miniatura|Logo de la SDI La Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), en anglès Strategic Defense Initiative (SDI), coneguda popularment com a guerra de les galàxies per la popular pel·lícula de ciència-ficció de l'època, fou un proposta del president dels Estats Units d'Amèrica Ronald Reagan, presentada el 23 de març del 1983Federation of American Scientists. Missile Defense Milestones per utilitzar un sistema d'armament amb base a terra i a l'espai per protegir els Estats Units de l'atac d'armes nuclears estratègiques (míssils balístics intercontinentals i míssils balístics de llançament submarí). La iniciativa es focalitzava sobretot en la defensa estratègica, prenent com a referència l'habitualment acceptada doctrina de la destrucció mútua assegurada (MAD, per les seves sigles en anglès). Per bé que mai no fou desenvolupada ni desplegada, llevat d'una mínima part (falta de prototipus o simple assaig de tecnologia), la recerca i la tecnologia de la SDI han aplanat el camí d'alguns dels sistemes de míssils anti-balístics d'avui. L'Organització de la Iniciativa de Defensa Estratègica (SDI) fou creada el 1984 en l'àmbit del Departament de Defensa dels Estats Units per ocupar-se de la SDI.
Costos El Congrés dels Estats Units assignà 44.000 milions de dòlars a la SDI, en el període fiscal que va des del 1983 al 1993. Aquesta suma podia no incloure la recerca associada a la SDI, que seria finançada pel Departament d'Energia.Joseph Cirincione. A Brief History of Ballistic Missile Defense. 2 de juliol del 1998
Controvèrsia i crítica miniatura|upright=1.4|L'SDI no només consistia en un làser: en aquest test sobre les armes d'energia cinètica, un projectil de Lexan amb un pes de set grams és disparat des d'un canó de gas lleuger a una velocitat de prop de 7000 metres per segon contra un bloc d'alumini.
Es pensa que el primer que va desacreditar la SDI, batejant-la com la "Star Wars" de Ronald Reagan hauria estat l'opositora Dra. Carol Rosin, una exassessora i portaveu de Wernher von Braun. Alguns crítics utilitzaven el terme despectivament, donant a entendre que es tractava d'una tecnologia molt cara, totalment immadura i poc pràctica, més digne de la ciència-ficció, però els entusiastes van adoptar el terme, argumentant que "la ciència-ficció d'ahir és l'enginyeria del demà". En declaracions als mitjans de comunicació el 7 de març de 1986, ek director adjunt de SDIO, el Dr. Gerold Yonas, va dir que el nom de "Star Wars" havia estat explotat immediatament per la propaganda soviètica, i s'utilitzà per a la desinformació, tot afirmant que aquest apel·latiu donava una impressió totalment errònia de l'SDI.Dr. Gerold Yonas. SDI:Prospects and Challenges . 7 de març del 1986
Ashton Carter, un investigador del MIT, va avaluar l'SDI per al Congrés en 1984. Va afirmar que hi havia una sèrie de dificultats en la creació d'un escut de defensa antimíssils adequat, amb làser o sense. Carter va dir que els raigs X tenien un abast limitat atès que es difonien a través de l'atmosfera, de la mateixa manera que el feix d'una llanterna es difon en totes direccions. Això significava que els raigs X havien d'estar necessàriament a prop de la Unió Soviètica, especialment durant els pocs minuts crítics de la fase d'amplificació, per aconseguir que l'avistament per satèl·lit dels míssils soviètics fos detectable pel radar i llur trajectòria acuradament traçada, per permetre el correcte "enquadrament" pel mateix làser-X. Els defensors de la SDI objectaren que els avenços en la tecnologia, com ara l'ús de raigs làser de gran abast, i la "decoloració" de la columna d'aire al voltant del feix de làser, podrien augmentar la distància que els raigs-X necessitarien per assolir i colpejar reeixidament el seu objectiu.
Les objeccions del professor Hans Bethe El físic Hans Bethe (que treballà amb Edward Teller tant en el projecte de la bomba atòmica com en el la bomba d'hidrogen, ambdós desenvolupats al Laboratori Nacional Los Alamos, declarà que un escut de defensa que fes servir armes làser era inviable. Va dir que un sistema defensiu així era costós i difícil de construir però fàcil de destruir, i va afirmar que els soviètics podien utilitzar fàcilment milers d'econòmics enganya-radarsEn anglès decoy, literalment "cimbell": es tracta d'un dispositiu utilitzat en la guerra electrònica, emprat per confondre els sistemes d'armes basats en l'ús de radar. per aclaparar-los durant un atac nuclear. Creia que l'única manera d'aturar l'amenaça d'una guerra nuclear era a través de la diplomàcia i rebutjava la idea d'una solució tècnica a la Guerra Freda, tot dient que un escut de defensa podria ser vist com una amenaça perquè limitaria o destruiria les capacitats ofensives soviètiques, i deixaria el potencial ofensiu nord-americà intacte. El març de 1984, Bethe va ser coautor d'un informe de 106 pàgines de la Union of Concerned Scientists que concloïa que "el làser de raigs X no ofereix cap perspectiva de ser un component útil en un sistema de defensa contra míssils balístics."Union of Concerned Scientists. Space-Based Missile Defense: A Report by the Union of Concerned Scientists. Cambridge, MA. març de 1984.
Teller va respondre que Bethe i altres activistes compromesos en la lluita contra la IDE no podien estar a missa i repicant. Teller va recordar com Bethe l'havia ajudat a creuar el llindar de l'era nuclear, i com després es va convertir en un opositor a les armes nuclears i com estava aterrit per la guerra nuclear. No obstant això, Bethe també s'oposava a la mera temptativa d'aturar aquesta amenaça a través de programes massius de defensa. Teller va testificar davant el Congrés, dient que Bethe, "en comptes de posar objeccions en l'àmbit científic i tècnic, que segurament comprèn en profunditat, fa objeccions en el pla polític, o sobre la viabilitat o possibilitat de desplegament militar, que són els camps que jo considero qüestions difícils, molt més enllà de l'abast dels seus o els meus coneixements professionals".
Punt de vista geopolític Els partidaris de la SDI li reconeixen el mèrit d'haver contribuït o almenys accelerat la caiguda de la Unió Soviètica. L'estratègia de Reagan de confrontació amb l'anomenat "Imperi del mal", segons els discursos presidencials, consistia a posar de genolls l'adversari en portar-lo al terreny d'una competició militar-econòmica amb el propòsit d'asfixiar-lo financerament, atès que els fons assignats pel Politburó a aquesta cursa armamentista no estaven per damunt d'altres plans més fonamentals de l'economia de l'URSS. De fet, el 1986, Carl Sagan resumí, amb un argument comú, el que va sentir que deien els comentaristes soviètics amb relació a la SDI: que plantejar aquesta equivalia a iniciar una guerra econòmica a través d'una carrera d'armes defensives, per paralitzar encara més l'economia soviètica amb un augment extra de la despesa militar, mentre que una altra interpretació menys plausible era que es va fer servir com una disfressa per camuflar la voluntat dels EUA d'iniciar un primer atac a la Unió Soviètica.How to Reduce the Risk of Nuclear Warfare: Carl Sagan on Space Exploration (1986). Press Club.
A la cimera de Reykjavik, celebrada entre els presidents Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov a l'octubre de 1986, Gorbatxov es van oposar a aquest escut defensiu, mentre que Reagan va preferir mantenir-lo, tot i declarar-se a favor de la posada en comú de la tecnologia amb els soviètics. Gorbatxov no va donar crèdit a l'oferta, atès que els americans ni tan sols havien compartit la tecnologia de perforació de petroli.The Reykjavik File
No obstant això, tant Reagan com Gorbatxov proposaren l'eliminació completa de tots els míssils amb caps nuclears, però la SDI i els míssils d'abast intermedi romangueren com a punts de desacord importants.A review of Reagan at Reykjavik: Forty-Eight Hours that ended the Cold War Gorbatxov va proposar la prohibició de la guerra
El desenvolupament del sistema israelià Arrow d'intercepció de míssils balístics enemics es va plantejar per primera vegada en 1985 a partir de la invitació a la participació en el programa de defensa antimíssils de la Iniciativa de Defensa Estratègica.
Obligacions del tractat Un altre punt a favor de la SDI era que hauria comportat als Estats Units la modificació, la retirada o la violació de tractats aprovats anteriorment. Al "Tractat de l'espai exterior" del 1967 de fet es llegeix que "els estats participants en el tractat s'obliguen a no posar en òrbita entorn a la Terra cap mena d'objecte que contingui armes nuclears o qualsevol altra mena d'armes de destrucció massiva, així com instal·lar aquests sistemes d'armament sobre cossos celestes, o estacionar aquestes armes a l'espai exterior amb qualsevol altra modalitat"; es prohibia així als Estats Units el posicionament previ a l'òrbita terrestre de qualsevol dispositiu accionat per armes nuclears, o fins i tot qualsevol altre dispositiu capaç de causar una "destrucció massiva". Només el làser de raigs X bombejat per armes nuclears violaria aquest tractat, ja que els altres sistemes SDI no usarien armes nuclears.
El Tractat sobre míssils antibalístics, i el seu corresponent protocol,Protocol del Tractat entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques sobre la limitació dels sistemes de míssils antibalístics que limitava les defenses anti-míssils a una única estació per país amb capacitat només per a 100 míssils individuals, seria violat pels interceptors amb base a terra de la IDE. El Tractat de No Proliferació Nuclear, al seu article 4, preveu que
Molts analistes assenyalaren que afavorir el desplegament de sistemes ABM seria "escalada" en lloc de la cessació de la carrera d'armes nuclears i, per tant, una palesa violació d'aquesta clàusula.
La SDI i el concepte de destrucció mútua assegurada L'SDI fou criticada perquè hauria pogut interrompre potencialment la doctrina estratègica de la destrucció mútua assegurada. Aquesta teoria postulava que un atac nuclear voluntari seria inhibit per la molt probable eventualitat d'una recíproca destrucció. De fet, si bé un atac nuclear preventiu pot destruir diversos armaments de l'adversari, podrien quedar suficients míssils nuclear per dur a terme un devastador contraatac contra el que hagués atacat primer. La crítica fou unànime en assenyalar que l'SDI hauria pogut permetre, potencialment, a l'atacant de sobreviure al menys devastador contraatac de l'adversari, de manera que podria encoratjar un atac important al país en possessió de l'SDI. Un altre escenari desestabilitzant preveia la possibilitat que les nacions es podrien veure temptades a atacar abans que es completés l'SDI, per tal d'evitar una situació estratègica desavantatjosa.
Ronald Reagan va respondre a les crítiques nascudes d'aquestes hipòtesis declarant que les tecnologies de l'SDI es concedirien a la Unió Soviètica per evitar el desequilibri que la mateixa SDI hauria pogut causar.
Ineficàcia contra les ogives nuclears no transportades per MBI Es va criticar encara la SDI titllant-la d'ineficaç contra les armes i ogives que no viatgen a l'espai exterior, més concretament qualsevol tipus de míssil de creuer (o avions civils amb míssils de creuer a les seves bodegues), els bombarders (stealth i convencionals), el transport terrestre (per camió, en tanc, per ser posteriorment disparat amb canons o míssils de curt abast) i els mètodes no convencionals d'atac, basats en l'engany, com el lliurament a través de submarí o iots o contenidors de vaixells de superfície. L'últim mètode en particular, ja que es pot fer anònim i no requereix persones, podria ser emprat pel terrorisme o pels "estats canalla", ja que és un mètode relativament econòmic, difícil de rastrejar i tecnològicament risible.
Sistemes de defensa amb base a terra miniatura|esquerra|Missile "Extended Range Interceptor" (ERINT) lanciato dal poligono White Sands Missile Range. Interceptor de Rang Estès (ERINT)