Olivia Mary Manning (2 de març de 1908-23 de juliol de 1980) va ser una novel·lista, poetessa, escriptora i crítica britànica. Els arguments dels seus llibres, ficticis i realistes, giraven entorn de viatges i odissees personals, ambientades principalment a Europa (sobretot Anglaterra i Irlanda) i Orient Mitjà. Solia escriure sobre experiències pròpies i, de vegades, apel·lava també a la imaginació. Ha estat reconeguda pel seu ull artístic i per les vívides descripcions presents en els seus llibres.
Resum biogràfic Durant la seva infància, Manning va viure a Portsmouth i Irlanda, per la qual cosa va adquirir el que descriuria com «l'habitual sensació anglo-irlandesa de no pertànyer enlloc». Va assistir a una escola d'art i després es va traslladar a Londres, on va publicar, el 1937, una primera novel·la: The Wind Changes. L'agost de 1939 va contreure matrimoni amb Reginald Smith («Reggie»), un conferenciant del British Council que posteriorment va ser enviat a Bucarest (Romania), i més tard a Grècia, Egipte i Palestina a mesura que els nazis van anar envaint l'est d'Europa. Les seves experiències van proveir la base per a la seva obra més reconeguda, les sis novel·les que conformen The Balkan Trilogy i The Levant Trilogy, conegudes de forma col·lectiva com Fortunes of War. Els crítics van catalogar com a irregular la qualitat de la seva producció en general, però Anthony Burgess va descriure aquesta sèrie en particular, publicada entre 1960 i 1980, com «la millor constància escrita fictícia de la guerra que hagi estat produïda per un escriptor britànic».
Manning va tornar a Londres després de la guerra i va viure-hi fins a la seva mort; durant la resta de la seva vida va escriure poesies, relats curts, escrits de no ficció, crítiques i obres de teatre per a la BBC. Tant Manning com el seu espòs van ser infidels, però mai van considerar la possibilitat del divorci. Manning va tenir una relació d'amistat complicada amb les escriptores Stevie Smith i Iris Murdoch, ja que Manning, insegura de si mateixa, sentia gelosia de l'èxit de les seves amigues. Les seves queixes constants sobre tot el que succeïa es veuen reflectides en el seu àlies, «Olivia Moaning» («Olivia Queixes»), però Reggie mai va flaquejar en el seu paper com a principal admirador de la seva esposa, confiat que el seu talent finalment seria reconegut. Com ella temia, la veritable fama va arribar després de la seva mort (ocorreguda el 1980), quan es va portar a la televisió una adaptació de Fortunes of War, el 1987.
Els llibres de Manning han rebut una atenció irregular per part de la crítica, i la popularitat de les seves obres també ha oscil·lat cíclicament. Com va ocórrer durant la seva vida, les opinions sobre la seva obra estan dividides, en particular pel que fa a la seva caracterització i descripció d'altres cultures. Les seves obres tendeixen a minimitzar els problemes de gènere i no poden classificar-se fàcilment com a literatura pro-femenina. No obstant això, els estudis recents han ressaltat la importància de Manning com una escriptora de ficció bèl·lica d'un Imperi britànic en decadència. Les seves obres critiquen la guerra, el racisme, el colonialisme i l'imperialisme, i abasten temàtiques de desplaçament i d'alienació física i emocional.
Primers anys miniatura|Portsmouth Grammar School. Manning va néixer a North End, Portsmouth, el 2 de març de 1908.Algunes fonts daten el seu any de naixement el 1911, possiblement degut als coneguts problemes de Manning amb la seva edat. El seu pare, Oliver Manning, fou un oficial naval que va passar de ser aprenent naval a tinent comandant malgrat la falta d'ensenyament formal. Quan tenia 45 anys, en una visita al port de Belfast, va conèixer Olivia Morrow, la filla de l'amo d'un bar, catorze anys menor que ell; en menys d'un mes van contreure matrimoni, el desembre de 1904, a l'església presbiteriana de la seva ciutat natal, Bangor al Comtat de Down.
Manning adorava el seu animat, atractiu i faldiller pare, qui entretenia els seus amics cantant òperes de Gilbert i Sullivan i recitant poesies que havia memoritzat durant els llargs viatges pel mar. En contrast, la seva mare era manaire i dominant, amb «una ment tan rígida com el ferro», i tenia baralles maritals constantment. La relació entre mare i filla, al principi càlida, es va tornar tibant després del naixement del germà Oliver, el 1913. Delicat i sovint malalt, va passar a ser el centre de l'atenció materna, per a gran disgust d'Olivia, que va realitzar nombrosos intents infantils per fer-li mal. Aquesta infància infeliç i insegura va deixar una marca duradora que es plasmaria en la seva obra i la seva personalitat.
Manning va assistir a una petita escola privada per a noies abans de traslladar-se al nord d'Irlanda el 1916, en el primer de diversos períodes que passaria allí mentre el seu pare navegava a l'oceà. A Bangor va assistir a la Bangor Presbyterian School, a Portsmouth a la Lyndon House School i posteriorment a la Portsmouth Grammar School, on va desenvolupar, segons ella mateixa, «l'habitual sensació anglo-irlandesa de no pertànyer enlloc». Els seus companys d'escola la van descriure com una jove tímida i propensa a enfadar-se; la seva tendència a explicar probables exageracions sobre la seva família la va conduir a l'ostracisme per part dels seus parells. Amb el suport del seu pare, Manning llegia i escrivia molt, amb una marcada preferència cap a les novel·les, especialment les d'Henry Rider Haggard. A la seva mare no li agradava aquesta afició i li confiscava el material que considerava inadequat. Quan va descobrir la seva filla llegint el Times Literary Supplement li va dir que «als joves no els agraden les dones que llegeixen periòdics com aquest», i li va aconsellar centrar-se en activitats que li poguessin aconseguir treball, tals com la mecanografia.
De fet, quan les circumstàncies econòmiques van obligar Manning a abandonar l'escola amb setze anys, va començar a treballar com a mecanògrafa i va passar un temps com a ajudant a un saló de bellesa. Va fer classes nocturnes a l'Escola Municipal d'Art de Portsmouth, on un company la va descriure com a intel·lectual i distant. El maig de 1928, una pintura seva va ser seleccionada per a una exhibició a Southsea i posteriorment se li va oferir presentar una exposició com a artista única. Manning semblava destinada a tenir una carrera com a artista, però al mateix temps seguia tenint interès en la literatura, i als vint anys va decidir ser escriptora. El seu ull artístic es demostraria més tard a través de les intenses descripcions de paisatges presents als seus llibres.
Principis de la seva carrera Les primeres obres publicades de Manning van ser tres novel·les de detectius en forma de sèrie, Rose of Rubies, Here is Murder i The Black Scarab, que van aparèixer al Portsmouth News des de 1929 sota el pseudònim de Jacob Morrow. Manning no es va acreditar aquests llibres fins a la dècada de 1960. Les dates de publicació haurien pogut revelar la seva edat, un secret que li amagava fins i tot al seu espòs. Entre 1929 i 1935 va escriure al voltant de vint relats curts, que incloïen una història de terror que va ser la primera obra publicada amb el seu propi nom, encara que va utilitzar inicials per ocultar el seu gènere. Manning també va escriure dues novel·les literàries, cap de les quals va ser acceptada a la publicació. No obstant això, Edward Garnett, editor literari de Jonathan Cape, va quedar impressionat amb el segon manuscrit i va demanar al seu assistent Hamish Miles que escrivís a Manning una nota d'ànim. Miles, un conseller literari respectat i ben relacionat, va convidar Manning a visitar-lo si alguna vegada viatjava a Londres. Manning, qui se sentia sufocada a Portsmouth, ja havia intentat traslladar-se a la capital, però la seva trobada amb Miles la va ajudar a decidir-se. Va obtenir una feina de mecanògrafa als grans magatzems Peter Jones i, malgrat l'oposició de la seva mare, es va traslladar a un apartament petit a Chelsea.
Amb poc menjar i diners, Manning passava diverses hores escrivint després del treball. Miles la va prendre sota la seva cura i la portava a sopar, conversava amb ella sobre literatura, li explicava les notícies recents i li donava un suport moral al qual no estava acostumada. Miles era un home casat i tenia dos fills, però va explicar a Manning que la seva esposa era invàlida i ja no podia suportar el sexe; aviat es van fer amants. Manning més tard recordaria que «el sexe per a tots dos era el que li donava l'encant motivador a la vida».
Un cas d'error d'identitat, relacionat amb una artista amb nom semblant, va portar Manning a aconseguir una ocupació millor remunerada com antiquària en una tenda de mobles, on va treballar durant més de dos anys. Durant el seu temps lliure va continuar escrivint; va descriure aquesta etapa com «una de les temporades més felices» de la seva vida. Amb el suport de Miles va completar una novel·la, The Wind Changes, publicada per Jonathan Cape l'abril de 1937. La novel·la, ambientada a Dublín al juny de 1921 durant el conflicte d'Irlanda del Nord, tracta sobre una dona que ha de debatre's entre un patriota irlandès i un escriptor anglès que dona suport als republicans. Va tenir una bona recepció i un crític va comentar que «la novel·la mostra una esperança inusual». Poc després, no obstant això, Miles va descobrir que tenia un tumor cerebral inoperable i va desaparèixer de la vida de Manning. Atès que l'aventura romàntica havia quedat secret, li va costar molt trobar informació sobre ell i no va poder pagar-se el viatge per visitar-lo a l'hospital d'Edimburg on agonitzava. Va perdre la feina a Peter Jones i va començar a treballar amb un bon sou a la Medici Society, però va ser acomiadada quan es va negar a acatar l'ordre del seu cap d'abandonar l'escriptura de novel·les durant la nit per conservar l'energia per al treball diürn. Manning va trobar una altra feina, com a encarregada d'avaluar el potencial que tenien les novel·les noves per convertir-se en pel·lícules per a Metro-Goldwyn-Mayer, però quan va estalviar prou diners per a un viatge a Edimburg, Miles estava massa malalt per veure-la. Va morir el desembre de 1937.
Miles no solia presentar els seus amics del món literari l'ú a l'altre, però abans de morir s'havia vist obligat a presentar Manning a la poetessa Stevie Smith. Ambdues es compenetraren immediatament i van gaudir dels seus passejos per explorar els carrerons de Londres, amb sortides regulars a museus, cinemes i visites a la llar de Palmers Green que Smith compartia amb una tia excèntrica. Segons un amic d'ambdues, Manning trobava a la casa de Smith «una atmosfera de seguretat i comoditat que ha d'haver fet que la seva habitació a Oakley Street semblés encara més freda i rasa». El novel·lista i crític Walter Allen va conèixer a Manning en 1937 i va observar que tenia un enginy «devastador» i que era «una jove formidable com qualsevol a Londres». Manning i Smith, va afegir, eren un maliciós parell d'esnobs.
Matrimoni i Romania El juliol de 1939, Walter Allen va presentar Manning al marxista Ronald Donald Smith, dit «Reggie». Era un home energètic i gros, amb un constant desig d'estar en companyia dels altres. Fill d'un fabricant d'eines de Manchester, havia estudiat a la Universitat de Birmingham, on havia estat influenciat pel poeta esquerranós Louis MacNeice i fundat la Societat Socialista de Birmingham. Segons l'organització d'intel·ligència britànica MI5, Reggie havia estat reclutat com a espia comunista per Anthony Blunt en una visita a la Universitat de Cambridge el 1938.