Louis-Auguste Sabatier (22 de gener del 1839, Vallon-Pont-d'Arc - 12 d'abril del 1901) fou un teòleg calvinista francès. Estudià a la facultat teològica protestant de Montalban i a les universitats de Tübingen i Heidelberg. Després de ser pastor a Aubenas del 1864 al 1868, fou nomenat professor de dogmàtica reformada a la Facultat de Teologia d'Estrasburg. Les seves simpaties marcadament franceses durant la Guerra francoprussiana feren que se l'expulsés d'Estrasburg el 1872. Després d'un esforç de cinc anys aconseguí establir amb Eugène Ménégoz la Facultat de Teologia Protestant de París, llavors anomenada L'École de Paris, i es convertí en professor i degà. El 1886 es feu professor a l'acabat de crear departament de ciències religioses de l’École Pratique des Hautes Études de la Universitat de París.
Entre les seves obres principals hi ha: L'Apòstol Pau (1896) Memoràndum del concepte hebreu de l'esperit (1879) Els orígens literaris de l'Apocalipsi (1888) La vitalitat dels dogmes cristians i el seu poder d'evolució (1890) Religió i cultura moderna (1897) Evolució històrica de la doctrina de l'expiació (1903) Esbós d'una filosofia de religió (1897) Les religions de l'autoritat i la religió de l'Esperit (pòstum, 1904)
Bibliografia
Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Alumnes de la Universitat de Tübingen Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Persones de l'Ardecha Categoria:Religiosos d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Religiosos occitans Categoria:Escriptors d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors cristians Categoria:Teòlegs protestants francesos Categoria:Professors de l'École pratique des hautes études Categoria:Morts el 1901 Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Pastors protestants Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1839