, conegut popularment com a Sorabji, fou un compositor i pianista anglès del .
És conegut fonamentalment per les seves extenses i complexes obres per a piano, que requereixen per a la seva execució una portentosa tècnica. Les seves obres més destacades són Opus clavicembalisticum, amb una durada aproximada de 4 hores i mitja, els 100 Études transcendantes i les seves Symphonic Variations, d'una durada aproximada de 8 hores. Aquesta última mai ha estat executada íntegrament.
Biografia Primers anys
Kaikhosru Shapurji Sorabji va néixer a Chingford, Essex (ara Gran Londres), el 14 d'agost de 1892.Roberge, Marc-André (3 juliol 2020). "Biographical Notes". Sorabji Resource Site. Consultat 14 juliol 2020. El seu pare, Shapurji Sorabji (1863–1932), va ser un enginyer civil Parsi nascut a Bombai, Índia. Com molts dels seus avantpassats propers, era un industrial i home de negocis.Owen, p. 40–41 Sorabji's mother, Madeline Matilda Worthy (1866–1959), was English and born in Camberwell, Surrey (now South London).Owen, p. 33–34 Es diu que va ser cantant, pianista i organista, però hi ha poques proves d'això.Hinton, Alistair (2005). "Sorabji's Songs (1/4)". The Sorabji Archive. Consultat 23 juny 2020. Es van casar el 18 de febrer de 1892 i Sorabji era el seu únic fill.
Poc se sap dels primers anys de vida i dels inicis musicals de Sorabji. Segons sembla, va començar a aprendre el piano de la seva mare quan tenia vuit anys,Rapoport, p. 18 i més tard va rebre ajuda d'Emily Edroff-Smith, un músic i professor de piano que era amic de la seva mare.Rapoport, p. 33Roberge (2020), p. 205 Sorabji va assistir a una escola d'una vintena de nois on, a més de l'educació general, va fer classes de música de piano, orgue i harmonia, així com classes d'idiomes alemany i italià.Roberge (2020), p. 49 He was also educated by his mother, who took him to concerts.Roberge (2020), p. 308
Entrada al món de la música (1913–1936) El primer canvi important de la vida de Sorabji prové de la seva correspondència amb el compositor i crític Peter Warlock, que va començar el 1913. Warlock va inspirar a Sorabji a convertir-se en crític musical i centrar-se en la composició. Sorabji havia obtingut una matrícula però va decidir estudiar música en privat, ja que les afirmacions de Warlock sobre les universitats el van fer abandonar el seu pla d'anar a una.Owen, pàg. 21Roberge (2020), pàg. 50–51 Així, des de principis de la dècada de 1910 fins a 1916, Sorabji va estudiar música amb el pianista i compositor Charles A. Trew.Roberge (2020), pàg. 53 En aquesta època, es va apropar i va intercanviar idees amb els compositors Bernard van Dieren i Cecil Gray, que eren amics de Warlock.Roberge (2020), pàg. 62–63 Per motius desconeguts, Sorabji no va ser reclutat durant la Primera Guerra Mundial, i tot i que més tard va elogiar l'objector de consciència pel seu coratge, no hi ha cap prova que hagués intentat registrar-se com a tal.Roberge (2020), pàg. 54–55
miniatura|esquerra|upright|alt=Un nen amb una gorra arrodonida|Sorabji durant la seva joventut Les cartes de Sorabji d'aquesta època documenten els seus naixents sentiments d'alteritat, la sensació d'alienació que va experimentar com a homosexual d'ascendència mixta i el seu desenvolupament d'una identitat no anglesa.McMenamin, pàg. 43–51 Sorabji es va unir a la comunitat parsi el 1913 o el 1914 assistint a una cerimònia de Navjote (probablement realitzada a casa seva per un sacerdot) i es va canviar el seu nom.Roberge (2020), pàg. 67–68 Aparentment havia estat maltractat per altres nois de l'escola a la qual anava i el seu tutor, que pretenia convertir-lo en un cavaller anglès, feia comentaris despectius sobre l'Índia i el pegava, al cap, amb un llibre gran, que li donava maldecaps recurrents. Sorabji va dir que l'any 1914, una "multitud udolant" amb maons i pedres grans el va perseguir i el va "mig matar". Aquestes experiències s'han identificat com l'arrel de la seva antipatia per Anglaterra, i aviat descriu els anglesos com a persones que maltracten intencionada i sistemàticament els estrangers.Roberge (2020), p. 277
A finals de 1919, Warlock va enviar al crític musical Ernest Newman diverses de les partitures de Sorabji, inclosa la seva Primera Sonata per a piano. Newman els va ignorar, i el novembre d'aquell any, Sorabji va conèixer en privat el compositor Ferruccio Busoni i va tocar la peça per a ell. Busoni va expressar reserves sobre l'obra, però li va donar una carta de recomanació, que va ajudar a Sorabji a publicar-la.Rapoport, p. 252–254 Warlock i Sorabji van acusar públicament a Newman d'evitar i sabotatge sistemàticament, la qual cosa va portar el crític a detallar per què no podia conèixer Sorabji ni revisar les seves puntuacions. Warlock va procedir a qualificar el comportament de Newman d'abusiu i tossut, i el problema es va resoldre després que la revista Musical Opinion reproduís la correspondència entre Sorabji i Newman.Roberge (2020), pàg. 86–87
S'ha dit que Sorabji era un principiant tardà, ja que no havia compost música abans dels 22 anys. Ja abans de començar en el món de la composició, s'havia vist atret pels avenços recents de la música artística en un moment en què no rebien molta atenció a Anglaterra. Aquest interès, juntament amb la seva ètnia, va consolidar la seva reputació com a foraster.Owen, p. 279–280 L'estil modernista, durades cada cop més llargues i complexitat tècnica del seu les obres van desconcertar a la crítica i al públic.Roberge, Marc-André (29 juny 2020). "Dimensions and Colours of the Published Editions". Sorabji Resource Site. Consultat 14 juliol 2020.Owen, p. 21–24 Tot i que la seva música va tenir els seus detractors, alguns músics la van rebre positivament:Abrahams, p. 15 després d'escoltar Le jardin parfumé—Poema per a piano de Sorabji l'any 1930, el compositor anglès Frederick Delius li va enviar una carta admirant la "bellesa sensual real" de la peça,Frederick Delius. Letter to Kaikhosru Shapurji Sorabji, 23 abril 1930, reproduced in Rapoport, p. 280Rapoport, p. 360 i cap a la dècada de 1920, el pianista francès Alfred CortotGrew, pàg. 85 i el compositor austríac Alban Berg es van interessar per la seva obra.Rapoport, p. 240
Sorabji va tocar la seva música per primera vegada en públic l'any 1920 i va fer representacions ocasionals de les seves obres a Europa durant la dècada següent. A mitjans dels anys vint, es va fer amic del compositor Erik Chisholm, cosa que va portar al període més fructífer de la seva carrera pianística. La seva correspondència va començar el 1926 i es van conèixer per primera vegada l'abril de 1930 a Glasgow, Escòcia. Més tard aquell any, Sorabji es va unir a la recentment creada Active Society for the Propagation of Contemporary Music (Societat Activa per a la Propagació de la Música Contemporània de Chisholm,Roberge (2020), pàg. 168 els concerts dels quals van comptar amb diversos compositors i músics distingits. Malgrat les protestes de Sorabji que ell era "un compositor, que per cert, simplement, toca el piano",Kaikhosru Shapurji Sorabji. Letter to Erik Chisholm, 25 desembre 1929, reproduced in Roberge (2020), p. 206 va ser l'intèrpret convidat que va fer més aparicions a la sèrie.Roberge (2020), p. 169Purser, p. 214–221 Va venir a Glasgow quatre vegades i va tocar algunes de les obres més llargues que havia escrit fins ara: va estrenar Opus clavicembalisticum i la seva quarta sonata el 1930 i la seva Toccata seconda el 1936, i va fer una interpretació de Nocturne, "Jāmī" el 1931."Concerts – Listing". The Sorabji Archive. Consultat 22 novembre 2012.Roberge (2020), p. 205–206
Anys de reclusió Alts i baixos a la vida i la música (1936 - 1949) El 10 de març de 1936 a Londres, el pianista John Tobin va tocar una part de Opus clavicembalisticum. L'actuació va durar 90 minuts, el doble del que hauria de tenir. Sorabji se'n va anar abans d'acabar i va negar haver assistit, pagat o recolzat a l'actuació.Roberge (2020), pàg. 229 Diversos crítics i compositors destacats van assistir al concert i van escriure crítiques negatives a la premsa, que van danyar greument la reputació de Sorabji.Roberge (2020), pàg. 229, 233 Sorabji va fer l'estrena de la seva Toccata seconda el desembre de 1936, que va ser la seva última aparició pública. Tres mesos abans, havia dit que ja no estava interessat en les interpretacions de les seves obres i, durant la dècada següent, va fer comentaris expressant la seva oposició a la difusió de la seva música.Roberge (2020), pàg. 232
Sorabji finalment va posar restriccions a les interpretacions de les seves obres. Aquests es van conèixer com a "prohibició", però no hi havia cap pronunciament oficial o executiu en aquest sentit; més aviat, va desanimar els altres de tocar la seva música públicament. Això no va ser sense precedents i fins i tot les seves primeres partitures impreses portaven una nota que reservava el dret d'actuació.Roberge (2020), p. 230–231 En aquells anys es feien pocs concerts amb la seva música —la majoria semi-privats o fets pels seus amics i amb el seu vistiplau— i va rebutjar les ofertes per tocar les seves obres en públic.Roberge (2020), p. 232–233, 378–379 La seva retirada del món de la música s'ha atribuït normalment al recital de Tobin,Owen, p. 25 però s'han donat altres motius per a la seva decisió, com ara la mort de persones que admirava (com Busoni) i el protagonisme creixent d'Igor Stravinsky i les composicions dodecafòniques.Abrahams, p. 147–156 No obstant això, la dècada de 1930 va marcar un període especialment fèrtil en la carrera de Sorabji: va crear moltes de les seves grans obresRoberge (2020), p. 2, 240 i la seva activitat com a crític musical va arribar al màxim. El 1938, Oxford University Press es va convertir en l'agent dels seus treballs publicats fins a la seva mort el 1988.Roberge (2020), p. 5–6, 190
Un factor important en el canvi d'actitud de Sorabji va ser la seva situació financera. El pare de Sorabji havia tornat a Bombai després del seu matrimoni el 1892, on va tenir un paper important en el desenvolupament de les indústries d'enginyeria i maquinària de cotó de l'Índia. Va ser culte musicalment i va finançar la publicació de 14 de les composicions de Sorabji entre 1921 i 1931, encara que hi ha poques evidències que visqués amb la família i que no volia que el seu fill es convertís en músic.Roberge (2020), p. 37 L'octubre de 1914, el pare de Sorabji va establir el Shapurji Sorabji Trust, un fons fiduciari que proporcionaria a la seva família uns ingressos vitals que els alliberarien de la necessitat de treballar.Roberge (2020), p. 203 El pare de Sorabji, afectat per la caiguda de la lliura i la rupia el 1931, va deixar de donar suport a la publicació de les partitures de Sorabji aquell mateix any,Roberge (2020), p. 111 i va morir a Bad Nauheim, Alemanya, el 7 de juliol de 1932. Després d'un primer viatge a l'Índia, el segon de Sorabji (que va durar des de maig de 1933 fins a gener de 1934)Roberge (2020), p. 198 va revelar que el seu pare vivia amb una altra dona des de 1905 i s'havia casat amb ella el 1929.Roberge (2020), p. 38 Sorabji i la seva mare van ser exclosos del seu testament i van rebre una fracció del que van fer els seus hereus indis.Roberge (2020), p. 201–202 Al voltant de l'any 1936 es va iniciar una acció i el matrimoni bígam va ser declarat nul per un tribunal l'any 1949, però els actius financers no es van poder recuperar.Roberge (2020), p. 202Owen, p. 43