Lofensiva de Raqqa, també anomenada Operació Ira de l'Eufrates, va ser una operació militar ofensiva duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria (FDS) amb l'objectiu d'alliberar la ciutat de Raqqa i les zones circumdants de la Governació d'Ar-Raqqa, en mans d'Estat Islàmic (EI). L'ofensiva es desenvolupà durant diversos mesos al mateix temps que la batalla de Mossul a l'Iraq, l'altra gran ciutat en mans dels gihadistes.

Antecedents El maig de 2016 va començar la batalla de Sirte entre Estat Islàmic i les forces lleialistes del Govern d'Acord Nacional (GNA) recolzades pels Estats Units durant la Guerra Civil de Líbia i en agost, l'Exèrcit Lliure de Síria recolzat per Turquia llençava l'Operació Escut de l'Eufrates al nord de Síria.

A finals d'octubre de 2016, el Secretari de Defensa dels Estats Units Ash Carter va demanar que s'iniciés l'ofensiva a ar-Raqqa alhora que es desenvolupava la batalla de Mossul a l'Iraq. Carter va afegir que els Estats Units estaven cooperant amb els seus aliats per tal de posar en marxa una "operació d'aïllament" al voltant de la ciutat. El 26 d'octubre, el President de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va exigir al llavors president dels Estats Units, Barack Obama, que les Unitats de Protecció Popular (YPG) no participessin en l'operació, per, en el seu lloc, fer participar les Forces Armades de Turquia. Secretari d'Estat de Defensa del Regne Unit, Michael Fallon, va rebutjar la idea que forces no àrabs participessin en l'ofensiva i va exigir una força purament àrab.

El mateix dia, el comandant de la Combined Joint Task Force – Operation Inherent Resolve, el tinent general Stephen J. Townsend, va remarcar que l'única força armada capaç de capturar la ciutat eren les Forces Democràtiques de Síria liderades per les YPG. Townsend va afegir que en l'ofensiva participarien menys tropes de la coalició de les que estaven involucrades a batalla de Mossul. El 3 de novembre, el comandant i portaveu de la Brigada Seljuk, membre les de FDS, Talal Silo, van rebutjar rotundament la participació de Turquia en l'operació.

Anunci El 6 de novembre, el portaveu de les FDS, Talal Silo, va anunciar que l'ofensiva es realitzaria en dues fases: la primera alliberant les àrees al voltant d'ar-Raqqa per tal d'aïllar la ciutat avançant des de tres fronts per, a continuació, prendre el control de la total de la ciutat.

En una declaració el 6 de novembre, el Secretari de Defensa dels Estats Units d'Ash Carter va dir: “la ciutat de Raqqa serà alliberada amb l'ajuda de la seva gent, ja siguin kurds, àrabs o turcmans, herois sota la bandera de les FDS i amb la participació activa de les YPG i les YPJ i amb la col·laboració de la Coalició internacional".

L'ofensiva Primera fase: aïllar ar-Raqqa de les zones del nord En el primer dia de l'ofensiva, el 6 de novembre de 2016, les FDS van informar haver alliberat 6 granges i poblacions del control d'EI, entre els quals es troben Wahid, Umm Safa, WA, Haran, al-Adriyah i Jurah tots al sud i sud-est d'Ayn Issa. Un comandant local de les YPG va afegir que va haver-hi molts combats, i que fins al moment, EI havia utilitzat fins a 4 cotxes bomba.

El 8 de novembre, les FDS van informar que havien pres el control d'11 poblacions prop d'Ayn Issa, a més de continuar rebent cotxes bomba. El mateix dia 8, fonts kurdes van informar que des de l'inici de l'ofensiva, les FDS havien alliberat més de 14 quilòmetres des dels fronts d'Ayn Issa i al-Qanteri.

Entre els dies 10 a 12, les FDS van alliberar 9 poblacions, el que suposava un avenç de 25 km des de al-Qanteri i 15 km des d'Ayn Issa. El portaveu Talal Silo, afegia que diverses brigades s'havien sumat a l'ofensiva de les FDS per fer fora Estat Islàmic de la Governació d'ar-Raqqa.

El 14 de novembre, les FDS van emetre un comunicat on anunciaven el final de la fase inicial de les operacions amb 50 quilòmetres quadrats alliberats, 34 municipis, 31 petites poblacions, 7 munts estratègics i 167 combatents d'EI morts.

El mateix dia 14, les FDS van informar que havien començat a assetjar la població de Tal al-Samn, mentre que les tropes gihadistes estaven contraatacant prop de la localitat de Salok, a l'est de la Governació d'ar-Raqqa, per tal d'intentar dividir les FDS en dos i obrir un nou front.

L'endemà, les FDS van informar ser als voltants de la població de Tal Saman, on Estat Islàmic té la seu al nord d'ar-Raqqa, i d'altres 10 poblacions i granges en el seu avenç cap a la ciutat. El dia 16 de novembre, el dotzè dia de l'ofensiva, van informar haver capturat finalment Tal Saman així com la petita població de Khiniz. Amb aquestes captures, la primera fase es considerava com acabada.

Segona fase: bloquejar ar-Raqqa La segona fase de l'ofensiva consistia en acabar de bloquejar els accessos a la ciutat. miniatura|esquerra|Militants de les FDS durant els preparatius de la segona fase

Preparació de l'ofensiva El 21 de novembre, les FDS van capturar dues poblacions més, mentre EI llançava un contraatac prop de Tal Saman. Durant els següents dies, les FDS van tractar de continuar avançant sobre al-Qalita, però van ser incapaces de trencar les línies del front d'EI al sud de Tal Saman.

El 24 de novembre, un soldat nord-americà va morir a causa de les ferides que va patir després de trepitjar un artefacte explosiu (mina) a prop de la localitat d'Ayn Issa, al nord de Raqqa.

El 25 de novembre, EI va rebre reforços de l'Iraq, incloent experts en explosius i personal de l'Exèrcit iraquià que canviaven de front.

L'endemà. el 26 de novembre, EI va llançar un contraatac, recapturant zones de la població de Qaltah, mentre que les FDS van aconseguir avançar sobre les àrees dels voltants de la mateixa. Abu Bakr al-Hakim, comandant d'EI vinculat als atacs a Charlie Hebdo, va morir en un atac aeri nord-americà a Raqqa.

El 27 de novembre, les FDS van anunciar l'inici de la segona fase de l'ofensiva, encara que no va poder començar immediatament.

El 29 de novembre, cinc combatents de la coalició kuro-àrab van morir en nous enfrontaments al nord de Raqqa. Mentrestant, el mateix dia, dos als comandants d'EI van desertar per unir-se a Jabhat Fateh al-Sham a Idlib.

El 7 de desembre, el copresident del Partit de la Unió Democràtica (PYD), Salih Muslim, va dir que la primera fase per envoltar Raqqa gairebé havia acabat, i va informar que una brigada àrab de més de 1.000 combatents (tant dones com homes) de la zona d'ar-Raqqa s'havien unit a les FDS com a part de la segona fase.

El dia 10 de desembre, el dia de l'inici de la segona fase, més de 1.500 combatents àrabs que havien estat entrenats i equipats per la coalició anti-EI, es van unir a la coalició kurdo-àrab per a lluitar durant la segona fase.

L'ofensiva miniatura|Militants de les FDS durant l'ofensiva Les FDS van començar la segona fase el 10 de desembre, amb l'objectiu d'alliberr el camp occidental d'ar-Raqqa, i en última instància, per arribar a la presa Tabqa. També es va anunciar que grups àrabs de les FDS, les forces d'elit, Jabhat Thuwar al-Raqqa i el recent format Consell Militar de Deir Ezzor prendrien part de l'ofensiva. Durant el primer dia, Les FDS van començar a avançar al sud de la presa Tishrin i van alliberar Al-Kiradi. Els Estats Units, per la seva banda, van anunciar que enviarien 200 soldats més per ajudar a les forces d'autodefensa. Durant l'11 i 12 de desembre, les FDS van alliberar fins a 14 poblacions (sis i vuit respectivament), així com diversos pobles petits.

El dia 15 de desembre, les FDS van alliberar tres poblacions, sumant-se a les 17 ja capturades des de l'inici de la segona fase de l'ofensiva. Entre els dos sigues següents, 16 i 17 de desembre, van aconseguir alliberar un total de 10 poblacions més.

Durant els següents quatre dies, les FDS van alliberar al voltant de 20 poblacions més, arribant, finalment, arribar a la riba del llac Assad, aïllant i assetjant més de 54 altres poblacions controlades per EI a l'oest. A nivell estratégico-militar, va considerar-se com una molt bona tàctica. En resposta a aquestes pèrdues de territori, EI va començar a realitzar atacs suïcides contra tant la coalició kurdo-àrab, així com atacar objectius civils dins de les zones controlades per les forces kurdes en un intent d'obstaculitzar l'ofensiva.

El 19 de desembre, les forces gihadistes van llançar un contraatac per recuperar quatre poblacions al nord-oest de la ciutat d'ar-Raqqa, però va ser repel·lit després d'unes hores. La nit següent, les forces d'EI van retirar-se sense gaire oposició dels 54 pobles, deixant-los deixant-los en mans de la coalició.

L'endemà, les FDS van declarar que havien capturat fins a 97 poblacions des de l'inici de la segona fase de l'ofensiva, i havien començat a avançar cap a Qal'at Ja'ba.

El dia 21 de desembre, els avenços kurdo-àrabs van seguir fins a situar-se menys de 10 quilòmetres de la presa de Tabqa, de gran importància estratègica. La presa ha estat utilitzada des de fa anys per a produir electricitat pel sud de Síria així com la pròpia província de ar-Raqqà (incloent-hi la ciutat). Tal com informen diferents analistes, la destrucció d'aquesta presa (i el no manteniment) comportaria una catàstrofe natural i humanitària de gran magnitud, al contenir l'aigua del llac Assad. Middle East Eye va reportar que des de la captura per part de les forces gihadistes, l'Exèrcit Sirià Àrab (SAA per les sigles en anglès) va intentar capturar la infraestructura sense èxit, però ara, les FDS estan en millors posició per a poder-la prendre.

Batalla de Jabar miniatura|Milicians de les YPG durant l'ofensiva de desembre de 2016 El dia 23 de desembre, un contraatac d'EI va aconseguir recapturar la població de Jabar, on hi emmagatzemaven una gran quantitat d'armament per a distribuir-lo per tota l'àrea del nord de Síria. Les FDS, però, van aconseguir l'endemà, 23 de desembre, juntament amb  Suwaydiya Saghirah. Les forces gihadistes van respondre amb diversos cotxes bomba suïcides, i durs atacs a les línies del front que es van allargar fins a la matinada del 24 de desembre. Les forces de d'EI finalment van forçats a retirar-se de la majoria de posicions, tot i que algunes encara resistien a Jabar.

El 25 de desembre, Estat Islàmic va retirar-se de l'estratègica Jabar de l'Est, deixant les FDS a només 5 quilòmetres de la presa de Tabqa.

El dia 26 de desembre, les FDS van alliberar per complert la població, i van poder repelir un contraatac gihadista, comandat per Abu al-Kuwaiti Yandal (líder de les tropes que havien de defensar els voltants de Raqqa durant l'ofensiva kurdo-àrab), que va caure mort després d'un bombardeig de la coalició internacional.

El 27 de desembre, les tropes d'EI van llançar un atac a la població de Secol, arribant a trencar, segons algunes fonts, les defenses de les FDS locals.

Avenços cap a la presa de Tabqa El 27 de desembre EI va llançar un atac contra la población de Secol a les àrees del nord de Raqqa i, segons els informes, van aconseguir trencar les defenses de les FDS. L'endemà, la coalició kurdo-àrab va capturar Hadaj després de dos dies d'intensos combats, mentre un altre contraatac gihadista contra Jabar que va ser repel·lit.

L'1 de gener de 2017, després de tres dies d'intensos combats, les forces d'autodefensa també van alliberar la totalitat de Mahmudli, la major ciutat d'Al-Jarniyah Nahiyah. A més a més, les FDS van reprendre l'ofensiva al front nord, avançant 6 quilòmetres al sud de Tal Saman. La coalició va alliberar set poblacions en aquesta àrea durant els següents dos dies. El mateix dia, la direcció de les FDS va anunciar els resultats fins al moment de la segona fase amb 110 poblacions alliberades, 277 combatents d'EI abatuts i 13 capturats. El 4 de gener, un portaveu de les FDS va declarar que havien alliberat quatre poblacions més, així com set granges. També va afirmar que 22 combatents gihadistes i 6 combatents de les FDS van morir durant els enfrontaments. L'endemà dues poblacions també van ser alliberades per les FDS.