Argençola és un municipi a la comarca de l'Anoia situat a la part occidental d'aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. El municipi té 216 habitants (2022) i té una superfície de 47,09 km². El topònim del nom prové dArgenciola (s. XI), diminutiu dargentu. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d'Argençola i l'Església de Sant Llorenç, als peus del castell d'Argençola, beneïda l'any 1891 en substitució de l'anterior església parroquial, la qual estava documentada des del 1032 i situada una mica més avall que l'actual.Sant Llorenç d'Argençola, poblesdecatalunya.cat Es van fer servir les pedres del castell en la construcció del nou temple, de factura neoclàssica, amb un campanar de tradició barroca. A l'interior es conserven diverses esteles discoïdals de l'antic cementiri.

Geografia Llista de topònims d'Argençola (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

miniatura|esquerra|Església de Sant Llorenç El terme municipal d'Argençola, de 47,09 km², un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà. Limita amb Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), al SW, a l’W amb Talavera (de la Segarra), on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu (NW), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Veciana (N), Jorba (E) i Sant Martí de Tous (SE).

El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel Torrent del Molí, un dels afluents de capçalera de l'Anoia (al NW del terme) i la riera de Clariana, afluent per la dreta del mateix riu dins el terme de Jorba, que travessa el municipi d'oest a est. Comprèn, a més del poble d'Argençola, cap del municipi, els pobles de Clariana, Carbasí, Albarells, Porquerisses, Contrast i Rocamora d'Argençola, la caseria dels Plans de Ferran i els antics llocs de la Goda i Tolosa i el nucli de Santa Maria del Camí (una part pertany a Argençola, la que inclou les dues esglésies, i l'altra a Veciana)

Economia i medi físic L'economia es basa sobretot en l'agricultura. Les terres conreades són dedicades gairebé totes als cereals, amb alguns claps residuals de vinya i olivera. La superfície forestal, amb pinedes i alzinars, és important. Pel que fa a la ramaderia, hom troba bestiar porcí, oví, aviram i també hi ha cria de conills. S'han explotat algunes pedreres i jaciments de lignit.

Demografia El fogatjament de 1365-70 donava 123 focs per al conjunt dels nuclis, però aquesta xifra baixà sensiblement als segles i i al la població era relativament escassa (249 h el 1718, 365 h el 1787). Des de mitjan (720 h el 1857) fins al 1936 (701 h) es mantingué relativament estable, malgrat el descens motivat per la fil·loxera, però dels anys cinquanta fins a la dècada del 1990 l'èxode rural ha estat important i la davallada intensa (379 h el 1960, 239 h el 1970, 221 h el 1981, 195 h el 1991, 192 h el 2001 i 210 h el 2005). És elevat el percentatge de població disseminada. Actualment però, Argençola té un total de 216 habitants, dels quals 116 són homes i 100 dones, segons dades del 2022 de l'IDESCAT. El municipi està format per set entitats de població. El 1857 incorpora Albarells, Carbasí, Clariana, Porquerisses, Rocamora i Santa Maria del Camí. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Transports Travessa el sector meridional la carretera comarcal C-37 d'Igualada a Santa Coloma de Queralt (amb un ramal a Clariana) i el septentrional la A-2 de Madrid a França per la Jonquera, l'antic camí ral, on hi ha l'antic hostal del Violí i de la qual surt un ramal a Argençola, a Porquerisses i Albarells, i un altre a la Panadella, vers Carbasí. Altres vies menors comuniquen diversos indrets del terme.

Referències

Enllaços externs

Lloc web oficial de l'ajuntament Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya Informació de la Diputació de Barcelona Patrimoni històric i artístic d'Argençola