miniatura|Noè condemnant Cam, obra del del pintor rus Ivan Stepanovitx Ksenofontov
La maledicció de Cam és com es coneix un passatge de la Bíblia (Gn 9:20 - 27) en el qual el patriarca bíblic Noè imposa una maledicció sobre Canaan. Aquest esdeveniment succeeix al Gènesi quan Cam, fill de Noè i pare de Canaan, aprofita l'estat d'embriaguesa del primer per perpetrar un acte vergonyós en presència seva. Uns dels principals motius de controvèrsia d'aquesta història, que s'ha debatut durant prop de dos-mil anys, és la naturalesa de la transgressió de Cam, així com per què Noè va maleir Canaan, quan el pecador havia estat el seu pare.
Alguns acadèmics actuals han teoritzat que l'objectiu original d'aquesta història era justificar la subjecció del poble cananeu als israelites, però en segles posteriors, aquesta narració va ser interpretada per alguns jueus, cristians i musulmans com una explicació de la pell negra, així com de l'esclavitud. Tot i així, actualment la majoria de jueus, cristians i musulmans no estan d'acord amb aquestes interpretacions, principalment perquè al text bíblic ni Cam és maleït, ni s'esmenta en cap moment el seu color de pell.
Orígens Al Gènesi es narra un episodi on Noè s'emborratxa i es queda despullat a la seva tenda. Cam, el fill petit, entra, el veu i surt a explicar-ho als seus germans. Aquests, avergonyits per la befa de Cam, entren a la tenda i tapen Noè sense mirar-lo. Noè, quan es va despertar i va assabentar-se de que havia passat, va maleir Canaan, fill de Cam, a ser esclau dels descendents dels seus oncles. A continuació segueix el fragment:
18 Els fills de Noè que van sortir de l'arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan. 19 A partir d'aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra. 20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya. 21 Un dia, va beure vi, s'embriagà i es va despullar dins la tenda. 22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora. 23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se'l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu. 24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit, 25 digué: --Maleït sigui Canaan! Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans! 26 I afegí: --Beneït sigui el Senyor, Déu de Sem! Que Canaan sigui el seu esclau! 27 Que Déu eixampli Jàfet, que l'acullin les tendes de Sem i que Canaan sigui el seu esclau! 28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys. 29 Morí a l'edat de nou-cents cinquanta anys.Fragment a BIBLIJA.net - La Bíblia a Internet
Keil i Delitzsch (1885) van suggerir que la maledicció era una profecia de la història de les tribus que baixarien de Canaan, mentre que Robert Alter considerava que l'objectiu principal de la història era justificar la condició de vassallatge dels cananites, descendents de Cam, davant dels israelites, descendents de Sem. Tot i així, segons Nahum Sarna, la narració de la maledicció sobre Canaan està plena de complicacions, de cara a entendre el seu significat: No és del tot clar quina és la naturalesa de la ofensa de Cam. El vers ha estat objecte de debat, segons si s'hauria d'entendre literalment, o és un «eufemisme d'algun acte de forta immoralitat».
Al vers 25, Noè esmenta el mot «germans» de Canaan, quan set versos abans indicava que eren els seus oncles. A la Taula de les Nacions, es presenta a Canaan i Misraim (Egipte) entre els fills de Cam (10:6). Als psalms, no obstant, Egipte és equiparat a Cam.: Ps.78:51; 105:23,27; 106:22. El tractament de Jàfet als versos 26–27 també provoca algunes preguntes: Per què Déu és esmentat com el de Sem, i no el de Jàfet, també? Què vol dir que Déu eixamplarà Jàfet? I per què hauria de voler Jàfet ser acollit a les tendes de Sem? També hi ha conflictes interpretatius quan s'esmenta que Cam era el «fill petit», quan totes les altres relacions dels fills de Noè l'esmenten com el segon fill. Per Sarna, el principal problema d'aquest text és saber per què es maleeix a Canaan enlloc de Cam, així com per què no s'especifiquen els detalls d'aquest incident vergonyós que conté la mateixa reticència que la transgressió sexual de Rubèn.:Gen.35:22
Aquest petit fragment, finalment, també és un indicatiu de la importància que atorga el narrador o redactor al fet que Cam sigui el pare de Canaan; segons Sarna, «la maledicció de Canaan, invocada en resposta a un acte de depravació moral, és la primera aproximació al tema de la corrupció dels cananeus, fet que justifica que siguin desposseïts de la seva terra i la transferència de la mateixa als descendents d'Abraham.»: Lev.20:23f
La transgressió de Cam Els comentaristes no es posen d'acord sobre la gravetat de la transgressió de Cam, és a dir, la relació entre contemplar la nuesa i el càstig d'esclavatge, que sembla desproporcionat a l'ofensa. S'han postulat diverses explicacions referides al context social. La primera rau en l'exposició pública dels genitals, un tabú present en diverses cultures i que ja apareix associada al pudor en un passatge bíblic, la vergonya que senten Adam i Eva en veure que no anaven vestits després de menjar el fruit prohibit. Els altres fills tapen el pare i surten de la tenda amb els ulls baixos per no contemplar la seva nuesa, en clar contrast amb la conducta de Cam.Levenson, Jon D. (2004). "Genesis: introduction and annotations". Dins Berlin, Adele; Brettler, Marc Zvi. The Jewish study Bible. Oxford University Press. Inscripcions babilòniques referides a catàstrofes que esdevindrien a l'home que deixa veure els seus genitals (que van des de ser infèrtil fins a perdre la força o la riquesa) poden donar una idea de la gravetat de l'acte de Cam, agreujat perquè ho comenta als seus germans, intentant que també pequin i augmentant la vergonya del pare.
Un segon grup d'estudiosos al·ludeix a la pietat filial. Cam es burla en públic del seu pare, indefens perquè està begut.Kugle, James L. (1998). Traditions of the Bible. Harvard University Press. Per això, com que és una falta en la relació pare - fill, és Canaan i no Cam qui rep la maledicció, Noè castiga el fill perquè afligirà al pare igual que el deshonor del mal fill l'ha fet enfadar a ell com a pare. Aquesta relació és fonamental en l'ètica de l'antiguitat i més en un poble com l'hebreu on el llinatge escollit justifica les accions de governants posteriors. Un fill que no respecta el llinatge comet per tant una greu falta cap al pare i cap a Déu, que ha assenyalat aquella nissaga com a preferida per adorar-lo. Noè s'havia emborratxat indegudament i Cam, en comptes d'intentar amagar-lo, com fan els seus germans quan simbòlicament el cobreixen sense mirar-lo, ho proclama en públic. El Llibre dels Jubileus explica que Noè havia begut per un festival religiós, per honorar Déu per haver-lo salvat del diluvi universal i Cam hauria pervertit el ritualDimant, Devorah (2001). "Noah in early Jewish literature". Dins Michael E. Stone; Theodore E. Bergren. Biblical Figures Outside the Bible. Trinity Press. en subratllar l'embriaguesa com si fos una falta per excés del seu pare.
S'ha adduït que veure despullat el pare és un eufemisme per a un acte de sodomia,Sarna, Nahum (1981). "The Anticipatory Use of Information as a Literary Feature of the Genesis Narratives". Dins Friedman, Richard Elliott. The Creation of Sacred Literature: Composition and Redaction of the Biblical Text. University of California Press. greument castigada a l'època com es pot comprovar al relat de Sodoma i Gomorra. Per tant, Cam hauria mantingut relacions sexuals prohibides amb el seu pare (afegint l'incest a la transgressió aprofitant que ell no es podia defensar per estar inconscient. L'hauria portat, doncs, a pecar contra la seva voluntat. Determinades traduccions del passatge, de fet, substitueixen el verb «veure» per altres paraules relacionades amb el sexe. Una variant addueix que l'hauria castrat, en analogia als relats de diverses mitologies on el fill castra el pare, com el cas del Cronos grec. El fet de no poder engendrar nous fills fa que Noè maleeixi el fill de Cam i la seva descendència.
Maledicció de Canaan Gènesi 9:25: «digué: “Maleït sigui Canaan! Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans!”»
És destacable que la maledicció va ser feta per Noè, no per Déu. Alguns acadèmics bíblics i teòlegs asseguren que, quan una maledicció és realitzada per un home, només podria ser efectiva si Déu hi dona suport, a diferència de la maledicció de Cam i els seus descendents, la qual no va ser confirmada per DéuPhyllis Wiggins, (2005) "The Curse of Ham: Satan's Vicious Cycle", page 41, 42; 48 o, com a mínim, no s'esmenta a la Bíblia que ho hagués confirmat.
Manuscrits de la mar Morta 4Q252, un pesher (‘interpretació’) del Llibre del Gènesi trobat entre els Manuscrits de la mar Morta, explica que com que Cam ja havia estat beneït per Déu (Gènesi 9:1), no podia ara ser maleït per Noè. El manuscrit 4Q252, probablement, data de la darrera meitat del segle primer abans de Crist. Un segle més tard, l'historiador jueu Flavi Josep exposava que Noè s'havia refrenat de maleir Cam a conseqüència de la seva proximitat sanguínia, motiu pel qual va decidir maleir al seu fill en lloc seu.
Hi ha una interpretació alternativa al manuscrit 4Q181, el qual és un manuscrit del Gènesi paral·lel al Llibre dels Jubileus, que suggereix que Canaan va ser maleït perquè va criticar la divisió que Noè havia fet de la terra.
Jubileus El Llibre dels Jubileus també explica l'incident entre Cam i Noè, així com la maledicció resultant contra Canaan i en termes similars. Més tard, no obstant, el Llibre de Jubileus va més enllà, concretant que Noè va situar Canaan i als seus germans en un territori situat a l'oest del Nil, però que va violar aquest acord, ocupant un territori originalment destinat a Sem (i posteriorment Abraham), i que per tant mereixia el càstig de l'esclavitud.
Judaisme clàssic Filó d'Alexandria, un filòsof jueu del , va dir que Cam i Canaan eren igualment culpables, potser no pel què fos que li haguessin fet a Noè, però si per altres crims, «ja que els dos havien actuat com estúpids i equivocadament i havien comès altres actes.» Rabbi Eleazar va decidir que Canaan, en realitat, havia estat el primer en veure Noè, i que després havia marxat i havia avisat al seu pare, el qual després ho va explicar als seus germans al carrer. Això, segons Eleazar, «suposava no prendre's el manament d'honorar el seu pare.» Una altra interpretació explicava que el «fill més petit» de Noè no podia ser Cam, que era el del mig: «per aquest motiu diuen que el fill més petit era, en realitat, Canaan.»
Gènesi, 9:25: "Maleït (ארור) sigui Canaan: Noè va dir a Cam: "M'has provocat que no pugui tenir un quart fill, un altre per servir-me. Sigui doncs el teu quart fill [Canaan era el quart fill de Cam, com es pot veure al Gènesi 10:6] maleït per servir els descendents d'aquests grans [de Sem i Jàfet]... Què va veure Cam que el va castrar? Va dir als seus germans que Adam, el primer home, només va tenir dos fills (Caín i Abel), i tot i així un va matar l'altre per heretar el món [Caín va matar Abel per una disputa sobre com dividir-se el món, segons explica el Gènesi Rabbah 22:7] i el nostre pare en té tres i encara en busca un quart." Gènesi, 9:26: "...Beneït sigui יהוה el Déu de Sem: "El qual està destinat a mantenir la Seva primesa als descendents de Sem, per donar-los la terra de Canaan" i ho farà: "Canaan haurà de ser per ells com un servent per pagar tribut."
Gènesi, 9:27: "i Canaan haurà de ser un esclau per ells.: "Fins i tot després que els fills de Sem s'hauran exiliat, se'ls vendran escalus dels fills de Canaan." [Rashi explicant perquè la maledicció està repetida.]
Interpretacions