El Regne de Kandy és un antic estat monàrquic situat al centre i l'est de Sri Lanka. Fundat al fi del , va durar fins al començament del . A l'origen fou vassall del Regne de Kotte, però Kandy progressivament esdevingué independent a través de les convulsions dels segles i , aliant-se segons les èpoques amb el Regne de Jaffna, la dinastia Nayak de Madurai,Enemy lines: childhood, warfare, and play in Batticaloa, Page 40, Author:Margaret Trawick, Publisher: University of California Press, 2007, el Regne de Sitawaka, els portuguesos i els holandesos per assegurar la seva subsistència. A partir dels anys 1590, va quedar com únic estat indígena independent de l'illa i per una combinació de raids i de diplomàcia va aconseguir mantenir les potències colonials a distància, abans de sucumbir finalment davant els britànics.
Va estar absorbit per l'Imperi britànic en tant que protectorat per la Convenció de Kandy de 1815, a continuació va perdre definitivament la seva autonomia després de la Rebel·lió d'Uva de 1817.
Nom Al curs dels segles, el Regne de Kandy ha portat noms variats, sobretot :Chapter 1 , Kandyan Kingdom Kanda Uda Pasrata Regne de Senkadagala Kanda Udarata Regne de Mahanuwara Sri Wardhanapura Sinhala Thun Sinhalaya o Tri Sinhala
Geografia miniatura|esquerra|Vista cap al sud des de Ella mostrant els boscos muntanyosos típics del Regne de Kandy. La més gran part del regne se situava a l'interior muntanyós de l'illa, plantat de boscos; els colls de muntanya conduint a la capital proporcionaven oportunitats d'emboscades. La localització de les vies cap a la ciutat es van mantenir en secret, tota fugida d'informació l'assumpte podia ser castigat de mort. Moltes esdevenien impracticables durant les pluges del monsó i hi havia molt paludisme. Tot al llarg de la seva existència, les tropes del regne van utilitzat el terreny al seu avantatge, practicant la guerrilla contra els invasors i desallotjant els centres urbans importants quan l'enemic se n'apropava — una tàctica utilitzada amb una particular eficàcia durant les Guerres de Kandy del començament del . Encara que el regne va tenir a vegades accés al port de Batticaloa, no posseïa marina i no va poder impedir els portuguesos i després als holandesos, de mantenir una forta presència a les terres baixes.
Història Fundació La ciutat de Senkadagalapura (Kandy) fou fundada des del mig del , sota el regna de Vikramabahu III (1357–1374). El centre de Sri Lanka va estar dominat pels reis de Kotte del començament del a la fi del . A mesura que el regne de Kotte s'afeblia davant els portuguesos, la regió va adquirir una certa autonomia, amb Senkadagalapura com a capital. Després de l'assassinat de Vijayabahu l'any 1521, i la partició del regne qui va seguir, Kandy ha afirmar la seva independència i esdevingué un seriós rival pels regnes de l'est i del sud de l'illa.
Impuls : 1521–1594 miniatura|esquerra|L'expansió del Regne de Sitawaka de 1521 a 1594. Després de l'assassinat de Vijayabahu el 1521, el regne de Kotte es va escindir en tres estats rivals: el regne de Sitawaka, el regne de Raigama i el regne de Kotte (de Bhuvanekabahu VII). Sitawaka, dirigit per l'enèrgic Mayadunne, era el més amenaçador pels altres. El 1522, els Kandyans van fer aliança amb els portuguesos contra Sitawaka, però aquesta aliança es va trencar l'any 1546, quan les forces de Kotte aliades als portuguesos han envaït el regne. Kandy llavors va ajudar al regne de Jaffna contra els portuguesos l'any 1560.
El territori de Kandy va ser envaït dues vegades, el 1574 i a continuació el 1581, pel nou rei de Sitawaka, Rajasinha I. Rajasinha, que havia ja assolit una important victòria contra els portuguesos a la Batalla de Mulleriyawa l'any 1559, aconseguí annexar el regne; el rei de Kandy Karalliyadde Kumara Bandara (Jayavira III) ba fugir al regne de Jaffna amb la seva jove filla Kusumasana Devi i el seu nebot Yamasinghe Bandara. Tots dos finalment foren capturats pels portuguesos, convertits al cristianisme i batejats com Donha Catarina i Dom Felipe.A True and Exact Description of the great island of Ceylon, Phillipus Baldaeus, 1672, p.8 A l'interval els Portuguesos havien també elevat pretensions sobre el regne de Kandy, citant la donació de Dharmapala de Kotte l'any 1580 com un precedent.Patrick Peebles, The History of Sri Lanka, 2006, p37
El domini de Sitawaka sobre Kandy es va revelar difícil. El virrei nomenat per Rajasinha, Wirasundara Mudiyanse, es va amotinar aviat. Encara que la seva revolta va ser aixafada, una altra va esclatar l'any 1588. La resistència es va reunir al voltant de Konnappu Bandara, el fill de Wirasundara qui hi havia fugit a territori portuguès després de l'homicidi del seu pare per agents de Rajasinha. Entra 1591 i 1594, va tornar a la regió i es va apoderar del tron sota el nom de Vimaladharmasuriya. Les seves victòries contra els portuguesos i el regne de Sitawaka, així com el seu matrimoni amb l'hereva legítima Kusumasana Devi van assegurar la seva posició.
Durant el seu ascens, la situació estratègica sobre l'illa havia canviat del tot. Al nord, els Portuguesos havien deposat l'any 1591 al rei Puviraja Pandaram per reemplaçar-ho en el tron de Jaffna pel seu fill Ethirimana Cinkam. El 1594, Rajasinha I havia mort i el regne de Sitakawa es va desintegrar. Kandy quedava com el sol estat indígena independent. El 1595, Vimaladharmasurya va portar a Kandy la relíquia de la Dent de Buda, el símbol de l'autoritat reial i religiosa pels singalesos, per la qual va fer construir el temple de la Dent.
Consolidació i relacions amb els holandesos: 1594–1739 Les hostilitats amb els Portuguesos van prosseguir durant tot el regnat de Vimaladharmasurya. El regne de Kandy va donar suport a una rebel·lió dirigida per Domingos Correa i a continuació per Simao Correa, dos singalesos súbdits de Dharmapala de Kotte entre 1594 i 1596. Els portuguesos van aconseguir l'any 1604 apoderar-se del coll de Banala, però les dissensions entra els seus lascarins els va obligar a replegar-se cap a la costa. miniatura|esquerra|Vimaladharmasurya I rebent a Joris van Spilbergen el 1602 (gravat del ) Les relacions amb la República dels Països-Baixos han començat el 2 de juny de 1602, quan el explorador neerlandès Joris van Spilbergen va arribar a Santhamuruthu, a la costa oriental de l'illa. Més tard el mateix any, la Companyia Holandesa de les Índes Orientals (VOC) va enviar a Sebald de Weert a Kandy per negociar-hi un tractat. Aquesta visita va acabar en una catàstrofe quan el comportament dels visitants va agreujar els seus hostes i en la confusió que va seguir de Weert i diversos dels seus companys foren assassinats.
Vimaladharmasurya va morir l'any 1604. El tron va passar al seu cosí Senarat, qui a aquesta data era bonze, però va abandonar les robes i es va casar amb la vídua del difunt. El 1611 els portuguesos van ocupar Kandy en nom d'un pretenent, Mayadunne de Uva, i van incendiar la ciutat. El 1619, el rei de Jaffna Cankili II fou deposat i el seu regne absorbit per l'imperi portuguès. Malgrat aquests desastres, Senarat va restar al tron i el 1612 fins i tot va concloure un tractat general amb la VOC. L'ajuda va arribar l'any 1620 sota la forma d'una flota de la Companyia Danesa de les Índies Orientals, però aquesta no va poder mantenir-se a Trincomalee i en fou expulsada pels portuguesos.
Els portuguesos van reforçar les seves posicions als anys 1620 construint els forts a Kalutara, Trincomalee, Batticaloa i Sabaragamuwa, i millorant les fortificacions de Colombo, Galle i Manikkadawara. Però van patir una greu desfeta el 2 d'agost de 1630 a la batalla de Randeniwela en ña que va morir el governador i capità general Constantino de Sá de Noronha va morir. Les tropes de Kandy es van apoderar d'una gran part dels territoris portuguesos però els conflictes interns els van impedir mantenir-los i a la mort de Senarat el 1635 les terres baixes de Sri Lanka havien caigut altre cop sota domini portuguès.
El tron va passar al fill de Senarat, Rajasinha II, que va assolir una victòria important contra els portuguesos el 28 de març de 1638 a la batalla de Gannoruwa. Aquesta fou l'última gran victòria del Regne de Kandy; la batalla va afeblir seriosament la presència portuguesa a l'illa. El maig del mateix any, Rajasinha II va concloure una aliança amb els holandesos que controlaven ara Batàvia. Es va apoderar de Batticaloa i Trincomalee el 1639 i de Galle el 1640, a més d'altres territoris portuguesos a l'interior de l'illa. miniatura|Colombo sota els holandesos il·lustració de 1775 de un gravat de Jan Kip de la fi del segle XVII Les relacions entre els holandesos i Kandy havien estat difícils des del començament i la seva aliança es va trencar als anys 1640. Van unir altre cop les seves forces contra els portuguesos, però aquesta aliança no va sobreviure al final del setge de Colombo el 1656 i l'expulsió dels lusitans. Rajasinha II va demanar que el fort li fos confiat per ser demolit. El novembre, els holandesos van rebutjar la petició i van expulsar les forces del rei. El domini del rei sobre el seu poble era dèbil i algunes revoltes contra ell l'any 1664 i 1671 van donar ocasió als holandesos d'apoderar-se d'una gran part de Sabaragamuwa el 1665, així com de Kalpitiya, Kottiyar, Batticaloa i Trincomalee. La presa dels ports fou un seriós cop contra al regne — no només els holandesos posseïen més territoris que abans els portuguesos, sinó que tot el comerç exterior del regne era ara a les seves mans. Rajasinha va provat de negociar una aliança amb França, qui havia ocupat Trincomalee, però els francesos en foren expulsats l'any 1672. Les campanyes de 1675 i 1684 van reprendre certs territoris, però a la mort de Rajasinha II l'any 1687, cap ciutat no havia retornat sota el control del regne.H.W.Codrington, A Short History of Sri Lanka, p.9
El fill de Rajasinha va pujar al tron sota el nom de Vimaladharmasuriya II; els seus vint anys de regne de 1687 a 1707, van ser prou pacífics. Una guerra comercial es va desencadenar l'any 1701, quan el regne va tancar les seves fronteres amb els territoris holandesos per impulsar el comerç dels ports de Puttalam. Els holandesos van perdre el control del comerç de la nou de areca i van exercir represàlies; el 1707 les fronteres de Kandy havien estar obertes i els dos ports tancats. El fill de Vimaladharmasurya a continuació va pujar al tron sota el nom de Vira Narendra Sinha. Diversos alçaments anti-holandesos van tenir lloc a les terres baixes als anys 1720 i 1730; el regne de Kandy va declarar la guerra als holandesos l'any 1736 i es van apoderar d'alguns territoris. Les hostilitats van cessar amb la designació de Gustaaf Willem van Imhoff com a governador i el 1737 la pau regnava de nou.
Els Nayakkars i l'arribada dels britànics : 1739–1804 Una crisi de successió va esclatar a la mort de Vira Narendra Sinha l'any 1739. No tenia més que un sol fill de ascendència singalesa, Unambuve Bandara. Però el tron de Kandy era reservat als kshatriya i la mare de Unambuve era de casta baixa. Amb el suport del bonze Weliwita Sarankara, el tron va passar al germà d'una de les esposes principals de Narendrasinha, un membre de la dinastia Nayak de Madurai (al sud de l'Índia) de llengua télugu i tàmil. Fou coronat sota el nom de Vijaya Rajasinha poc més tard en aquell mateix any.
Les relacions entre les poblacions (i la aristocràcia) singalesa i els Nayakkars van ser fràgils tot al llarg del i el . Ja sota Narendrasinha, les temptatives per nomenar nayakkars a llocs importants a la cort havien provocat revoltes, de les quals una, el 1732, que el rei no va poder reprimir més que amb l'ajuda dels holandesos. La noblesa Nayakkar, qui buscava monopolitzar l'accés a prop del rei, era considerat com formant una elit privilegiada pel que fa a la aristocràcia autòctona, els poderosos adigars.