El Kumbhamela o Kumbh Mela és un pelegrinatge i festival en el hinduisme que es fa quatre vegades cada dotze anys, correlacionat amb la revolució parcial o completa de Júpiter. Té lloc per torns quatre llocs sagrats al marge d'un riu: Prayagraj (a Uttar Pradesh), Hardwar (a Uttaranchal), Ujjain (a Madhya Pradesh) i Nasik (a Maharashtra). Segons els Puranas, es creu que aquests llocs van rebre gotes del nèctar diví (amrita) durant el Samudra Manthana (batiment de l'oceà de llet). La festa comprèn un bany ritual al riu, però també és una celebració del comerç comunitari amb nombroses fires, formació, pregons religiosos de sants, reunions massives de monjos i activitats de lleure.
Cada cicle de dotze anys inclou un majā kumbhamela, o gran reunió del càntir, a les riberes del Ganges en la que participen uns quants milions de persones, ço que fa que probablement sigue el major pelegrinatge que se celebra al món. El majá kumbhamela, del 2019, va atreure més de dos-cents milions de participants. El KumbhMela dura entre un i tres mesos, i el dia d'Amavasya és el que atrau les multituds més nombroses. Cada cicle de dotze anys inclou un majā kumbhamela, o gran reunió del càntir, a les riberes del Ganges en la que participen diversos milions de persones, ço que fa que probablement sigue el major pelegrinatge que se celebra al món. El majá kumbhamela, del 2019, va atreure més de dos-cents milions de participants. El KumbhMela dura entre un i tres mesos, i el dia d'Amavasya és el que atrau les multituds més nombroses. Uns 660 milions van anar a la Kumbhamela el 2025, en comparació amb els 240 milions del 2019, convertint-la en la reunió més gran del món. Ha estat inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
En sànscrit, la paraula kumbhà significa «càntir» i mélā «reunió, trobada».
Orígens Les arrels històriques del kumbhamela es troben probablement en les cerimònies propiciatòries organitzades en les èpoques de sembrar en les que es fiquen a remulla recipients amb llavors i gra per germinar a les aigües dels rius sagrats. També és un ritual de la fertilitat: el càntir simbolitza, per la seva forma, la Deessa Mare i l'úter, la matriu del món. En general, el càntir sol associar-se naturalment a l'aigua i en particular als rius, que han tingut un important paper en el món indi des d'almenys la civilització de la vall del Indi, com pareix indicar el tanc d'aigua de Mohenjo-daro.
S'atribueix l'origen de la romeria al filòsof i sant Adi Xankara del que es fa esforçar per promoure grans trobades hindús per a discussions i debats filosòfics juntament amb monestirs hindús a tot el subcontinent indi. Tanmateix, no hi ha cap document històric d'aquests pelegrinatges massius anteriors al . Hi ha nombrosos esments manuscrits històrics i inscripcions d'una romeria (magha mela) anual, amb reunions més grosses després de sis o dotze anys, on els pelegrins es trobaven en gran nombre i on un dels rituals incloïa un bany sagrat en un riu o aljub sagrat. Segons Kama MacLean, els desenvolupaments sociopolítics durant l'època colonial i una reacció a l'orientalisme van dur a revifar les antigues maghes meles com a Kumbh Mela de l'era moderna, especialment després de la rebel·lió índia de 1857.
El kumbhamela va servir per enfondir un renaixement del hinduisme, que des de feia diversos segles havia estat ressentit pel creixement del budisme i del jainisme.
Mite fundacional El mite fundacional de kumbhamela es troba en la llegenda hindú del Batre de l'Oceà de Llet. En temps pretèrits, els deves (Déus) i els asures (dimonis) van fer una aliança per a treballar junts en l'elaboració de l'amrita, el nèctar de la immortalitat, a partir del Kshīra Sagara, l'oceà primogènit de llet, i compartir després d'aquest amrita. Quan batien l'Oceà de Llet, en van sortir moltes regals celestials, Chandra, la lluna, l'elefant Airavat amb quatre ulls, Madira la deessa del vi i molts altres i finalment el tresor suprem, l'amrita.
Però, quan aparegué el déu Dhanu Antari amb el kumbhá, el càntir que contenia el amrita, els dimonis l'hi van prendre i van escapar lluny perseguits pels Déus. Durant dotze dies i dotze nits divines, l'equivalent a dotze anys humans, els déus i els dimonis van lluitar al cel per el càntir de amrita. Finalment, els déus van fer-se seu l'elixir i van recobrar llur força perduda. Durant la batalla, algunes gotes d'amrita van caure en quatre llocs: Praiagraj, Hardwar, Ujjain i Nasik, motiu pel qual estes ciutats són sagrades i s'hi celebra el kumbhamela.
Els costums del Kumbhamela Les poblacions que acullen les Kumbhamela són l'escenari de desfilades cerimonials que marquen l'arribada oficial dels homes sants, muntant una gran varietat de mitjans de transport: elefants, cavalls, camells, cotxes, palanquins i carros. De vegades són portats per homes en mostra de la seva devoció. Generalment els sadhus Naga Baba, guerrers de Shiva, són els primers en desfilar baix la pluja de pètals i cada credo intenta superar els altres amb l'esplendor de la comitiva. alt=collaret dde comptes hindu|miniatura|Japa mala Banys i processons miniatura|Naga sadhu en una processó de Kumbh (1998)
miniatura|Bany d'aigua al festival de Kumbh
Banyar-se, o capbussar-se a les aigües del riu, amb una pregària, és el ritual central del Kumbh Melas per a tots els pelegrins. Tradicionalment, durant l'amavasya –el dia més preuat per banyar-se–, els pelegrins hindús donen la benvinguda i esperen que els tretze sadhu akharas es banyin primer. Aquest esdeveniment, anomenat shahi snan o rajyogi snan, es caracteritza per una marxa processional festiva, amb banderes, estendards, elefants, cavalls i músics, juntament amb els monjos nus o lleugerament vestits , alguns untats amb bhasma (cendres). Aquestes institucions monàstiques provenen de diferents parts de l'Índia i tenen un símbol emblemàtic i una deïtat particulars (Ganesha, Dattatreya, Hanuman, etc.). El contingent més nombrós és el Juna akhara, que té els seus orígens a Adi Shankara, i que representa una barreja diversa dels quatre monestirs hindús més grans de l'Índia, amb seus a Sringeri, Dvarka, Jyotirmatha i Govardhana. Els Mahanirbani i els Niranjani són els altres grans contingents, i cada akhara té el seu propi llinatge de sants i mestres. Grans multituds es reuneixen en reverència i aclamant aquesta processó de monjos. Un cop aquests monjos s'han banyat, el dia del festival s'obre perquè els pelegrins vinguts de lluny i de prop del lloc es banyin.Special Bathing Dates , Kumbh Mela Official, Government of India (2019)
El ritual del bany dels pelegrins pot ser assistit per un sacerdot Prayagwal o potser amb un simple bany privat. Quan es reben ajuda, els rituals poden començar amb un mundan (afaitar-se el cap), oracions amb ofrenes com flors, sindur (vermell), llet o coco, juntament amb la recitació d'himnes amb shradha (oracions en honor dels avantpassats). Cerimònies més elaborades inclouen un yajna (homa) dirigit per un sacerdot. Després d'aquests rituals a la vora del riu, el pelegrí es banya a l'aigua, s'aixeca, resa una estona i després surt de les aigües del riu. Molts després visiten antics temples hindús propers al lloc.
Les motivacions del ritual del bany són diverses. La més significativa és la creença que el tirtha (pelegrinatge) als llocs de Kumbh Mela i després banyar-se en aquests rius sagrats té un valor salvífic, moksha, un mitjà per a l'alliberament del cicle de renaixements (samsara). El pelegrinatge també es recomana en textos hindús a aquells que han comès errors o han pecat, per penedir-se dels seus errors i com a mitjà de prāyaścitta (expiació, penitència) per aquests errors. El pelegrinatge i el bany en rius sagrats amb la motivació de fer penitència i com a mitjà per autopurificar-se tenen precedents vèdics i es discuteixen a la literatura dharma primerenca de l'hinduisme. Per exemple, a l'èpica Mahabharata, el rei Yudhisthira es descriu en un estat ple de tristesa i desesperació després de participar en la violència de la gran guerra que va matar molta gent. Va a veure un sant, que li aconsella que vagi en pelegrinatge a Prayag i es banyi al riu Ganges com a mitjà de penitència.
Excepte la immersió al riu, el pelegrinatge a la Kumbhamela permeteix als hindús rebre la vendició dels sadhus, sants i altres yoguis, i fer el darshan: la contemplació ritual que transmet la energia espiritual. Els devots recorren així els campaments on s'allotgen els sadhus per rebre vendicions i donant-les a canvi de les seves ofrenes.
El Kumbhamela és òbviament un període particularment propici per a cerimònies religioses, com per exemple la iniciació de mils de sadhus novells que s'inicien així en la vida de ascetes.
Festes i debats esquerra|miniatura| Un esdeveniment cultural en un pandal de Kumbh Mela
Alguns pelegrins caminen distàncies considerables i arriben descalços, com a part de la seva tradició religiosa. La majoria dels pelegrins s'hi queden un dia o dos, però alguns s'hi queden tot el mes de Magh durant el festival i viuen una vida austera durant l'estada. Assisteixen a discursos espirituals, dejunen i resen durant el mes, i aquests pelegrins de Kumbh s'anomenen kalpavasis.
El lloc del festival és estrictament vegetarià per tradició, ja que la violència contra els animals es considera inacceptable. Molts pelegrins practiquen el vrata parcial (un àpat al dia) o complet (dejuni d'un dia), i uns quants s'abstenen d'àpats elaborats. Aquestes pràctiques rituals estan interrompudes per festes de celebració on un gran nombre de persones s'asseuen en files i comparteixen un àpat comunitari, el mahaprasada, preparat per voluntaris a partir de donacions benèfiques. Per tradició, famílies i empreses patrocinen aquests esdeveniments d'anna dana (caritat alimentària), especialment per als monjos i els pelegrins pobres. La direcció ha establert múltiples parades de menjar, que ofereixen delícies de diferents estats de l'Índia.
Altres activitats a la mela inclouen debats religiosos (pravachan), cants devocionals (kirtan) i assemblees religioses on es debaten i s'estandarditzen les doctrines (shastrartha). El recinte del festival també ofereix una àmplia gamma d'espectacles culturals durant el mes de celebracions. Aquests inclouen kalagram (llocs de kala, arts índies), espectacles de llum làser, dansa clàssica i actuacions musicals de diferents parts de l'Índia, portes temàtiques que reflecteixen la diversitat arquitectònica regional històrica, passejades en vaixell, passejades turístiques a llocs històrics prop del riu, així com oportunitats per visitar els campaments monàstics per veure adeptes de ioga i discursos espirituals.Attractions and Cultural Events of Kumbh , Kumbh Mela Official, Government of India (2019)
Dàrxana miniatura|Un sadhu a Maha Kumbh, 2013
El dàrxana, o l'acte de la visió sagrada, té una importància immensa a la Kumbhamela. Els pelegrins emprenen aquest viatge per experimentar la profunda essència religiosa i cultural de l'esdeveniment. Dos grups clau del Kumbhamela són els sadhus (ascetes hindús) i els pelegrins. A través de les seves pràctiques iòguiques dedicades, els sadhus encarnen la naturalesa transitòria de la vida i tenen un paper vital en la connexió entre l'espiritual i el mundà.
Els sadhus assisteixen a la Kumbhamela per interactuar amb la comunitat hindú en general, oferint l'oportunitat als devots de participar en el dàrxana. Aquesta interacció permet als pelegrins buscar guia i consell espiritual. El Dàrxana emfatitza un intercanvi visual: una connexió divina on els fidels beuen simbòlicament el poder de la deïtat a través de la vista.