Fort portuguès de Malaca Malaca Portuguesa (pt) Melaka Portugis
(ms)Colònia portuguesa 1511–1641
vora|125x125px164x164px Bandera de Portugal Escut d'armes de Portugalcenter|250x250px|Ubicació de Malaca, portuguèsMalacca, dins de la Malàisia modernacenter|280x280px|Ubicació de Malaca, portuguèsFortalesa portuguesa de Malaca per Ferdinand Magellan, vers 1509-1512. Capital Malaca Ciutat Llengües Portuguès, Malai Estructura política Colònia Rei de Portugal • 1511–1521 Manuel I • 1640–1641 Joan IV Capitans-majors • 1512–1514 Rui de Brito Patalim (Primer) • 1638–1641 Manuel de Sousa Coutinho (darrer) Capitans-generals • 1616–1635 António Pinto da Fonseca (Primer) • 1637–1641 Luís Martins de Sousa Chichorro (darrer) Era històrica Imperialisme • Caiguda del sultanat de Malaca 15 August 1511 • Caiguda de la colònia portuguesa de Malaca 14 gener 1641 Moneda Real portuguès Precedit per SucceÍt per vora|20x20px Sultanat de Malaca Malaca Holandesavora|20x20px La Malaca Portuguesa fou un territori colonial portuguès que va existir durant 130 anys (1511-1641), centrat a l'antiga ciutat de Malaca.
Història Segons l'historiador portuguès del Emanuel Godinho de Erédia, el lloc de l'antiga ciutat de Malaca va rebre aquest nom dels mirabolaners, els arbres que donen fruita al llarg de les ribes d'un riu anomenat Airlele (Ayer Leleh). El Airlele es diu que s'originava del Buquet Xina (present: Bukit Cina). Eredia esmenta que la ciutat va ser fundada per Permicuri (i.e. Parameswara) el primer rei de Malaca el 1411.
La captura de Malaca La notícia de la riquesa de Malaca va atreure l'atenció de Manuel I, rei de Portugal i va enviar a la zona a l'almirall Diogo Lopes de Sequeira per trobar Malaca, per fer un comerç permanent amb el seu governador com el seu representant a l'Índia. El primer europeu a arribar a Malaca i al sud-est d'Àsia, Sequeira, va entrar allí el 1509. Tot i que fou inicialment ben rebut pel Sultà Mahmud Shah, els problemes no van tardar a arribar. El sentiment general de rivalitat entre islam i cristianisme va ser invocat per un grup de musulmans de Goa residents a la cort del sultà després que els portuguesos van capturar Goa. La comunitat de comerciants musulmans internacional va convèncer Mahmud que els portuguesos eren una amenaça greu. Mahmud Subsegüentment va capturar molts dels portuguesos, en va matar altres i va intentat atacar els quatre vaixells portuguesos, tot i que van poder fugir. Mentre els portuguesos s'havien adonat a l'Índia que la conquesta seria l'única manera que es podrien establir en Malaca.
L'abril de 1511, Afonso de Albuquerque va salpar de Goa cap a Malaca amb una força d'uns 1200 homes i disset o divuit vaixells. El virrei va fer un nombre de demandes —una de les quals era el permís per construir una fortalesa com a posició de comerç portuguès prop la ciutat. El Sultà va rebutjar totes les demandes. El conflicte era inevitable, i després 40 dies de lluita, Malaca va caure en mans dels portuguesos el 24 d'agost. Una desafortunada disputa entre el sultà Mahmud i el seu fill Sultà Ahmad va debilitar al sultanat i va contribuir a la caiguda de Malaca.
Després de la derrota del sultanat de Malaca el 15 d'agost de 1511 i la captura de Malaca, Afonso de Albuquerque va buscar un lloc per aixecar una fortificació permanent per anticipar-se als contraatacs del Sultà Mahmud. Una fortalesa va ser dissenyada i construïda en un turó proper a la vora de la riba de mar, al sud-est de la boca de riu, en el lloc on anteriorment hi havia el palau del sultà. Albuquerque va romandre a Malaca fins al novembre de 1511, preparant les seves defenses contra qualsevol contraatac malai. Mahmud Shah va ser forçat a abandonar Malaca.
Un port portuguès en una regió hostil miniatura|esquerra|"Construcció de Malaca Ciutat: Intramuros Anno 1604" per Manuel Godinho de Eredia. Com a primera base d'un regne comercial cristià europeu al sud-est d'Àsia, estava envoltada per nombrós estats musulmans natius emergents. També, amb el contacte inicial hostil amb els malais locals, la Malaca portuguesa va fer front a l'hostilitat severa dels veíns. Això va comportar anys de batalles iniciades pels sultans malais que van voler expulsar els portuguesos i reclamar la seva terra. El sultà va fer diversos intents de recuperar la capital. Va aconseguir el suport del seu aliat, el sultanat de Demak a Java que el 1511 va acordar enviar forces navals per assistir-lo. Dirigit per Pati Unus, el sultà de Demak, les forces combinades Malais–Javaneses van atacar però van fracassar i tots els intents foren infructuosos (1517). Els portuguesos van derrotar el sultà i el van forçar a fugir a Pahang. Més tard, el sultà va navegar a l'illa de Bintan i va establir una nova capital allà. Amb una base establerta, el sultà va reagrupar a les disperses forces malaies i va organitzar diversos atacs i bloqueigs contra la posició portuguesa. Atacs freqüents a Malaca van causar greus problemes als portuguesos. El 1521 es va iniciar la segona campanya de Demak per ajudar al sultà malai a recuperar Malaca, però un cop més va fallar i va costar la vida al sultà de Demak. Més tard fou recordat com Pangeran Sabrang Lor o el Prince que va creuar (la mar de Java) al nord (la península Malaya). Els atacs van ajudar a convèncer els portuguesos que les forces del sultà exilat havien de ser silenciades. Un nombre d'intents es van fer per suprimir les forces malaies, però quan els malais van atacar altre cop Malaca el 1525, els portuguesos van passar a l'ofensiva el 1526 i van assolar completament Bintan. El sultà llavors va retrocedir a Kampar a l'illa de Riau, a la costa de Sumatra, on va morir dos anys més tard. Va deixar dos fills anomenats Muzaffar Shah i Alauddin Riayat Shah II.
Muzaffar Shah va ser convidat per la gent del del nord de la península per esdevenir el seu governant, establint el Sultanat de Perak. Mentrestant, l'altre fill de Mahmud, Alauddin, va succeir al seu pare i va construir una nova capital al sud. El seu reialme fou el sultanat de Johor, estat que fou el successor de Malaca.
Diversos intents de recuperar Malaca dels portuguesos van ser fets pel sultà de Johor. Una petició enviada a Java el 1550 va fer que la reina Kalinyamat, regent de Jepara, enviés 4,000 soldats a bord de 40 vaixells per unir-se al sultà de Johor en el seu intent de recuperar Malacca. Les tropes de Jepara es van unir a les forces malaies reunibt junts al voltant de 200 vaixells de guerra per l'atac que es preparava. Les forces combinades van atacar des del nord i van capturar la major part de Malaca, però els portuguesos van aconseguir rebutjar als atacants. Les forces malaies van ser forçades a retirar-se cap a la costa i la mar, mentre les tropes de Jepara van quedar a terra. Només després que els seus caps foren morts aquestes tropes es van retirar. La batalla va continuar a la platja i a la mar i va provocar la mort de més de dos mil soldats de Jepara. Una tempesta va partir en dos els vaixells de Jepara a la costa de Malaca, i van caure presa dels portuguesos. Menys de la meitat dels soldats de Jepara evan poder sortir de Malaca.
El 1567, el príncep e Husain Ali I Riayat Syah del sultanat d'Aceh va llançar un atac naval a la posició portuguesa de Malaca, però això un cop més va acabar en fracàs. El 1574 un atac combinat del sultanat d'Aceh i de l'estat javanès de Jepara va provar un altre cop de capturar Malaca als portuguesos, però va acabar en fracàs a causa de l'escassa coordinació.
La competència d'altres ports com Johor va provocar que molts comerciants asiàtics es saltessin Malaca com a posició de comerç i la ciutat va començar a declinar com a port comercial. Més que aconseguir la seva ambició de dominar el comerç, els portuguesos van obtenir fonamentalment la desorganització de la xarxa de comerç asiàtica. Més que un port centralitzat de intercanvi de la riquesa asiàtica, o un estat malai de control de l'estret de Malaca que el fes segur pel trànsit comercial, el comerç es va escapar sobre un bon nombre de ports en mig de lluites a l'estret.
Venjança xinesa contra Portugal miniatura|Monedes de llauna del període rei Manuel I (1495-1521) i del rei Joan III (1521-1557) van ser descobertes durant una excavació prop de la boca del riu Malacca per W. Edgerton, Resident Coseller de Malaca el 1900. El sultanat de Malaca fou un estat tributari i aliat de la dinastia Ming de la Xina. Quan Portugal va conquerir Malacca el 1511, els xinesos van respondre amb força violència contra els portuguesos.
Després de l'atac de 1511, els xinesos van rebutjat acceptar una ambaixada portuguesa.
El Govern Imperial xinès va empresonar i executar als diversos enviats diplomàtics portuguesos després de torturar-los a Guangzhou. Un enviat de Malaca havia informat als xinesos de la captura portuguesa de Malaca, a la qual els xinesos van respondre amb hostilitat cap als portuguesos. El enviat de Malaca va explicar als xinesos l'engany utilitzat pels portuguesos, amagant els plans per conquerir territori com activitats de comerç marítim i va narrar les privacions ocasionades pels portuguesos. Malaca estava sota la protecció xinesa i la invasió portuguesa van enfurir Xina.
A causa de la queixa del sultà Malaca contra la invasió portuguesa a l'Emperador xinès, els portuguesos van ser saludat amb hostilitat del Xinès quan van arribar dins Porcellana. La queixa del sultà va causar "un greu problema" als portuguesos a la Xina. Els xinesos foren molt poc acollidors pels portuguesos. El sulta de Malaca basat a Bintan després de fugir Malaca, va enviar un missatge als xinesos, el que combinat amb el bandolerisme portuguès i l'activitat violenta a la Xina, va dirigir les autoritats xineses a executar 23 portuguès i torturar a alguns altres a les presons. Després que els portuguesos van instal·lar factories per comerciar a la Xina i van cometre activitats piràtiques i incursions a la Xina, els xinesos van respondre amb l'exterminació completa dels portuguesos a Ningbo i Quanzhou Pires, un enviat comercial portuguès, estava entre els qui foren morts a les masmorres xineses.
Tanmateix, amb la millora gradual de les relacions i l'ajut donat contra els pirates Wokou al llarg de les costes de la Xina, el 1557 finalment la dinastia Ming va acordar permetre als portuguesos de establir a Macau en una nova colònia comercial.Wills, John E., Jr. (1998). El sultanat de Johor també va millorar relacions amb els portuguesos amb els que va signar un acord de pau el 1583 i va lluitar amb ells contra el sultanat d'Aceh.
Contraatacs i boicot xinès Els comerciants xinesos van boicotejar Malaca després de caure sota control portuguès, alguns xinesos de Java van ajudar en el intents musulmans de reconquerir la ciutat de mans portugueses, emprant vaixells. La participació javanesa-xinesa per recuperar Malaca va ser enregistrada als "Annals Malais de Semarang i Cerbon". Els comerciants xinesos van fer negocis amb els malais i javanesos en comptes de fer-ho amb els portuguesos.
Conquesta holandesa i el final de la Malaca portuguesa