Manuel Portaceli Roig (València, 1942) és un arquitecte valencià, conegut sobretot per la restauració i rehabilitació del teatre romà de Sagunt. «Reportaje: "La arquitectura ya se parece demasiado a la moda"» (en es). , 05-08-2003 [Consulta: 30 desembre 2016].
En 1970 obté el títol d'arquitecte a l'Escola T. S. d'Arquitectura de Barcelona. Dos anys més tard ja és professor d'Història de l'arquitectura a la Universitat Politècnica de València.
Obté diverses beques per a la docència i la recerca a Milà i a Nova York. A partir de 1985 publica nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades i en llibres. Destaquen els seus projectes de rehabilitació d'edificis i monuments històrics, com l'Almodí de Xàtiva, el Palau del Marqués de Campo, les Drassanes i el Museu de Sant Pius V a València. «Manuel Portaceli: una nueva lectura de los edificios históricos» (en es). , 01-11-1989 [Consulta: 30 desembre 2016]. Tanmateix, la seua obra més emblemàtica, en part per la polèmica que va suscitar, és el projecte de rehabilitació del teatre romà de Sagunt, dut a terme juntament amb l'arquitecte italià Giorgio Grassi. «El teatro romano de Sagunto revive 20 siglos después en medio de un debate sobre las ruinas». , 21-11-1992 [Consulta: 11 gener 2017]. miniatura|Cúpula. Museu Sant Pius V
Obra En la seua obra es poden distingir: Projectes d'habitatges, la majoria a la Comunitat Valenciana, com per exemple la Casa-estudi Manolo Valdés, a Dénia. Edificis docents. Situats a la província de València, com l'Escola Gavina (Picanya), o els aularis per a la Universitat de València. Rehabilitacions d'edificis i monuments històrics. És aquest un dels aspectes més destacats de l'obra de Portaceli. Es poden citar les rehabilitacions següents: Almodí de Xàtiva (1983-1985) Palau del marqués de Campo (1985-1989), per al seu ús com a Museu de la Ciutat, a València Drassanes de València (1979-1993) Museu de belles arts Sant Pius V (1985-1996), i la seua ampliació Teatre romà de Sagunt (1985-1993) Palau de Benicarló (1988-1994), i la seua ampliació per a seu de les Corts Valencianes Castell de Sagunt (2002-2005)
Premis 1985: Premi d'Arquitectura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV), per la rehabilitació de l'Almodí de Xàtiva (juntament amb G. Grassi) 1989: Premi d'Arquitectura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, per la rehabilitació del Palau del Marqués de Campo de València (juntament amb J. J. Estellés Enceba) 1994: Premi Rehabitec`94 de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, per la restauració de les Drassanes de València 1994: Primer premi Neues Museum de Berlín, per a la seua restauració i articulació amb altres museus de Berlín (juntament amb G. Grassi) «Grassi y Portaceli ganan el concurso del Neues Museum de Berlín» (en es). , 18-03-1994 [Consulta: 30 desembre 2016]. 1994: Finalista del premi Mies van der Rohe, per la restauració i rehabilitació del teatre romà de Sagunt (juntament amb G. Grassi)
Referències
Categoria:Arquitectes de València Categoria:Docents de València Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Professors d'art valencians Categoria:Professors d'arquitectura Categoria:Professors de la Universitat Politècnica de València Categoria:Arquitectes valencians del segle XX Categoria:Arquitectes valencians del segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Valencians nascuts al segle XX