miniatura|Font del riu Breg. La seva confluència amb el riu Brigach origina el Danubi Àbnoba (en llatí Abnŏba) és una deïtat celta del bosc (com Arduinna i Vosegus, que són l'origen del nom dels boscos de les Ardenes i els Vosges). Àbnoba és l'origen del nom de la Selva Negra i de les zones circumdants: Abnoba Silva i Abnoba Mons.

Segons Tàcit i Plini el Vell, és l'epítet gal de la muntanya on naixia el Danubi.

Els romans tenien el costum d'equiparar els déus dels pobles sotmesos als propis. Aquesta pràctica es diu interpretatio romana.Museu Central Romanogermànic: Deus locals i la Interpretatio Romana D'aquesta manera van combinar la deessa celta Àbnoba amb la deessa romana Diana, donant lloc a la deessa gal·loromana Diana Àbnoba.

Etimologia L'etimologia del teònim és incert. S'ha associat amb l'ètim *abo-s (aigua, riu),Abnoba en Jones' Celtic Encyclopedia que es troba en, per exemple, Avon (*Abona). El segon element s'ha connectat ja sigui amb el protoindoeuropeu *nogʷo- (nu, arbre), o amb l'arrel verbal *nebh- (esclatar, estar humit).

Llocs de veneració miniatura|Altar a Diana Àbnoba en Badenweiler, Alemanya(CIL XIII 5334) El món grecoromà va assimilar els déus celtes, afegint l'epítet «Diana» quan eren deesses. Un altar en els banys romans de Badenweiler (Alemanya) i un altre en Mühlenbach (Alemanya) identifiquen Àbnoba amb Diana, la deessa romana de la caça.

S'han trobat pedres votives amb epígrafs o estàtues dedicades a Diana Àbnoba en diversos llocs de la Selva Negra: Lloc de la troballa Inscripció, descripció de la troballa TroballesBadenweilerCIL XIII 53341Stuttgart-Bad CannstattCIL XIII 11746 i 117472Karlsruhe-MühlburgMuseo Central Romanogermànic: Estàtua de Diana ÀbnobaCIL XIII 6326 amb estàtua (deessa amb gos)1Mühlenbach, prop de HaslachCIL XIII 62831PforzheimCIL XIII 6332 i 117212RötenbergCIL XIII 63571WaldmössingenCIL XIII 63561FriesenheimDeessa amb gos i llebre capturada1

Geografia S'ha utilitzat Àbnoba per referir-se a una cadena muntanyosa que comprèn les muntanyes d'Odenwald, Spessart, i Baar. Aquesta cadena muntanyosa s'estén des del Rin fins al Neckar, i es coneix per un dels diversos noms que figuren en funció de la regió que està passant a través.

miniatura|esquerra|Vista dels turons de la regió de Baar i del riu Danubi Segons amb Germània de Tàcit, Àbnoba era el nom de la muntanya d'on fluïa la font del riu Danubi des d'una vessant coberta d'herba.

Plini el Vell també ens dona algunes declaracions sobre Àbnoba (Història Natural, 4,79). Diu que sorgeix enfront de la ciutat de Rauricum, a la Gàl·lia, i flueix des d'allà més enllà dels Alps, el que implica que el riu neix als Alps, que no ho fa. Si s'identifica Rauricum amb l'assentament romà d'Augusta Raurica (l'actual Augst del cantó suís de Basilea-Camp), Plini va confondre el Rin i els seus afluents amb el Danubi. El Danubi comença amb dos petits rius que drenen la Selva Negra: el Breg i el Brigach, tots dos amb noms celtes. El Breg és el més llarg i el candidat més favorable. Per tant, les muntanyes Àbnobes podrien ser els petits turons de la regió de Baar de la Jura de Suàbia, prop de Furtwangen.

Ptolemeu també esmenta la serralada en Geografia (2.10), però la situa incorrectament al nord d'Agri Decumates i del riu Main. S'ha suggerit que aquest error es va produir degut a l'ús de fonts diferents i imperfectes en aquesta secció de Geografia; sembla que Ptolemeu va confondre Àbnoba amb la frontera romana i, per tant, amb les que actualment són les muntanyes Taunus.

Nota

Referències

Bibliografia

Categoria:Deesses de la mitologia gal·la