Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República. Va ser un important col·laborador de Juli Cèsar, com a comandant militar i administrador durant la Guerra de les Gàl·lies i la subseqüent Segona guerra civil romana.
Cèsar el va nomenar administrador d'Itàlia mentre ell eliminava els seus oponents polítics a Grècia, el nord d'Àfrica i Hispània. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Dècim Brut va passar a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Dècim Brut va refusar lliurar. Marc Antoni va perseguir i assetjar Dècim Brut fins a Mutina. A Roma Ciceró va criticar durament l'actitud de Marc Antoni i el senat va enviar els dos cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa contra ell. També hi va anar Octavi, el qual tenia motius personals contra ell a causa de l'herència de Cèsar. Els dos cònsols van morir en la batalla i poc després Marc Antoni i Octavi van fer les paus decidint fer un triumvirat juntament amb Lèpid, units pel desig de venjar els assassins de Cèsar.
Marc Antoni i Octavi perseguiren els complotats en l'assassinat i els derrotaren a Macedònia en la batalla de Filipos.
Marc Antoni va assolir el govern de les províncies orientals, inclòs Egipte i el comandament de les tropes que lluitaven en les Guerres Pàrtiques. Les relacions dins d'aquesta aliança es van anar enverinant a mesura que els seus membres anhelaven més poder, però van semblar estabilitzar-se amb el matrimoni de Marc Antoni i Octàvia, la germana d'August, malgrat que mantenia una relació sentimental amb Cleòpatra. Lèpid va ser expulsat del govern l'any 36 aC i el Triumvirat es va trencar definitivament el 33 aC. Les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a la Tercera guerra civil romana l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat a la batalla d'Àccium l'any 31 aC, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va suïcidar.
Després de la mort de Marc Antoni, Octavi va quedar com únic líder de la República Romana, va adoptar el títol d'August i va regnar com el primer Emperador romà.
Ancestres Marc Antoni tenia el següent arbre genealògic: Ancestres de Marc Antoni <div class="NavContent" >
Matrimonis i descendència Marc Antoni es va casar cinc vegades, les seves dones en ordre cronològic van ser: Fàdia, Antònia, Fúlvia, Octàvia i Cleòpatra. Va tenir descendència amb totes elles. A través de les filles que va tenir amb Octàvia, se'l considera avantpassat dels emperadors Cal·lígula, Claudi i Neró.
Matrimoni amb Fàdia, la filla d'un llibert. Segons Ciceró, van tenir diversos fills però no en dona més informació. Matrimoni amb una cosina per part de pare anomenada Antònia Híbrida Minor. Segons Plutarc, Marc Antoni la va repudiar l'any 47 aC quan va descobrir que ella i Dolabel·la eren amants. Amb ella va tenir una filla: Antònia, es va casar amb un poderós grec anomenat Pitòdor de Tral·les. Matrimoni l'any 44 aC amb la vídua Fúlvia, amb qui va tenir dos fills: Marc Antoni Antillus, mort per Octavi l'any 30 aC. Jul·lus Antoni, casat amb Clàudia Marcel·la Major, filla d'Octàvia la germana d'August i de Gai Claudi Marcel Menor. Matrimoni amb Octàvia, van tenir dues filles: Antònia Major, casada amb Luci Domici Aenobarb (cònsol 16 aC); àvia materna de l'emperadriu Valèria Messal·lina i àvia paterna de l'emperador Neró. Antònia Menor, casada amb Claudi Drus, fill de l'emperadriu Lívia Drusil·la i germà de l'emperador Tiberi; mare de l'emperador Claudi i àvia de Cal·lígula. Fills amb la reina d'Egipte Cleòpatra VII, anterior amant de Juli Cèsar: Alexandre Heli Cleòpatra Selene, casada amb el rei Juba II de Numídia Ptolemeu Filadelf
Biografia Infantesa Marc Antoni era fill de Marc Antoni Crètic, un militar sense èxit que va morir jove a Creta. La seva mare, Júlia per poder tirar endavant els seus tres fills es va tornar a casar, aquesta vegada amb Publi Corneli Lèntul un home de classe patrícia. Lèntul era magistrat però a causa de la seva vida extravagant sovint estava endeutat, potser per això es va involucrar en la conspiració de Catilina. Quan fou ajusticiat per aquest motiu, Júlia va estar molt ressentida amb l'acusador, Ciceró.Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 1Es podria dir que la infantesa de Marc Antoni es va caracteritzar per l'absència de la figura paterna que el guiés, ja que el segon pare estava massa ocupat en assumptes polítics com per a cuidar-se'n d'ell. En l'adolescència, va participar en la Lupercàlia, una festa que protagonitzaven els joves més desinhibits corrent mig nus pels carrers de la ciutat. Segons Plutarc es va fer amic de Publi Clodi Pulcre, un cònsol que feia servir una colla de brètols per sortir-se'n amb la seva.L'any 58 aC, per fugir dels problemes en els quals s'havia ficat, va marxar a Atenes on va estudiar retòrica, adquirint les qualitats necessàries per ser un bon orador.
Ingrés en l'exèrcit L'any següent va ingressar a l'exèrcit, al servei d'Aule Gabini, propretor de Síria, el qual havia estat company del cònsol mentor de Marc Antoni, Publi Clodi Pulcre, i li va donar el càrrec de cap de la cavalleria.
Hircà II, rei dels jueus, va demanar ajut a Gabini per sufocar una revolta del seu rival i gendre Alexandre Asmoneu. Marc Antoni es va destacar a la batalla d'Alexandrium (Sartaba) i a la de Machaerus.Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 3
Durant les conquestes de Pompeu, aquest va declarar Ptolemeu XII Auletes, rei d'Egipte, aliat de Roma. Quan aquest rei fou destronat per la seva filla Berenice IV, va demanar suport a Gabini, el qual l'hi va donar en contra de la voluntat del senat però amb el vistiplau de Pompeu qui llavors governava Roma. Ptolemeu a canvi va pagar 10.000 talents. Segons Plutarc, va ser Marc Antoni qui va convèncer Gabini per actuar així. L'exèrcit romà va vèncer les forces de Berenice i, després de reinstaurar Ptolemeu, van muntar una guarnició romana, coneguda amb el nom dels Gabiniani, per evitar que tornés a passar. Va ser llavors quan Marc Antoni va conèixer Cleòpatra la filla menor de Ptolemeu, que en aquell moment tenia 14 anys, i se'n va enamorar.Apià "Història de Roma:Gueres civils" 1
Mentre Marc Antoni estava servint a l'est del mediterrani, a Roma tres homes havien acordat formar un triumvirat: Cras, qui havia portat la pau acabant amb la revolta d'Espàrtac; Pompeu famós per les seves conquestes a orient, i Juli Cèsar pontífex màxim i aclamat general a Hispània. Els triumvirs van fer servir la demagògia de Pulcre, el mentor de Marc Antoni, per exiliar els rivals polítics, entre ells Ciceró i Cató el jove.
Enmig de tots aquests canvis, Marc Antoni es va casar dues vegades.
La guerra de les Gàl·lies
Pulcre, a través de la seva relació amb Cras, va destinar Marc Antoni a la guerra per la conquesta de la Gàl·lia. Allà va estar sota les ordres de Juli Cèsar i tots dos van crear una relació d'amistat que va durar fins a la mort de Cèsar. Després d'un any de servei, va tornar a Roma per iniciar carrera política. L'any 52 aC es va presentar pel partit popular al càrrec de qüestor i el va aconseguir.Juli Cèsar, "De bello gallico", VII, 81. Reclamat per Cèsar, va tornar al territori gal on va dirigir la cavalleria en la batalla d'Alèsia contra Vercingetòrix. Després d'aquesta victòria fou ascendit a llegat, posant sota les seves ordres dues legions.Aule Hirti "De bello gallico" VIII,2
L'any 53 aC Cras va morir en la batalla de Carrhae i així es va desfer el triumvirat. Després de dirigir un atac contra els atrebats,Aule Hirti "De bello gallico" VIII,24 Marc Antoni va tornar a Roma, es va fer membre del col·legi d'àugurs l'any 50 aCPlutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 6 i es va presentar al càrrec de tribú de la plebs l'any 49 aC. El seu mentor, Pulcre, havia mort l'any abans durant les revoltes que van ser el preludi de la guerra civil. Marc Antoni utilitza el seu càrrec de pretor per oposar-se als qui critiquen a Cèsar al senat, però finalment no pot evitar la publicació d'un senatconsult que declara Cèsar enemic del poble romà.
La guerra civil
Marc Antoni intenta evitar confrontacions i proposa que Pompeu i Juli Cèsar deixin els respectius càrrecs i tornin a ser simples ciutadans. La proposta és ben acollida per la majoria del senat però és refusada amb vehemència per Cató, el qual va fer sortir per la força Marc Antoni de la sala.Llavors Marc Antoni es va unir a Juli Cèsar, el qual el va situar com a segon al front de les seves tropes. Quan van entrar a Roma, Pompeu i els polítics que li donaven suport havien fugit a Grècia. Cèsar va anar a Hispània a derrotar alguns simpatitzants de Pompeu, mentre Marc Antoni es quedava a Roma com a propretor, controlant la situació a la península Itàlica. Això va fer que alguns li tinguessin menyspreu, per endur-se la part més fàcil de la guerra.Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 8
En acabar-se l'any 49 aC Cèsar tenia sota el seu domini Hispània, Gàl·lia, Sicília i Sardenya, i estava preparant una flota per anar cap a orient a enfrontar-se amb Pompeu, comptant que Gai Antoni el Jove, un dels germans de Marc Antoni, l'ajudaria a controlar. la província d'Il·líria. Cèsar va salpar amb els dos vaixells que estaven enllestits donant ordre a Marc Antoni que anés al seu encontre quan estiguessin llests els cinc restants que es preparaven al port de Brundissium. De camí, Marc Antoni fou interceptat per una flota comandada per Luci Escriboni Libó el sogre de Pompeu, però va poder esquivar-la. En arribar a la península dels Balcans es va unir a Cèsar en la persecució de Pompeu fins a arribar a Dirràquium. Pompeu va fer front a l'atac i les tropes de Cèsar es van replegar a Farsàlia on va tenir lloc la batalla final, comandant Marc Antoni el flanc esquerre.Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 10
Govern a Roma Pacificada la zona, van tornar a Roma on Cèsar fou aclamat com a dictador. Quinze dies després, Cèsar va marxar a Egipte i va deposar el rei Ptolemeu perquè corrien rumors que havia acollit a alguns senadors contraris a ell. Al tron va col·locar a la seva filla Cleòpatra, a la qual va convertir en la seva concubina i amb la qui va tenir un fill.
Mentrestant Marc Antoni es va quedar a Roma, intentant solucionar els problemes polítics, el principal la condonació del deute estatal. Un dels tribuns de l'any 47 aC, antic partidari de Pompeu, Publi Corneli Dolabel·la va presentar una proposta de llei segons la qual tots els deutes quedaven eliminats sense pagar-los. Marc Antoni s'hi va oposar perquè li va semblar excessiu i perquè tenia la sospita que havia seduït la seva esposa Antònia Híbriida. Dolabel·la va provar d'imposar la llei arengant a la multitud des del fòrum i ell va respondre enviant els soldats per dispersar la gent reunida allà.Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 10.11 A l'octubre, en arribar la notícia a Cèsar i per evitar que hi hagués un descontrol va decidir tornar a Roma.
Cèsar fou escollit cònsol per tercera vegada l'any 46 aC; per suavitzar la relació amb els votants del partit popular, va proposar al senat que nomenessin cònsol a Dolabel·la en lloc seu,Cassi Dió "Historia de Roma" XLIII, 51.8 però com que Marc Antoni va protestar, Cèsar se'n va desdirPlutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 11.3 però va compensar Dolabel·la donant-li un càrrec de confiança i marxant junts a sufocar una revolta al nord d'Àfrica. Després de tornar victoriós va reclamar la presència de Cleòpatra a Roma.
Durant els anys 46 i 45 aC, Marc Antoni va restar a Roma portant la vida d'un ciutadà normal. Es va tornar a casar i va tenir dos fills.
Assassinat de Cèsar
miniatura|La relació amb Juli Cèsar va ser important per la carrera de Marc Antoni, la seva mort també el va marcar. Reproducció d'una pintura de Karl von Piloty, representant el moment de l'assassinat.