Les sabatilles (títol original en rus: Черевички, Txerevitxki) és una òpera fantàstico-còmica en quatre actes (8 escenes) amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret en rus de Yákov Polonski, basat en el relat de Nikolai Gógol La Nit de Nadal, inclòs en les Vetllades a la granja de Dikanka. L'òpera és la versió revisada de la primerenca òpera de Txaikovski, Vakula el ferrer; amb el llibret revisat per Txaikovski i Nikolai Txàiev. Es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 31 de gener de 1887.
L'única òpera còmica de Txaikovski pren l'argument d'un conte de Gógol que conté una barreja de realitat i fantasia, i ofereix una imatge pintoresca i característica de la vida d'Ucraïna i de la cort imperial d'aquella època. Un dels personatges importants de l'acció és el mateix diable, que es troba en relacions amb Solókha, una vilatana ucraïnesa i semibruixa, el fill de la qual, el ferrer Vakula, és el protagonista de l'acció. Un seguit de fets extraordinaris tenen lloc per la conducta de la capritxosa Oksana en els seus amors amb Vakula.
Origen i context Les sabatilles constitueix una reelaboració de Vakula el ferrer, obra que Txaikovski havia estat escrivint amb gran urgència l’any 1874 per a un concurs dedicat a la memòria de la gran duquessa Helena Pávlovna, germana recentment difunta de Nicolau I i reconeguda promotora de les arts. En aquell període, el compositor —que tot just superava la trentena— ja tenia tres òperes acabades; la tercera, L'Opričnik, havia assolit una notorietat considerable, si bé havia suscitat també comentaris hostils per part d’alguns detractors. Paral·lelament, Txaikovski estava a punt d’enllestir El llac dels cignes. D’acord amb el seu hàbit creatiu, va dirigir una dedicació intensa cap a Vakula, convençut que havia d’esdevenir la seva òpera més reeixida fins aleshores i que havia de representar un pas endavant en la seva trajectòria. Tal com afirmava en una carta del 1875 al seu germà Anatoli: «Tots els meus pensaments estan ara decidits al meu fill estimat Vakula el ferrer». I hi afegia: «No t’imagines com me l’estimo! Em sembla que positivament acabaré boig si no aconsegueixo l’èxit amb ella».
El llibret pren com a punt de partida el conte de Nikolai Gógol ‘’La Nit de Nadal’’, inclòs dins les Vetllades a la granja de Dikanka. Aquest mateix argument també serviria de base a Rimski-Kórsakov per a la seva òpera Nit de Nadal, en aquest cas amb un llibret redactat pel mateix compositor.
Les fonts contemporànies coincideixen a descriure la primera presentació de ‘’Vakula el ferrer’’, celebrada a Sant Petersburg el 24 de novembre de 1876, com un triomf inicial. Txaikovski hi obtingué el primer premi, dotat amb 1.500 rubles. Tot i així, l’entusiasme del debut es transformà ràpidament en desconcert: el públic i la crítica percebien una certa dissonància entre el lirisme expansiu del compositor i el to satíric, lleugerament grotesc, del text de Gógol. Amb el temps s’imposà la idea que, malgrat la qualitat indiscutible de la partitura, aquesta no acabava d’adequar-se al caràcter dramàtic de l’obra. El mateix Txaikovski acabaria compartint aquesta apreciació, i optà finalment per retirar-la.
Tot i haver-la retirada dels escenaris, Txaikovski no va perdre l’interès per la seva Vakula. La convicció que, des del punt de vista musical i dramàtic, aquella obra podia arribar a situar-se entre les més rellevants de la seva producció va romandre viva al llarg de la dècada següent. En aquest interval, l’èxit sostingut d’obres com Eugeni Oneguin, Mazeppa i La donzella d'Orleans reforçà la seva confiança en les possibilitats del drama líric. Així, l’any 1885 el compositor decidí reprendre Vakula i inicià un procés de revisió de la seva música amb un grau d’intensitat que difícilment tornaria a aplicar a cap projecte posterior.
La nova versió fou elaborada entre febrer i abril de 1885 a Maidanovo, la residència de Txaikovski prop de Klin. Tant Vakula el ferrer com Cherevichki tenen com a base el llibret de Polonski, concebut inicialment per a Aleksandr Serov però no utilitzat arran de la mort d’aquest. Per a la revisió de 1885, Txaikovski i Nikolái Cháyev introduïren diverses ampliacions i ajustaments textuals i dramàtics, que acabaren de donar forma definitiva a l’òpera.
El nucli temàtic de la segona redacció de l’òpera continuà essent el mateix que sustentava Vakula el ferrer. Les modificacions introduïdes per Txaikovski s’expliquen pel seu propòsit declarat d’aconseguir que l’obra sortís del riu de l’oblit (carta del 4 de març de 1885). En aquest procés, el compositor acabà suprimint més de cinc-cents compassos, una decisió orientada a aclarir determinats sectors de la textura musical i a incrementar la presència successiva de números vocals, amb la voluntat d’emmarcar Vakula dins unes convencions més pròximes a les de l'opereta. Per tal de fer palesa aquesta reorientació, optà per modificar el títol i adoptà Cherevichki, que desplaçava l’atenció cap al calçat d’or de la tsarina i no pas cap al jove protagonista de la història.
L’àmbit líric de la partitura quedà ampliat gràcies a la incorporació d’una ària nova per al personatge de Vakula, Slýshit li dévitsa serdtse tvoyó… (Qui sap, noia meva, si el teu cor pot sentir el meu dolor…). Igualment, l’addició de la cançó del Mestre d’escola i dels versos de La seva Altesa contribuí a eixamplar la dimensió de gènere de l’òpera. També foren revisades diverses aparicions corals, com es pot observar en el núm. 13, Kolyadka.
Personatges Vakula, un ferrer (tenor) - Dmitri Usátov Soloja, mare de Vakula, una bruixa (mezzosoprano) - A. V. Svyatlóvskaya Chub, un cosac d'avançada edat (baix) - I. V. Matchinsky Oksana, filla de Chub (soprano) - Maria Kliméntova-Múromtseva Un diable de l'infern, un personatge fantàstic malvat (baix) - Bogomir Korsov Mestre d'escola (tenor) - Aleksandr Dodonov Pa Golová, amic de Chub (baix) V. S. Streletsky Panás, amic de Chub (tenor) P. N. Grigóryev La seva Altesa (baix) - Pável Jojlov Mestre de cerimònies (baix) - R. V. Vasílyevsky Ajudant (tenor) Vell cosac (baix) Follet de fusta (baix) cor de papers muts, nois, noies, ancians, tocadors de gusli, rusalki, esperits de la fusta, ressò, esperits, dames de la cort i cavallers, zaporoges
Argument Acte I A Dikanka, llogaret d'Ucraïna, durant la Nit de Nadal. En el primer quadre apareix un dels carrers del lloc, on els mossos es lliuren als cants i jocs tradicionals en aquesta nit. El diable, que, segons queda dit, sent una gran passió per Soloktia, en canvi detesta al seu fill, per haver-se burlat d'ell en una caricatura, i vol venjar-se, preparant-li una trampa. Quan el mosso es disposa, –com de costum–, a dirigir-se a casa de la seva nòvia per passar la vetllada en absència del seu pare, el diable fa desencadenar una gran tempesta, mentre es porta pels aires a la seva estimada Solokha. Això motiva, d'una altra banda, que el vell Chub, pare de Oksana, s'extraviï pel carrer a causa de la foscor i de l'estat d'embriaguesa en què es troba.
Canvia la decoració i apareix l'interior de la casa d'Oksana. La bonica i capritxosa noia, estima en secret a Vakula, però es diverteix amb ell fent-lo víctima de les seves burles i capricis. Així esdevé quan, aplacada ja la tempesta, compareix el pretendent entusiasmat, mentre ella es complau en fer-lo sortir de polleguera. En aquesta situació es troba l'ancià pare que per fi troba la seva casa; però aquell no el reconeix per l'estat d'excitació en què es troba, i el treu de la casa amb violència. Oksana el reprèn per això, però ell, per castigar la seva fredor d'abans, l'abandona també, deixant-la aquest cop desesperada davant la por de perdre l'afecte del seu nuvi.
Acte II A casa de la bruixa, aquesta i el diable tornen de la seva excursió nocturna, entrant per la xemeneia, i mentre es lliuren al plaer de la dansa, arriba Golova, un altre vell vilatà, també enamorat d'aquella. El diable, atemorit per la sorpresa, s'amaga en un dels diversos sacs que hi ha a l'estada. Mentre el vell entaula el seu amorós col·loqui, se sent un soroll, i no trobant cap més sortida Golova s'amaga en un altre sac. El nouvingut és el sagristà de l'església, que també festeja Solokha. Una nova escena d'amor i una nova interrupció per un altre soroll exterior, que obliga el sagristà a ficar-se en el tercer sac. El quart pretendent és el mateix pare d'Oksana, i quan li toca el torn d'amagar-se, per arribar el singlot de Solokha i no havent-hi ja més sacs buits, es veu obligat a amagar-se al mateix sac del sagristà. Segueix una escena altament còmica, el quintet dels sacs, amb Vakula que acaba carregant amb tots. Distret i preocupat per la indiferència d'Oksana, carrega amb el del diable sobre l'esquena, i també s'emporta els restants tot arrossegant-los.
Al carrer del poble, on continua la interrompuda Nit de Nadal, compareix Vakula, arrossegant els sacs entre la sorpresa dels seus companys, que van de gresca. Arriba també Oksana, en persecució del seu nuvi, per fer-lo, una vegada més, víctima de les seves coqueteries. Vakula, per acabar d'una vegada amb la indiferència de la noia, es brinda a aconseguir la prova d'amor que a ella se li acudeixi, per difícil que sigui. Oksana li manifesta que només es casaria amb ell si fos capaç de portar-li uns tapins iguals als que calça la tsarina. El nuvi es pensa que amb això només tracta de riure's d'ell, i fuig desesperat abandonant els tres sacs, dels quals en surten els presoners, enmig de la general sorpresa i consegüent gatzara.
Acte III En ple camp, en un paisatge d'hivern, arriba Vakula, errant a la ventura, portant el més petit dels sacs, i d'ell sorgeix ara el diable, qui li ofereix la manera de poder realitzar l'inaudit caprici de la seva adorada. Tanquen tracte, i tot seguit es traslladen a Petrograd per penetrar en el palau imperial.
A l'avantcambra del palau, arriba Vakula amb el diable disfressat. Aquest, valent-se de les seves astúcies, aconsegueix que tots dos siguin presentats al primer ministre i favorit de la tsarina. En un dels salons de la cort, mentre se celebra una fastuosa festa a la que assisteixen, convidats, el ferrer i el seu company. El príncep, seduït per la ingenuïtat del vilatà, accedeix a la seva petició, regalant-li un parell de sabattilles («cherevichki» en rus) de la tsarina, de manera que tots dos emprenen triomfants la tornada al seu llogaret.
Acte IV A la plaça de l'església del poble, mentre la gent surt de missa i la mare i la núvia de Vakula lamenten desesperades la seva absència, arriba aquest portant la prova d'amor que ha de conquistar-la per sempre. Ella accedeix, per fi, a casar-se amb el mosso, i els circumstants festegen als nuvis amb el consegüent alegria.
Representacions L'estrena va tenir lloc el 31 de gener de 1887 [antiga datació: 19 de gener] al Teatre Bolxoi de Moscou dirigida per Txaikovski (qui es va estrenar també com a director) amb la direcció escènica de A. I. Bartsal i K. F. Valts. Al l'òpera es va representar molt rarament, reposada sobretot a Rússia i la URSS.
Referències
Enllaços externs Cherevichki en el Projecte Biblioteca Internacional de Partitures Musicals. Informació sobre Cherevichki (en anglès) Llibret, text complet (en rus)
Categoria:Òperes de Piotr Ilitx Txaikovski Categoria:Òperes estrenades a Moscou Categoria:Òperes en rus Categoria:Òperes basades en obres de Nikolai Gogol Categoria:Òperes del 1887