La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que s'inicia aproximadament el 2500 aC i continua fins al  aC. Comença fent una llista dels reis de la ciutat estat sumeroacàdia d'Assur, i els reis posteriors dels imperis assiris. Assíria és una antiga civilització al nord de Mesopotàmia (actual nord de l'Iraq, al nord-est de Síria, i el sud-est de Turquia). La llista dels reis assiris inclou la durada dels regnats que sembla haver-se basat en la llista actualment perduda anomenada limmu (on s'enumeren els noms dels epònims de funcionaris per a cada any). Aquestes durades de regnat sobretot concorden bé amb les llistes de reis hitites, babilonis i antics egipcis i amb el registre arqueològic, i es consideren generalment fiables per a l'època. És una mica fictícia, perquè se sap que alguns dels reis no es troben a la llista i d'altres reis llistats no estan verificats de forma independent.International Dictionary of Historic Places: Middle East and Africa, Volum 4

Abans del descobriment de les tauletes cuneïformes que llistaven els antics reis assiris, els erudits abans del només tenien accés a dues llistes completes dels reis assiri, que es troben en la Crònica d'Eusebi de Cesarea (c. 325), de la qual hi ha dues edicionsUna és l'estàndard, l'altra una traducció armènia més tardana. i en segon lloc una llista que es troba a lExcerpta Latina Barbari.

Una llista incompleta de 16 reis assiris també es conserva a les obres de Sext Juli Africà. Altres llistes de reis assiris molt fragmentàries han arribat fins a nosaltres per escrits dels grecs i romans, com Ctèsies de Cnidos (c. 400 aC) i els autors romans Càstor de Rodes () i Cefalió ().

A diferència de les tauletes cuneïformes, la llista en llengua grega es considera que només conté veritats històriques menors. Alguns estudiosos sostenen, a més, que són o invencions completes o ficció.

Fonts cuneïformes Hi ha tres versions de tauletes cuneïformes de la llista de reis assiris, i dos fragments.Per a una discussió sobre les llistes de reis, vegeu Poebel, “Assyrian King List,” 71–90; IJ Gelb, “Two Assyrian King Lists,”Journal of Near Eastern Studies 13 (1954): 209–30. Daten del mil·lenni I aC. La més antiga, la Llista A () s'atura a Teglatfalassar II (ca. 967 aC-935 aC) i la més recent, la Llista C, a Salmanasar V (727-722 aC). Els assiriòlegs creuen que la llista va ser compilada originalment per vincular Xamxi-Adad I (floruit ca. 1700 aC (cronologia curta), un amorrita que havia conquerit Assur als governants nadius de la terra d'Assur. Els escribes llavors van copiar la llista i la van allargar al llarg del temps.

Abans d'Erishum I la llista no dona durades de regnat sinó només noms de reis.

Els següents reis s'enumeren en la llista de les tauletes cuneïformes.

Primer període assiri Primer període assiriNom del reiRegnatNotes«Reis que vivien en tendes de campanya»Aquesta secció mostra marcades similituds amb els avantpassats de la primera dinastia de Babilònia. Segons la Cambridge Ancient History, el final d'aquesta secció «va marcar el final del període nòmada del poble assiri» i «va visualitzar Uixpia com el fundador real de la ciutat semita d'Assur»Hildegard Levy, "Assyria c. 2600-1816 B.C.", The Cambridge Ancient History. Volum 1, Part 2: Early History of the Middle East, 729-770, p. 745-746.) Tudiya fl. c. 2450 aC — c. 2400 aC (c.c.)) contemporani d'Ibrium d'Ebla Adamu fl. c. 2400 aC — c. 2375 aC (c.c.) el primer ús conegut del nom «Adam» com un nom genuí en la historicitat és Adamu. Yangi fl. c. 2375 aC — c. 2350 aC (c.c.) Suhlamu fl. c. 2350 aC — c. 2325 aC (c.c.) Harharu fl. c. 2325 aC — c. 2300 aC (c.c.) Mandaru fl. c. 2300 aC — c. 2275 aC (c.c.) Imsu fl. c. 2275 aC — c. 2250 aC (c.c.) Harsu fl. c. 2250 aC — c. 2225 aC (c.c.) Didanu fl. c. 2225 aC — c. 2200 aC (c.c.) Hanu fl. c. 2200 aC — c. 2175 aC (c.c.) Zuabu fl. c. 2175 AC — c. 2150 AC (c.c.) Nuabu fl. c. 2150 AC — c. 2125 AC (c.c.) Abazu fl. c. 2125 AC — c. 2100 AC (c.c.) Belu fl. c. 2100 AC — c. 2075 AC (c.c.) Azarah fl. c. 2075 AC — c. 2050 AC (c.c.) Uixpia fl. c. 2050 AC — c. 2030 AC (c.c.) Es diu que va ser el fundador del temple d'Asshur a Assur Apiaixal fl. c. 2030 AC — c. 2027 AC (c.c.) «fill d'Uixpia»«en total són disset reis que vivien en tendes de campanya.»«reis que són ancestres/dels quals es coneix el pare» Apiaixal fl. c. 2030 aC — c. 2027 aC (c.c.) «fill d'Uixpia» Hale fl. c. 2027 aC — c. 2024 aC (c.c.) «fill d'Apiaixal» Samani fl. c. 2024 aC — c. 2021 aC (c.c.) «fill de Hale» Hayani fl. c. 2021 aC — c. 2018 aC (c.c.) «fill de Samani» Ilu-Mer fl. c. 2018 aC — c. 2015 aC (c.c.) «fill de Hayani» Yakmesi fl. c. 2015 aC — c. 2012 aC (c.c.) «fill d'Ilu-Mer» Yakmeni fl. c. 2012 aC — c. 2009 aC (c.c.) «fill de Yakmesi» Yazkur-el fl. c. 2009 aC — c. 2006 aC (c.c.) «fill de Yakmeni» Ila-kabkabu fl. c. 2006 aC — c. 2003 aC (c.c.) «fill de Yazkur-el» Aminu fl. c. 2003 aC — c. 2000 aC (c.c.) «fill d'Ila-kabkabu»«en total deu reis que són ancestres.»Aquesta secció, que en contrast amb la resta de la llista va ser escrita en ordre invers, començant per Aminu i acabant amb Apiaixal, sovint s'ha interpretat com una llista dels avantpassats de Xamxi-Adad. D'acord amb aquesta hipòtesi, els investigadors han deduït que la forma original de la llista de reis assiris va ser escrita, entre altres coses, com un «intent de justificar que Xamxi-Adad fou un governant legítim de la ciutat estat d'Assur i per ocultar els seus antecedents no assiris mitjançant la incorporació dels seus avantpassats en una genealogia assíria nativa». No obstant això, aquesta interpretació no ha estat universalment acceptada; la Cambridge Ancient History rebutja aquesta interpretació i en el seu lloc interpreta la secció com a avantpassats de Sulili.«reis els epònims dels quals no són coneguts»Aquests són els primers governants d'Assur. Sulili fl. c. 2000 AC (c.c.) «fill d'Aminu» Kikkiya fl. c. 2000 AC (c.c.) Akiya fl. c. 2000 AC (c.c.) Puzur-Aixur I fl. c. 2000 AC (c.c.) Xallimahhe fl. c. 1900 AC (c.c.) «fill de Puzur-Aixur I» Iluixuma fl. c. 1945 aC — c. 1906 aC (c.c.) «fill de Xalimahum» «en total sis reis (els noms dels quals estan escrits en ?) maons els epònims dels quals són (desconeguts ?).»

Període assiri antic El dany a les tauletes en les tres llistes de reis existents abans d'Enlilnasir II (c. 1420-1415 aC (c.c.) impedeix el càlcul de les dates aproximades de regnat d'Erixum I fins aquest punt. A més, tres reis testificats en una altra part d'aquest període no s'inclouen en la "llista estàndard dels reis". La resta de la llista de reis que apareix a continuació té una cadena ininterrompuda de durades de regnat des d'Enlilnasir II en endavant. Les disparitats entre les diferents versions de la llista de reis per als regnats d'Aixurnadinapli (c. 1196-1194 aC c.c.) i Ninurtaapal-Ekur (c. 1182-1180 aC c.c.)) van contribuir al debat sobre la cronologia de l'antic Pròxim Orient.

Antic període assiriNom del reiRegnatNotes Erixum I fl. c. 1905 aC — c. 1867 ac (c.c.) (30 or 40 anys) «fill d'Iluixuma»; contemporani de Sumuabum primer governant de Babilònia; es diu que va fer construir el temple d'Asshur Ikunum fl. c. 1867 aC — c. 1860 aC (c.c.) «fill d'Iluixuma» Sargon I (text danyat) «fill d'Ikunum» Puzur-Aixur II (text danyat) «fill de Sargon (I)» Naram-Sin (text danyat) «fill de Puzur-Aixur (II)» Erixum II (text danyat) «fill de Naram-Suen» Xamxi-Adad I fl. c. 1700 aC (c.c.(33 anys) «fill de (governant local) Ila-kabkabu, va anar a Karduniaix en l'època de Naram-Sin. A l'eponímia d'Ibni-Adad, Xamxi-Adad I va pujar des de Karduniaix. Va prendre Ekal·latum, on va romandre tres anys. A l'eponímia d'Atamar-Ixtar, Xamxi-Adad va pujar des d'Ekal·latum. Va expulsar Erixum (II), fill de Naram-Suen, del tron i s'hi va posar ell»; va ser al seu torn conquerit per Hammurabi de Babilònia. Ixme-Dagan I (40 anys) «fill de Xamsxi-Adad (I)» Mut-Aixkur (desconegut) fill d'Ixme-Dagan I, casat amb una reina hurrita; no inclòs en la llista estàndard de reis, però testificada en un altre lloc Rimu… (desconegut) inclòs en el fragment de la llista de reis alternativa, l'última part del nom s'ha perdut; no inclòs en la llista estàndard de reis Asinum (desconegut) net de Xhamxi-Adad I, expulsat pel viceregent Puzur-Sin perquè era d'origen amorrita; no inclòs en la llista estàndard de reis, però testificat en la inscripció de Puzur-Sin Set usurpadors: Assurdugul Assuraplaidin Nasir-Sin Sinnamir Ipqi-Ixtar Adadsalulu Adasi (desconegut) Adasi va conduir els babilonis i els amorrites des d'Assíria al voltant de l'any 1720 aC Belubani (10 anys) «fill d'Adasi» Libaia (17 anys) «fill de Belubani» Xarma-Adad I (12 anys) «fill de Libaia» Iptar-Sin (12 anys) «fill de Xarma-Adad (I)» Bazaia (28 anys) «fill d'Iptar-Suen» Lul·laia (6 anys) «fill de ningú» Xuninua (14 anys) «fill de Bazaia» Xarma-Adad II (3 anys) «fill de Xuninua» Erixum III (13 anys) «fill de Xuninua» Xamxi-Adad II (6 anys) «fill d'Erixum (III)» Ixme-Dagan II (16 anys) «fill de Xamxi-Adad (II)» Xamxi-Adad III (16 anys) «fill d'(un altre) Ixme-Dagan, germà de Xharma-Adad (II), fill de Xuninua» Aixurnirari I (26 anys) «fill d'Ixme-Dagan» Puzur-Aixur III (24 o 14 anys) «fill d'Aixurnirari (I)»; contemporani de Burnaburiaix I de Babilònia Enlilnasir I (13 anys) «fill de Puzur-Aixur (III)» Nurili (12 anys) «fill d'Enlilnasir (I)» Aixurxaduni (1 mes) «fill de Nurili» Aixurrabi I (text danyat) «fill d'Enlilnasir (I), el (Aixurxaduni) va deposar, (i) es va apoderar del tron» Aixurnadinahhe I (text danyat) «fill d'Aixurrabi (I)» Enlilnasir II c. 1420–1415 AC (c.c.) «el seu germà (Aixurnadinahhe I) el va deposar» Aixurnirari II c. 1414–1408 Ac (c.c.) «fill d'Enlilnasir (II)» Aixurbelnixeixu c. 1407–1399 Ac (c.c.) «fill d'Aixurnirari (II)» Aixurrimnixeixu c. 1398–1391 Ac (c.c.) «fill d'Aixurbelnixeixu» Aixurnadinahhe II c. 1390–1381 Ac (c.c.) «fill d'Aixurrimnixeixu»

Període assiri mitjà Les dates fins a Ninurtaapal-Ekur (c. 1182–1180 aC) estan subjectes a debat, així com algunes de les durades de regnat varien en les diferents versions de la llista de reis. Les dates que figuren a continuació es basen llistes de reis assiris B i C, que donen només tres anys a Aixurnadinapli, i el mateix per a Ninurtaapal-Ekur. (La llista de reis assiris A dona quatre anys a Aixurnadinapli i 13 anys a Ninurtaapal-Ekur.Per a variants, vegeu notes a peu de pàgina 49–56 a ) Aquest període també està subjecte al debat general sobre la cronologia de l'antic Orient Pròxim; aquí s'utilitza la cronologia curta (o baixa).

Les dates des del 1179 aC al 912 aC, tot i que menys segures que les dates des del 911 aC endavant, no estan subjectes al debat de la cronologia.

miniatura|Adadnirari III (811–783 aC)

Període assiri mitjàNom del reiRegnatComments on the Nassouhi Kinglist and the Assyrian Kinglist Tradition, J.A. Brinkman, Orientalia N.S 42, 1973Assyrian Rulers of the Third and Second Millennia BC, A.K. Grayson, University of Toronto Press,