miniatura|El festí de Baltasar (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC) John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics. Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. . Pàg. 504-505.
Biografia John Martin fou el quart fill de Fenwick Martin, un hàbil mestre d'esgrima John Martin, El Excelso Pintor con Anhelos de Ser Ingeniero - El Encanto Oculto De La Vida i va néixer a Haydon Bridge (Northumberland) Tate l'any 1789 (la mateixa setmana de la presa de la Bastilla a París). Va començar essent aprenent del seu pare fins que es va iniciar com a aprenent de pintura heràldica per a decorar carrosses a Newcastle upon Tyne i, més tard, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso. El 1806 se'n va anar a Londres amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant porcellana i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal. Es va casar als dinou anys i començà a captar l'atenció del públic amb les seues obres de tall fantàstic (Hanníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, 1812) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (El diluvi, 1826).Biografías y Vidas Va realitzar les seues primeres exposicions a la Royal Academy of Arts de Londres Ciudad de la Pintura (des del 1811) Gran Enciclopèdia Catalana i a la British Institution, on va guanyar premis el 1817 i el 1821.
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com Josuè manant al Sol d'aturar-se a Gabaon (1816, Gran Lògia Unida d'Anglaterra, Londres), l'obra que el va fer famós (tot i que trencava moltes de les regles convencionals de composició d'aquella època), i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit, 1812, Southampton City Art Gallery, Southampton, Anglaterra), que culminaren en les seues grans pintures El gran dia de la seua ira (1852, Tate, Londres), Juí Final (1853, col·lecció privada) i Les planes del Cel (1853).
El 1818, i amb la venda de Fall of Babylon per més de 1.000 lliures esterlines, va poder alliberar-se dels seus deutes i comprar-se una casa a Marylebone, la qual era (com ho és encara) una zona de moda de Londres i va poder entrar en contacte amb una àmplia gamma d'artistes, escriptors, científics i membres del partit Whig.
El 1821 Thomas Lawrence el qualificà com el "pintor més popular del moment". La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.
Es va fer famós tant a França com a Anglaterra, fou nomenat cavaller per Leopold I de Bèlgica (1833) i va influir en artistes nord-americans, com ara Thomas Cole (1801-1848), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre 1825 i 1875).
Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, John Ruskin i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar sensacionalisme. Web Gallery of Art De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la dècada del 1930. A la dècada del 1970, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura
J. Martin era eminentment assenyat, i durant la dècada del 1830 va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'aigües residuals de Londres. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.
Va morir, paralitzat, el 17 de febrer del 1854 a Douglas (Illa de Man).
Estil John Martin és un dels grans exponents del Romanticisme i la seua pintura va rebre la influència de J. M. W. Turner (1775-1851), d'altres pintors històrics com Théodore Géricault (1791-1824), Eugène Delacroix (1798-1863) i Paul Delaroche (1797-1856), i de paisatgistes com Salvator Rosa (1615-1673). Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics inspirats en temes espectaculars de l'antiguitat clàssica.
La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres, Visual Arts Encyclopedia ja que des dels anys de la Regència de Jordi IV en endavant hi va haver una moda per les pintures sublims, encoratjada per les publicacions dels viatgers que tornaven del Grand Tour o de l'Orient Mitjà amb relats extravagants sobre Babilònia, Pompeia i Alexandria.
Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la Bíblia i per al Paradís perdut de John Milton, que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista (sobretot en el dibuix de la figura humana) també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats. De vegades, ha estat anomenat "Mad Martin" ("Martin el Boig"), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.
Llegat miniatura|esquerra|Una escena nocturna amb saures i criatures marines lluitant entre si a l'aigua de John Martin John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, William Turner) Amb l'Art (revista d'art contemporani) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals. La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per Europa i Amèrica del Nord, fins a convertir-lo en un dels màxims representants del Romanticisme i de l'estètica del sublim.*Adams, Max, 2010. The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future. Londres: Quercus Publishing. .
La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic El festí de Baltasar el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com El Paradís perdut (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.
Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la Tate Britain de Londres, la Laing Art Gallery de Newcastle upon Tyne, el Centre d'Art Britànic de Yale (New Haven, Connecticut), la Walker Art Gallery (Liverpool), la National Gallery of Art (Washington DC), el Victoria and Albert Museum (Londres), el Glasgow Museums Resource Centre (Glasgow, Escòcia), el Museu Ashmolean (Universitat d'Oxford, Oxford, Anglaterra) i el Museu Fitzwilliam (Universitat de Cambridge, Anglaterra).The Athenaeum
Obres destacades
Arbres (llapis, aquarel·la i goma aràbiga sobre paper, 21 × 30'8 cm, Tate, Londres) Shore Scene, Evening (pintura sobre taula, 7'6 × 10 cm, Victoria and Albert Museum, Londres) Figures by a Waterfall a Town on a Hill Beyond (oli sobre llenç, 21 × 15'8 cm, col·lecció privada) Paisatge d'estil italià amb llac, i ciutat i muntanyes al fons (1807, 294 × 217 mm, Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen) Galeria Nacional de Dinamarca Clytie (1814, oli sobre llenç, 62 × 92'7 cm, Laing Art Gallery, Newcastle upon Tyne, Anglaterra) Vista de l'entrada del castell de Carisbrooke, illa de Wight (1815, oli sobre llenç, 29'5 × 44'5 cm, Laing Art Gallery, Newcastle upon Tyne, Anglaterra) Edwin i Angelina (1816, 29 × 44 cm, Laing Art Gallery, Newcastle upon Tyne, Anglaterra) El bard (circa 1817, oli sobre llenç, 127 × 102 cm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut) El Jardí de l'Edèn (1821, 19,4 × 26'4 cm, aquarel·la sobre paper, Tate, Londres) La destrucció de Pompeia i Herculà (1822, restaurat el 2011, pintura a l'oli sobre llenç, Tate, Londres) Landscape Composition (1823, oli sobre llenç, 61 × 91'5 cm, Walker Art Gallery, Liverpool, Anglaterra) Adam escoltant la veu de Déu el Totpoderós (circa 1823-1827, oli sobre llenç, 47'5 × 68'5 cm, Victoria and Albert Museum, Londres) Eva mostrant el fruit prohibit a Adam (1824, manera negra, 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Crist temptat al desert (1824, manera negra, 175 × 254 mm, Institut d'Art de Chicago) La caiguda dels àngels rebels (1824-1825, manera negra, 509 × 338 mm, Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen) Pont sobre el Caos (1824-1826, 277 × 372 mm, Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen) Adam i Eva expulsats del Paradís (1824-1827, 192 × 278 mm, Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen) Eve's Dream Satan Aroused (1825, manera negra, 25'6 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Cel - Els rius de la benaurança (1825, manera negra, 25'1 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Paradís - Adam i Eva - L'himne del matí (1825, manera negra, 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Satanàs contemplant Adam i Eva al Paradís (1825, manera negra, 25'7 × 35'6 cm., Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Satanàs al llac de foc (1825, manera negra, 339 × 508 mm, Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen) El festí de Baltasar (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC) Els àngels guardant el Paradís durant la nit (1826, manera negra, 25'7 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Una dona afligida en un cingle (1829, aiguada sobre vitel·la, 25'6 × 19'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Paisatge italià (circa 1830-1850, oli sobre llenç, 71'8 × 92 cm, Walker Art Gallery, Liverpool, Anglaterra) Satanàs al Consell (1831, manera negra, 48 × 70 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco) Làmina d'"Illustrations of the Bible": La mort d'Abel (1831, manera negra sobre vitel·la, 268 × 357 mm, Institut d'Art de Chicago) Làmina d'"Illustrations of the Bible": l'Aliança (1832, manera negra sobre paper, 190 × 290 mm, Tate, Londres) La destrucció de Sodoma (1833, dibuix, Museu d'Art de la Universitat de Michigan, Ann Arbor, Michigan) Làmina d'"Illustrations of the Bible": Moisès trenca les Taules (1833, manera negra sobre paper, 188 × 290 mm, Tate, Londres) Làmina d'"Illustrations of the Bible": La destrucció de l'exèrcit del faraó (1833, manera negra sobre paper, 188 × 282 mm, Tate, Londres) Làmina d'"Illustrations of the Bible": Moisès i l'esbarzer ardent (1833, manera negra sobre vitel·la, 268 × 357 mm, Institut d'Art de Chicago) L'àngel exterminador (1833, aquarel·la de color marró i negre sobre vitel·la, 85 × 136 mm, Institut d'Art de Chicago) Art Institute of Chicago Caiguda dels murs de Jericó (1834, 191 × 291 mm, Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen) La Crucifixió (1834, manera negra sobre paper, 460 × 721 mm, Tate, Londres)