miniatura|Peter Paul Rubens va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca. El seu estil exuberant emfatitzava moviment, color i sensualitat. Va tractar tota classe de temes pictòrics, de religió, d'història, de mitologia clàssica, escenes de caça, retrats, així com il·lustracions per a llibres i dissenys per a tapisseries. Va ser molt prolífic en la producció d'obres; es calcula que va arribar a pintar uns 3.000 quadres gràcies, en part, als membres del seu taller que, pel que sembla, treballaven en cadena.Historia Universal del Arte, Volum XII (1984) Van ser deixebles seus Jacob Jordaens i van Dyck.Historia del Arte Espasa (2004) pàg.799 Dominava diverses llengües i va ser un gran humanista i un bon diplomàtic.
Context històric Al , Anvers, la capital de Flandes, era un gran centre de negocis gràcies al seu important port, on arribaven mercaderies de tots els països. Els diners es guanyaven amb facilitat i es gastaven amb molta alegria, no solament en diversions sinó també en cultura, en obres d'art i en obres d'impremta, que es destinaven principalment a la importació.
La pintura a Anvers va seguir les noves tendències del Renaixement gràcies a les aportacions arribades d'Itàlia, que es van estendre per tots els Països Baixos. Dürer, en el seu viatge per aquestes terres de l'any 1520, va conèixer el pintor Quentin Metsys, Joachim Patinir i l'holandès Lucas van Leyden. L'art flamenc es va anar deixant influir pel manierisme i el realisme, que convivia amb la seva pròpia tradició. Amb l'arribada de Pieter Brueghel, aquest artista va saber mostrar una imatge més flamenca en les seves obres, referència des de la qual Rubens va construir una expressió pictòrica total innovadora, que conduiria a la genialitat del barroc.
Els Països Baixos estaven sota el domini espanyol, pel matrimoni de Felip el Bell amb Joana I de Castella i més tard pels seus hereus Carles V i, després de la seva abdicació el 1555, per Felip II. Ni el poble ni part de l'aristocràcia, amb Guillem de Nassau al capdavant, suportaven la dictadura de Felip II, cosa que va portar que, el 15 d'abril del 1566, presentessin a la governadora Margarida de Parma, nomenada per Felip II, una petició coneguda com el compromís dels Nobles, l'objectiu de la qual era la supressió de la Inquisició i la restauració de llibertats. Tot això estava promocionat pels calvinistes, els quals, aprofitant el conflicte que va suposar aquesta petició, van destruir esglésies, van profanar imatges i van incendiar pobles. Per aquesta revolta, la governadora va demanar ajut a Felip II, que va enviar el duc d'Alba. Aquest, l'any 1567, després d'unes batalles i de repressions ferotges, com ara el saqueig d'Anvers de 1576, va fer tornar la pau, i els calvinistes van fugir a Alemanya.
La Guerra de Flandes va concloure amb la independència de les Províncies Unides, però el territori on vivia Rubens va romandre sota dominació espanyola fins al tractat d'Utrecht del 1713, quan tornà a la branca austríaca dels Habsburg. Els seus artistes van treballar i van trobar els seus mecenes entre la monarquia i la reialesa espanyola, que va influir en les seves obres, especialment de temes religiosos i de batalles, així com de retrats. L'escola flamenca de pintura es va consolidar al sud dels Països Baixos, on l'Església catòlica va potenciar les més grans representacions del seu triomf com a religió, aquest triomf va tenir el seu més gran intèrpret en Rubens, que va ser un catòlic profundament creient.
Biografia miniatura|Estàtua de Rubens a Anvers
Primers anys i joventut Va néixer a Siegen, Westfàlia (Alemanya). El seu pare, Jan Rubens, era un advocat calvinista d'Anvers (Brabant); l'any 1570, va haver de fugir per motius religiosos i es va refugiar a Colònia, a Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya). En aquesta ciutat, l'antic regidor Jan Rubens, casat amb Maria Pypelynckx, va ser nomenat conseller jurídic de l'esposa de Guillem d'Orange, Anna de Saxònia. Guillem d'Orange abandonava sovint la seva muller per anar a la guerra, i eren les ocasions que aprofitava Jan per convertir-se en el seu amant. Després de dos o tres anys, el marit descobrí l'adulteri i ordenà l'empresonament de Jan Rubens al castell de Dillenburg, i va ser posat en llibertat després de dos anys de captiveri, amb el pagament d'una fiança i la imposició de residir a Siegen, una petita població a vuitanta quilòmetres de Colònia. Va ser allà on, després de ser perdonat per la seva esposa, van tenir el seu sisè fill, Peter Paul Rubens; corria l'any 1577. El 1578, davant la mort de la princesa Anna de Saxònia, se li permeté que pogués tornar a Colònia, on, possiblement, Rubens va començar la seva formació artística.
El 1589, dos anys després de la mort del marit, la seva mare va retornar a Anvers, es van convertir al catolicisme i ell va prosseguir amb la seva formació. Va estudiar llatí, alemany, castellà i francès amb Rombaut Verdonck, però les penúries econòmiques de la família el van obligar a abandonar els estudis i va entrar com a patge al servei de la comtessa de Lalaing. No se sap exactament en quines dates, però es creu que va tenir dos mestres de pintura, Adam van Noorth i Otho van Veen (Otto Venius), encara que no sembla que deixessin una empremta artística rellevant en el seu alumne.
No se sap gaire cosa sobre les primeres obres del pintor creades a Anvers. Se sap que havia fet còpies de pintures de Hans Holbein, de Dürer i de Tobias Stimmer. Al testament de la seva mare, Maria Pypelynckx, deia que llegava els seus retrats als seus fills, però que «tots els altres quadres, que són bonics, pertanyen a Peter, que els ha pintats». De les seves obres de joventut, n'existeix una d'un home de mig cos que té a la mà dreta un escaire i un compàs, i a la mà esquerra, subjectat per una cadena, un altre instrument sense identificar; se la coneix amb diversos títols: Retrat d'un jove savi, El rellotger i L'home de vint-i-sis anys. És una pintura a l'oli sobre una planxa de coure de petit format i que es troba en una col·lecció particular de Nova York; al seu dors porta la inscripció de «Petrus Paulus Rubens», i a la part del davant hi ha la data: «MDLXXXXVII», i l'edat del model: «Aetatis XXVI».
Va obtenir el grau de mestre al gremi de Sant Lluc. També als arxius comunals de la ciutat i amb data del 8 de maig del 1600 existeix un certificat de «bons costums i de bona salut» que l'artista va demanar per viatjar a Itàlia.
Viatge a Itàlia miniatura|Retrat eqüestre del duc de Lerma (1603) Museu del Prado miniatura|Adoració dels pastors (1608) El 1600 va estar a Venècia, on va obtenir el càrrec de pintor de la cort del duc de Màntua, Vicenç I Gonzaga, propietari d'una de les millors col·leccions d'art de l'època, la col·lecció Gonzaga. El seu càrrec li obligava a executar els retrats del duc i la seva família, copiar les pintures de grans artistes que desitgés el duc i tenir cura de la decoració dels seus palaus. Els Gonzaga tenien fama de ser uns grans amants de les arts i uns bons mecenes, de manera que Rubens es va trobar amb gran quantitat d'obres importants de grans mestres italians com Ticià, Correggio, Rafael, Tintoretto i Il Veronese; també alguns com Annibale Carracci i Caravaggio, considerats ja de l'incipient estil barroc.
Per ordre del seu mecenes, Rubens es traslladà a Roma per adquirir objectes antics i fer còpies d'altres pintors, amb una carta de recomanació amb data del 18 de juliol del 1601 que anava dirigida al cardenal Alexandre Montaldo, amb aquestes paraules: «a Peter Paul, flamenc, pintor de la meva cort, que envio al vostre costat per copiar i executar algunes obres de pintura...». A Roma se sap que va pintar tres quadres, encarregats per l'arxiduc Albert VII d'Àustria, regent dels Països Baixos, que havien de ser donats a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem a Roma. Aquests quadres formaven part d'un tríptic que representava La invenció de la Santa Creu per santa Helena, la Coronació d'espines i lElevació de la creu. Allà, estudià l'art de l'antiga Roma i copià obres dels mestres italians; s'aprecia que el seu estil més madur està profundament influït per Ticià.
El 5 de març de 1603 va viatjar a Espanya en una missió diplomàtica; havia de lliurar uns regals enviats pel duc de Màntua al rei Felip III de Castella i al seu ministre el duc de Lerma. Durant la seva estada a Madrid, se li va encarregar diverses pintures sobre busts d'apòstols, actualment conservats al Museu del Prado. Entre aquestes obres, destaca el Retrat eqüestre del duc de Lerma, del qual també es conserven diversos dibuixos preparatoris de la pintura eqüestre final. Aquesta obra mostra un gran equilibri i vigor; el personatge sembla contemplar l'espectador, i el pintor va fer uns escorços del cavall molt ben executats.
De retorn a Màntua, el duc Vicenç Gonzaga li va encarregar un gran tríptic per a l'església dels jesuïtes d'aquesta ciutat, que va superar en grandesa l'anterior tríptic de l'església romana de la Santa Creu de Jerusalem; malauradament, aquesta obra va patir greus danys durant les incursions franceses de l'any 1797. En aquest període, va crear uns plafons per a l'altar de l'església de Santa Maria in Vallicella, a Roma. I a Gènova va pintar retrats per a les famílies més poderoses: els Doria, els Spínola i els Imperiale. Però l'obra més important d'aquest període va ser Adoració dels pastors, per a l'església de Fermo, en què es copsa la influència del realisme de Caravaggio, i la lluminositat de Correggio. miniatura|esquerra|Pòrtic barroc de la casa a Anvers de Rubens A la mort de la seva mare, el 1608, Rubens retorna a Anvers. Un any més tard, el 3 d'octubre del 1609, es casa a l'església de Sant Miquel amb Isabella Brant, filla de Jan Brant, un important humanista d'Anvers, amb la qual tindrà tres fills. El 23 de setembre del 1609 va ser nomenat pintor de la cort per Albert VII d'Àustria i Isabel Clara Eugènia d'Espanya, governadors dels Països Baixos, amb una pensió de cinc-centes lliures.
El 1610 va anar a viure a la Rubenshuis, una casa d'Anvers dissenyada per ell i que actualment és un museu. La reconstrucció de la casa la va dirigir personalment Rubens, basant-se en els seus coneixements d'arquitectura, en la qual copià l'estil de les vil·les italianes que havia vist a la seva estada a Itàlia. Aquests dissenys incloïen el domicili particular i la seva biblioteca —una de les més grans de la ciutat—, el taller, un pòrtic barroc unint les dues parts de l'edifici i un jardí amb un pavelló. La planta baixa, la va utilitzar com a exposició de les seves obres. Ha estat reconstruïda seguint els esbossos i dibuixos; de la seva part original es conserva el pòrtic barroc i el pavelló del jardí.
Pintor i diplomàtic miniatura|Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant (c.1609-1610) Alte Pinakothek Durant el seu primer any de matrimoni va pintar lAutoretrat amb la seva esposa Isabella Brant. Les figures apareixen assegudes en un jardí, abillades amb els seus millors vestits. Rubens, en un banc, i la seva esposa en una posició més baixa; tots dos estan davant d'un xuclamel que simbolitza l'amor i la fidelitat matrimonial, amb les mans dretes unides, fet que indica que ja estan casats. Bauer, Hermann (2005) pàg. 290 Aquest és el punt de mira central de la pintura que s'estructura al voltant d'una diagonal imaginària que va des de la cama esquerra fins a l'altra mà esquerra, mà en la qual sosté una espasa, potser desitjós de mostrar-se amb un atribut de la noblesa. El quadre, per la seva composició i pel seu colorit, és una mostra de la pintura realista flamenca.