Vera Ivànovna Zassúlitx (, gubèrnia de Smolensk, llavors Imperi Rus, -Petrograd, RSFSR, 8 de maig de 1919)En alguns textos es pot trobar la forma "Zasúlitx". Segons les normes de transcripció de l'IEC, cal transcriure el nom amb doble "s" per tal de mantenir el so d'essa sorda del nom original fou una escriptora i revolucionària marxista russa, membre fundadora del grup Emancipació del Treball.
Començaments Va néixer en una noble família polonesa empobrida, el al poble de Mikhailovka, districte de Gjatsk, llavors gubèrniaBaron (1966), pàg. 22 de Smolensk. Bergman (1983), pàg. 1 Era la quarta filla del matrimoni format per Feoktista Mikhàilovna i Ivan Petróvitx Zassúlitx. La seva mare havia rebut una petita hisenda que no va saber gestionar i el seu pare era capità de l'exèrcit d'ascendència noble, però amb pocs recursos; tots dos s'havien casat el 1842.Bergman (1983), pàg. 2 Son pare va caure en l'alcoholisme i va passar llargs períodes allunyat de la família fins a la seva mort, quan Zassúlitx només tenia tres anys. Després de la mort del pare, la mare va enviar tres de les seves filles, inclosa Vera, a viure amb familiars; Vera va anar a viure a pocs quilòmetres de la casa familiar, en una finca d'uns oncles, on va passar la major part de la seva infància i adolescència. No va ser un període feliç, com la mateixa Zassúlitx va reflectir en les seves memòries. Malgrat el seu intens desgrat per la institutriu de la família dels seus oncles, que també la va educar a ella, aquesta li va inculcar un interès per la literatura, el món de les idees i les cultures estrangeres que va mantenir tota la vida. Bergman (1983), pàg. 3 També va aprendre alemany i francès, que li van ser de gran utilitat durant el seu posterior exili.
Durant la seva adolescència va adoptar una manera peculiar de vestir, indiferent a les aparences, que s'associava als nihilistes i que va mantenir durant tota la vida. Bergman (1983), pàg. 30 El seu aspecte feia l'efecte als seus afins de convertir-la en la personificació de la lluita revolucionària. Durant la seva infància va desenvolupar a més una timidesa, reserva i dificultat per al tracte superficial que va conservar tota la vida. Bergman (1983), pàg. 31 Els seus silencis sovint es van interpretar més endavant durant la seva carrera revolucionària com falta d'opinió sobre els assumptes tractats. Bergman (1983), pàg. 32
El 1866 la seva mare havia aconseguit reunir els diners suficients per enviar-la, juntament amb una de les seves germanes, a Moscou, per tal de rebre l'educació necessària per presentar-se als exàmens oficials per a institutrius, ofici que Zassúlitx llavors ja detestava. Bergman (1983), pàg. 5 A Moscou, a més de la superficial formació oficial, va començar a llegir autors revolucionaris i d'altres ideologies. Les dues germanes van entrar en contacte amb els cercles revolucionaris moscovites per la seva germana gran, Iekaterina. Bergman (1983), pàg. 6
El 1867 es va graduar i va aprovar l'examen per convertir-se en mestra privada. Bergman (1983), pàg. 8 En la tardor de l'any següent, es va traslladar a la capital amb sa mare, i va trobar feina com a ajudant d'un jutge de pau mentre continuava la seva formació de professora. A l'escola de mestres va conèixer Serguei Netxàiev, un revolucionari que la va presentar a alguns dels seus correligionaris polítics. Bergman (1983), pàg. 11
Primeres activitats subversives, detencions i deportacions La fortalesa de Sant Pere i Sant Pau a Sant Petersburg, on Zassúlitx va passar un dels seus dos anys de presó sense càrrecs el 1870. El seu empresonament va accelerar la seva conversió en revolucionària|miniatura
Netxàiev va partir a l'exili i va utilitzar Zassúlitx com a intermediària en la seva correspondència amb altres revolucionaris;Bergman (1983), p. 12 va ser arrestada a Moscou juntament amb sa mare i una de les seves germanes el ,Bergman (1983), pàg. 15 retornada a la capital i empresonada sense judici fins al maig de 1870. Kucherov (1952), pàg. 88 Va passar dos anys a la presó sense ser acusada formalment. El període de presó va convertir Zassúlitx de simpatitzant envers els revolucionaris,Bergman (1983), pàg. 16 vistos per ella com a altruistes dedicats a millorar la instrucció i acabar amb la pobresa de la població, a persona involucrada en el moviment.Bergman (1983), pàg. 17 Per a Zassúlitx, el seu període a la presó la va dur al convenciment de la necessitat d'acabar amb l'opressió i a identificar la seva vida amb la situació general de Rússia, que considerava com una enorme presó.Bergman (1983), pàg. 21
Al començament de 1870, va ser traslladada a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, on va passar un altre any; Bergman (1983), pàg. 19 va ser finalment acusada en el judici a Netxàiev, al març de 1871. Absolta, va ser alliberada immediatament. Pocs dies després, va ser detinguda novament i exiliada a l'óblast de Tver. Deportada amb 2 kopeks i el vestit que portava, sense família ni coneguts a la ciutat, va haver de viure diversos mesos de la caritat. Al juny de 1871 i gràcies a la intercessió de sa mare, se li va permetre de traslladar-se a la capital provincial, on residia una de les seves germanes i el seu cunyat. A l'estiu de 1872 va ser de nou arrestada i acusada, aquest cop de distribuir literatura prohibida a alguns estudiants. Fou exiliada a l'óblast de Kostromà.Bergman (1983), pàg. 20 Al desembre de 1873, va ser traslladada a Khàrkiv, on va quedar sota vigilància policial, la qual cosa li va impedir de trobar feina com a llevadora i va tornar a patir penúries. A finals de 1875, se li va permetre tornar a Penza i més tard a la capital. Durant la seva estada de catorze mesos al sud de Rússia en aquesta dècada, es va dedicar a estendre la consciència revolucionària entre la pagesia. Bergman (1983), pàg. 26 Durant aquest període va ser quan Zassúlitx va començar una relació amb Lev Deitx (Lev Deutsch) que va durar fins a la seva captura i enviament a Sibèria el 1884. Bergman (1983), pàg. 27 També el 1876, va aprovar tot i que no va participar en el brutal intent d'assassinat d'un dels seus companys revolucionaris, del qual se sospitava que era un informador de la policia, tot i que no se'n tenien proves.Bergman (1983), pàg. 28
L'atemptat contra Trépov i les seves conseqüències miniatura|Revòlver de butxaca Webley Mark, conegut a Rússia com a "Bulldog". Zassúlitx duia un revòlver d'aquest tipus per cometre l'atemptat Després de la delació del grup a la policia pel company torturat, que va perdre la vista i va quedar amb la cara deformada per l'atac dels seus correligionaris, el grup es va dispersar i Zassúlitx es va traslladar a Sant Petersburg al desembre de 1876 després de passar per Khàrkiv.Bergman (1983), pàg. 29 A la capital es va unir a la recentment creada Terra i Llibertat (Zemlia i Volia), per a la qual va treballar com a tipògrafa. Durant una de les seves periòdiques visites a sa germana i al seu cunyat a Penza, es va assabentar, el juliol del 1877, de la flagel·lació d'Aleksei Bogoliúbov (pseudònim d'Arkhip Iemeliànov) als calabossos de Sant Petersburg. La seva reacció a la notícia la portaria a la fama internacional. Bogoliúbov era un estudiant que havia estat detingut el desembre de 1876 per trobar-se prop d'una manifestació davant la catedral de Kazan a Sant Petersburg; fou jutjat el gener de 1877 i condemnat a quinze anys de treballs forçats.Bergman (1983), pàg. 33 Després d'haver apel·lat la sentència, es trobava als calabossos de Sant Petersburg quan va ser assotat al juliol. La causa de l'incident fou que el general Trépov, addicte a la disciplina i governador de la capital en aquell moment, va entendre que l'actitud de Bogoliúbov havia estat impertinentSegons sembla no s'havia tret el barret en la seva presència i va ordenar que el fuetegessin com a exemple i escarment.Bogoliúbov fou traslladat posteriorment a una altra presó, on va perdre la raó i va acabar morint, Bergman (1983), pàg. 34 Aquesta conducta constituïa una violació de les lleis russes de l'època, que prohibien el càstig corporal.
El va atemptar contra el general Trépov, Bergman (1983), pàg. 39 governador de Sant Petersburg, a qui va acusar d'haver maltractat un pres polític; va ser arrestada i jutjada pel tret contra el militar. Kucherov (1952), pàg. 86 S'havia presentat davant el governador fingint necessitar un certificat de bona conducta i va aconseguir ferir-lo a la pelvis amb el segon tret.
El judici es va celebrar en un jutjat civil a finals de març. Konstantín Palen, ministre de Justícia de l'època, recentment criticat per un judici polític, tractava d'evitar les connotacions polítiques de l'atemptat de Zassúlitx, però volia aconseguir la seva condemna, Bergman (1983), pàg. 41 i va pressionar el jutge encarregat del cas, Anatoli Koni. Kucherov (1952), pàg. 87 Jutjada per un jurat (cosa il·legal pel seu tipus de delicte), Bergman (1983), pàg. 40 va ser absolta Bergman (1983), pàg. 50 després de l'encesa defensa del seu advocat, Piotr Aleksaàdrov, Bergman (1983), pàg. 44 que va presentar el seu cas com un intent de justícia contra l'arbitrarietat de l'administració.Kucherov (1952), pàg. 92 Havien assistit importants personalitats, com ara diversos ministres o l'escriptor Fiódor Dostoievski, que va utilitzar el judici com a inspiració per a certs passatges d'Els germans Karamàzov. Bergman (1983), pàg. 45 El seu judici va suposar una derrota per al govern, que va quedar desacreditat per la repressió política.
La seva absolució, però, va fer que el govern aprovés poc després una disposició per la qual els atacs a funcionaris públics quedaven exclosos dels judicis amb jurat. Kucherov (1952), pàg. 93Bergman (1983), pàg. 57 Els casos més greus van passar a dependre de consells de guerra. El seu atemptat no sols va comportar canvis en la forma de jutjar els casos de subversió i una humiliació per al govern, sinó que va suposar el començament de la campanya de terrorisme contra l'administració autocràtica tsarista, Bergman (1983), pàg. 58 i la fundació, el 1879, de la principal organització revolucionària russa, Naródnaia Vólia ('Voluntat Popular'). Knight (1979), pàg. 139
L'endemà, després de la publicació de la sentència, aquesta va ser apel·lada, i la policia va emetre una ordre per capturar Zassúlitx, però s'ho va manegar per escapar a una casa de seguretat, i aviat, per evitar una nova detenció, va ser traslladada, amb l'ajuda de certs membres de Terra i Llibertat, a Suïssa, on es va instal·lar acompanyada d'un veterà revolucionari. Bergman (1983), pàg. 63Bergman (1983), pàg. 64 Modesta i tímida, va començar en aquells dies el seu costum de passar temporades en soledat al camp, un costum que va mantenir la resta de la seva vida. Bergman (1983), pàg. 65 Cada cop més oposada al terrorisme, va tornar a Rússia clandestinament a finals de l'estiu de 1879 Baron (1966), pàg. 43 i poc després Terra i Llibertat es va dissoldre per les seves dissensions internes. Bergman (1983), pàg. 66