El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona. El 2010 tenia 386.000 batejats d'un total de 408.000 habitants. Des de l'any 2003 està dirigida pel bisbe Romà Casanova i Casanova.
Territori La diòcesi compren la part sud del Ripollès, Osona, el Bages i municipis de la Selva, el Berguedà, l'Anoia i el Vallès Oriental. El bisbat de Solsona, en crear-se al , se n'endugué les terres occidentals.
El territori s'estén sobre 4.184 km² i està dividit en 249 parròquies, agrupades en un total de 10 arxiprestats (demarcacions formades per un grup de parròquies dins un bisbat). Els arxiprestats del bisbat de Vic, per ordre alfabètic, són: Arxiprestat de l'Anoia-Segarra Arxiprestat del Bages-nord Arxiprestat del Bages-sud Arxiprestat de Guilleries-Congost Arxiprestat del Lluçanès Arxiprestat de Manresa Arxiprestat del Moianès Arxiprestat del Ripollès Arxiprestat del Ter-Collsacabra Arxiprestat de Vic
La seu episcopal és a la ciutat de Vic, on hi ha la catedral de Sant Pere.
Història Durant l'època romana la ciutat de Vic era coneguda amb el nom dAusa, capital dels ausetans, a la província romana de la Tarraconense. El Bisbat d'Ausona apareix al pagus d'Ausona cap al , i el primer bisbe conegut és Cinidi, que participa en els concilis de Tarragona del 516 i al de Girona del 517. Altres bisbes també participaren en els concilis celebrats durant l'època visigòtica. En aquella època la diòcesi ja formava part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona.
La diòcesi d'Ausona desaparegué cap al 718 a causa de la invasió dels àrabs. Malgrat tot, a finals del la ciutat i la regió van ser reconquerides pels carolingis, posant les bases per a la institució de la Marca Hispànica, que esdevindria feudatària dels carolingis durant la segona meitat del . L'antiga Ausa començà a assumir el nom de Vicus Ausonae, d'on sorgeix el nom de Vic.
Les conquestes de Carlemany i de Lluís el Pietós van posar sota el control dels francs diverses antigues ciutats episcopals hispàniques, vacants o suprimides. La seu de Vic va ser restablerta vers el 886, i Gotmar en va ser nomenat bisbe. A causa de l'ocupació franca, la seu de Vic quedà com a incardinada a la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Narbona, igual que les diòcesis de Girona, Urgell i Barcelona.
Durant el va haver-hi diverses temptatives per part de les diòcesis catalanes de separar-se de la seu narbonesa i de crear una província eclesiàstica independent. El bisbe Ató de Vic va obtenir del papa Joan XIII al 971 el traspàs a la seva seu dels drets metropolitans de Tarragona, però l'operació no va seguir. Vic i les altres diòcesis transpirinenques van quedar subordinades a l'arquebisbe de Narbona fins a la restauració de la seu de Tarragona a principis del .
El 1154 la diòcesi cedí algunes parròquies al bisbat de Tarragona.
El 19 de juliol de 1593 cedí una part important del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Solsona.
El 1874 el monestir de Montserrat i algunes parròquies van ser cedides a la diòcesi de Barcelona (avui arxidiòcesi).
El 1957, de resultes del concordat de 1953 segons el qual es volien fer coincidir els límits de les diòcesis amb els de les províncies civils, les parròquies que es trobaven a la província de Lleida van ser cedides al bisbat de Solsona, i les que es trobaven a la província de Tarragona van passar a l'arquebisbat de Tarragona; en compensació, vuit parròquies de la diòcesi de Barcelona i sis de la de Girona van passar a formar part de la diòcesi de Vic.
Demografia A finals del 2010, la diòcesi tenia 386.000 batejats sobre una població de 408.000 persones, equivalent al 94,6% del total.
anypoblaciósacerdotsdiaquesreligiososparròquies 1950 249.980 250.000 100,0 477 407 70 524 145 1.214 262 1970 307.000 307.000 100,0 417 351 66 736 176 1.300 245 1980 308.600 309.800 99,6 323 289 34 955 90 1.098 258 1990 338.000 341.707 98,9 289 250 39 1.169 102 904 247 1999 355.368 357.641 99,4 253 219 34 1.404 6 76 701 247 2000 355.368 357.641 99,4 257 215 42 1.382 9 80 730 247 2001 353.015 357.641 98,7 234 206 28 1.508 7 59 654 247 2002 353.362 357.641 98,8 231 201 30 1.529 7 66 685 247 2003 379.721 383.870 98,9 225 195 30 1.687 7 65 670 247 2004 376.184 383.870 98,0 225 192 33 1.671 9 64 645 247 2010 386.000 408.000 94,6 206 170 36 1.873 8 61 494 249
Episcopologi miniatura|Façana de la catedral de Sant Pere miniatura|La Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, popularment anomenada la Seu miniatura|La basílica de Santa Maria d'Igualada miniatura|La seu del museu diocesà de Vic, inaugurat pel bisbe Morgades al 1891 A continuació hi ha una llista cronològica dels bisbes de la seu ausetana, amb les dates dels seus episcopats.Llista de bisbes al web del bisbat de Vic Respecte als bisbes del període visigòtic les dades són escadusseres restant-ne poca cosa més que els seus noms i les dates que consten a les actes dels sínodes dels que signen les actes.
Cinidi (mencionat entre el 516 i 517) Aquilí (589 - 599) Teodor (mencionat el 610) Esteve (614 - 633) Domní (mencionat el 638) Gueric (643 - 653) Guisfred (mencionat entre 683 i 693) Gotmar (886- ~899) Idalguer (899 - 914) Jordi (914 - 947) Guadamir (948 - 957) Ató de Vic (957 - 971) Fruià (972 - 992) Arnulf (993 - 1010) Borrell (1010 - 1017) Abat Oliba (1017 - 1046) Guillem de Balsareny (1046 - 1075) Berenguer Sunifred (~ 1078 - 1099) Guillem Berenguer (1099 - 1101) Arnau de Malla (1102 - 1109) Ramon Gaufred (1109 - 1146) Pere de Redorta (1147 - 1185) Ramon Xetmar de Castellterçol (1186 - 1194) Guillem de Tavertet (1195 - 1233) Bernat Calbó (1233 - 1243) Bernat de Mur (1243 - 1264) Ramon d'Anglesola (1265 - 1298, 1a vegada) Berenguer de Bellvís (1298 - 1301) Ponç de Vilaró (1302 - 1306) Ramon d'Anglesola (1306, 2a vegada) Berenguer de Guàrdia (1306 - 1328) Galceran Sacosta (1328 - 1345) Miquel de Ricomà (1345 - 1346) Hug de Fenollet (1346 - 1348) Lope Ferrández de Luna (1348 - 1351) Ramon de Bellera (1352 - 1377) García Fernández de Heredia (1377 - 1383) Fernando Pérez Calvillo (1383 - 1391) Joan de Baufés (1391 - 1393) Francesc Riquer i Bastero (1393 - 1400) Diego de Heredia (1400 - 1410) Alfons de Tous (1410 - 1423), 12è President de la Generalitat de Catalunya Miquel de Navès (1423) Jordi d'Ornós (1423 - 1445) Jaume de Cardona i de Gandia (1445 - 1459), 22è President de la Generalitat de Catalunya Cosme de Montserrat (1459 - 1473) Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut (1473 - 1493) Joan de Peralta (1493 - 1504) Joan d'Enguera (1505 - 1510) Joan de Tormo (1510 - 1553), 62è President de la Generalitat de Catalunya Aciscle Moya de Contreras (1554 - 1564) Benet de Tocco (1564 - 1572) Juan Beltrán de Guevara (1573) Bernat de Josa i de Cardona (1574 - 1575) Pere d'Aragó (1577 - 1584) Joan Baptista Cardona (1584 - 1587) Pere Jaime (1587 - 1597) Joan Vila (1597) Francesc Robuster i Sala (1598 - 1607) Onofre de Reart (1608 - 1612) Antoni Gallart i Treginer (1612 - 1613) Andrés de San Jerónimo (1614 - 1625) Pere de Magarola i Fontanet (1627 - 1634) Gaspar Gil (1634 - 1638) Alfons de Requesens i Fenollet (1639) electe Ramon de Sentmenat i de Lanuza (1640 - 1655) Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela (1655 - 1662) Brauli Sunyer (1663 - 1664) Jaume de Copons i de Tamarit (1665 - 1673) Jaume Mas (1674 - 1684) Antoni Pascual (1685 - 1704) Manuel de Santjust i de Pagès (1710 - 1720) Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment (1720 - 1744) Manuel Muñoz Guil (1744 - 1751) Bartolomé Sarmentero (1752 - 1775) Antonio Manuel de Artalejo (1777 - 1782) Francesc de Veyán i Mola (1783 - 1815) Ramon Strauch i Vidal (1816 - 1823) Pau Jesús Corcuera i Caserta (1825 - 1835) Llucià Casadevall i Duran (1848 - 1852) Antoni Palau i Térmens (1853 - 1857) Joan Josep Castanyer i Ribas (1857 - 1865) Antoni Lluís Jordà i Soler (1866 - 1872) Pere Colomer i Mestres (1875 - 1881) Josep Morgades i Gili (1882 - 1899) Josep Torras i Bages (1899 - 1916) Francesc Muñoz i Izquierdo (1916 - 1926) Joan Perelló i Pou (1927 - 1955) Ramon Masnou i Boixeda (1955 - 1983) Josep Maria Guix i Ferreres (1983 - 2003) Romà Casanova i Casanova (des del 2003)
Notes
Vegeu també Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Castell d'or
Enllaços externs
Vic Vic