William Dyce (1806-1864) fou un pintor, dissenyador i especialista en pedagogia de l'art escocès. Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. . Pàg. 249.
Biografia Fill d'un metge d'una certa reputació, The Art Renewal Center William Dyce va néixer a Aberdeen (Escòcia) i va estudiar a la Reial Acadèmia Escocesa (Royal Scottish Academy) a Edimburg en contra de la voluntat de son pare.ArtMagick Durant la dècada del 1820, viatjà en dues ocasions (1825 i 1827-1828)Encyclopædia Britannica a Itàlia Art UK i se sentí profundament impressionat per la pintura italiana dels segles i , especialment per l'obra de Rafael i pel problema de la pintura al fresc amb relació a la seua disposició arquitectònica. També hi tingué relació amb els natzarens alemanys, el cristianisme primitivista dels quals intentà d'adaptar a Escòcia.
Va demostrar ésser un home de gran talent, ja que, a més de ser un music excepcional, el 1828 va obtindre el premi Blackwell a Aberdeen per un assaig sobre el magnetisme animal. El 1829 es va establir a Edimburg i durant un temps només tingueren ressò els seus retrats, més aviat convencionals. El 1837 es va traslladar a Londres per a treballar a la recentment fundada Escola de Disseny del Govern (Government School of Design, més tard anomenada Royal College of Art), el consell de la qual (on hi havia Charles Lock Eastlake, Francis Leggatt Chantrey i Calcott) li encarregà l'examen de les escoles estatals de França, Prússia i Baviera. Quan retornà a Anglaterra, en fou nomenat director (1840) i això li permeté de dedicar-se a obres més ambicioses (com ara, dissenys per a la decoració del Parlament, de diverses esglésies i de les residències reials dels palaus de Buckingham i Osborne, a l'illa de Wight, ja que era un dels favorits del príncep Albert).
Durant els anys 1843-1844 va publicar una edició del Llibre de l'Oració Comuna amb una tesi sobre la música gregoriana i la seua adaptació a l'anglès.
Les seues idees sobre disseny foren molt respectades i, tot i que no va exercir gaire influència sobre els operaris, el que va ensenyar als professors fou tingut en compte. Fou un pintor versàtil, ja que, a més de retrats i teles de tema històric, pintà obres tan variades com la sentimental La primera prova de Ticià sobre color (Aberdeen, Aberdeen Art Gallery, 1856-1857) i La badia de Pegwell, a Kent (Londres, Tate, 1859-1860), un dels paisatges victorians més destacats. La brillantor dels colors i el detall naturalista construeixen un pont entre els natzarens i els prerafaelites, però el disseny acostuma a ésser més vigorós i la noblesa, més convincent que la que hi ha en les obres de totes dues escoles.
Curiositats L'aeroport d'Aberdeen duu el seu nom: Dyce Airport. Birmingham Museum & Art Gallery
Galeria
Referències
Bibliografia Pointon, Marcia. "William Dyce as a Painter of Biblical Subjects." The Art Bulletin, vol. 58, núm. 2, 1976, pàg. 260–268. Marcus Halliwell, 1990. Highland Landscapes – Paintings of Scotland in the 19. Century. Garamond Publishers Ltd, Londres. .
Enllaços externs
Tate Galeries Nacionals d'Escòcia The Athenaeum
Categoria:Artistes prerafaelites Categoria:Persones d'Aberdeen Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Professors del King's College de Londres Categoria:Pintors escocesos Categoria:Pintors britànics morts al segle XIX Categoria:Pintors britànics nascuts al segle XIX