La cronologia de l'evolució humana destaca els principals esdeveniments en el desenvolupament i evolució de l'espècie dels humans i dels seus avantpassats. Aquesta cronologia no explica, per exemple, l'evolució dels ocells, dinosaures i lleons. Sí que inclou informació detallada d'altres espècies o grups d'animals que són possibles avantpassats dHomo sapiens sapiens. Comença amb l'origen de la vida i presenta una possible línia de descendents que podrien haver dut cap als humans. Aquesta línia es basa en estudis de paleontologia, biologia del desenvolupament, morfologia, anatomia i genètica. L'estudi de l'evolució humana és el tema principal de l'antropologia.
Taula cronològica Data Esdeveniment 4.000 milions d'anysApareix la vida primerenca, possiblement derivada de molècules d'ARN autoreplicables. La còpia i reproducció d'aquestes molècules requereix de recursos com l'energia que esdevenen limitats, per la qual cosa comença la competició i la selecció natural. La selecció natural afavoreix aquelles molècules que són més eficients en la replicació. Les molècules d'ADN varen prendre el paper central de la replicació. Aviat varen desenvolupar una envolta que aportava un entorn estable des del punt de vista físic i químic i que s'anava dividint així que augmentava el contingut - neixen les protocèl·lules 3.900 milions d'anysApareixen les cèl·lules del tipus procariota. Els primers organismes són quimioautòtrofs: fan servir diòxid de carboni com a font de carboni i oxiden materials inorgànics per extreure'n energia. Més tard, els evoluciona la glicòlisi, un conjunt de reaccions químiques que alliberen energia de molècules orgàniques com la glucosa. La glicòlisi genera molècules d'ATP com a divisa energètica de curt temps de vida, molècula que continua sent feta servir per la totalitat d'organismes vius coneguts fins avui en dia. 2.500 milions d'anys Primers organismes de respiració aeròbica. 2.100 milions d'anysApareixen cèl·lules més complexes: les eucariotes, que conté diversos orgànuls. Sembla que han evolucionat d'una comunitat simbiòtica (vegeu la teoria endosimbiòtica) de cèl·lules procariotes. L'origen de les cèl·lules eucariotes és una fita en l'evolució de la vida: el seu elevat nivell de complexitat permet el desenvolupament de veritables organismes pluricel·lulars. 1.200 milions d'anys Apareix la reproducció sexual, liderant una acceleració de l'evolució."'Els experiments amb sexe són molt difícil de manejar,' explica Goddard. 'En un experiment cal que tot romangui constant menys l'aspecte d'interès. Això vol dir que no es poden fer servir organismes superiors ja que han de practicar sexe per reproduir-se i no hi ha control sexual possible.'Goddard et al. Varen fer servir llevat, organisme d'una cèl·lula, per a provar la idea que la reproducció sexual permet als organismes adaptar-se més ràpidament a les condicions sexuals que els organismes asexuals." Sex Speeds Up Evolution, Study Finds 900 milions d'anysEls coanoflagel·lats són considerats els avantpassats del regne sencer dels animal, notant-se una gran relació amb les esponges.
Els coanocits de les esponges tenen la mateixa estructura bàsica dels coanoflagel·lats. Aquesta mena de cèl·lules també es troben ocasionalment en altres grups d'animals com en els platelmints. Comparacions de les seqüències d'ADN recolzen una afiliació propera entre coanoflagel·lats i animals. 850 milions d'anysApareixen Proterospongia (membres dels coanoflagel·lats), els millors exemples de com poden haver estat els ancestres de tots els animals.
Viuen en una colònia i mostren un primitiu nivell d'especialització cel·lular per a diferents tasques.
Les semblances entre Proterospongia i les esponges són molt evidents per l'estreta relació entre protozous i metazous. 600 milions d'anysEs creu que la primera vida multicel·lular fou una criatura com les esponges.
Les esponges es troben entre els animals més simples, amb teixits parcialment diferenciats però sense músculs, nervis o òrgans interns.
Són el fílum filogenètic més antic dels que existeixen encara avui.
En diferents sentits, estan més a prop d'una colònia de cèl·lules que d'un organisme pluricel·lular. 580 milions d'anysLa locomoció dels animals pot haver començat amb els cnidaris. Posseeixen nervis i músculs. Els cnidaris són també els primers animals de mida i forma del cos definits. Tenen simetria radial. 550 milions d'anys115px|center|Platelmint Els platelmints esdevenen els primers animals en tenir un cervell, i els animals més simples en tenir una simetria bilateral. Són també els animals més simples amb òrgans que provenen de tres línies germinals. 540 milions d'anysEls enteropneusts són considerats més especialitzats i avançats que altres cucss plans imilars. Tenen un sistema circulatori amb un cor que també funciona com a ronyó. Té una estructura semblant a les ganyes que serveixen per respirar, semblant a la dels peixos prehistòrics. Són una mena d'enllaç entre els vertebrats i els invertebrats. 530 milions d'anys115px|center|Pikaia L'avantpassat més directe conegut dels cordats és la pikaia. És el primer animal conegut amb una notocorda. Es creu que és l'avantpassat dels cordats i dels vertebrats.
Els cefalocordats, encara avui en vida, retenen algunes característiques d'aquests primitius cordats.
Uns altres animals primerencs semblants a fòssils cordats són els conodonts, uns animals en forma d'anguila d'entre 4 i 20 cm de llarg, amb un parell d'ulls grossos al cap i un complex recipient de dents. 505 milions d'anys115px|center|AgnathaApareixen els primers vertebrats: els ostracoderms, peixos sense mandíbules relacionats amb els actuals agnats. Haikouichthys i Myllokunmingia són exemples d'aquests peixos sense mandíbules. A més de no tenir mandíbules, el seu esquelet intern era de cartílag. Els mancava les aletes (pectorals i pèlviques) dels peixos més avançats. Varen ser els precursors dels osteïctis. 480 milions d'anys115px|Un placodermEls placoderms eren un tipus de peixos prehitòrics, els primers amb mandíbules, les quals varen evolucionar del primer arc de les ganyes."Bones of first gill arch became upper and lower jaws." (Image) El cap i el tòrax estaven coberts per plaques armades articulades i la resta del seu os estava nu. 400 milions d'anysApareix el primer celacant; es creia que aquest ordre d'animals no n'havien sobreviscut exemplars fins que se'n van descobrir el 1938. Sovint és descrit com un fòssil vivent. 375 milions d'anys Tiktaalik és un gènere de sarcopterigi (lòbul-aletejat) peixos del Devonià amb moltes característiques dels tetràpodes. 365 milions d'anys115px|PanderichthysAlguns peixos amb aletes lobulades (sarcopterigis) desenvolupen cames i evolucionen cap a tetràpodes.
Els primers tetràpodes evolucionen en pantans hàbitats d'aigua dolça.
Els tetràpodes provenen de sarcopterigis amb un cervell bilobulat en un crani aplanat, una ampla boca i un morro curt, els ulls situats a la part superior de la cara demostren que era un habitant de les lleres, i que havia desenvolupat adaptacions de les aletes, incloent-hi els ossos per recolzar-s'hi. El fòssil vivent celacant és un peix relacionat però que no té aquestes adaptacions a les lleres. Feien servir les seves aletes com a pales en els seus hàbitats plens de plantes i detritus. Les característiques universals dels tetràpodes en què els colzes davanters es dobleguen cap enrere i els darrers cap endavant pot ser traçat plausiblement a aquest estadi evolutiu.
Panderichthys és un peix d'uns 90-130 cm del Devonià superior. Tenia un cap de tetràpode. Té característiques trransiciónals entre els sarcopterigis i els tetràpodes primerencs.
Els dipnous retenen algunes característiques dels tetràpodes primerencs. Un exemple és el Neoceratodus forsteri. 315 milions d'anyscenter|115px|IctiostegaAcanthostega és un amfibi extint que es troba entre els primers animals amb extremitats recognoscibles. És un candidat a ser un dels primers vertebrats en ser capaços de desplaçar-se per la terra. Li mancaven canells i estava generalment menys adaptat a caminar per terra. Probablement les extremitats no podien aguantar el pes de l'animal. Tenia tant ganyes com pulmons.
L'ictiostega és un tetràpode primerenc, essent un dels primers animals amb cames, braços i ossos als dits, l'ictiostega és vist com un híbrid entre els peixos i els amfibis. Tenia cames però és probable que no es fessin servir per caminar. Es creu que passava períodes molt breus fora l'aigua i que feia servir les extremitats per tornar al fang.
Els amfibis varen ser els primers animals quadrúpedes en desenvolupar pulmons.
Els amfibis encara vius actualment retenen moltes característiques dels tetràpodes. 300 milions d'anyscenter|115px|HylonomusDels amfibis varen venir els primers rèptils: Hylonomus n'és el més antic conegut. Feia 20 cm de llarg (incloent-hi la cua) i probablement un aspecte similar als moderns llangardaixos. Tenia dents petites i esmolades i probablement menjava milpeus i insectes primitius. És un precursor dels amniotes i rèptils mamiferoides.
L'evolució de l'ou amniòtic dona lloc als rèptils amniotes que poden reproduir-se al terra i deixar els ous a terra ferma. Ja no necessiten tornar a l'aigua per a la reproducció. Aquesta adaptació els dona la capacitat de colonitzar els altiplans per primera vegada.
Els rèptils tenen un sistema nerviós avançat, comparat amb els amfibis. Tenen dotze parells de nervis cranials. 256 milions d'anyscenter|115px|Phtinosuchus, un teràpsid primerencPoc després de l'aparició dels primers rèptils es dividí en dues branques principals. Els sinàpsids: tenien un parell de forats en les seves calaveres, darrere els ulls, que eren fets servir per incrementar l'espai per als músculs. L'altra branca són els diàpsids.
Dels sinàpsids provenen els teràpsids, els avantpassats directes dels mamífers. sovint són anomenats "rèptils semblants a mamífers".
Els primers teràpsids són els pelicosaures. Varen ser els primers animals en tenir una finestra temporal. Les dents dels teràpsids mostren una diferenciació més acusada i van desenvolupant un paladar secundari que els permet menjar i respirar al mateix temps, signe d'un mode de vida, potser de sang calenta més actiu. 220 milions d'anysUn subgrup de teràpsids, els cinodonts adquireixen més característiques de mamífers.
Les mandíbules dels cinodonts són més com les de mamífers moderns, sent-ne els ancestres directes. 220 milions d'anyscenter|115px|RepenomamusDels eucinodonts (cinodonts) esdevenen els primers mamífers.
La majoria de primers mamífers eren petits i semblants insectívors a les musaranyes. Temperatura constant del cos. Tots els mamífers tenen glàndules per a la seva joventut.
El neocòrtex ha evolucionat en els mamífers. La reva regió del cervell és única entre els animals. Entre els primers mamífers es troba: Eozostrodon: Triàsic i Juràssic Deltatheridium: Cretaci Jeholodens: mitjans del Cretaci Megazostrodon: Triàsic superior i Juràssic inferior Eutriconodonta: del Triàsic al Cretaci Zalambdalestes: Cretaci superior 125 milions d'anyscenter|115px|Eomaia scansoriaEomaia scansoria és un mamífer euteri que portarà a la formació de mamífers placentaris moderns. Té un aspecte semblant al del modern liró, arborícola de Liaoning, Xina. 100 milions d'anys Ancestre comú genètic dels ratolins i els humans. 65 milions d'anyscenter|115px|Carpolestes simpsonicenter|115px|Un Plesiadapis sense pelatgeUn grup de petits mamífers insectívors nocturns anomenat euarconts comencen l'especiació que conduirà cap als ordres dels primats, escandents i lèmurs voladors. Els primatomorfs són una subdivisió dels euarconts que inclou els primats i els protoprimats plesiadapiformes. Un dels primats més primerencs és el Plesiadapis que encara tenia urpes i els ulls localitzats als laterals del cap, del que es dedueix que era més terrestre que arborícola, malgrat ja pogués penjar-se a les branques dels arbres i menjar-ne fulles i fruits.