Ali Anouzla (; ) (Agadir, 1963 o 1964) és un periodista independent saharaui del Marroc, conegut pels seus articles crítics contra el govern del rei Mohammed VI. Des de desembre de 2010 és l'editor en cap de la plataforma de mitjans en línia Lakome.com, que va fundar juntament amb Aboubakr Jamaï. Lakome es va fer famós després que destapés l'escàndol Daniel Galván quan es va fer públic que Mohammed VI havia indultat, com a gest «que demostrava les bones relacions entre ell i el rei Joan Carles I d'Espanya», un espanyol violador en sèrie de nens condemnat a 30 anys de presó al Marroc i que només hi va passar un any i mig. L'escàndol provocà manifestacions espontànies sense precedents contra el monarca marroquí a principis d'agost de 2013. El 17 de setembre de 2013, Ali Anouzla va ser detingut en una batuda contra la seva casa a Rabat, oficialment per haver accedit a un article d'El País que contenia un vídeo presumptament publicat per AQMI i allotjat en la pàgina web del diari espanyol. Més tard va ser acusat de «proporcionar conscientment assistència material per actes terroristes». Molts observadors van veure això com una venjança per l'episodi de l'escàndol Daniel Galván.
Antecedents Ali Anouzla va néixer a Agadir en una família saharaui originària de Guelmim. El seu pare havia estat membre de l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí que operava al sud del país contra els espanyols que controlaven la regió.
Ali Anouzla va començar la seva carrera amb el diari de propietat saudita i orientació panàrab al-Sharq al-Awsat, després va treballar breument a Líbia per a l'agència de premsa local abans de tornar al Marroc a finals de 1990. Després de treballar durant algun temps com el corresponsal al Marroc per al-Sharq al-Awsat, Ali va fundar amb el periodista Taoufik Bouachrine en 2004 el seu primer setmanari, al-Jarid al-Oukhra. La publicació va obrir les seves columnes a molts dissidents i van saltar a l'escena periodística del Marroc mitjançant la publicació d'una enquesta sobre la personalitat de l'any en 2005 (elaborada per l'activista dels drets humans Driss Benzekri), a més de publicar informació sobre Salma Bennani, l'esposa de Mohammed VI.
En 2006, al-Jarid Al-Oukhra va tancar i Anouzla es va unir a Rachid Nini, Taoufik Bouachrine i d'altres periodistes marroquins per fundar al-Massae, un diari que va tenir un gran èxit. En febrer de 2008 va deixar al-Massae i el 19 de maig de 2008 va fundar al-Jarida al-Oula.
Es va haver d'enfrontar a campanyes sistemàtiques dirigides a desacreditar-lo als ulls de l'opinió pública marroquina. les agències de notícies del règim van tractar de presentar-lo com a partidari del Front Polisario, sovint usant els seus orígens saharauis, i com a agent dels serveis secrets d'Algèria.
Obres El editorials d'Anouzla eren coneguts per les seves crítiques al règim marroquí i la seva crítica inequívoca al rei Mohammed VI, la qual cosa és inusual al Marroc.
DanielGate: el perdó del rei a un pedòfil espanyol condemnat
L'agost de 2013 lakome va revelar el major escàndol del regnat de Mohammed VI conegut com el Danielgate. El monarca havia perdonat, com a part d'un acord polític entre ell i el rei Joan Carles d'Espanya, 48 presos espanyols al Marroc entre els quals hi havia un ciutadà espanyol condemnat a 30 anys de presó per la violació de 11 nens marroquins, el menor dels quals tenia 2 anys. La notícia fou publicada per primera vegada exclusivament a Lakome (i a AndalusPress ) i fou qüestionada exclusivament en les plataformes de mitjans socials, mentre que era censurada en altres llocs, i van provocar una onada de protestes sense precedents. Per primer cop, aquestes foren dirigides directament contra Mohammed VI. Com que la pressió de l'opinió pública anava en augment, el monarca es va retractar del perdó, però només després que el pedòfil convicte hagués sortit de la presó i hagués marxat a Espanya amb un passaport caducat.
Crítica del pressupost palau i de l'absentisme del rei L'octubre va publicar un editorial titulat "le coût de la monarchie". S'hi discuteix el pressupost més onerós del palau del Marroc, assenyalant que era moltes vegades superior a la de països més rics, com Gran Bretanya, França i Espanya. Era, a més, molt superior al pressupost de molts ministeris del Marroc, un cost de fins a 7.000.000 dirhams/dia (851.000 US $/dia). Aquests discussió franca i directa del rei és rara al Marroc, on els periodistes, acostumats a l'autocensura, en general s'abstenen de fer avaluació crítica de tot el relacionat amb la monarquia.
En un editorial publicat al juny de 2013 a Lakome va escriure sobre hàbit de Mohammed VI de prendre llargs períodes de vacances. Entre el 10 de maig i finals de juny de 2013 el monarca ha estat absent en unes vacances privades no anunciades al seu palau de 71 ha a Betz, França. Durant aquest període diversos caps d'estat han visitat el Marroc (Recep Tayyip Erdogan de Turquia, Hamadi Jebali de Tunísia i Ali Bongo de Gabon). A més es va produir una crisi de govern mentre el rei estava absent quan Hamid Chabat cap de l'Istiqlal va decidir retractar-se de la coalició de govern, deixant el país en un estancament polític durant uns mesos.
Pedres de sorra i Mounir Majidi Lakome mostra episòdicament casos de corrupció d'alt perfil en l'estat marroquí. El gener de 2013 va publicar una investigació controvertida i detallada sobre les pedreres de sorra al Marroc. La sorra de la construcció s'utilitza en el lucratiu sector immobiliari del país, s'extreu de pedreres explotades amb una llicència estatal. La llicència, com a font de riquesa fàcil, sovint ha cridat l'atenció de l'opinió pública que al·lega que només es condeceix a la gent amb contactes i a alts funcionaris. Entre els beneficiaris de llicències hi figuraven algunes empreses domiciliades en paradisos fiscals com les Illes Verges i Luxemburg. Lakome va demostrar que Mounir Majidi (amic íntim i secretari personal de Mohamed VI dels qui dirigeix les seves finances) tenia lligams amb aquestes empreses a través d'una complexa xarxa de CVFs. A les empreses hi participen els pares de Majidi, els seus ajudants Dit Hassani i Hassane Mansouri, a més de la seva germana Loubna Batoul Majidi. L'empresària britànica Vanessa Branson, el dissenyador francès Frederic Scholl i James Howell (assessor de Margaret Thatcher), visitants regulars de Marràqueix, també figuraven entre els beneficiaris. Els titulars de llicències sovint informen d'estats financers deficients, cosa que va provocar que el ministre d'Obres Públiques d'Obres Públiques Aziz Rabbah indiqués que "les pèrdues fiscals del Marroc en el sector van ascendir a 3 mil milions de dirhams a l'any."
Batalles legals al-Jarida al-Oula i la Comissió d'Equitat i Reconciliació Marroquí El juny de 2009, Anouzla es va enfrontar a una condemna inusual d'un tribunal de Rabat, que va exigir que cessés la publicació de continguts de l'arxiu de la comissió de reconciliació del Marroc (una organització creada per Mohammed VI i encarregada d'investigar les suposats abusos en els drets humans durant els anys en què Hassan II va estar sl poder). El tribunal també va multar Anouzla amb una quantitat de 1.000 dirhams per cada dia que la seva publicació trigués en complir amb la sentència. La decisió es va produir després que Ahmed Harzni, cap de la Comissió d'Equitat i Reconciliació del Marroc, va demandar Anouzla per a la publicació de documents privats. Anouzla va respondre que l'arxiu de la comissió era propietat del poble marroquí i que la publicació del deu contingut corresponia al dret bàsic d'accés a la informació. Més tard va apel·lar la decisió, que ell descriu com a jurídicament infundada, ja que els documents publicats no eren classificats. El contingut publicat incloïa detalls sobre les accions dels membres prominents del partit Istiqlal durant els anys immediatament anteriors i posteriors a la independència del Marroc, que van revelar la seva suposada implicació en l'assassinat de figures oposades de l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí i els vinculats al famós resistent marroquí Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi, que finalment va portar a un aixecament a la regió del Rif seguida d'una sagnant repressió. També contenia una narració de Khalihenna Ould Errachid (cap del Consell Reial Consultiu pels Afers del Sàhara) en la qual confessava crims de guerra durant la lluita del Marroc contra el Front Polisario, així com els maltractaments als saharauis per funcionaris marroquins abans de l'esclat del conflicte del Sàhara occidental en 1976.
Cas de difamació de Khalil el-Hachemi-Idrissi El 23 de desembre de 2008 Anouzla fou sentenciat a una multa de 160,000 dirhams (~$17,000) en una denúncia de difamació interposada contra ell per Khalil El Hachemi-Idrissi, director i fundador del diari francòfon progovernamental Ajourd'hui le Maroc. Més tard El Hachmi-Idrissi fou nomenat per Mohammed VI director-general de La MAP, l'agència de premsa oficial marroquina.
Després de publicar un altre article crític d'Hachemi-Idrissi, el que va portar a aquest últim a presentar una altra demanda al tribunal. Anouzla i els seus mitjans van ser condemnats a una multa de 20.000 $ i 2 mesos de presó en suspens, per "desacatament al jutge" perquè Anouzla es va queixar que el poder judicial era "miop".
L'article en qüestió va ser escrit pel periodista "Jamal Boudouma" després que Hachemi-Idrissi va publicar un editorial en el seu periòdic en el qual descrivia els periodistes d'al-Jarida Al-Oula com a mancats de patriotisme i d'ètica del periodisme. Aquests comentaris es van produir després que al-Jarida al-Oula va cobrir una història en la qual un parent de Mohammed VI (Hassan el Yaakoubi) disparà a un policia, ferint-lo quan el va detenir per una infracció de trànsit. El cas mai va ser processat.
Anouzla mai va ser convocat per assistir al seu judici i durant les audiències el seu advocat va ser amenaçat pel jutge que seria processat pel mateix delicte amb el seu client.
Cas Gaddafi Anouzla va ser demandat per l'exlíder de Líbia Muammar Gaddafi l'abril de 2009. Anouzla havi publicat un editorial aal-Jarida al-Oula en el qual descrivia els països de la regió del Magrib com a dictadures i que Gaddafi, en particular, dilapidava la riquesa del seu país i governava amb una opressió despietada. Com a resultat, un tribunal marroquí va sentenciar Anouzla a una multa d'un milió de dirhams ($120,000). Rachid Nini va descriure el judici com una farsa i que era una clara represàlia contra els periodistes independents mentre usaven el cas Gaddafi com a excusa. Khalid Naciri, aleshores ministre de comunicació del Marroc, va afirmar que Gaddafi tenia dret a demandar als que el criticaven.
Les decisions del tribunal es basen en el "code de la presse" del Marroc, heretada del "code de la presse" francès de 1882 i no ha canviat des de llavors, que encara tipifica la crítica als caps d'estat estrangers.
La salut de Mohammed VI El 27 d'agost de 2009, després que Mohammed VI havia cancel·lat un viatge previst a Casablanca i no assistir a un esdeveniment religiós cerimonial del Ramadà, Bouchra Dou va escriure un article a al-Jarida al-Oula en el qual ella revelava que el monarca presumptament havia estat en tractament contra l'asma i l'al·lèrgia. El tractament requeria que el monarca consumís regularment una quantitat de corticoides i va donar lloc a una infecció amb rotavirus. Com a resultat, un tribunal de Rabat va fallar contra Anouzla el 26 d'octubre de 2009 i el va condemnar a un any de presó en suspensió i una multa de 10.000 dirhams. Dou, l'autora original de l'article, també va ser condemnada a tres mesos de presó en suspensió i a multa de 10.000 dirhams.
Tancament d'al-Jarida al-Oula