és un expilot de motocròs japonès que destacà en competició internacional durant la dècada de 1970, especialment en la categoria dels , essent un dels millors competidors del Campionat del Món de motocròs durant un curt període. Fou Subcampió del Món de (I Copa FIM 125, ) i tres vegades Campió del Japó (en 250cc el 1972 i en 125cc els anys 1973 i 1976). El seu germà, Hideaki Suzuki, fou també diverses vegades Campió del Japó de motocròs.

Trajectòria esportiva Torao Suzuki debutà en motocròs a 15 anys, el 1967, amb una Suzuki 90 cc amb la qual competí en curses juvenils durant tres anys. Un cop passat a la categoria Júnior, el 1970, canvià a Yamaha i disputà els campionats nacionals en les cilindrades de 90, 125 i 250 cc, amb el resultat de victòria en 90 cc i subcampionat en 125 cc. Gràcies a aquest èxit, Yamaha el fitxà com a pilot oficial de cara a la temporada de 1971 i disputà els campionats de 125 i 250 cc en la categoria superior, Sènior. Només un any després, el 1972, fou campió de 250 i subcampió de 125 cc, resultats que li valgueren el títol de Campió del Japó absolut.

El 1973, Yamaha l'envià a Europa a disputar la I Copa FIM 125, antecedent del Mundial de 125 cc instaurat el , i hi acabà subcampió. Acabada la temporada, disputà alguna cursa de la Trans-AMA i tornà al Japó, on aquest cop guanyà el Campionat de 125 cc. El tornà a Europa per a disputar mitja temporada del mundial de 250 cc (així i tot, hi acabà el tretzè) i tornà al Japó, on acabà novè al campionat mentre el seu germà Hideaki el guanyava en ambdues cilindrades (125 i 250 cc). La temporada següent fou semblant a aquesta, però al Japó acabà el campionat en tercer lloc.

El , Yamaha es retirà del mundial de motocròs i Torao Suzuki no anà a Europa, conformant-se amb competir només al Japó i revalidar el seu Campionat nacional en la categoria de 125 cc i acabar subcampió de 250 cc. De cara al , com que volia disputar el mundial, Torao Suzuki rescindí el seu contracte amb Yamaha, es comprà una Suzuki de sèrie i es traslladà a Bèlgica, on s'instal·là amb el seu mecànic i es comprà un camió amb el qual es desplaçà arreu del món per a seguir el campionat, en el qual acabà dotzè després d'haver aconseguit la victòria absoluta en un Gran Premi. Aquest resultat, aconseguit amb una moto molt inferior a les dels pilots oficials que, a més, se li espatllava sovint, va fer que l'importador de Montesa a Bèlgica, Claude Renaerts, s'hi fixés i el contractés per a la següent temporada.

Un cop a Montesa, començà la temporada de amb molt bon peu i protagonitzà curses memorables, com ara al , on fou tercer darrere Harry Everts i Jean-Paul Mingels i completà així un podi de pilots de marques catalanes. Finalment, però, no passà del vuitè lloc final i Montesa no li renovà el contracte. Suzuki seguí un parell d'anys més al mundial de forma privada, fins que es retirà de la competició cap al .

Palmarès al Campionat del Món de Motocròs Any Motocicleta Yamaha 17è 2n Yamaha 13è - Yamaha 19è - Yamaha - - Suzuki 12è - Montesa 8è - Yamaha 11è - Aprilia - 6è

Referències

Enllaços externs Reportatge sobre la seva estada a l'equip Yamaha al Web de Yamaha

Categoria:Pilots de motociclisme japonesos Categoria:Pilots de motocròs Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Pilots d'Aprilia Categoria:Guanyadors de Grans Premis de motocròs Categoria:Esportistes de Tòquio Categoria:Nascuts al segle XX