El sarcòfag d'Agia Triada (o Agia Triada) és un sarcòfag minoic descobert el 1903 en el jaciment arqueològic d'Agia Triada a Creta. Es remunta al , durant el període de la presència micènica de Creta, va ser trobat a en un petit edifici que va servir com a tomba. Els materials nobles, la iconografia, els elements narratius, les tècniques i estil presents al sarcòfag d'Agia Triada, proporcionen una valuosa evidència sobre les cerimònies i ritus religiosos minoics. És considerat com un dels millors exemples de l'art de l'Egeu i es troba al Museu Arqueològic de Càndia.
Després dels estudis detallats del sarcòfag i el que significaven els seus registres pictogràfics, es va trobar que és una producció mixta, és a dir, que presenta elements tradicionals minoics -ritus religiosos- i influències ideològiques egípcies -vaixells, baixos relleus, que representen processons amb ofrenes- i micènics -espirals, rosetes, carruatges-. D'altra banda, la tomba, on es va trobar el sarcòfag, coneguda com a «tomba 4» presenta una fusió entre els estils intrínsecs minoics i micènics, tant en l'àmbit de l'arquitectura com al funcional. Aquesta tomba a diferència de les tradicionals tombes minoiques, està dedicada a una petita porció de la societat d'Agia Triada, que pot entendre's com una altra ideologia micènica encarnada en la societat minoica del final de l'edat del bronze.
Els pictogrames que es reprodueixen al sarcòfag animen a diverses interpretacions. Es va trobar que hi havia tretze escenes en tot el sarcòfag, algunes inter-connectades, d'altres independents. Una altra característica important és que les escenes tenen colors diferents al fons de la representació, havent-hi quatre tipus: groc, vermell, blau i blanc. És a partir d'aquesta informació que l'investigador Wendy Walgate va establir un diagrama de cromaticitat que relaciona el color del fons de les escenes amb un període del dia: el blanc simbolitza el dia amb llum solar, el vermell amb el vespre, la nit amb el blau fosc i el groc amb l'albada.
Descoberta i data El seu descobriment es va realitzar el 23 de juny de 1903 per Roberto Paribeni en una cambra funeraria de 3,8 x 4,2 m, l'anomenada «tomba 4» en un cementiri de l'Edat del bronze tardà, a la vora d'Agia Triada. Aquest edifici funerari està situat prop de dos tolos (A i B) del període prepalatí proper a una zona de sepultura de larenakes, i d'una altra tomba del període postpalatí. Els murs es conserven a una altura per entre 1,20 m a 0,65 m, per damunt de la superfície i no tenen bases apropiades, són gruixudes i realitzades amb pedres petites i irregulars. Ha estat l'únic exemple d'aquest tipus d'edifici en el món minoic i micènic i no s'han trobat senyals de frescs.
Les primeres excavacions no van revelar vestigis de la coberta, però l'estructura de les pedres suggereix que podrien ser la base d'una estructura de fusta, potser similar a la construcció que es mostra en el propi sarcòfag. Contemporani de la presència micènica a Creta, l'edifici combina elements tradicionals de l'arquitectura minoica i formes de la micènica. La «tomba 4» és similar a dues tombes micèniques, que es troben a Farsàlia al nord de Grècia. Una altra tomba semblant i aproximadament del mateix període, va ser descoberta a Archanes. Com les tombes A i B de Micenes, les tombes d'Agia Triada i Archanes estaven restringides per a un grup social limitat.
El sarcòfag va ser trobat tombat sobre un dels seus costats. Originàriament, els costats Nord i Est van ser els que oferien la primera vista als visitants que es trobaven a la porta d'entrada de la tomba. Per a una major comoditat se'ls anomena als costats llargs del Nord i del Sud, i els altres dos de l'Est i L'Oest, d'acord amb l'orientació del sarcòfag quan va ser descobert. El fèretre contenia un larnax de terracota, sense decoració. Els dos taüts probablement tenien cobertes, encara que no s'ha trobat cap.
Aquest larnax és l'única còpia de pedra calcària trobat fins ara, i l'única que ofereix una sèrie d'escenes que representen el ritual funerari minoic. La tomba i el sarcòfag van ser datats a partir dels objectes trobats a la tomba, però el sarcòfag pot ser atribuït al període de transició entre el final del minoic II i el principi de III. Durant molt de temps es va considerar una datació entre 1400 a 1350 abans de Crist, en unes noves excavacions portades a terme l'any 1997 per l'Escola Italiana d'Arqueologia d'Atenes van permetre donar una nova data del sarcòfag. Les excavacions italianes van establir la datació del sarcòfag com minoica IIIA2 amb dates relativament precises de 1370 a 1360 aC., però hi ha desacord entre els experts sobre els límits cronològics de MT IIIA2. Mentre que Warren i Hankey consideren que s'estén entre 1360 a 1330 aC., d'altres, incloent Rehak i Younger, l'ho estableixen entre 1370-1320 aC. Per consens, es va instal·lar aquesta última data, la més àmplia. Es considera datat entre 1370-1320 aC., que correspon a la dinastia XVIII egípcia, un període d'intensos vincles entre Creta i l'antic Egipte. Aquest període correspon també a un canvi cultural i econòmic a Creta, amb l'aparició de noves costums funeraries derivades de la civilització micènica. La «tomba 4» va servir per un breu període, potser una generació, ja que no s'ha trobat cap rastre de culte més tardà.
Descripció El sarcòfag d'Agia Triada mesura de 0.895 m d'altura x 1,375 a 1,385 m de longitud x 0,45 m d'amplada, és un dels taüts més grans trobats a Creta. Està cobert amb calç, un guix que es troba en general als frescs minoics. A cada un dels seus costats hi ha escenes religioses pintades, totes diferents. Cadascuna d'aquestes escenes està envoltada per unes bandes amb ornamentació. Els peus també estan decorats. Les cares del sarcòfag ofereixen una sèrie de tretze escenes. L'espectador ha d'anar a la dreta prop del taüt per tenir una visió completa de totes. En el fons del taüt, es van trobar dos esquelets.Un altre esquelet va ser trobat dintre d'un larnax en un altre túmul A més a més dels ossos humans es van trobar una navalla de bronze, un plat de serpentina, una petxina de Charonia tritonis i alguns fragments de figuretes femenines.
miniatura|upright=1.5|400px|Les 13 escenes del sarcòfag. Encara que les escenes no són de processons de dol, com les que es representen en taüts micènics, la presència d'ossos del que sembla una tomba suggereix que el sarcòfag d'Agia Triada era un objecte associat amb els funerals. Les escenes representen actes naturals i sobrenaturals d'acord amb les creences religioses de Mino.
Als sarcòfags minoics hi ha perforats forats en la seva part inferior, presumiblement per permetre el drenatge de líquids. La cultura minoica sembla haver minimitzat la importància del cos físic. Després de la descomposició del cos, els ossos van ser moguts a una cantonada del sarcòfag, o simplement transferit a un altre lárnax que serviria com a ossera. El sarcòfag d'Agia Triada no és una excepció a aquesta regla, té cinc forats visibles en la seva part inferior.
Les escenes o representacions pintades sobre el sarcòfag, són descrites en tretze episodis: A) Personatge masculí. B) Tres homes portant dos vedells i un vaixell. C) Una dona amb libacions, una altra portant dos recipients i un home tocant la lira. D) Dos ocells sobre una labris, a punt de volar. E) Processó de cinc dones. F) Un bou, dues cabres i un músic. G) Un bou mort, davant un espectador. H) Dona fent una ofrena, davant un altar. I) Ocell posant-se o llest per volar sobre una labris. J) Dues dones en un carro tirat per dos grius. K) Ocell volant. L) Dos personatges caminant. Ll)Dos homes sobre un carro tirat per una cabra.
Costat Nord La decoració pintada de la part Nord del sarcòfag és la més coneguda, la més representativa, així com de les més ben conservades. Aquests conjunts es divideixen en registres horitzontals superposats, emmarcats lateralment per decoracions verticals que es desenvolupen també al llarg del peu del sarcòfag. Després d'una sèrie de registres que ofereixen models geomètrics, línies i rosetes, el registre principal, en el centre, desenvolupa una àmplia i complexa composició figurativa.
miniatura|upright=1.2|Escena al costat Nord: una dona amb libacions, una altra portant dos recipients i un home tocant la lira. A l'esquerra estan visibles dues labris daurades recobertes amb fullatge. Les labris arriben als peus dels personatges, el que possiblement reflecteix la voluntat de la transcripció d'una sensació de profunditat: les bases estan adornades amb una representació similar, però els dos mànecs no tenen la mateixa mida, i la longitud de la dreta és més gran que la de l'esquerra. Les fulles són de doble tall -potser per significar l'existència de dues labris disposades en angles rectes- i estan coronades per aus reals o artificials, de cara a l'escena. Petites labris es van trobar a Agia Triada, el que suggereix que l'escena representada evoca una cerimònia real que va tenir lloc a l'indret arqueològic. Aquestes labris no només representen necessàriament un simple ritual de sacrifici, també poden representar el tema de la renovació o renaixement. A més a més, el color verd dels mànecs de les labris pot ser com un desig de donar a les labris un aspecte vegetal, símbol de la natura que reneix cada any.
Els ocells que són sobre les labris es mostren en colors negre i groc, i semblen estar llestos per volar. Els ocell són un element recurrent de l'art minoic, incloent-lo dalt de pujols, altars, banyes o personatges femenins. Els ocells poden haver servit com a mitjancers entre el món dels humans i el dels déus. Entre els mànecs de les labris hi ha disposat un gran recipient amb nanses en un alt pedestal. Una dona vessa el contingut des d'un altre recipient de forma similar, però amb una decoració diferent i més petit. El líquid pot ser sang d'un animal sacrificat, i se suposa que els fidels bevien la sang dels animals sacrificats. Una altra dona que la segueix porta en la seva espatlla dreta una espècie de suport on pengen dos contenidors semblants. Darrere d'elles, una tercera persona, aquesta vegada masculina les acompanya tocant la lira. Aquesta escena té lloc sobre un fons blanc, que ocupa almenys la meitat de l'espai del registre.
miniatura|upright=1.2|Personatge masculí (la mort o una divinitat) davant d'un altar, costat Nord. La segona escena, que també aborda el tema de l'ofrena es desenvolupa en el costat dret del mateix registre i ocupa una gran part d'ell. A la dreta es troba una figura masculina composta d'un cap damunt un cos mancat de braços i cames, sembla que utilitza un vestit que impedeix el moviment dels seus membres,-la roba que la figura porta és una reconstrucció moderna-. Aquest personatge sembla veure l'escena en tota la seva extensió, pot ser una representació de la mort mateixa, o una representació del seu cos o la seva ànima. També podria ser una deïtat o la seva representació simbòlica. La posició d'aquest personatge, la seva actitud, de la manera que sembla preveure el conjunt de l'escena, pot ser considerat com un punt de partida per a la lectura del sarcòfag.
Al darrere d'ell es troba un petit element d'arquitectura, decorat amb motius trenats. Aquests patrons són similars als de tot el sarcòfag. El personatge està parat davant d'un arbre i una escala amb tres graons. Això sembla excepcional a l'art egeu, de fet, aquest element podria estar més a prop de l'art egipci, on les escales marquen clarament una transició d'un lloc a un altre, d'un estat a un altre i, per extensió, de la vida a la mort. Charlotte Long i Roberto Paribeni fan un paral·lel amb els costums d'enterrament egipci: comparen aquest personatge amb una mòmia disposada verticalment per Anubis enmig de la cerimònia funerària egípcia d'«obrir la boca».
miniatura|upright=1.2|Tres homes portant dos vedells i un vaixell, costat Nord.