miniatura|Llanternes de colors decoratives penjades per a celebrar el festival. Yeondeunghoe (en alfabet hangul: 연등회, en hanja: 煙燈會), altrament dit Festival de Llanternes Lotus o Festival Budista de Llanternes, és un festival budista celebrat en temples de Corea des de fa més de dos mil anys. Com bé diu el seu nom, es caracteritza per l'espectacle de llums emanades per llanternes de colors i té lloc al llarg de tres dies.
Simbolisme Inicialment, el festival es va crear per a celebrar l'aniversari de Buda, el qual cau en el vuitè dia del quart mes del calendari lunar. La data, doncs, canvia cada any, degut a que el calendari gregorià (l'acceptat internacionalment com a calendari referent) no coincideix amb el lunar. És per això que les dates de celebració s'anuncien com al cap de setmana (divendres inclòs) anterior a l'anniversari de Buda, caigui en el dia que caigui.
Dins la tradició budista, les llanternes sempre han vingut carregades d'un profund significat religiós relacionat amb el camí cap al Nirvana de la persona. No és cap novetat que la llum s'ha associat a la claredat, la intel·ligència i el bon camí a seguir des de fa segles, amb el període de la Il·lustració sent un dels més característics de la història (sobretot occidental) pel que fa a la llum i el simbolisme arrelat a aquesta. Per al budisme no és una excepció, ja que la llanterna s'ofereix com a ofrena a Buda per tal que aquest otorgui una ment clara i concisa, que sigui capaç de mantenir-se ferma malgrat les inconveniències que puguin sorgir.
A Corea, "encendre una llanterna" significa literalment "yeondeung", i és un acte que es relaciona en època primerenca amb l'agricultura. Inicialment, s'il·luminaven llanternes a la vegada que es feia un altre ritual per demanar collites abundants al Déu Drac, divinitat coreana de la pluja i el vent. Es van barrejar, doncs, diverses celebracions en un sol acte que va acabar vinculant el ritual budista de l'encesa de llanternes amb el ritual autòcton del país.
Història Regne de Silla (57 aC - 935 dC) La primera notícia documental de les llanternes és del regne de Silla, es menciona en el Samguk sagi ("Cròniques dels Tres Regnes": Goguryeo, Paekche i Silla), escrit durant el període de Goryeo a partir de 1145. Es parla de visites als temples per part dels reis i reines que "disfrutaven de les llanternes" durant llunes plenes, concretament en els anys 866 (govern del rei Gyeongmun) i 890 (govern de la reina Jinseong).
Dinastia Goryeo (918 - 1932) El budisme és la religió nacional del període, de forma que conservem informació bastant detallada dels Festivals de Llanternes Lotus de l'època. És llavors quan es van establir regulacions al voltant del festival i quan es va organitzar aquest al voltant de l'aniversari de Buda. El rei i la població encenien llanternes, ballant i bevent vi per manifestar prosperitat.
Dinastia Joseon (1932 - 1910) [vestides amb roba tradicional coreana i celebrant el festival Yeondeunghoe de 2013.] Durant l'era de la dinastia Joseon, es va abolir la celebració del Yeondeunghoe, però va aconseguir seguir en peu com a folklore i tradició dins dels pobles i entre ciutadans i ciutadanes de classes baixes. En aquest moment van sorgir el "hoginori", que consistia en què els nens recol·lectaven diners per a fer llanternes, i el "gwandeung", tradició durant la qual homes i dones passejaven de nit pels carrers amb llanternes.
Segle XX Durant el període colonitzador per part de Japó (1910 - 1945), a Corea es va seguir celebrant el Yeondeunghoe i la població continuava elaborant (i fins i tot venent) llanternes per a aquest. És també en aquest segle que es va començar a convertir en un festival obert a tots els públics que incloïa activitats culturals a part de la desfilada.
Actualitat Declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO L'any 2020, durant la quinzena sessió del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO (14 - 19 de desembre), Yeondeunghoe es va declarar com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ampliant així la llista de patrimoni immaterial coreà a vint-i-un béns.
Hi ha diverses raons per les quals es va defensar aquesta nominació, entre elles el fet que la participació de les persones es realitza com a membres iguals dins la societat, sense importar el gènere, l'edat, l'ètnia o les creences religioses, de forma que es promou la integració social, incloent també a les persones amb discapacitats, adaptant les rues a aquelles persones amb dificultats per seguir el ritme. A més, es recalca que és un festival on no es discrimina tampoc les possibles diferències de quantitat de béns econòmics entre ciutadans.
També s'argumenta que és una gran oportunitat per a que els joves desenvolupin les seves habilitats creatives, a més que es vol propagar felicitat, oci i gaudi, entre d'altres sentiments positius. Fins i tot, després de moments tràgics, com l'accident de l'MV Sewol el 2014, es va utilitzar el festival per commemorar les víctimes i alhora proporcionar un espai físic i temporal per "connectar amb les preocupacions i els sentiments de la societat en aquells moments".
Una altra raó és la lluita per mantenir vives les tradicions locals centenàries de les comunitats, ja que, amb la nominació, es revaloritza en certa manera el patrimoni i se li dona més visibilitat (no només al festival Yeondeunghoe, sinó a les diferents celebracions en general). També potenciaria el diàleg entre temples i/o ordres budistes arreu de Corea, a més de relacions internacionals i estudis sobre el festival.
D'altra banda, es ressalta el component sostenible del festival, ja que es reutilitzen moltes de les llanternes, a més que els materials sobrants es guarden per celebracions properes. En afegit, es vol deixar clar que el festival no és un espai de competitivitat, sinó de col·lectivitat i treball en equip.
Yeondeunghoe en el món contemporani Avui dia, Yeondeunghoe no és només un festival celebrat per persones practicants del budisme, sinó que pot participar qualsevol. Només cal crear un grup basat en un temple budista o una comunitat de la que formen part, entre d'altres. Aquelles persones que no són budistes creen comitès locals de celebració en les diferents regions del país per supervisar celebracions locals del festival, sent semipermanents els de ciutats més importants com Seül, Busan, Daegu, etc.
Tot i no ser obligatori formar part de cap grup religiós, durant segles han estat els temples i les comunitats budistes els transmissors de coneixement i habilitats relacionades amb el festival, ja sigui per fer les llanternes o dur a terme rituals. Actualment es compta amb la presència de l'Associació de Salvaguarda de Yeondeunghoe, la qual offereix programes educatius que inclouen nivells de mestratge per a principiants i experts. Se sap que al 2019 es van dur a terme trenta cursos amb sis-cents participants. També hi ha altres associacions d'experts com l'Associació de Joves de Paramita, l'Insititut de Recerca d'Ornamentació de Yeondeunghoe i l'Associació per Llanternes i Flors Budistes, les quals duen a terme exhibicions, cursos i xerrades educatives relacionades amb el festival per donar-lo a conèixer i assegurar que la tradició segueix en peu.
El programa La majoria dels esdeveniments de Yeondeunghoe es duen a terme en el cap de setmana anterior a l'aniversari de Buda, excepte, evidentment, la celebració del propi aniversari del personatge. El festival comença amb un ritual anomenat Eoulim Madang, que consisteix en el bany d'una imatge del Buda nadó. Seguidament, té lloc l'activitat més representativa d'aquestes festes: la desfilada amb llanternes (les quals també s'exhibeixen en diversos temples budistes durant un període de temps determinat), i després la gent pot participar en diversos jocs col·lectius.
El mateix dia de la desfilada, just després d'aquesta, es realitza el Daedong Hanmadang, una sèrie de concerts i actuacions sobre un escenari al carrer obert a tothom. El matí següent tothom està convidat a participar en activitats culturals pròpies de Corea, des de tallers de llanternes fins a tasts de plats típics del país vinculats als temples. Per la tarda, hi ha les Mandangnori: actuacions tradicionals arrelades a la cultura budista coreana. El dia acaba amb l'acte de cloenda del festival, anomenat Yeondeungnori, que consisteix en una altra desfilada de llanternes i actuacions musicals.
L'últim esdeveniment té lloc, com s'ha dit, el dia de l'aniversari de Buda. A aquest generalment assisteixen ciutadans i ciutadanes fidels al budisme, juntament amb personatges polítics i altres personalitats importants del país o la capital, a més dels propis monjos que condueixen la celebració. Tot i que el principal succeeix al temple de Jogye-sa, altres temples del país també celebren l'aniversari del fundador de la seva religió.
Cal també recalcar que, malgrat les activitats es duen a terme entre tres o quatre dies, es tracta d'un festival que implica un any d'extenses preparacions, no només de les llanternes, sinó també de les actuacions, els tallers i altres elements que es donen per fets i que fan de Yeondeunghoe la festa en què s'ha convertit avui dia.
Referències
Bibliografia Chung, J. (2020). Convention for the Safeguarding of the Intangible Cultural Heritage. Hong, Y. (2024). Lantern Festival. Encyclopedia of Korean Culture. Han, J. (2025). 고려 현종 대 ‘신성한 날’의 재편과 왕권 (Reorganization and Royalty of the ‘Sacred Day’during King Hyeonjong of Goryeo). Korea Citation Index. Korea JoongAng Daily. (2012). How the Lotus Lantern Festival evolved over time. Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Corea. (2020). Yeondeunghoe, Lantern Lighting Festival in Korea” Inscribed as Intangible Cultural Heritage of Humanity of UNESCO. Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. (s.d.) Yeondeunghoe, lantern lighting festival in the Republic of Korea. Yeondeunghoe. (s.d.). Yeondeunghoe.
Enllaços externs Faroles de papel por un mundo feliz. El País. Korea Lantern Festival Yeondeunghoe 2026 | Spectacular Grand Parade of Lights in 4K. Youtube. Yeondeunghoe: festival de farolillos de loto. KBS World. Yeondeunghoe, lantern lighting festival in the Republic of Korea. Youtube.
Categoria:Budisme Categoria:Corea Categoria:Cultura de Corea del Sud