miniatura|Pubilles i hereus de Sitges durant el 33è Concurs Nacional de Colles Sardanistes El Pubillatge sitgetà és una tradició catalana molt arrelada a la població, on té uns inicis i un impacte dins les festes i tradicions del poble propis i diferenciats força de molts altres llocs de Catalunya. A aquesta població garrafenca, el pubillatge es vincula especialment a la Festa Major i la Festa de la Verema.
La Festa de la Verema a Sitges Història de la festa La festa de la Verema s'originà al 1961 quan el senyor Teodor Sardà i Miret, president de la societat Foment de Turisme, va decidir iniciar una nova festa que donés renom i prestigi al poble sitgetà unint-la a la llarga llista de festes ja consagrades que tenia la vila. Va originar una gran revolta que a Sitges se celebrés una festa dedicada a la verema, ja que, la majoria de les vinyes de les que disposava s'havien convertit en urbanitzacions. Per aquest motiu les localitats de la comarca van donar la seva conformitat per què a Sitges se celebrés amb tota solemnitat la Festa de la Verema malgrat tenir, moltes d'elles, més presència i importància en l'elaboració del vi.
Aquesta primera Festa de la Verema va ser celebrada en dues localitats, Sitges i Vilafranca del Penedès.
El comitè organitzador d'aquesta gran festa va considerar que els actes a celebrar a Sitges havien de ser d'impacte, i que els poguessin gaudir els sitgetans, estiuejants i turistes que es trobessin a la nostra vila. miniatura|Joaquin Calvo Sotelo coronant a la primera Reina de la Verema de Sitges Mari Lys de Rueda Sanz de la Garza 1961 Per això es va determinar fer els següents esdeveniments: proclamació i coronació d'una Reina, un pregoner per a cantar les excel·lències de la vinya i el vi, el premsat del primer most i l'oferiment d'aquest a la verge del Vinyet, una font del vi amb degustació gratuïta per a tothom i per acabar, un castell de focs. El senyor Sardà va proposar com a Reina de la primera Festa de la Verema a la senyoreta Mari Lys de Rueda i de Sanz de la Garza, filla del comte de Rueda, també va proposar instal·lar la font del vi a la cèntrica plaça Indústria.
El regnat de Mari Lys no va ser sols flor d'un sol dia, ni de dos, sinó que la Reina i les dames van ser invitades a participar en la carrossa de les festes de la Verema de Sitges, juntament amb els gegants de la vila, a la cavalcada organitzada per encàrrec de l'ajuntament de la ciutat Comtal en les festes de la Mercè.
La primera festa de la Verema va ser tot un èxit, van ser molts els vilatans i gent de les rodalies que hi van participar fins passada la mitjanit, que va ser quan el tren de la Verema va iniciar el seu retorn a Barcelona fent parada a les estacions intermèdies del recorregut. Els mitjans de comunicació van fer ressò d'aquestes primeres festes de la Verema organitzades per Foment del Turisme de Sitges, els reporters gràfics van treballar de valent i gràcies a aquesta tasca, avui en dia podem observar com van ser alguns dels moments més transcendentals.
Tal va ser l'èxit de públic i premsa assolit a la primera edició de la festa que Foment de Turisme no va tardar en acordar una segona edició, aquesta però, només se celebraria a Sitges perquè una gran tempesta de calamarsa va afectar les vinyes del Penedès. Per a poder divulgar més aquesta nova festa i a la vegada recaptar fons, es va crear una auca de la Verema, la qual es venia a una pesseta.
Un any més tard, a Vilafranca del Penedès se celebrava la III Exposició de la Fira Oficial de la Vinya i el Vi de la regió catalana, i per aquest motiu, a Sitges no es va organitzar la festa de la Verema a la fi de poder unir-nos a la fira vilafranquina. Moltes personalitats sitgetanes van assistir a un ampli ventall d'actes de l'exposició des de la inauguració fins a un extraordinari aperitiu, cortesia del senyor Torres, propietari dels Vins Torres íntimament vinculat a la nostra vila, també van assistir a la coronació de la Reina de la Festa Major de Vilafranca i a una visita guiada pel Museu del Vi.
A cada edició de la verema, podem trobar certes innovacions respecte a les anteriors, seguint sempre el model dels actes de la primera edició. Per exemple al 1964, com a novetat, tots els actes que sempre s'havien celebrat al matí tindrien lloc a la tarda però, a més, la reina acudiria a la nostra vila amb un helicòpter procedent de Sant Sadurní d'Anoia, acompanyada pel president del Foment de Turisme i entre els mateixos actes es va celebrar l'elecció de Miss Deporte 1964 i Mejor Figura Atlética 1964. Al 1977 veiem la primera participació de les bodegues Torres com a patrocinadores de la verema, tot i que fins aleshores ja havien participat activament en la festa. També va ser el primer any en què la verema es dedicava a un país, a partir d'aquest any, cada any es feia la festa en honor d'un país diferent i es convidaven a personalitats del món del vi i dels mitjans de comunicació per a aconseguir un ressò internacional més fort del que ja gaudia.
L'any 1978 es va celebrar la darrera Festa de la Verema en la que hi trobem la figura de les reines i les dames, però també la darrera en la que la reina llegia una oració-oferiment durant l'acte d'oferiment del primer most a l'església. Aquesta oració-oferiment estava escrita en un pergamí que se li lliurava com a record, molts d'ells vertaderes obres d'art.
Evolució de Reina i dames a Pubilles Al 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals per a escollir el consistori entre les persones que figuraven a les llistes dels partits i coalicions que s'havien presentat. S'havia estrenat la democràcia, i no semblava democràtica la designació d'una presidència femenina i l'elecció d'unes dames que l'acompanyessin. Existint ja a Catalunya la figura de la Pubilla, proposaven, igual que a altres pobles, la col·laboració de les entitats i associacions de la vila perquè cada una escollís una pubilla, membre de la seva respectiva entitat o associació, i la presentés com a candidata. D'entre aquestes noies, els representants de les entitats de la vila i les associacions de veïns l'elegirien una per al títol de Pubilla de Sitges. miniatura|Les primeres Pubilles sigetanes amb els seus delegats a la seu del Foment del Turisme l'any 1979. Per a proclamar la Pubilla, es decidí que calia tenir en compte "la personalitat, el grau d'integració en la comunitat on viu, els valors unipersonals, allò que fa per al seu país: com el coneix, com se l'estima, quina és la disposició personal envers el poble que l'ha vist néixer i créixer, la predisposició a treballar en benefici de la seva terra. Analitzar fins a quin punt està disposada a assumir voluntàriament la tasca de col·laborar en la difusió de la cultura catalana, etc.”
Cada entitat i associació havia d'escollir-ne una entre les seves associades i presentar-la vestida amb vestit típic català al primer acte, que es faria el divendres anterior al diumenge de la festa grossa. Aquest primer acte seria la Nit de les Pubilles, totes les candidates serien presents i en un ball-lunch serien presentades al públic i elles mateixes haurien de fer la seva presentació. D'aquesta manera, el públic seria testimoni de l'elecció de la Pubilla Major de la Verema que seria escollida per un jurat, presidit pel president de Foment de Turisme, i del què en formarien part un representant de l'ajuntament, un de designat per la casa patrocinadora Bodegues Torras, i també formaria part d'aquest jurat un delegat de cada pubilla. Els delegats de les pubilles, però, no podrien votar en favor de la pròpia.
En aquest primer any de l'etapa del pubillatge sitgetà 8 entitats i associacions van presentar una pubilla, aquestes entitats eren l'Associació de veïns del carrer Santiago Rusiñol, la Penya Filatèl·lica, el Sector Poble Sec, el Sector Vista Alegre, el Sector Estació, l'Agrupació de Balls Populars, el Casino Prado i la Societat El Retiro. Després de la presentació de les pubilles a l'escenari i les explicacions que cadascuna va donar, durant la deliberació del jurat, el públic va poder presenciar l'actuació de l'Escola de Ballet de la societat El Retiro. Finalment, es va proclamar Marina Roura i Carbonell com a Pubilla Major de la Verema, i l'acte es clogué amb un ball animat amb la presència de les Pubilles. Dos dies més tard es va celebrar al palau de Maricel la festa del pregó, que per primera vegada tingué una pregonera, la Vinyet Panyella i Balcells. Va ser un pregó brillant i seguidament es va celebrar a les terrasses i claustres del palau la ja tradicional malvasia d'honor. A la tarda es va extreure el primer most de la collita i la Pubilla Major acompanyada de la resta de pubilles, va entrar a l'església parroquial, per a fer l'ofrena del most. Sortint de l'església, les pubilles, acompanyades dels seus delegats, baixaren per les escales de la Punta per ocupar la tribuna instal·lada a la Fragata per presidir un nou esdeveniment que s'havia programat per a abans de la inauguració de la font del vi.
Aquest esdeveniment consistia en un concurs de trepitjadors de raïm, amb equips que representaven les pubilles. En mesurar el most obtingut per cada equip, es declarà guanyador l'equip que representava el carrer Santiago Rusiñol, al qual també pertanyia la Pubilla Major. Immediatament després del concurs, s'inaugurà la font del vi, mentre a la punta de l'espigó es cremava una forta mascletada. Com tradicionalment, la festa de la Verema cada any es dedicava a un país i aquest va ser al Regne Unit, i tant les personalitats assistents com els representants dels mitjans de comunicació varen quedar encantats d'aquesta gran festa en la qual tot el poble va participar. Per finalitzar la festa, a la nit, al restaurant La Fragata, es va celebrar el sopar tradicional de cada any.
En aquesta festa de la verema, la primera de l'era democràtica, el Foment de Turisme va tenir la col·laboració no sols de l'ajuntament, sinó de l'empresa vitivinícola de Vilafranca del Penedès, Bodegues Miquel Torres, i la participació especial del Club d'Enganxament i Equitació de Catalunya.
La Pubilla Infantil L'any 1979/1980 el C. F. Blanca Subur va convocar l'elecció d'una pubilla infantil i dues dames. A l'esdeveniment s'hi van presentar 82 aspirants. La Pubilla Infantil va acudir a alguns actes de la Verema d'aquell any, juntament amb les pubilles representants de les altres entitats, la Pubilla de Sitges i la Pubilla d'Honor de la Verema.
Petites variacions de la festa Al 1981 es va introduir una innovació, aquesta va ser el pesatge de la Pubilla Major amb ampolles de vi com a obsequi de les Bodegues Miguel Torres, la pubilla va necessitar 42 ampolles de vi per a anivellar la balança.
Al 1982 com a acte preliminar a la festa, les pubilles van ser presentades als mitjans de comunicació de la vila, després d'haver-se sotmès a un breu examen individual amb tres temes específics sitgetans per a apreciar els coneixements que cada una té de la vila i la manera d'expressar-se. Amb aquest examen pretenien avaluar més minuciosament quina era la candidata més apte a pubilla major.
Al 1989, es va iniciar un petit acte benèfic que tindria lloc durant la nit de les pubilles mentre els jutges deliberaven, per a recaptar fons per a la fundació Ave Maria de Sitges, una fundació que ajuda a nens i adults amb discapacitats. Aquest consistia en una subhasta d'ampolles de vi elaborades amb el most obtingut en els concursos de trepitjadors de raïm d'anys anteriors, amb etiquetes especials al·lusives a l'acte, tasca que va realitzar Bodegues Torres, també es subhastaren unes caixes d'ampolles de malvasia i moscatell de les vinyes de l'Hospital. En total es van recaptar 332.000 pessetes. L'any següent s'hi van recaptar 1.014.000 pessetes.
Aquest acte es va dur a terme fins a inicis del segle XXI.