La lleterola de peu pelut (Lactarius atlanticus) és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És una lleterola del grup de les lleteroles de llet serosa que pertany a la secció Olentes del gènere Lactarius.Catalogue of Life Les lleteroles d'aquesta secció es caracteritzen pel làtex aquós i la forta olor de la carn a xicoira torrada, de xinxa o de fulles d'heura.
Etimologia Del llatí lactarius (que té llet) i del grec Atlantikós (de l'Atles).
Taxonomia Espècie descrita pel micòleg francès Marcel Bon l'any 1975.
Iconografia Bolets de Catalunya (1995): Vol. XIV, Làm. 678.
Descripció Capell de (3)-5-7-(9) cm de diàmetre, convex al principi, després estès i finalment deprimit; marge involut, aprimat i ondulat; superfície llisa, seca i mat, pruïnosa i suaument rugosa, de coloració molt uniforme d'un bru ferruginós t en temps humit i bru ataronjat en temps sec.
Làmines desiguals, primes, bifurcades, adnates o subdecurrents; inicialment ocres, s'enfosqueixen i enrogeixen amb el temps i el frec.
Cama de 6-7(9) x 0.4- 0.8 (1) cm; subclavat; llis, pruïnós, de peu eriçat de pèls de rossos a rovellats; a vegades els peus de dos o més exemplars resten units.
Carn escassa, trencadissa, de color crema o brunenc, més fosca al peu, amb olor intensa i característica de xinxa de camp, de xicoira en assecar; llàtex aquós, primer de gust suau i després amarg.
Espores d'esfèriques a llargament el·líptiques; de 7-9 x 6.5-8.5 μm, amb reticle a vegades incomplert i amb algunes berrugues aïllades.
Hàbitat Espècie de sòls neutròfils i calcaris; prefereix els boscos temperats de clima mediterrani; creix vora alzina, carrasca, surera i roures, barrejats amb Pinus pinaster (pi marítim) i Pinus halepensis (pi blanc), també vora faig, Apareix al final de l'estiu, durant tota la tardor Pascual i Lluvià, Ramon, 2014. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània Edicions, Guies de camp, núm. 2. . Pàg. 212-213. i principis de l'hivern, sovint vora un tronc o arrels.
Distribució geogràfica Es troba freqüentment en boscos termòfils de Mallorca i Menorca, de Catalunya i País Valencià. Desconegut de la zona septentrional d'Europa
Espècies semblants La lleterola de càmfora (Lactarius camphoratus) és una lleterola de muntanya, de mida més petita, de coloració més fosca i làtex blanquinós, abundant. Fa olor de xicoira torrada o càmfora, olor que es manté fins i tot en exemplars secs; creix tant en boscos de planifolis com de coníferes.
Usos Gastronomia Sense cap interès culinari, encara que no és tòxica.
Referències
Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets no comestibles