Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages. a l'extrem oriental del pla de Bages, dins la zona natural de la vall de la Gavarresa, de la qual és la principal població.
Geografia Llista de topònims d'Artés (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Situació i característiques del terreny Administrativament, Artés forma part de la comarca del Bages i, per tant, queda englobat a la vegueria de la Catalunya Central. Dista aproximadament 15 km de Manresa i 30 km de Vic, és el nucli de població més important situat entre les dues ciutats al llarg de l'Eix Transversal.
El terme està banyat principalment per la riera Gavarresa i el seu afluent, la riera de Malrubí, així com per altres torrents d'importància menor. El riu Llobregat, on desemboca la Gavarresa, marca el límit occidental del terme.
Encara que es conserven unes 200 ha de bosc –alzinars i pinedes–, el terme és conreat quasi del tot: hi ha unes 90 ha de regadiu (cereals, patates, hortalisses, alfals, llegums, presseguers i pereres) i unes 1.000 ha de secà, predominantment dedicades a la vinya, cereals, oliveres i farratge.
En l'àmbit geològic cal destacar sobretot la presència de la Formació Artés, estratotipus únic que deu el seu nom a la proximitat amb la població.
Terme municipal Malgrat que antigament era més extens, actualment el terme ocupa únicament 17,90 km² i limita:
Al nord, amb els termes municipals de Sallent i Avinyó. Al sud, amb el de Calders. Al sud-oest, en un extrem, amb el de Navarcles, just en el límit amb el riu Llobregat, molt proper al Pont de Cabrianes.
La delimitació del terme original, incloent-hi els històrics dominis de la parròquia de Santa Maria d'Horta –que no passà a formar part del municipi d'Avinyó fins a mitjans del –, està perfectament descrita en el primer document escrit sobre la vila, de l'any 889 i que detallava el següent:
Evolució dels nuclis de població El nucli original de la vila d'Artés va començar a desenvolupar-se al cim d'un turó de 343 m d'altitud, situat al mig de la vall, a la riba esquerra de la riera de Malrubí. És en aquest indret on hi ha les restes de l'antic castell, que protegia el camí ral entre Manresa i el Lluçanès. Aquest castell, transformat posteriorment en masia particular, formava part del recinte murallat original, que protegia durant l'edat mitjana el poble nascut dalt del puig. La part moderna de la vila s'ha anat estenent al peu d'aquest turó, en direcció a llevant i en terreny pla. Pel que fa a la Urbanització Vista Pirineu, està situada al llarg de la carretera B-431; al capdamunt de la Serra de Calders i a una altitud de 470 m.
Vies de comunicació Les principals vies de comunicació que travessen el poble són:
B-431, que comunica, pel sud, amb la Urbanització Vista Pirineu i amb Calders per acabar a l'N-141 i, pel nord, amb Horta d'Avinyó i Avinyó i la subcomarca del Lluçanès. B-430, que enllaça amb Cabrianes i Sallent. BV-4512, que comunica amb Manresa. C-25 (Eix Transversal), que discorre a través del terme d'oest a est, i compta amb una connexió amb Artés en direcció Girona i dues en direcció Lleida.
L'autopista Terrassa-Manresa / Eix del Llobregat (C-16) es troba a escassos quilòmetres de la població, enllaçant-s'hi des de la sortida 57 a través de l'Eix Transversal.
miniatura|50px|CCdSJ
D'altra banda, dins el terme municipal transcorren dos senders: el PR-C 135 i el PR-C 136, tots dos amb itineraris amb sortida i arribada dins del poble.
El Camí català de Sant Jaume creua el municipi.
Clima El clima d'Artés queda establert principalment per la seva situació dins la Depressió Central catalana i per la seva altitud mitjana, al voltant dels 315 m.
Seguint la classificació climàtica de Köppen se'l defineix com a «temperat humit amb estius calorosos» i, seguint la divisió realitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya, queda definit com a «mediterrani continental subhumit».
Tanmateix, cal destacar que el fet de trobar-se en el límit oriental del Pla de Bages –en una vall considerable envoltada pels massissos del Montcogul i de la serra de Calders– fa que es produeixin sovint destacables inversions tèrmiques respecte de les localitats properes més elevades.
D'altra banda, com a característica típica del clima d'interior, es presenten també notables diferències entre les temperatures a estiu i hivern, i no són extraordinàries temperatures mínimes de -10 °C a ple hivern i màximes de 40 °C al bell mig de l'estiu; provocant una gran amplitud tèrmica.
Des del 16 de febrer de l'any 2006, Artés disposa d'una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) que, formant part de la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya, mesura les magnituds de temperatura, humitat relativa i precipitació.
Toponímia Hi ha hagut diverses opinions, expressades per diferents especialistes en etimologies, respecte a l'origen i significat del topònim d'Artés. El Diccionari Català-Valencià-Balear cita Johannes Hubschmid que considera el nom d'Artés com d'etimologia incerta, «possiblement derivat del cognom Artus amb el sufix preromà -esse». Joan Coromines, en canvi, rebutjà la teoria anterior per decantar-se per una procedència de l'arbust arç, encara que no esmenta com se'n derivaria el nom final d'Artés. Pere Balañà i Abadia, interpretant de manera incorrecta Coromines, es decantà per una procedència «de l'indoeuropeu, potser Artea, afí del basc arte: alzina». Finalment, però, es considera vàlida l'explicació historicogeogràfica, del nom derivat del llatí Artium, que significa «puig fortificat». Aquesta teoria es fonamenta en les proves de l'existència ja al d'una església fortificada al capdamunt del puig d'Artés, petit turó on es van assentar els primers pobladors per anar baixant posteriorment al llarg de la vall. Artesa de Segre, amb un castell al capdamunt d'un puig que en domina la vall, no cal dubtar que té el mateix origen etimològic que Artés.
Així, el nom d'Artés va anar variant al llarg dels primers anys: Artesse (889), d'Artes (889), Artes (915), Artesse (963), Artes (970), Artesse (972), Artes (991). Durant el la forma Artes es va acabar imposant, fins que a principi del es comença a esmentar el «puig d'Artés», forma redundant etimològicament i que perduraria fins al final del .
Demografia
Política
Composició de l'AjuntamentPartit polític2023%RegidorsEsquerra Republicana de Catalunya51,568Gent d'Artés17,382Ciutadans11,721Junts per Catalunya8,371PSC6,611
Composició de l'AjuntamentPartit polític2019%RegidorsEsquerra Republicana de Catalunya39,586CUP24,243Junts per Catalunya18,832Ciutadans14,862
Eleccions a Artés fins a la II República Des de mitjan , almenys, Artés formava part de la circumscripció electoral de Castellterçol, on el caciquisme era la norma recurrent en aquest període.
Durant la Segona República Espanyola, les llistes d'ERC els anys 1931 (Corts) i 1932 (Parlament), i el Front d'Esquerres l'any 1936 (Corts), van derrotar respectivament a la Lliga Regionalista, primer, i al Front d'Ordre, després. A nivell municipal hi havia més alternança: una llista de dretes va guanyar el 1931, una d'esquerres el 1934, una de dretes el mateix octubre i, finalment, el 1936 una altra llista d'esquerres va guanyar el poder municipal.
En esclatar la Guerra Civil, el consistori artesenc era format per les següents persones:
Regidors de l'Ajuntament d'Artés el juliol de 1936 Nom i Cognoms Partit PolíticRamon Pladevall i VilasecaERC (alcalde)Josep Salabernada i Vila CNTSimó Frago i CanadellPSUCLluís Bou i CreusERCJoan Soldevila i Vilaseca ERCSebastià Vilanova i ClaraCNTJoan Tragant i SellarésCNTAntoni Ventayol i CreusPSUCFelip Aguilar i PratPOUMJoan Castells i AguilarSindicat Agrícola Rabassaires
Eleccions Municipals des de 1979 miniatura|Resultat eleccions municipals a Artés
miniatura|Evolució percentatge de vot i regidors eleccions municipals a Artés
Les primeres eleccions municipals després de la Restauració de 1979 van ser guanyades pel Grup d'Independents d'Esquerra, amb només 8 vots de marge sobre la llista de Convergència i Unió, fet que va suposar una gran sorpresa en la població i que es degué, en bona part, a l'èxit de la creació de l'Assemblea Popular d'Artés l'any 1977.
En les eleccions municipals de 1983 es produí una nova sorpresa, i és que una llista formada per un grup de gent molt jove, l'anomenat Grup Unitari d'Esquerra (hereu del Grup d'Independents d'Esquerra), guanyà per àmplia majoria novament a la llista de CiU.
Les eleccions de 1987 no ofereixen grans canvis, tret de l'entrada d'un regidor guanyat pel Grup Independent, partit creat entorn de l'ex-carter de la localitat.
En les eleccions de l'any 1991, guanyades novament pel Grup Unitari d'Artés, els resultats s'ajusten, i és finalment a les eleccions municipals de 1995 quan CiU aconsegueix guanyar l'alcaldia per primera vegada, que repetiria posteriorment en les eleccions de 1999.
L'any 2003 es produeix l'entrada del PSC a les eleccions municipals, aconseguint 2 regidors i formant un pacte de govern amb el Grup Unitari d'Artés-Acord Municipal, que n'havia aconseguit 4, desplaçant d'aquesta manera Convergència i Unió, que es quedà amb 5.
En les eleccions de l'any 2007, el nombre de regidors electes augmenta d'11 a 13 per l'augment poblacional, i suposa una àmplia victòria de Convergència i Unió, que se sobreposa d'aquesta manera al bipartit que havia governat els últims quatre anys.
L'any 2011 es va presentar per primera vegada la CUP i es va convertir en la segona força política del municipi després de CiU. Malgrat tot, un pacte entre GUA-AM, Progrés per Artés-PM i dos vots favorables de la CUP va donar l'alcaldia al GUA-AM.
La participació en les eleccions municipals artesenques per part del Partit Popular ha resultat testimonial en les dues ocasions on hi ha concorregut, presentant llistes amb pocs artesencs i no aconseguint cap regidor.
miniatura|Participació eleccions municipals a Artés
Referèndums a Artés Reforma Política, 15/12/1976: Aprovat amb un 92,6% de vots favorables. Constitució Espanyola, 6/11/1978: Aprovat amb un 82,3% de vots favorables. Estatut d'Autonomia, Octubre 1979: Aprovat amb un 90,3% de vots favorables. Permanència a l'OTAN, 12/03/1986: Rebutjat amb un 56,7% de vots contraris a la permanència. Constitució Europea, 20/02/2005: Aprovat amb un 53,4% de vots favorables. Estatut d'Autonomia, 18/06/2006: Aprovat amb un 74,0% de vots favorables. Consultes sobre la independència de Catalunya 25/04/2010: Tot i ser no vinculant, participació del 29,78%: SÍ 95,56%; NO 1,93%; Blancs 2,52%; Nuls 0,3%
Història Gràcies a un document de l'any 938 sabem que havien existit tres dolmens, i prop de la masia de Salabernada han estat trobades restes de ceràmica ibèrica.
Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el jaciment de Matacans, on se suposa l'existència d'una vil·la romana, i la plaça Vella on es van trobar tres inscripcions romanes dels segles i , una necròpoli i una antiga església paleocristiana que es poden datar entre els segles i . Per tant, des del fins al no hi ha segle que no hagi deixat alguna resta material en el terme, a la vil·la de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada.
D'entre les poblacions del Bages, el nom d'Artés és dels primers que apareix en un document escrit. Concretament és una donació datada el 24 de juny del 889, per la qual el rei Odó I de França concedia a l'església de Santa Maria i Sant Pere de Vic diversos béns i drets, entre els quals figurava la vall d'Artés, com a confirmació, probablement, d'una donació anterior del comte Guifré de Barcelona.