fusta, papers i documents des del fins a l'actualitat. A més de la conservació de l'edifici i les col·leccions el museu té com a objectiu vetllar i promoure la preservació del patrimoni del paisatge industrial paperer de Catalunya. Actualment el museu és secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Bassa de Capellades: És una gran bassa situada al centre de la vila, i constitueix un dels punts d'aflorament natural de l'aqüífer subterrani Capellades-Carme, que té la superfície de tres cops la ciutat de Barcelona. En la prehistòria, el sobreeiximent de les seves aigües va donar lloc als travertins de Capellades, tot formant el Capelló. Aquest espai va donar aixopluc a neandertals, i els diferents abrics constitueixen avui dia un dels jaciments arqueològis més importants d'Europa. Aquestes mateixes aigües van servir durant l'edat mitjana per fer funcionar molins de farina. Posteriorment, al i canalitzades pel Rec del Corronaire, arribaven als 16 Molins de la Costa, dedicats a la producció de paper. Amb totes les implicacions que l'aigua de la Bassa ha tingut per al desenvolupament de Capellades, és el símbol de la vila. miniatura|Barret del Capelló, a la cinglera sobre la qual es troba Capellades.Abric Romaní - Parc Prehistòric de Capellades: A la cinglera del Capelló (BCIN)Acord GOV/75/2023, de 28 de març, pel qual es declara Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (DOGC, núm. 8.886 de 30/03/2023). s'hi han trobat moltes restes prehistòriques. La balma del Fossar Vell o abric Romaní, descobert el 1909 per Amador Romaní i Guerra (1873-1930, descobridor dels principals jaciments paleolítics de la comarca), és el jaciment prehistòric més antic de Catalunya, del Paleolític mitjà i inici del superior, amb indústries lítiques mosterianes. Hi ha llargues seqüències d'estades datades des del 72.000 fins al 30.000 aC. S'hi han descobert els vestigis de diferents fogars i d'un arbre tallat pels neandertals fa 56.000 anys. A l'estació Agut es trobaren, entre altres restes, un premolar i tres molars humans. Actualment, un equip d'arqueòlegs hi segueix treballant cada mes d'agost. Aquesta zona arqueològica (coneguda com a Parc Prehistòric de Capellades) ha estat habilitada amb un itinerari pedagògic guiat, i s'hi fan visites i tallers interessants per a petits i grans. La Font de la Reina i Camí Ral: Situat a l'est de la Vila, a l'antic camí ral que vorejava el riu al seu pas pel congost, hi ha el petit nucli de La Font de la Reina. Està format per un conjunt d'edificis que descriuen un únic carrer, que conserva pràcticament el mateix aspecte que devia tenir cap a la fi del o començament del . En aquella època era un important punt d'expedició dels productes sorgits dels molins paperers i això va originar que sorgissin diversos hostals, com el de Can Carol que encarà roman actiu. Al costat del portal d'aquest hostal hi ha una font neoclàssica en forma de bust femení, dels pits de la qual brollen dos raigs d'aigua. Hom creu que fou esculpida en memòria de la reina Peronella d'Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que el 1151 va passar pel lloc, i l'indret ha conservat en el seu topònim el fet històric.També hi ha una capella, dedicada a santa Bàrbara. El temple és de planta rectangular amb coberta a dues aigües, d'una sola nau i campanar d'espadanya. No se sap quan es va construir, si bé està documentada al . Fou agregada a la parròquia de Capellades l'any 1728, ja que fins llavors era de Claramunt. A banda, es conserva l'indret que fou el fossar del nucli. Rec del Corronaire: També conegut com a Rec Major i datat entre els segles i , el Rec del Corronaire condueix un cabal aproximat de 12 milions de litres diaris de la Bassa fins al riu Anoia, situat un kilòmetre i mig més avall. Durant els segles i aquest cabal servia per moure setze molins, coneguts com a Els Molins de la Costa (el Molí Vell, el Molí Nou o Cal Manel, el Molí Gran, el Molí de la Costa i Cal Violant, entre d'altres). Al seu pas per la vila, el Rec del Corronaire també es feia servir com a safareig públic, instal·lació restaurada recentment i oberta al públic. miniatura|Casa BasCasa Bas: Edificació senyorial de final del que pren el nom d'una de les primeres famílies propietàries de l'immoble. Els baixos d'aquesta construcció formaven part de la muralla de la vila i incorporen una singular volta que constituïa una de les entrades a la vila, el Portal Sobirà. Anteriorment comptava amb un oratori, autoritzat per Benet XIV el 1756. Camins del Paper: Entre els segles i , Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants de l'Estat espanyol, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar. Fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d'altres, abastien gran part del mercat espanyol, d'Amèrica del sud i Filipines. En tota la conca fluvial de l'Anoia s'han documentat més de 40 molins paperers. El paper ha estat fins als nostres dies un dels principals motors de l'economia d'aquest indret. Famílies senceres treballaren en molins paperers; ja fos esquinçant draps, formant el full, preparant la cola, estenent els fulls o bé empaquetant les raimes. Són moltes les generacions que dia a dia han fet un bon paper. A través de 5 itineraris que parteixen de Capellades es pot recórrer els indrets paperers, un paisatge industrial format pel riu Anoia, les rieres, els recs, les rescloses i els molins paperers. de Capellades i els seus voltants. Muntanya de Miramar: Muntanya de 594 metres. Rep el nom del fet que, des del cim i si el dia és clar, s'hi pot arribar a veure el mar. Font Cuitora: Surgència natural d'aigua i parc que l'envolta, a l'extrem sud de la vila. El seu nom radica en les excel·lents qualitats de l'aigua que en brolla per a coure cigrons.