Víktor Vladímirovitx Khlébnikov, , més conegut pel seu nom de ploma Velimir KhlébnikovTambé es pot trobar romanitzat com a Velemir i Chlebnikov, Hlebnikov, o Xlebnikov, segons quina sigui la llengua de destinació. (; – 28 de juny de 1922), fou un poeta, prosista i dramaturg rus, una de les principals figures de l'avantguarda russa. Fou un dels fundadors del futurisme rus, reformador del llenguatge poètic i experimentador en el camp de la creació de paraules i zaum. En paraules del lingüista estatunidenc Roman Jakobson, que el va conèixer personalment, «ell era, en definitiva, el més gran poeta del món d'aquest segle [XX]»Sofia Starkina. Velimir Khlébnikov. Korol Vremeni per Andrei Rossomakhin Sant Petersburg, Vita Nova, 2005. Publicat per primer cop a Krititxeskaia Massa 2005, 3-4
Biografia Víktor Vladímirovich Khlébnikov va néixer el 1885 a Malie Derbeti, gubèrnia d'Astracan, llavors Imperi Rus (en el que avui és Calmúquia). Era descendent de russos, armenis i cosacs zaporoges.James R. Russell, "The Black Dervish of Armenian Futurism," Journal of Armenian Studies, 10 Es va traslladar a Kazan, on va anar a l'escola. Després va anar a l'escola a Sant Petersburg. Amb el temps va deixar l'escola per esdevenir un escriptor a temps complet.
Khlébnikov pertanyia a Guileia, De vegades transcrit Hylaea. El mot prové del grec antic Ὑλαία, literalment terra de boscos. Era una zona boscosa al nord del mar Negre, al territori dels escites. Segons Heròdot es trobava a l'est del riu Borístenes (Dnièper). el grup futurista rus més important, (juntament amb Vladímir Maiakovski, Aleksei Krutxónikh, David Burliuk i Benedikt Lívxits ), però ja havia escrit molts poemes significatius abans que el moviment futurista a Rússia hagués pres forma. Khlébnikov va participar en la publicació de Bufetada a la cara del gust del públic, , Posxótxina obsxestvennomu vkusu el 1912, on Khlébnikov fou qualificat de «geni i gran poeta del nostre temps».
Khlebnikov és conegut per poemes com "L'exorcisme del riure", Zakliatie smekhom, "Bobeobi cantava els llavis", , Bobeobi pelis gubi, "Espiadéus"Títol original , Kuznétxik, "llagost" (1908-9) "Serp de trens" (1910), Zmei poiezda, el pròleg de l'òpera futurista Victòria sobre el Sol (1913), Pobeda nad Solntsem, obres dramàtiques, com "L'error de la mort" (1915), Oixibka smerti, obres en prosa com "Ka" (1915), i l'anomenat "súper-conte" (сверхповесть sverkhpóvest) "Zanguezi", . Va publicar Miscel·lània, Izbórnik al voltant de l'any 1914. Kazimir Malévitx i Pàvel Filónov varen coil·lustrar el llibre.
En el seu treball, Khlébnikov va experimentar amb la llengura russa, basant-se en les seves arrels, per inventar un gran nombre de neologismes, a la recerca de significat en les formes i els sons de les lletres individuals de l'alfabet ciríl·lic. Juntament amb Krutxónikh, va crear el zaum.
Va escriure assajos futurològics sobre diversos factors, com ara la possible evolució de la comunicació de masses "La ràdio del futur") i el transport i l'habitatge ("Nosaltres i els nostres edificis"). Descriu un món en el qual les persones viuen i viatgen al voltant en cubicles de vidre mòbils que poden adherir-se a gratacels - igual que els marcs, i en el qual tot el coneixement humà pot ser difós al món mitjançant la ràdio i es mostra de forma automàtica en exposicions com de llibres gegants a les cantonades dels carrers.
En els seus últims anys, Khlébnikov es va fascinar per la mitologia eslava i la numerologia pitagòrica, i va elaborar llargus "Taules del Destí" on descomponia intervals històrics i dates en les funcions dels números 2 i 3.
Khlébnikov va morir mentre es trobava a casa del seu amic Piotr Mitúritx, prop de Kresttsi, al juny de 1922. No hi va haver cap diagnòstic mèdic de la seva última malaltia; patia gangrena i paràlisi (no sembla haver recuperat l'ús de les seves cames després de la seva hospitalització el 1920 a Khàrkiv), i s'ha suggerit que va morir d'enverinament de la sang o toxèmia.Collected Works of Velimir Khlebnikov: Letters and Theoretical Writings (Harvard University Press, 1987; ), p. 33, n. 98. Velimir Khlébnikov va ser enterrat al cementiri del poble de Rutxi, raion de Krestetski. El 1960, les restes del poeta van ser traslladades al cementiri de Novodévitxi, a Moscou.
Un planeta menor, 3112 Velimir, descobert per l'astrònom soviètic Nikolai Txernikh el 1977, porta el seu nom.
Referències
Bibliografia Rúfol de Khlèbnikov, per Arnau Pons. Publicat a: Rels, Núm. 10 (hivern 2007), p. 32-49 en línia Nissaga d´abolits seguit de Rúfol de Khlèbnikov, per Arnau Pons. Lleonard Muntaner Editor, 2010, Khlébnikov, Velimir, The King of Time (Schmidt, Paul, trad.; Douglas, Charlotte, ed.) Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1990. MacKay, John. Inscription and Modernity: From Wordsworth to Mandelstam. Bloomington: Indiana University Press, 2006.
Categoria:Poetes russos en rus Categoria:Artistes del Futurisme Categoria:Persones del krai de Stàvropol Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes russos del segle XX Categoria:Persones de l'óblast de Volgograd Categoria:Morts a l'óblast de Nóvgorod Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1885