miniatura|Panorama de les runes de Persèpolis miniatura|Relleu dels Immortals miniatura|Lleó mossegant un bou
Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny.
L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals.
Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Mausoleu de Cir el Gran miniatura|Mausuleu de Cir el Gran miniatura|Dimensions de les escales piramidals de pedra de l'estructura miniatura|Dimensions de l'edifici i del sostre en frontó
Tot i haver governat sobre bona part del món antic, Cir el Gran va fer-se dissenyar una tomba que mostra una simplicitat extrema i modèstia, en comparació amb les d'altres antics reis i sobirans. La simplicitat de l'estructura té un poderós efecte sobre el que la contempla, ja que, a part d'unes quantes motllures de cyma sobre el mur, així com un petit rosetó sobre la petita entrada, no hi ha cap altre distracció estilística.
Detalls estructurals Després de la seva mort, les despulles de Cir el Gran van mantenir-se enterrades a la seva capital de Pasàrgada, on actualment encara es pot veure la seva tomba de pedra calcària (construïda al voltant dels anys 540–530 aC). Els registres antics traduïts aporten una vívida descripció de la tomba, tant a nivell geomètric com estètic; la forma geomètrica de la tomba ha canviat poc durant els anys, mantenint una llarga pedra de forma quadrangular a la base (45x42 peus), seguit per una successió piramidal de set pedres rectangulars irregulars més petites (probablement una referència als set planetes del sistema solar) i arribant a una alçada de 18 peus. Finalment, l'estructura està rematada per un edifici cúbic amb una petita obertura o finestra al costat, on l'home més petit tindria problemes per passar. El sostre de l'edifici, així com l'estructura, és un frontó de pedra calcària allargat.
L'edifici, o "casa petita", és un cub allargat i rectangular, situat directament a la part superior d'unes escales de pedra piramidals, i fa 2 metres d'ample, 2 metres d'alçada i 3 metres de llargada. L'interior de l'edifici està ocupat per una petita cambra de pocs peus d'amplada i alçada, i d'uns 10 peus de profunditat. Era en aquesta cambra on s'hauria de trobar el llit i el sarcòfag de Cir el Gran. L'edifici disposa d'un sostre en forma de frontó que té la mateixa longitud i amplada que el propi edifici. Al voltant de la tomba hi havia un seguit de columnes, tot i que l'estructura original que suportaven ja no hi és. El propi testimoni de Flavi Arrià indica que Cir el Gran va ser enterrat en aquesta cambra, assegurant que Alexandre mateix va visitar l'indret quan es trobava a Pasàrgada, però també hi ha la possibilitat que el cos de Cir hagués estat enterrat sota l'estructura, mentre que la tomba que hi havia a la part superior fos, en realitat, un cenotafi o falsa tomba.
Originalment hi havia un taüt daurat dins del mausoleu, situat sobre una taula amb suports també d'or, dins de la qual es creu que Cir s'hi trobava enterrat. Sobre el seu lloc de descans, hi havia un tapís i unes cortines fetes dels millors materials disponibles a Babilònia, fabricat pels millors artesans medes; sota el seu llit hi havia una fina catifa vermella, que cobria la base gairebé quadrangular de la seva tomba.
Història Registres traduïts al grec descriuen que la tomba estava situada als jardins fèrtils de Pasàrgada, envoltada per arbres i arbustos ornamentals, amb un grup de protectors aquemènides (els "magi"), estacionats a prop per protegir l'edifici de robatoris i possibles danys.
Els magi eren un grup d'observadors zoroastrians locals, situats de manera individual però lligats per una estructura, possiblement un caravanserrall, pagats i mantinguts per l'estat aquemènida (segons alguns registres, rebien un salari diari de pa i mantega, i una ovella al dia). Els magi estaven a càrrec del manteniment, així com de la prevenció de robatoris. Anys més tard, en el caos que va provocar l'arribada d'Alexandre el Gran, la invasió de Pèrsia i la desaparició d'una autoritat centralitzada que dirigís i es preocupés pels magi, la tomba de Cir el Gran va ser destruïda i la majoria dels seus tresors van desaparèixer. Quan Alexandre va veure l'estat en què es trobava la tomba, es va horroritzar i, després de parlar amb els magi, els va jutjar. En algunes fonts, la decisió d'Alexandre de jutjar als magi estaria més relacionat amb un intent de soscavar la seva influència i de mostrar el seu poder davant d'un imperi que acabava de conquerir, més que no pas una preocupació real sobre l'estat de la tomba de Cir. En qualsevol cas, Alexandre va ordenar a Aristòbul de Cassandria que millorés la condició de la tomba i restaurés el seu interior.
Originàriament, la tomba estava ornamentada amb una inscripció que, segons Estrabó, així com d'altres fonts antigues, deia:
Oh home! Sóc Cir el Gran, qui va donar als perses un imperi i va ser el rei d'Àsia. No m'envegis pas aquesta tomba.
L'edifici va sobreviure al pas del temps durant uns 2.500 anys. Després de la invasió àrab de Pèrsia i del col·lapse de l'Imperi Sassànida, les forces àrabs tenien la intenció de destruir aquest artefacte històric, sobre la base que no era congruent amb els seus principis islàmics, però els perses locals van prevenir aquest desastre. Els perses van reanomenar la tomba, presentant-la als invasors musulmans com la tomba de la mare del rei Salomó. És probable que la inscripció ja s'hagués esborrat en aquell moment.
Mohammad Reza Pahlavi (xa de l'Iran), l'últim monarca oficial de Pèrsia, durant la celebració dels 2.500 anys de l'Imperi persa, va finançar un important homenatge als reis aquemènides, i en especial a Cir el Gran. Tal com havia fet Alexandre el Gran abans que ell, el xa de l'Iran pretenia apel·lar al llegat de Cir per legitimar el seu propi govern. En tot cas, el xa de l'iran estava interessat en la protecció dels vestigis imperials històrics.
Després de la Revolució islàmica, la tomba de Cir el Gran va sobreviure al caos inicial i el vandalisme promulgats per la línia dura dels revolucionaris, que associaven els vestigis imperials amb el xa derrocat. Hi ha informacions que suggereixen que la tomba està en perill per la construcció de la presa de Sivand, al riu Polvar (situada a la província de Fars) i als perills relacionats amb el contacte amb l'agia, però no hi ha hagut cap reconeixement oficial d'aquesta possibilitat. Les Nacions Unides reconeixen la tomba de Cir el Gran i Pasàrgada com Patrimoni de la Humanitat.
Persèpolis miniatura|center|800 px|Panoràmica de Persèpolis miniatura|esquerra|Una trompeta cerimonial de Persèpolis; museu de Persèpolis, Iran miniatura|Esquma de la planta de Persèpolis; llegenda – C: Sala Apadana, G: "Talar-i-Takht" o sala de les 100 columnes, N: "Tachar" o palau de Darios, H: "Hadish" o palau de Xerxes el Gran, B:"Darvazeh-i-Mellal" o porta de totes les nacions, F: Trypilon; No apareix (sota el text de referència): "khazaneh" (tresor) miniatura|Relleus de Persèpolis representant soldats aquemènides enfrontats i que protegeixen el palau fotografiat miniatura|Detall de les estries, ornaments i motius animals dels capitells de les columnes dels salons de Persèpolis, particularment a Apadana miniatura|Relleu representant l'arribada simbòlica de la primavera durant el festival de Nowruz, a través del lleó (Sol) festejant el bou (Terra); Persèpolis, Iran miniatura|Relleu de la sala d'Apadana, a Persèpolis, mostrant soldats medes i perses. Noti's les subtils diferències en la roba i l'estil dels soldats de cada bàndol miniatura|Columna molt ben preservada que mostra els detalls del capitell de les columnes de Persèpolis
Persèpolis és el nom llatinitzat de l'antic nom persa, "Parsa", que literalment vol dir la "ciutat dels perses". Un altre dels èxits espectaculars dels aquemènides, Persèpolis es va convertir en una de les quatre capitals de l'Imperi. Començada a construir per ordre de Darios I el Gran, al voltant del 518 aC, va créixer fins a convertir-se en el centre de les festivitats cerimonials i culturals de l'Imperi, la seu on els dignataris i visitants estrangers es dirigien per retre homenatge al rei, la residència privada dels monarques perses, un indret on els sàtrapes lliuraven regals al rei, a la primavera, durant la celebració del Nowruz, així com un centre de govern i d'ordre. El prestigi de Persèpolis i les seves riqueses eren ben conegudes a tot el món antic, essent descrita per l'historiador Diodor de Sicília com "la ciutat més rica sota el Sol".
Detalls estructurals Actualment, les restes arqueològiques d'aquesta antiga ciutat opulent es troben a uns 70 quilòmetres al nord-est de la moderna ciutat iraniana de Siraz, a la província de Fars, al sud-oest de l'Iran. Persèpolis és un complex molt ample i elevat, a 40 peus d'altitud i de 100 peus d'ample, i un terç de milla de llargada, compost de múltiples sales, corredors, una ample terrassa i una doble escala simètrica, que servia d'accés a la terrassa superior. A l'escala hi havia relleus que mostraven escenes de diversos motius de la naturalesa quotidiana, tant literal com metamòrfica; algunes escenes mostraven actes naturals, com l'atac d'un lleó sobre la seva presa, però que simbolitzaven la primavera i la celebració del Nowruz. Altres escenes, en canvi, mostraven presonatges de tots els estats de l'Imperi presentant regals al rei, així com escenes que representaven la guàrdia reial o les interaccions socials entre els guàrdies o els dignataris. Aquesta escala, sovint, és referida com la de "tots els països".