miniatura|Escena d'una cerimònia fúnebre en una àmfora del Mestre del Dípilon (Museu del Louvre, inv. A517) La ceràmica del període geomètric o ceràmica geomètrica és la producció d'atuells de terrissa de l'antiga Grècia a partir de la fi de l'edat fosca grega, aproximadament entre els anys 900 aC i el 700 aC. Amb aquesta denominació s'indica el conjunt de les evidències materials ceràmiques conservades, corresponents a l'anomenat període geomètric. Es va desenvolupar a Atenes i es va difondre gràcies al comerç marítim per diverses ciutats de l'àrea d'influència de la mar Egea.Jacobo Storch de Gracia, El Arte Griego (I), Historia 16, 1999, pàg 108, Historia del Arte,

Ceràmica geomètrica àtica miniatura|Crater del període geomètric mitjà II, de 99,1 cm d'alt i 94 cm de diàmetre (Nova York, Museu Metropolità d'Art, 34.11.2) En comparació amb els segles precedents, el repertori de la tipologia dels vasos ceràmics augmenta i les seves formes es tornen cada cop més articulades i esveltes. En els enterraments, àmfores i craters de grans dimensions són utilitzats com a esteles funeràries. Especialment riques són les troballes del cementiri Dípilon del Ceràmic d'Atenes. Hi ha la teoria que, originàriament, les àmfores van ser dedicades a les dones, perquè la seva tasca era la de recollir l'aigua, mentre que els craters van ser realitzats per als homes, que eren els que bevien el vi. Tant els uns com els altres es caracteritzen, sobretot, pels motius propis de l'estil geomètric de l'art grec.

Pel que fa a la decoració, es desenvolupen coherentment les premisses elaborades en la ceràmica protogeomètrica àtica. Les greques acolorides es converteixen en el motiu decoratiu més típic, acompanyades de triangles, rombes, motius en zig-zag, dents de llop, escacats i retícules. A les quadrícules s'insereixen esvàstiques i rosetes geomètriques de quatre fulles. Les franges decoratives horitzontals són cada vegada més nombroses i denses, i arriben a cobrir tota la superfície de l'atuell, mentre que les superfícies monocromes de vernís negre es van reduint fins que acaben desapareixent del tot.

Els motius decoratius es milloren amb elements figuratius, en particular figures humanes i cavalls.La primera figura humana va aparèixer cap al 800-775 aC. Els temes figuratius inclouen escenes funeràries com el dol davant l'exposició del cos del difunt, l'anomenada próthesis, i el transport dels difunts dins el carro fúnebre, o ekforà, però també escenes de duels o batalles tant navals com terrestres. Les figures humanes, pintades en forma de silueta negra, s'alineen, superposades, mentre que tots els buits s'omplen amb ornaments geomètrics. El tors està representat per una silueta en forma de triangle, amb braços filiformes que imiten diversos gestos; les cames, en canvi, es representen de perfil i de mica en mica van adoptant formes més realistes i articulades; el cap està representat per un punt negre amb protuberàncies per indicar el nas o la barbeta. Els escuts –coneguts com a «escuts Dípilon»– es dibuixen amb l'aparença de dues mitges llunes unides per una línia prima, una representació esquemàtica de la forma que tenia el gran escut micènic bilobat, que més tard desapareix a favor de l'escut rodó. Pel que fa als animals, a més a més de cavalls hi apareixen ocells o cérvols i cabres, tots reduïts a les seves formes essencials i esquemàtiques, disposats en llargues fileres, a manera d'ornament.

Fases de la ceràmica geomètrica àtica miniatura|Crater funerari del període geomètric tardà àtic, atribuït al taller del Pintor de Hirschfeld (750-735 aC), de 108,3 cm d'alt (Nova York, Museu Metropolità d'Art, 14.130.14) En l'evolució de la ceràmica d'estil geomètric es distingeixen diverses fases:Es tracta de la subdivisió introduïda per Coldstream el 1968. Cfr. John Nicolas Coldstream, Greek Geometric Pottery: A Survey of Ten Local Styles and Their Chronology, Londres, Methuen, 1968.

Primer estil geomètric (primera meitat del )

Persisteix la tendència del període protogeomètric de banyar els vasos en un vernís negre i lluent; l'alternança de franges decorades i àrees de pintura de color negre marca les parts del vas; el punt de màxima expansió del cos de l'atuell, on se situen les nanses, és subratllat per una franja decorativa més ampla, amb quadrícules; la preocupació de l'artesà terrissaire protogeomètric, és a dir l'anàlisi de la forma a través del disseny de la superfície, continua sent la mateixa, el que canvia és la naturalesa de l'instrument principal d'anàlisi. El cercle concèntric s'esvaeix i l'espatlla de l'atuell és ignorada en el primer estil geomètric (900-850 aC). El que ara compta són els dos elements principals de l'atuell ceràmic: el coll i el cos; la seva contribució a l'arquitectura del vas s'evidencia mitjançant els frisos ornamentals o requadres a la part central. L'estil geomètric i el protogeomètric es basen en la mateixa concepció de l'atuell com una suma de les seves parts, però el pintor del vas geomètric rebutja la identificació protogeomètrica del volum amb la línia corba i comença a inventar nous motius: els merlets i les greques, motius decoratius zigzaguejants, d'angles rectes, que al mateix temps reflecteixen els camps horitzontals que ocupen i la construcció vertical de l'atuell i que contínuament tornen sobre ells mateixos.

Estil geomètric mitjà (de mitjan fins a mitjan )

Les formes ceràmiques assoleixen dimensions considerables, en particular les àmfores (80 cm d'alt) i els craters (50 cm d'alt). Les franges decoratives cobreixen una superfície més gran i hi apareixen esporàdicament figures humanes i d'animals. L'espatlla és reconeguda novament com la tercera part principal del vas i el seu contorn s'estabilitza amb esvàstiques, greques o d'altres models rectilinis. Encara que els motius més grans i més elaborats sempre estan reservats al coll, a l'espatlla i la panxa –els tres centres de gravetat de la geometria–, en gran part de la superfície de l'atuell s'estenen requadres decoratius i franges, amb què al final de l'edat fosca grega el vas sembla embolcallat dins un intricat tapís abstracte. Geomètric mitjà I (850-800 aC) miniatura|Vas del Dípilon, àmfora funerària del període geomètric mitjà I, amb decoració de frisos d'animals al coll i una escena de próthesis a l'altura de les anses (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, núm. inv. 804) Les figures humanes i animals no acaben de trobar la seva inserció natural en la ceràmica d'aquest període; el cavall és l'única criatura coneguda en la ceràmica àtica pintada abans del 800 aC; les línies corbes contínues del cavall protogeomètric es redrecen –el cos és horitzontal– i se segmenten: les potes adquireixen articulacions. L'única excepció és la ploranera del Crater 1254 del Museu Arqueològic del Ceràmic d'Atenes, datada al voltant dels anys 850-825 aC. El crater –un tipus de vas que s'utilitzava per mesclar aigua i vi en les festes aristocràtiques– era un dels elements situats sobre les tombes dels aristòcrates de la necròpoli del Ceràmic com a mostra i símbol d'estatus. El que queda d'aquest crater està densament cobert amb tota la gamma de dibuixos del període geomètric mitjà. Hi podem trobar també el cèrcol concèntric, encara que, a diferència de la versió protogeomètrica, està tancat dins una forma rectangular i circumscriu una creu: dotat d'un eix horitzontal i un altre de vertical, el cèrcol concèntric es converteix en un motiu estructural. En una àrea irregular on res que fos regular i geomètric podia quedar-hi ordenat, a l'espai sota la nansa, el pintor hi ha inserit un cavall i, sobre la nansa, en un angle tot just fora del límit de la zona abstracta, hi ha dibuixat la silueta d'una dona nua que, plegant els braços sobre el cap, s'arrenca els cabells en senyal de dolor. El cavall i la dona no tenen res a veure l'un amb l'altre, ja que estan separats de la nansa i miren en direccions oposades; no sembla que es tracti, doncs, d'una escena, sinó de dos símbols discrets, encara que no del tot independents, l'un que representaria el rang del personatge i l'altre, un símbol del dol.

Geomètric mitjà II (800-760 aC) Quan les figures humanes comencen a aparèixer en els atuells ceràmics, immediatament comencen a ésser representades en un grup. En el període geomètric mitjà II, els ceramistes àtics passen d'una fase inicial que podríem qualificar com de sinècdoque, en que apareixen només figures inconnexes, a una altra en què fan la descripció completa de les escenes, amb la representació de les connexions i relacions entre les diverses figures. El Crater 34.11.2 del Museu Metropolità d'Art de Nova York marca la fi de l'edat fosca: originari de l'any 770 aC, celebra la memòria del difunt –potser també l'esdeveniment mateix de la seva mort– amb la representació d'una batalla que recorre la franja decorativa a la altura de la panxa de l'atuell. Al fris superior, en una quadrícula enmig de la part on hi ha les nanses, s'hi veu la representació –bastant danyada– d'una próthesis, la primera que es coneix d'aquesta cerimònia que posteriorment serà dibuixada centenars de vegades. Una figura plorosa s'agenolla als peus del mort, sota el fèretre hi ha una filera d'ocells i, més avall, cinc persones plorant. Aquestes figures descendeixen de la ploranera del Crater 1254 del Museu del Ceràmic, però la figura humana ha passat a figurar al centre de l'atuell, per tant esdevé una figura central de l'art grec.

Estil geomètric tardà (segona meitat del ) En aquest període podem observar una clara evolució en la proporció general dels atuells, que es produeixen en proporcions particularment equilibrades, unes proporcions que immediatament passen a ser estàndards. És el període del Mestre del Dípilon, la primera personalitat emergent de l'art grec, que marca amb les seves obres un moment de separació respecte a les tendències habituals de la producció ceràmica. Els vasos tendeixen a assolir una relació entre l'altura i el diàmetre màxim o, en el cas de les formes obertes, entre diàmetre màxim i l'altura, que s'aproxima a la proporció àuria, en què la magnitud menor està en proporció amb la magnitud major en el sentit que aquesta, la més gran, és la suma de dues vegades la més petita. A l'àmbit pictòric, les franges decoratives recobreixen la superfície completa del vas, perden la funció de marcar l'articulació de les seves parts i s'hi multipliquen les escenes figurades, i en alguns casos també les escenes mitològiques, i els motius decoratius hi són més rics i variats. Se'n distingeixen alguns tallers i algunes personalitats.

Geomètric tardà I (760-735 aC) miniatura|Crater del període geomètric tardà I atribuït al Pintor de Hirschfeld, de 123 cm d'alt (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, NM 990)