{| class="infobox geography vcard vevent" style="width:290px; margin-bottom: 10px;" | class="fn org summary" colspan=3 id="62" style="text-align: center; line-height: 1.2em; font-size: 135%; font-weight: bold;" | Imperi Vakataka |- class="mergedbottomrow" id="64" | class="fn org summary" colspan=3 id="65" style="text-align: center; line-height: 1.2em; font-size: 115%; font-weight: bold;" | वाकाटक |- id="67" | colspan=3 id="68" style="vertical-align: middle; text-align: center; border-top: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em 0em;" | vers 250 -. 500 |- id="76" | colspan=3 id="77" style="text-align: center; font-size: 95%; padding: 0.6em 0em;" |center|250x250px|Ubicació de Vakataka ImperiExtensió aproximada del territori Vakataka el 375 |- class="mergedtoprow" id="85" | colspan=3 id="86" style="text-align: center; padding: 0.6em 0em;" |center|280x280px|Ubicació de Vakataka Imperi |- id="92" | colspan=2 id="93" | Capital | id="95" style="width:50%;" | Vatsagulma |- id="99" | colspan=2 id="100" | Llengües | id="102" | Sànscrit Maharashtri, Prakrit
|- id="106" | colspan=2 id="107" | Religió | id="109" | Hinduisme Budisme
|- class="mergedtoprow" id="111" | colspan=2 id="112" | Govern | id="114" | Monarquia |- class="mergedrow" id="117" | colspan=2 id="118" | Maharaja |- class="mergedrow" id="123" | id="124" style="width:1em; padding: 0px 0px 0px 0.6em;" | • | id="126" style="padding-left: 0px; text-align: left;" | 250–270 | id="128" | Vindhyashakti |- class="mergedrow" id="131" | id="132" style="width:1em; padding: 0px 0px 0px 0.6em;" | • | id="134" style="padding-left: 0px; text-align: left;" |270–330 | id="136" | Pravarasena I |- class="mergedbottomrow" id="139" | id="140" style="width:1em; padding: 0px 0px 0px 0.6em;" | • | id="142" style="padding-left: 0px; text-align: left;" |475–500 | id="144" | Harishena |- class="mergedtoprow" id="164" | colspan=2 id="165" | Era històrica| id="167" | Índia clàssica |- class="mergedrow" id="171" | id="172" style="width:1em; padding: 0px 0px 0px 0.6em;" | • | id="174" style="padding-left: 0em; text-align: left;" | Establert | id="176" style="vertical-align: bottom;" | vers 250 |- class="mergedbottomrow" id="183" | id="184" style="width:1em; padding: 0px 0px 0px 0.6em;" | • | id="186" style="padding-left: 0em; text-align: left;" |final | id="188" style="vertical-align: bottom;" |vers 500 |- id="198" | colspan=3 id="199" | Precedit per Succeit per Dinastia Satavahana Vishnukundina |- id="227" | colspan=2 id="228" | Avui part de | id="230" | Indiavora|23x23px |- id="241" | id="242" | |}L'Imperi Vakataka (Vākāṭaka) fou una dinastia reial índia que es va originar al Dècan a la meitat del . El seu estat es creu que es va estendre des de les vores del sud de Malwa i Gujarat al nord fins al riu Tungabhadra al sud, així com des de la mar d'Aràbia a l'oest fins a les vores de Chhattisgarh a l'est. Foren els successors més importants del Satavahanes al Dècan i contemporanis amb el Guptes de l'Índia del nord.
El Vakatakes, igual que altres dinasties del Dècan, reclamaven un origen Bramànic origen. Poc se sap sobre Vindhyashakti (vers 250 – 270), el fundador de la família. L'expansió territorial va començar en el regnat del seu fill Pravarasena I. És generalment cregut que la dinastia Vakataka es va dividir en quatre branques després de Pravarasena I. Dues branques són conegudes i altres dues desconegudes. Les branques conegudes són la de Pravarapura-Nandivardhana i la de Vatsagulma. L'emperador gupta Chandragupta II va casar a una filla seva a un membre de la dinastia Vakataka i amb el seu suport va annexionar Gujarat que estava en mans del Ksatrapes saques, al . El poder Vakataka va ser continuat pels Chalukya de Badami al Dècan.Ancient India, A History Textbook for Class XI, Ram Sharan Sharma, National Council of Educational Research and Training, India, pp 211
El Vakatakes són coneguts per haver estat patrons de les arts, arquitectura i literatura. Van fer grans obres públiques i els seus monuments són un visible llegat. Les vihares (temples) budistes tallats a la roca i les chaityes (capella o sala de pregàries) de les coves d'Ajanta (un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO) va ser construït sota el patronatge de l'emperador vakataka Harishena.
Vindhyashakti El fundador de la dinastia fou Vindhyashakti (250-270), el nom de la qual és derivat del nom de la deessa Vindhya. La dinastia potser es va originar a Vindhya. Gairebé res és conegut sobre Vindhyashakti, el fundador de la dinastia Vakataka. A la cova XVI de la inscripció d'Ajanta és descrit com el capdavanter de la família Vakataka i un Dvija. És declarat en aquesta inscripció on que va ampliar el seu poder lluitant en grans batalles grans i que tenia una poderosa cavalleria. Però cap títol regi apareix p prefixat al seu nom en aquest inscripció. Els Puranes diuen que va governar 96 anys. Va ser col·locat a vegades al sud del Dècan, a Madhya Pradesh o a Malwa. K.P. Jayaswal atribueix Bagat, un poble al districte de Jhansi com la llar ancestral dels Vakatakes. Però després de refutar la teoria pel que fa a l'origen del nord dels Vakatakes, V.V. Mirashi assenyala que la primera menció del nom Vakataka es produeix en una inscripció trobada en un fragment d'un pilar a Amravati que enregistra el regal d'un Grihapati (cap de família) Vakataka i les seves dues mullers. Aquest Grihapati amb tota probabilitat era el progenitor de Vidhyashakti. Apareix als Puranes que Vindhyasakti era un governant de Vidisha (avui dia a Madhya Pradesh) però aquesta informació es considera que no és correcte.Mahajan V.D. (1960, reprint 2007) Ancient India, New Delhi: S.Chand, , pp.587-8
Mentre per V. V. Mirashi, va refusar la identificació de Rudradeva en la inscripció del pilar de Samudra Gupta de Allahabad amb Rudrasena I. També va assenyalar que no hi ha cap moneda dels Vakatakes i hi ha no inscripcions seves al nord de les muntanyes Vindhyes. Per això que els vakatakes fossin una casa del sud és correcte. Tanmateix, és cert que van governat en alguns d'aquests llocs, dels quals es disposa dels epigrafs a Madhya Pradesh etc.
Pravarasena I El governant següent fou Pravarasena I. (270-330), qui va mantenir el reialme com a gran poder sent el primer governant Vakataka governant que es va autoanomenar Samrat (governant universal) i va conduir guerres amb els reis Naga. Va esdevenir un emperador pel seu dret propi, potser l'únic l'emperador de la dinastia, amb el seu regne abraçant una porció bona part del nord de l'Índia i tot el Dècan. Va portar les seves armes al riu Narmada al nord i va annexionar el regne de Purika que era governat per un rei anomenat Sisuka. En qualsevol cas, certament va governar des del Bundelkhand al nord (encara que Mirashi no accepta que hagués travessat el Narmada) a l'estat d'Andhra Pradesh al sud. Els puranes li assignen un regnat de 60 anys.
Per V.V. Mirashi, probablement no va fer cap conquesta en el nord de Maharashtra, Gujarat o Konkan. Però podria haver conquerit parts de Kuntala del Nord comprenent els districtes de Kolhapur, Satara i Sholapur a Maharashtra. A l'est, podria haver portat les seves armes a Dakshina Kosala, Kalinga i Andhra. Fou un seguidor de la religió Vèdica i va fer diversos Yajnas (sacrificis) incloent Agnishtoma, Aptoryama, Ukthya, Shodasin, Atiratra, Vajapeya, Brihaspatisava, Sadyaskra i quatre Asvamedhes. Va fer grans donacions als bramins durant el sacrifici Vajapeya com pels Puranes. També va agafar el títol de Dharmamaharaja a més de Samrat. Es va anomenar a si mateix com Haritiputra. El seu primer ministre Deva era molt pietós i va aprendre bramin. Els Puranes diuen que Pravarasena va tenir quatre fills. Va casar el seu fill Gautamiputra a una filla del rei Bhavanaga de la poderosa família Bharashiva la qual podria haver-li estat útil. Tanmateix, Gautamiputra al va premorir i va ser succeït pel seu net Rudrasena I, el fill de Gautamiputra. El seu segon fill, Sarvasena va establir la seva capital a Vatsagulma (avui dia Washim). Res més se sap sobre les dinasties establertes pels altres dos fills.Mahajan V.D. (1960, reprint 2007) Ancient India, New Delhi: S. Chand, , p.588
Branques de la dinastia Vakataka És creu generalment cregut que la família Vakataka va quedar dividida a quatre branques després de Pravarasena I. Dues branques són conegudes i dues desconegudes. Les branques conegudes són la de Pravarpura-Nandivardhana i la de Vatsagulma.
Branca de Pravarapura-Nandivardhana miniatura|Ruïnes del fort de Nandivardhana La branca de Pravarapura-Nandivardhana va governar diversos llocs com Pravarapura (Paunar) al districte de Wardha i Mansar i Nandivardhan (Nagardhan) al districte de Nagpur. Aquesta branca va mantenir relacions matrimonials amb els guptes.
Rudrasena I Igualment poca cosa se sap de Rudrasena I, el fill de Gautamiputra, que va governar des de Nandivardhana, a prop del turó Ramtek, aproximadament a 30 km de Nagpur. Hi ha un esment de Rudradeva en la inscripció del pilar d'Allahabad, barrejat amb els altres governants d'Aryavarta. Un nombre d'erudits, com A.S. Altekar no estan d'acord que Rudradeva és la mateixa persona que Rudrasena I, ja que Rudrasena I havia estat exterminat per Samudragupta i és extremadament inversemblant que el seu fill Prithivishena acceptés una princesa gupta (Prabhavatigupta) com la seva jove. Segon, cap inscripció de Rudrasena ha estat trobada al nord del Narmada. L'única inscripció en pedra de Rudrasena fou descoberta a Deotek en el modern districte de Chandrapur, així que no pot ser equiparat amb el Rudradeva de la inscripció del pilar d'Allahabad, qui va pertànyer a Aryavarta.
Prithivishena I Rudrasena va ser succeït per l'anomenat Prithivishena I (355-380), i aquest pel seu fill anomenat Rudrasena II.
Rudrasena II, Divakarasena i Pravarasena II miniatura|esquerra|Restes del temple de Xiva de Pravareshvara construït per Pravarasena II a Mansar Rudrasena II (380–385) es diu que es va casar amb Prabhavatigupta, la filla del rei gupta Chandragupta II (375-413/15). Rudrasena II va morir de manera fortuita després d'un regnat molt curt, el 385, seguint com a sobirà Prabhavatigupta (385 - 405) governat com a regent en nom dels dos fills del difunt, Divakarasena i Damodarasena (Pravarasena II) durant 20 anys. Durant aquest període el regne Vakataka era pràcticament una part de l'Imperi Gupta. Molts historiadors es refereixen a aquest període com l'edat Vakataka-Gupta. Mentre això ha estat àmpliament acceptat ja fa més de 30 anys, aquesta línia d'argumentació no té cap evidència apropiada. La inscripció de Prabhavati Gupta esmenta un "Deva Gupta" que diu que és el seu pare i els historiadors e van equiparar amb Chandra Gupta II. No hi ha altra font per provar que Deva Gupta és realment Chandra Gupta II. Això és qüestionable, ja que la datació dels Vakatakes està més o menys establerta mentre la dels Guptes és a vegades datada pels indigenistes abans de la invasió grega d'Alexandre.
Pravarasena II va compondre el Setubandha en Maharashtri Prakrit. Uns quants versos del Gaha Sattasai li són també atribuïts. Va canviar la capital de Nandivardhana a Pravarapura, una ciutat nova fundada per ell. Va construir un temple dedicat a Rama en la seva nova capital.Mahajan V.D. (1960, reprint 2007) Ancient India, New Delhi: S. Chand, , p.589
El nombre més alt d'inscripcions de lamines de coure de la dinastia Vakataka (en total 17) pertany a Pravarasena II. És potser el governant més enregistrat de l'Índia antiga després d'Asoka el Gran. Així ho explica Shreenand L. Bapat, a A Second Jamb (Khandvi) Copperplate Grant of Vakataka Ruler Pravarasena II (Shravana Shuddha 13, Regnal Year 21), Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute, Vol. 91, p. 1–31
Narendrasena I Prithivishena II