, nom complet Jean Marie Ambroise Pottier, fou un músic francès.
Dotat d'una bella veu el 1783 fou admès com infant de cor de Notre-Dame de París; allà aprengué música amb els mestres Guilleminot Dugue i Jean-François Lesueur. En sortir de l'escolania continuà els estudis literaris i la carrera de dret, però la seva afició a la música el va moure a ingressar en el Conservatori parisenc. En aquest cultivà l'harmonia i el cant i on tingué com a professor a Henri-Montan Berton, el qual el considerà com a exemple d'alumne.
Es diu que el 1807 fou admès en la capella imperial, i el 1817 passà a la de Lluís XVIII, però aquest últims fets hi ha molts biògrafs que ho posen en dubte.
A París publicà quatre Romances i un estudi crític sobre el mètode d'ensenyança de la música adoptat per Massimino, amb el títol Lettre...sur la musique M. M...et l'enseignement mutuel (1818).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 46, pàg. 1077 () Biografia
Categoria:Compositors francesos del Classicisme Categoria:Compositors parisencs Categoria:Musicòlegs parisencs Categoria:Morts als Alts del Sena Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1772