Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès. Fins que el 2015 es va reconèixer la comarca del Moianès va estar adscrit al Bages. És a l'extrem sud-occidental de l'altiplà del Moianès, a prop del Pla de Bages a la zona de Navarcles i Artés, i del massís de Sant Llorenç del Munt, format per la Mola i el Montcau. Eclesiàsticament la seva parròquia és adscrita a l'arxiprestat del Moianès del Bisbat de Vic, i al partit judicial, registre de la propietat i administració d'hisenda de Manresa.

És un municipi relativament jove, ja que es formà el 5 de juliol del 1934, tot i que els anhels de separació de Calders venien de lluny: ja n'hi hagué el , i entre 1812 i 1835 visqué un breu període d'independència municipal. L'origen del terme municipal de Monistrol de Calders fou el terme parroquial de Sant Feliu de Monistrol, una de les quatre unitats parroquials que formaven la baronia de Calders. Les altres eren Sant Vicenç de Calders, Sant Pere de Viladecavalls i Sant Andreu de Calders. Les dues darreres s'afebliren i acabaren despoblant-se molt, mentre que la de Sant Feliu de Monistrol creixia fins al punt d'esdevenir més poblada que la de Sant Vicenç de Calders. Aquest fou un dels motius de la segregació respecte de Calders culminada el 1934.

Toponímia miniatura|A baix a l'esquerra, Poble avall; rere seu, Poble amunt, cap al centre-dreta, la Sagrera, i al fons a la dreta, el Carrer de Sant Llogari

El nom del poble prové del diminutiu romànic monistrol (petit monestir), en referència a la cel·la monàstica radicada a l'església de Sant Joan, i de la seva pertinença a la baronia de Calders; ara bé, a les versions oficials dels nostres dies, primers anys del , es prefereix relacionar la segona part del topònim amb el riu, el Calders.

.

Els noms del poble al llarg de la història Llista de topònims de Monistrol de Calders (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Al llarg de l'edat mitjana i de la moderna és sovint esmentat amb el nom de la parròquia: Sant Feliu de Monistrol, com era habitual arreu. L'any 1934, en el moment de la independència municipal respecte de Calders, hom proposà que adoptés el nom de Monistrol de Bages, que fou vigent des de final del 1936 fins a l'acabament de la guerra civil, o bé el de Sant Feliu de Monistrol. Malgrat tot, aquestes propostes no tingueren prou èxit. Als anys vuitanta del hi hagué un intent de tornar a plantejar el canvi de nom, però tampoc no reeixí.

Geografia

miniatura|esquerra|Mostra de l'accidentat que és el terme monistrolenc Ocupa un territori muntanyós, amb abundants rieres i serrats. La vegetació predominant està formada per pinedes, alzinars i matolls. En el terme municipal, s'hi podien trobar nombroses fonts, antigament més d'una trentena, repartides per tot el terme. La confluència de la riera Golarda o de Marfà amb la riera de Sant Joan, que prèviament ha rebut el torrent de l'Om, al nord del poble forma el riu Calders.

Els efectes de l'erosió a través dels anys han creat un paisatge únic, amb grans balmes, gorgs i els anomenats codros (evolució local de la paraula còdol) que són grans pedres que han adquirit formes singulars i atractives. Són de destacar el Codro Barret, el Codro Bolet, el Codro Bressol, el Codro Gros o el Codro Llampat, entre d'altres.

miniatura|El Codro Bolet Dins el terme municipal es troba també el dolmen del Pla de Trullars, restaurat l'any 2005. Des d'aquest indret és possible gaudir d'unes vistes espectaculars, principalment sobre el massís de Sant Llorenç del Munt.

Són de destacar els nombrosos gorgs i baumes excavats per les rieres. Destaquen entre els primers l'indret anomenat els Gorgs Blaus i entre els segons les balmes de la Coma i Freda o de l'Ermità, aquesta darrera pròxima a una sepultura altmedieval excavada a la roca viva i amb restes d'un habitacle primitiu en el seu interior.

Termes municipals limítrofs:

Perímetre del terme municipal Termenal amb Moià miniatura|esquerra|La Puntogaina, a l'esquerra, i el Serrat de Baiones, al fons a la dreta Situats a l'extrem nord del terme municipal, en el vessant de llevant del Pla de Puntogaina, es troba la fita tritermenal entre els termes municipals de Calders (nord-oest), Moià (nord) i Monistrol de Calders. Des d'aquest lloc el termenal traça una perfecta línia recta que, travessant la vall del torrent de la Baga Cerdana, s'enfila al Serrat de Baiones, prop del cim del qual hi ha un altre triterme, ara entre Moià, Castellcir i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia recta de quasi 900 metres, el termenal amb Moià.

Pel costat de Moià, són les terres de la Grossa, Vilaterçana (masies de Calders amb terres dins del terme de Moià), Sabruneta (masia desapareguda de la qual es conserven les ruïnes) i Serramitja. Pel de Monistrol de Calders, són terres de la Coma i, en part, també de Vilaterçana.

Termenal amb Castellcir miniatura|El Serrat de Baiones, al fons, des de Colljovà El termenal amb Castellcir és l'extrem de ponent de la Vall de Marfà, i marca una línia en forma d'arc de nord a sud inflexionada a llevant. Des del Serrat de Baiones, ja esmentat, baixa a travessar la Golarda, o riera de Marfà, per enfilar-se fins a Colljovà, a l'extrem sud-oest del Serrat del Coll, travessa la petita vall del torrent de Colljovà i s'enfila dalt de la carena del Bosc Mitger. Aquest tram fa poc més de 2 quilòmetres. Després, torna a travessar, de nord-oest a sud-est, una altra vall: la de la riera de Sant Joan, per tal de pujar al Coll de Sant Llogari, a l'extrem de llevant de la Carena de la Baga de Vall-llosera, on es troba un altre punt tritermenal, ara entre Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia recta d'1,1 quilòmetre.

Pel costat de Castellcir, es tracta de les terres, de Marfà, de l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, el primer tram, i de la Closella. Pel costat monistrolenc, són terres també de la Coma, com l'anterior tram, i de Rubió.

Termenal amb Castellterçol miniatura|esquerra|La Carena de la Baga de Vall-llosera i, al fons a l'esquerra, el Coll de Sant Llogari El límit amb Castellterçol, tan breu com els anteriors, forma un angle recte amb la primera línia d'est-nord-est a oest-sud-oest i la segona de nord a sud. Des del Coll de Sant Llogari, el termenal ressegueix tota la Carena de la Baga de Vall-llosera, fins que, a l'extrem sud-oest d'aquesta carena, baixa cap a migdia per travessar la riera de la Sala just a ponent de la masia de Rubió, i s'enfila per la carena cap a la Muntanya de la Sala, del cim de la qual baixa cap a llevant per tal d'arribar al Coll de Muntanya, o Coll de la Baga del Miracle, on es troben els termes municipals de Castellterçol, Granera i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia termenal d'1,8 quilòmetre de longitud.

Pel costat de Castellterçol, es tracta de terres de la Sala de Sant Llogari, i pel monistrolenc, de la ja esmentada masia de Rubió.

Termenal amb Granera El límit termenal amb Granera és, juntament, amb els de Talamanca i Calders, el més llarg i amb més quantitat de canvis de direcció. A l'edat mitjana aquest límit era, pràcticament sencer, el límit entre les baronies de Calders i de Granera.

miniatura|El Serrat de l'Otzetó des del Rossinyol Des del Coll de Muntanya, la línia de límits municipals davalla cap al sud-oest per una carena contrafort sud-occidental de la Muntanya de la Sala fins a travessar el torrent de Caldat, o torrent de la Baga del Coll, i enfilar-se pel costat oposat de la vall d'aquest torrent per la Baga del Coll fins a Trullars, a prop i a llevant del Dolmen del Pla de Trullars. Des d'aquest lloc, el termenal baixa cap a migdia resseguint el Serrat dels Ermots del Coll, a ponent de la masia del Coll, fins que arriba a la llera de la riera de l'Om, que segueix aigües avall, cap a ponent, uns 300 metres. Un cop arriba al lloc del Carnerol, el termenal s'enfila cap al sud-oest per tal de seguir cap al sud el Serrat de l'Otzetó fins a prop de la masia de l'Otzet. A la carena anterior al Pla de les Soques, el termenal emprèn cap a ponent, travessa el torrent de les Fraus de l'Otzet, i s'enfila cap a migdia de la masia del Rossinyol.

Just al nord del Coll Blanc i de la Carena de les Elies, a l'extrem meridional del Serrat del Rossinyol, la línia de terme travessa la carretera B-124 i s'enfila a un breu turonet del costat de ponent de la carretera, on es troba la fita tritermenal entre Granera, Monistrol de Calders i Mura.

Són 4,5 quilòmetres de recorregut en terres, pel costat de Granera, del Girbau de Dalt, el Girbau de Baix, el Coll, la Roca i l'Otzet, i en terme de Monistrol de Calders, també del Coll de Granera, de l'Om, l'Otzetó i el Rossinyol.

Termenal amb Mura Des del punt suara esmentat, el termenal amb Mura s'adreça cap al nord-nord-est, emprèn el Serrat del Rossinyol, que va fent un arc cap al nord i després cap al nord-nord-oest, fins a arribar al punt més alt d'aquest serrat on, formant un angle recte, trenca cap a l'oest-sud-oest, cap al Coll de Lligabosses, al nord-est del qual travessa la carretera B-124, després travessa el Camí de Mussarra al Coll de Lligabosses, i en el vessant sud-est d'un turonet, al nord-oest d'una cruïlla de camins que forma un triangle, es troba la fita tritermenal entre Mura, Talamanca i Monistrol de Calders.

És un traçat d'1,4 quilòmetres, pràcticament del tot en terres de la masia del Rossinyol, a banda i banda del límit municipal.

Termenal amb Talamanca miniatura|Els Cingles de l'Estoviada, a Roca Giberta; dalt del cingle, terme de Monistrol de Calders, a baix, terme de Talamanca Des del punt anterior, el termenal amb Talamanca recorre quasi íntegrament la cinglera de ponent del Serrat de Mussarra i els seus contraforts, tot i que els documents oficials no esmenten la cinglera, sinó les línies rectes entre determinats punts d'aquesta cinglera. En primer lloc, però, durant un tram d'1,8 quilòmetres el termenal segueix el Camí de Mussarra al Coll de Lligabosses cap al nord, deixant a llevant el Turó de Lligabosses i a ponent els sectors de la Devesa i Bonesfonts.

Quan aquest camí arriba a tocar d'una torre de conducció d'energia elèctrica, on a llevant es troba la Pedrera de Mussarra, el termenal comença, cap a ponent, a resseguir la cinglera, de primer, de Rocablanca, després els Cingles de Mussarra, els Cingles de la Lleixa, els Cingles de l'Estoviada, amb la Roca Giberta, i la Vinya Vella de Mussarra, deixant a migdia la vall de la riera de Talamanca i dels seus afluents des d'aquestes cingleres, el torrent de la Devesa, el torrent de la Baga de les Llanes, el torrent de la Font dels Pets, o de Gobianes, i el torrent del Molí del Menut. A la Vinya Vella de Talamanca, en el marge sud-est del Camí de Navarcles i en el punt de trobada del Serrat del Vintró, que queda a ponent, i la Carena de la Font de la Bauma, a llevant, es troba una antiga fita que marca el punt de trobada de Talamanca, Calders i Monistrol de Calders.

Tot aquest territori fou escenari de la darrera batalla guanyada per un exèrcit català: fou el 13 i 14 d'agost del 1714, i es coneix com la batalla de Talamanca.

En total, el termenal oficial amb Talamanca fa poc més de 5 quilòmetres. Comença en terres, a banda i banda, de la masia del Rossinyol, per passar després a terres de Mussarra, també a banda i banda del termenal, i del Molí del Menut, ja dins de Talamanca.

Termenal amb Calders miniatura|esquerra|La Serra de les Abrines, pel costat de Monistrol de Calders