Jean Rouaud (Campbon, Loire-Atlantique - França- 1952), escriptor i periodista francès. Premi Goncourt 1990. .
Biografia Va néixer el 13 de desembre de 1952 a Campbon (França). El seu pare va morir el dia de Sant Esteve de l'any 1963, quan Jean tenia 11 anys. Va entrar becat a l'escola Saint-Louis de Saint Nazaire i el 1974 va obtenir la llicenciatura de lletres a la Universitat de Nantes
Sempre ha desenvolupat una activitat polifacètica, com encarregat d'una benzinera, venedor d'enciclopèdies mèdiques; ha escrit cançons per Johnny Halliday i Juliette Greco. Ha realitzat documentals, escrit obres teatrals, ha gravat un disc i l'any 2007 va escriure el text del "comic" "Moby Dick" amb ilustracions de Dennis Desprez.
A París va treballar en una llibreria i va tenir un quiosc de diaris a la rue de Flandres, i durant molt de temps va estar emmarcat en la imatge "del quiosquer que ha guanyat el Goncourt".
L'any 200 va presidir el jurat del Premi del Llibre Inter.
Paral·lelament a l'activitat com a escriptor publica articles a "Liberation" i al diari suís "Le Temps".
Obres Autobiografies familiars 1990: Les Champs d'honneur. Premi Goncourt 1990. Traducció al català de Gemma Rosell. Ed. Proa 1991- 1993: Des hommes illustres. 1996: Le Monde à peu près 1998: Pour vos cadeaux. 1999: Sur la scène comme au ciel. 2011: Comment gagner sa vie honnêtement (la Vie poétique, 1). 2012: Une façon de chanter (la Vie poétique, 2). 2014: Un peu la guerre (la Vie poétique, 3). 2015: Être un écrivain (la Vie poétique, 4). 2019: Kiosque (la Vie poétique,5) 2023: Comédie D'Automne (la Vie poétique, 6)
Assaig 1999: Cadou Loire-Intérieure. 2001: Les Corps infinis. 2007: Préhistoires. 2009: Souvenirs de mon oncle. 2013: Manifestation de notre désintérêt. 2015: Misère du roman. 2016: Tout paradis n'est pas perdu. 2018: La Splendeur escamotée de frère Cheval ou Le Secret des grottes ornées 2020: L'avenir des simples 2021: La Constellation Rimbaud (Grasset ) 2022 : Qui terre a, guerre a (Grasset )
Llibres il·lustrats 1999: Carnac ou le Prince des lignes. 2002: La Belle au lézard dans un cadre doré. 2005: Adaptació de "Les Champs d'honneur" en format de "comic", amb il·lustracions de Denis Deprez.
Altres 1997:Les Très Riches Heures (teatre) 1998: Le Paléo-circus. 2001: La Désincarnation i Régional et drôle. 2004: L'Invention de l'auteur. 2006: L'Imitation du bonheur i La Fuite en Chine (teatre) 2008: La Fiancée juive. 2009: La Femme promise. 2010: Évangile (selon moi). 2014: Éclats de 14.
Referències
Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Alumnes de la Universitat de Nantes Categoria:Persones del Loira Atlàntic Categoria:Alumnes de la Universitat de Rouen Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX