Lídia Kornéievna Txukóvskaia (), nascuda Lídia Nikolàievna Korneitxukova () (, Sant Petersburg – 7 o 8 de febrer de 1996, Moscou), fou una editora, escriptora, poetessa, assagista, escriptora de memòries i dissident soviètica. Els seus escrits profundament personals reflecteixen el cost humà del totalitarisme soviètic, i va dedicar gran part de la seva carrera a la defensa dels dissidents com Aleksandr Soljenitsin i Andrei Sàkharov. Era filla del cèlebre escriptor de literatura infantil Kornei Txukovski, esposa del científic Matvei Bronxtein, i estreta col·laboradora i cronista de la poetessa Anna Akhmàtova.
Biografia miniatura|upright=0.5|El seu segon marit Matvei Bronxtein Nasqué a Finlàndia, aleshores Gran Ducat autònom de l'Imperi Rus, però després visqué a Leningrad, on va treballar en una editorial infantil.
L'agost de 1937, durant les grans purgues estalinianes va patir la difícil experiència de la detenció del seu segon marit, el jove físic Matvei Bronxtein (1906-1938), condemnat a deu anys de presó "sense dret a correspondència" (l'eufemisme judicial soviètic per l'afusellament). Informada de la sentència, Lídia Kornéievna va aconseguir de fugir a Moscou, per evitar la deportació que afectava les dones dels condemnats. De tornada a Leningrad va tractar, en tots els sentits, per obtenir informació sobre la sort de Matvei.
En aquest període, a finals del 1938, conegué la poetessaA Anna Akmàtova no li agradava aquesta definició, i preferia el terme, lliure de connotacions sexistes, poeta. Anna Akhmàtova que, com ella, vivia una experiència dolorosa: el seu fill, Lev Gumiliov, havia estat arrestat i la mare tractava, arriscant-se a la presó, després d'extenuants cues a les portes de la presó de Leningrad, com tantes altres dones, de tenir alguna notícia del fill. El fet de compartir dolor va fer que les dues dones es convertissin en amigues íntimes i confidents.
L'angoixa dels intents fallits d'obtenir notícies del seu marit, la sensació creixent, encara sense confirmació, que Matvei ja havia estat executat, el dolor de la seva amiga Anna, s'aboca en la història Sofia Petrovna () que Lídia Kornéievna, amb considerable valor i obeint a una exigència interior, L'escriptora va dir en una entrevista que, si no hagués narrat la seva experiència, s'hauria "reduït a trossos." va ser capaç d'escriure en un temps molt curt: entre novembre de 1939 al de febrer de 1940. Animada per la mateixa Akhmàtova, a la qual li llegia, va decidir confiar-li el manuscrit a amics segurs perquè el custodiessin ocult.
miniatura|upright=0.5|La poetessa Tsvetàieva
Un escrit del gènere, rar testimoniatge dels sentiments i de la vida quotidiana de la societat soviètica en els durs anys de la Iejóvsxina,Literalment "era de Iejov". Nikolai Iejov fou cap de l'NKVD del 1936 al 1938. El terme Iejóvsxina ha estat usat a Rússia per indicar el període de les Grans Purgues. si fos descobert per la policia política, o sigui l'NKVD,Narodni komissariat vnútrennikh del, "Comissariat del Poble d'Afers Interns". hauria comportat una dura condemna, si no la mort de l'autora.
Només el 1957, quan Matvei Petróvitx fou rehabilitat, Lídia Kornéievna tingué la confirmació oficial de l'execució del seu marit: havia estat "processat", condemnat i afusellat en un sol dia: el 18 de febrer del 1938.Font: Lídia Txukóvskaia. Incontri con Anna Achmatova. 1938-1941. Milà, Adelphi, 1990, pàgines 341-342 (, Zapiski ob Anne Akhmàtovoi).
Després d'una primera temptativa infructuosa de publicació, el 1962, a l'època de la desestalinització de Krusxov, Sofia Petrovna pogué ésser legalment llegit a la Unió Soviètica només al febrer del 1988, al diari petersburguès Nevà, després de l'adveniment de Gorbatxov.Amb la glasnost de Gorbatxov fou instituïda una "Comissió per a la rehabilitació de les víctimes de la repressió", presidida per Aleksandr Iàkovlev, estret col·laborador del nou líder.
Una altra coneixença particularment significativa per a Txukóvskaia, a més de la d'Akhmàtova, es descriu a la seva obra Abans de la mort (, Predsmertie),La paraula "predsmértie" no és una paraula russa normativa, i fa referència a un estat de la vida anterior a la mort, per contraposició a zasmértie () que fa referència a l'estat després de la mort. Informació disponible en línia on Lídia recorda amb afecte els seus col·loquis, durant l'any 1941, amb la poetessa i escriptora russa Marina Tsvetàieva.Prima della morte, in memoria di Marina Cvetaeva per Stefano De Luca Obra disponible en línia aquí aquí i aquí.
Marina també havia estat durament colpejada en els seus éssers estimats per les purgues estalinistes: en aquella època havia perdut el marit, exoficial de l'Exèrcit Blanc, i el fill. L'afecte i les paraules de Lídia no aconseguiren evitar el suïcidi de Marina al cap de poc aquell mateix any.Tsvetàieva es va penjar el 31 de d'agost de 1941 en una habitació que havia llogat a dos pensionistes.
Morí, quasi amb noranta anys, a Peredélkino, un poble de datxes al sud-oest de Moscou, residència de molts notables escriptors soviètics.
Obres selectes Novel·les 1939-1940 - Sofia Petrovna (); edició francesa: La Maison déserte, Edició de París, 1965; edició russa en 1988. 1972 - El descens sota l'aigua (, Spusk pod vodu)
Llibres per a nens (sota el pseudònim d'd'Aleksei Uglov) 1928 - Leningrad-Odessa () 1930 - Història de Taràs Xevtxenko () 1931 - Al Volga ()
Col·leccions de poemes 1978 - En aquest costat de la mort (, Po etu stóronu smierti) - Edició de París, 1978
Periodisme 1940 - La història d'un aixecament (, Istória odnogó vosstània) 1951 - Decabristes, exploradors de Sibèria (, Dekabristi, isslédovateli Sibiri) 1948, 1950, 1952, 1954 - N.N. Miklukho-Maklai () 1957 - Borís Jitkov () 1938-1941, 1952-1962 - Notes sobre Anna Akmàtova (, Zapiski ob Anne Akhmàtovoi), Ed. Paris, Vol 1-2 1976-1980 1963 - En el laboratori de l'editor (, V laboratórii redàktora) 1979 - El procés d'exclusió (, Protsess iskliutxénia) - autobiografia; Edició de París, 1979 1989 - Records de la infància. Memòries de Kornei Txukovski (, Pàmiati détstva. Vospominània o Korneie Txukóvskom) - memòries No l'execució, sinó el pensament. Sinó la paraula (; Ne kazn, no misl. No slovo) La ira del poble (, Gnev naroda) La ruptura de la mudesa (, Proriv nemotí)
Referències
Bibliografia Holmgren, Beth. Women's Works in Stalin's Time: On Lidiia Chukovskaia and Nadezhda Mandelstam. Bloomington, Indianapolis, 1993. . Julius, Annette. Lidija Cukovskaja: Leben und Werk. Munchen, O. Sagner, 1995. .
Vegeu també Gran Purga Estalinisme Anna Akhmàtova Marina Tsvetàieva
Enllaços externs Čukovskaja ‹čukòfskëië›, Lidija Korneevna a L'Enciclopedia Italiana, edició online, lloc web treccani.it Lidija Čukovskaja «La cultura non è soltanto un lavoro, ma anche una lotta» notícies biogràfiques i citacions de les seves obres. Al lloc web giovaniemissione.it Autobiografia
Categoria:Escriptors russos en rus Categoria:Dissidents soviètics Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg Categoria:Morts a Moscou Categoria:Escriptors de Sant Petersburg Categoria:Polítics soviètics Categoria:Morts el 1996 Categoria:Polítics de Sant Petersburg Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1907