miniatura|Obra d'art dels parts a Dura Europos. D'acord amb el principi de frontalitat, totes les figures, humanes o divines, es mostren mirant directament al espectador. Lart de l'Imperi Part va ser l'art persa realitzat durant l'Imperi Part al Pròxim Orient (247 aC al 224 dC). Consta d'una barreja d'influències perses i hel·lenístiques. L'estil de l'art de l'Imperi Part va perdurar durant un temps després de la seva desaparició. Una característica típica d'aquest art és la frontalitat dels personatges que es mostren. També en les representacions narratives, els actors no s'hi fixaven en l'objecte de la seva acció sinó que miraven a l'espectador. Aquestes són les característiques que van anticipar l'art de l'Europa medieval i de l'art romà d'Orient.
Jaciments dels parts han estat sovint passats per alt a les excavacions, per tant, la situació de coneixement de la recerca de l'art dels parts era força incompleta. Les excavacions a Dura Europos al van proporcionar moltes noves descobertes. L'arqueòleg clàssic i director de les mencionades excavacions, Michael Rostovtzeff, es va adonar que l'art dels primers segles de Palmira, de Dura Europos, així com el de l'Iran fins l'art grecobudista del nord de l'Índia va seguir els mateixos principis. Rostovtzeff va ser el que va nomenar aquestes obres que van seguir aquests principis, «art dels parts».Rostovtzeff: Dura and the Problem of Parthian Art
Segons altres erudits, és dubtós que les característiques de «L'art dels parts» tinguin alguna cosa a veure amb la pròpia Pàrtia; el tret més característic de l'art part és la frontalitat, que no és una especial tècnica de l'art irànic o l'art dels parts i va aparèixer per primera vegada a l'art de Palmira. Hi ha dubtes sobre si aquest art pot ser nomenat un art part o ha de ser associat amb qualsevol àrea regional en particular; no hi ha proves, per exemple, de què es creés fora de la regió mitjana de l'Eufrates i que es portés després a Palmira. Aquest art és millor enfocar-lo com un desenvolupament local comú a la regió de l'Eufrates mitjà.
Descripció general miniatura|Última contemplació de la reina Zenòbia sobre Palmira, Herbert Schmalz El que ara es descriu com l'art dels parts des del final del , no va ser conegut fins aleshores. En aquell moment des de Palmira van ser enviades nombroses escultures a Europa. En elles es presentaven als homes i les dones amb túniques, ricament decorades amb nombroses joies, i sovint es representaven les ruïnes d'una ciutat associada amb les fonts literàries romanes amb relació a la reina Zenòbia. Tanmateix, no es va trobar cap terme distintiu per a l'art produït, considerant-se simplement una variant local de l'art romà. L'ús generalitzat d'aquest art, àdhuc més enllà de les fronteres de l'Imperi Part, va plantejar, als estudiosos, la qüestió de si aquest art era adequat per definir els parts, d'acord amb Daniel Schlumberger i pel que en general s'indica actualment a les investigacions, va ser probablement influït per l'art de la capital parta de Ctesifont.
Tanmateix, la designació de les creacions artístiques de l'Imperi Part i les àrees veïnes és inconsistent i una font de controvèrsia. Els autors sovint eviten l'«art dels parts», preferint en lloc seu designar l'obra en el pla cultural i polític. Daniel Schlumberger va afirmar que la noció de l'art dels parts en una de les seves obres més importants sobre l'Orient hel·lenístic (original: Der hellenisierte Orient, editat a Alemanya al World of Art series). Aquest assaig abasta no solament l'art dels parts, sinó també l'art grec i a l'Orient en general. Hans Erik Mathiesen va titular el seu treball Parthian sculpture: Sculpture in the Parthian Empire en què s'examinen les ciutats d'art com Palmira. Així mateix, Trudy S. Kawami nomena el seu assaig Statues in Iran: Monumental Art of the Parthian period of Iran, mentre que el profesor Malcolm Colledge va titular la seva obra Parthian art clearly as Parthian art,(original: Parthian Art) per definir estrictament els cànons de l'art dels parts.
L'Imperi part s'estenia sobre una gran àrea, principalment amb el territori de l'actual Iran i l'Iraq i amb moltes tribus diferents, aquesta situació es va prolongar durant més de 400 anys. A partir d'aquestes condicions, és evident que s'ha de considerar amb fortes diferències regionals l'art d'aquest regne i que no hi va haver un desenvolupament significatiu durant aquests segles. Encara que existeixen nombrosos exemples de l'art dels parts, es preveu que moltes obres importants, entre ells les de la cort reial, s'obtenen a partir de diversos períodes amb llacunes o absències d'exemples al llarg dels segles. Gran part d'aquesta evidència prové de territoris de fora de Pàrtia, com les monedes de Gondofares, aproximadament de l'any 50 que es van descobrir a l'Índia en l'estil dels parts. miniatura|Moneda de Gondofares, que es va trobar a l'Índia presentant un evident estil pàrtic.
L'art dels parts també està present a Síria, en moltes ciutats com Palmira,M.A.R. Colledge: The Art of Palmyra. Londres 1975. Edesa i Dura Europos. No tots els exemples pertanyien específicament als parts. Al nord, aquest art sembla haver florit a Armènia, encara que queda molt poc d'ell. Al sud, Bahrain va seguir clarament la forma de l'art part, mentre que a l'est, la transició en l'art de Gandhara va ser gradual i, per tant, difícil de traçar una línia clara. En una recerca anterior, on es veia l'art grec de la Grècia clàssica com l'ideal, l'art dels parts es descriu sovint com a art decadent i barbàric. Investigacions recents, tanmateix, es veu això amb diferència. Aquest art va tenir molts mètodes creatius i originals de treball, i va ser una forma influent especialment per a l'art romà d'Orient i l'art medieval.
La forta frontalitat de l'art dels parts era inusual a l'Orient Mitjà i novament sembla estar influïda per l'experiència de l'art grec, que va difondre per l'Orient des del . Per tant, l'art dels parts es pot descriure com una creació oriental després de l'experiència de l'art hel·lenístic.
Èpoques miniatura|Moneda de Vonones I, encunyada a Ecbàtana. L'art de l'Imperi Part es pot dividir a grans trets en dues èpoques: una fase d'estil grec i una altra veritablement part. Aquestes fases no van ser seguides cronològicament entre si, però es poden observar amb una forta superposició cronològica. A la ciutat Selèucia del Tigris, la influència en la creació d'art grec es va mantenir per molt més temps que les ciutats orientals, com Ecbàtana. Un exemple són les monedes de Vonones I (6-12 dC), les peces que van ser encunyades a Selèucia del Tigris mostren un estil purament grec. Mentre que les monedes del mateix governant fetes a Ecbàtana mostren un estil que s'allunya dels models grecs.
Fase hel·lenística miniatura|Un cap esculpit (desprès d'una escultura) d'un soldat part que porta un casc d'estil hel·lenístic, trobat a la necròpoli de Nasa, Turkmenistan del . Al principi de la seva història, l'art dels parts va ser molt influït i pot comparar-se amb l'art grec. Especialment a la capital antiga parta de Nasa hi ha exemples descoberts des del període part primerenc que indiquen les similituds amb la cultura grega. La majoria de les troballes corresponen a la data dels tres primers segles aC. Hi havia escultures de marbre purament gregues i una sèrie d'ivori de rítons en estil hel·lenístic i dissenys decorats en sentit figuratiu.
Les estàtues de marbre tenen una mitjana de 50 a 60 cm d'altura. Una de les escultures és una representació similar d'Afrodita. La part inferior de la figura està feta de pedra fosca, per la qual cosa el cos de marbre contrasta i es tracta amb un millor enfocament. Una altra figura femenina que porta una túnica i un pèplums superposat a l'espatlla dreta com un xal. Ambdues estàtues van ser probablement importades, sia en conquestes hel·lèniques durant la colonització, o mitjançant el comerç. Estan pintades amb els colors hel·lenístics favorits dels reis que aleshores regien allà.
Les bandes ornamentals dels rítons representen escenes de la mitologia grega. Les figures són hel·lenístiques, encara que els personatges són una mica toscs i alguns temes de les històries gregues que es mostren no sempre s'entenen. Nasa i la província de Pàrtia, on es va produir els orígens de l'Imperi Part, es trobava al costat del Regne grec de Bactriana i, per tant, es creu que van influir en el començament de l'art dels parts, o que els rítons es van fer a Bactria i van arribar a Nasa com a botí.
L'arquitectura també mostra importants influències gregues, junt amb alguns elements iranians des del seu començament. Les decoracions arquitectòniques a Nasa acostumen a ser gregues. Hi havia capitells jònics i corintis amb fulles d'acant. Tanmateix, els merlets i fortificacions de Nasa, tenen el seu origen més cercà a les estructures iranianes. La «casa quadrada de Nasa» medeig 38 x 38 metres i consta d'un gran pati decorat pels quatre costats amb columnes. Darrere seu es troben les sales de quatre costats allargats, a les parets de les quals hi ha adossats uns bancs. L'edifici potser va servir com a tresoreria reial i va ser construït de maó cru, seguint segurament les modes contemporànies, que recorda la construcció de les palestres gregues. En general, Nasa apareix com una colònia de cort reial hel·lenística, que tot just es diferencia ben poc d'altres residències hel·lenístiques contemporànies. Això també és evident a Ai Khanoum on es va trobar una residència reial del regne grec de Bactriana. Schlumberger desitjava que aquests exemples d'aquesta fase, no es classifiquessin com art dels parts.
Sense inscripcions i excavacions precises de les primeres troballes dels selèucides, els edificis parts són sovint difícils de distingir. A Khurab avui l'Iran, es troba una gran mansió amb columnes jòniques i dòriques. Les proporcions dels components individuals -els pilars llargs i prims- suggereixen que aquesta casa tenia un arquitecte purament grec. La data exacta és, per tant controvertida. miniatura|Moneda de Mitridates I de Pàrtia. Aquest estil hel·lenístic del període part primerenc també va ser utilitzat en l'encunyació de les monedes dels governants parts. Les primeres mostres són difícils de determinar, però estan realitzades, sens dubte, en l'estil grec, encara que els governants parts porten els seus atributs, el que dona a la moneda una aparença amalgamada. Sota el mandat de Mitridates I de Pàrtia, que va conquerir gran part de l'hel·lenístic Imperi Selèucida, les monedes són tot just distingibles de les corts reials hel·lenístiques. També és important assenyalar que els parts només van encunyar monedes de plata i monedes de coure, però mai d'or. Les poques monedes d'or conegudes semblen haver estat realitzades per prínceps locals i propietats de prestigi en l'esfera d'influència dels parts.Veronique Schiltz: Tillya Tepe, Tomb I. A: Friedrik Hiebert, Pierre Cambon (Hrsg). Afghanistan: Hidden Treasures from the National Museum, Kabul. National Geographic, Washington, D.C. 2008, p. 292–293 Nº. 146,
Fase Pàrtia L'estil grec va continuar realitzant-se en la producció d'art de molts llocs de Pàrtia en les tradicions prehel·lenístiques. A Assíria hi ha dos pilars, que es van executar en un estil d'art hel·lenístic, tanmateix, cadascun mostren a un home dret amb vestimenta parta. La figura i el cap es mostren de perfil i són per tant de tradició mesopotàmica. Una tercera estela té una figura similar, però amb la seva cara mirant al capdavant. A l'Imperi Part es van efectuar diverses tècniques artístiques al mateix temps i no se sap quina d'aquestes esteles pertanyen a una època correcta.
miniatura|Relleu del temple de Baal a Palmira.