La Direcció General de la Guàrdia Civil és l'òrgan de govern jeràrquicament superior dins de l'estructura orgànica del cos militar de la Guàrdia Civil espanyola i depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya. Des del 18 de novembre de 2016, el càrrec de director general recau sobre el jurista castellà José Manuel Holgado Merino.
Titulars Nom Inici Final Observacions Francisco Javier Girón y Ezpeleta 2 de setembre de 1844 10 de juliol de 1854 Primer director de la Guàrdia Civil. Antonio María Alós 18 de juliol de 1854 1 d'agost de 1854 Facundo Infante Chávez 1 d'agost de 1854 19 de juliol de 1856 José MacCrohon y Blake 1 de setembre de 1856 12 d'octubre de 1856 Francisco Javier Girón y Ezpeleta 12 d'octubre de 1856 1 de juliol de 1858 2a vegada Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis 2 de juliol de 1858 21 de novembre de 1863 Ángel García-Loygorri y García de Tejada 29 de setembre de 1864 25 de juny de 1865 Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis 25 de juny de 1865 28 de desembre de 1865 2a vegada Francisco Serrano Bedoya 28 de desembre de 1865 11 de juliol de 1866 Rafael Acedo Rico y Amat 11 de juliol de 1866 11 de març de 1867 José Turón y Prats 11 de març de 1867 16 de setembre de 1868 Anselmo Blaser San Martín 16 de setembre de 1868 26 de setembre de 1868 Revolució de 1868 «La Gloriosa» Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta 26 de setembre de 1868 25 d'octubre de 1868 Francisco Serrano Bedoya 25 d'octubre de 1868 18 de juny de 1872 2a vegada Cándido Pieltain y Jove-Huergo 19 de juny de 1872 26 de març de 1873 Mariano Socías del Fangar y Lledó 5 de juliol de 1873 19 de setembre de 1873 Juan Acosta Muñoz 19 de setembre de 1873 10 d'octubre de 1873 Segundo de la Portilla Gutiérrez 10 d'octubre de 1873 18 de gener de 1874 José Turón y Prats 18 de gener de 1874 28 de setembre de 1874 2a vegada Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig 28 de setembre de 1874 21 de gener de 1882 Tomás García-Cervino y López de Sigüenza 23 de gener de 1882 5 de novembre de 1883 Agustín de Burgos y Llamas 5 de novembre de 1883 26 d'abril de 1884 Ramón Fajardo Izquierdo 26 d'abril de 1884 4 d'agost de 1884 Remigio Moltó y Díaz-Berrio 6 d'agost de 1884 9 de desembre de 1885 Tomás García-Cervino y López de Sigüenza 9 de desembre de 1885 3 de desembre de 1887 2a vegada José Chinchilla y Díez de Oñate 13 de gener de 1888 11 de desembre de 1888 Tomás O'Ryan y Vázquez 11 de desembre de 1888 13 de novembre de 1890 Luis Dabán y Ramírez de Arellano 14 de novembre de 1890 22 de gener de 1892 Romualdo Palacios González 30 de gener de 1892 8 de febrer de 1899 José Chinchilla y Díez de Oñate 8 de febrer de 1899 2 de març de 1899 2a vegada Antonio Dabán y Ramírez de Arellano 16 de març de 1899 27 de juliol de 1901 Federico Ochando y Chumillas 27 de juliol de 1901 30 d'agost de 1902 Luis María Pando Sánchez 30 d'agost de 1902 13 de juliol de 1903 Camilo García de Polavieja y del Castillo 13 de juliol de 1903 23 de novembre de 1903 Arsenio Linares y Pombo 23 de novembre de 1903 6 de desembre de 1903 Vicente Martítegui Pérez de Santamaría 7 de desembre de 1903 28 de gener de 1905 Joaquín Sánchez Gómez 28 de gener de 1905 25 d'agost de 1910 Vicente Martítegui Pérez de Santamaría 25 d'agost de 1910 25 de gener de 1912 2a vegada Ángel Aznar y Butigieg 31 de gener de 1912 3 de març de 1913 Ramón Echagüe y Méndez Vigo 3 de març de 1913 30 d'octubre de 1913 Agustín de Luque y Coca 30 d'octubre de 1913 10 de desembre de 1915 Enrique de Orozco y de la Puente 10 de desembre de 1915 23 de juliol de 1916 Antonio Tovar y Marcoleta 23 de juliol de 1916 20 d'abril de 1917 Agustín de Luque y Coca 20 d'abril de 1917 26 de juny de 1917 2a vegada Salvador Arizón y Sánchez Fano 26 de juny de 1917 6 de desembre de 1918 Juan Zubia y Bassecourt 6 de desembre de 1918 26 de març de 1925 Ricardo Burguete y Lana 27 de març de 1925 3 de novembre de 1928 José Sanjurjo Sacanell 3 de novembre de 1928 3 de febrer de 1932 Proclamació de la Segona República. Miguel Cabanellas Ferrer 3 de febrer de 1932 15 d'agost de 1932 Cecilio Bedia de la Cavallería 15 d'agost de 1932 15 de febrer de 1935 Revolució d'Astúries de 1934. Miguel Cabanellas Ferrer 15 de febrer de 1935 7 de gener de 1936 2a vegada Sebastián Pozas Perea 7 de gener de 1936 24 de juliol de 1936 Cop d'estat de juliol de 1936. Guerra Civil espanyola Eliseo Álvarez-Arenas y Romero 6 de setembre de 1939 13 d'abril de 1942 Integració dels Carrabiners a la Guàrdia Civil (1940). Enrique Cánovas Lacruz 13 d'abril de 1942 1 de juliol de 1943 Camilo Alonso Vega 24 de juliol de 1943 30 de maig de 1955 Pablo Martín Alonso 30 de juny de 1955 8 de febrer de 1957 Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco 8 de febrer de 1957 23 d'abril de 1959 Antonio Alcubilla Pérez 23 d'abril de 1959 7 de desembre de 1962 Creació de l'Agrupació de Trànsit (1959). Luis Zanón Aldalur 10 de desembre de 1962 31 de desembre de 1965 Ángel Ramírez de Cartagena y Marcaida 14 de gener de 1966 21 de setembre de 1967 Antonio Cores Fernández de Cañete 6 d'octubre de 1967 22 de gener de 1969 Luis Díez-Alegría Gutiérrez 7 de març de 1969 13 de gener de 1972 Carlos Iniesta Cano 21 de gener de 1972 13 de maig de 1974 José Vega Rodríguez 17 de maig de 1974 10 d'octubre de 1975 Ángel Campano López 10 d'octubre de 1975 23 de desembre de 1976 Antonio Ibáñez Freire 23 de desembre de 1976 2 de maig de 1978 Carlos Oliete Sánchez 2 de maig de 1978 2 de juliol de 1979 Pedro Fontenla Fernández 2 de juliol de 1979 19 d'abril de 1980 José Luis Aramburu Topete 24 d'abril de 1980 26 d'octubre de 1983 Cop d'estat del 23 de febrer de 1981. José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé 2 de novembre de 1983 3 d'octubre de 1986 Luis Roldán Ibáñez 31 d'octubre de 1986 3 de desembre de 1993 Ferran Cardenal i de Alemany 3 de desembre de 1993 7 de maig de 1996 Santiago López Valdivielso 7 de maig de 1996 30 d'abril de 2004 Carlos Gómez Arruche 30 d'abril de 2004 28 d'abril de 2006 Joan Mesquida Ferrando 28 d'abril de 2006 21 d'abril de 2008 Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil. Francisco Javier Velázquez López 21 d'abril de 2008 31 de desembre de 2011 Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil. Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río 3 de gener de 2012 18 de novembre de 2016 José Manuel Holgado Merino 18 de novembre de 2016 29 de juny de 2018 Félix Vicente Azón Vilas 29 de juny de 2018 18 de gener de 2020 María Gámez Gámez 18 de gener de 2020 actualitat Primera dona en ocupar el càrrec.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Guàrdia Civil