Moçambic: Aigua i sanejament 100pxData Accés a una font d'aigua millorada 55% (2011) Accés a un sanejament millorat 28% (2011)Continuïtat d'abastiment 12–14 hores (Maputo en 2007), 22–24 hores (Beira, Quelimane, Nampula, Pemba en 2007)Ús mitjà urbà d'aigua (litre/capita/dia) n/aTarifa mitjana d'aigua 12,500 Meticals/m3 (US$0.54/m3) s Maputo i entre 10,200 i 11,2000 Meticais/m3 (0.44-0.49/m3) a Beira, Quelimane, Nampula i Pemba (2005)Compartiment de mesurador a les llars BaixInversió anual en el subministrament i sanejament d'aigua n/aFinançament 85% finançament extern (2006–2008)InstitucionsDescentralització als municipis SiCompanyia nacional d'aigua i sanejament Dues societats patrimonials: FIPAG per l'aigua a les grans ciutats; AIAS per al sanejament en les grans ciutats i el subministrament d'aigua a les ciutats petitesRegulador d'aigua CRAResponsabilitat per regulació política Ministeri d'Obres Públiques i Habitatge Sector legal No Nombre de proveïdors de serveis urbans n/a Nombre de proveïdors de serveis rurals n/a Elproveïment d'aigua i sanejament a Moçambic es caracteritza per baixos nivells d'accés a una font d'aigua millorada (s'estimava que el 51% el 2011), baixos nivells d'accés a un sanejament adequat (s'estimava que el 25 % el 2011) i sobretot mala qualitat del servei. El 2007, el govern ha definit una estratègia per al subministrament d'aigua i sanejament a les zones rurals, on viu el 62% de la població. A les zones urbanes, l'aigua és subministrada per proveïdors informals a petita escala i pels proveïdors formals.
A partir de 1998, Moçambic ha reformat la part formal del sector de proveïment d'aigua en zones urbanes a través de la creació d'un organisme regulador independent anomenat CRA, una companyia d'actius de retenció anomenada FIPAG i un associació pública-privada (PPP) amb una empresa anomenat Aguas de Moçambique. El CPP cobria les zones de la capital i d'altres quatre ciutats que tenien accés als sistemes formals d'abastament d'aigua. No obstant això, el PPP va acabar quan els contractes de gestió de quatre ciutats van expirar el 2008 i quan el soci estranger de l'empresa que serveix la capital en virtut d'un contracte d'arrendament es van retirar en 2010, al·legant fortes pèrdues.
Si bé el subministrament d'aigua urbana ha rebut considerable atenció política, el govern encara no té una estratègia per al sanejament urbà. Els donants externs financen al voltant del 85% de totes les inversions públiques en el sector. Els principals donants en el sector de l'aigua són el Banc Mundial, el Banc Africà del Desenvolupament, Canadà, els Països Baixos, Suècia, Suïssa i els Estats Units.
Accés miniatura|Dona anant a buscar aigua durant l'estació seca d'una font contaminada del districte de Machaze del centre de la província de Manica. Només al voltant del 47% de la població de Moçambic té accés a una font d'aigua millorada, i només el 17% té accés a un sanejament adequat. Les conseqüències sobre les condicions de vida són múltiples, i van des de la mala salut a la disminució de la productivitat a causa del temps necessari per recollir aigua.
Les xifres sobre l'accés són controvertides. Per exemple, en 2010 el Programa Conjunt de Monitoratge de l'Abastament d'Aigua i Sanejament d'OMS i UNICEF estimaven l'accés a una font millorada d'abastament d'aigua en el 77% a les zones urbanes i en el 29% a les zones rurals. Aquestes xifres es basen principalment en dades de l'Enquesta de Demografia i Salut de 2003. No obstant això, el Ministeri d'Obres Públiques utilitza les xifres d'accés a l'aigua del 38% en les zones urbanes i del 40% en les zones rurals. Els números per a l'accés rural deriven del nombre de pous de sondeig i un nombre mitjà estimat de les llars que utilitzen un pou de sondeig.World Bank: WATER SERVICES AND INSTITUTIONALSUPPORT PROJECT, Project Appraisal Document, p. 32
Urbà (38% dela població) Rural (62% dela població) TotalAigua Definició àmplia 77% 29% 47% Connexions domiciliàries no disponible no disponible no disponibleSanejament Definició àmplia 38% 5% 18% Clavegueram no disponible no disponible no disponible Font: Programa Conjunt de Monitoratge de l'Abastament d'Aigua i Sanejament d'OMS i UNICEFJoint Monitoring Program for Water Supply and Sanitation:Data Table Mozambique , retrieved on 19 August 2012
També hi ha xifres contradictòries sobre quines són les xifres objectiu a assolir els ODM per a l'aigua i sanejament per l'any 2015. D'acord amb un document del Banc Mundial això significa que l'accés a l'aigua urbana és cada vegada més gran fins al 78% i augmenta l'accés rural al 56%. Tanamteix, d'acord amb un informe sobre la situació dels ODM significa augmentar l'accés al 70% tant en àrees urbanes com rurals.
Qualitat del servei Hi ha poques dades fiables publicades sobre la qualitat de l'aigua i el sanejament a Moçambic. Molts sistemes d'aigua proporcionen aigua de manera intermitent. No obstant això, quatre ciutats - Beira, Pemba, Quelimane i Nampula - han aconseguit un subministrament continu o gairebé continu d'aigua com a resultat de la participació del sector privat, augmentant les hores de subministrament d'aigua per dia de 9 hores (Beira i Quelimane) i 17 hores (Nampula i Pemba) el 2002 a 22-24 hores en 2007. el subministrament d'aigua a Maputo roman intermitent, augmentant només lleugerament de 12 a 14 hores.
Història miniatura|450px|Mapa de Moçambic que mostra, entre d'altres, les ciutats amb la participació del sector privat en el subministrament d'aigua. Política Nacional de l'Aigua de 1995 i les reformes institucionals El 1995, Moçambic va aprovar una Política Nacional d'Aigües que posava l'accent en la participació comunitària i, per al subministrament d'aigua en zones urbanes, la participació del sector privat. El 1998 el Banc Mundial va aprovar el seu Primer Projecte Nacional de Desenvolupament de l'Aigua en suport a la Política Nacional de l'Aigua. Altres donants van proporcionar cofinançament per al projecte.
El 1998 es van crear dues institucions clau per implementar la Política Nacional d'Aigua: la CRA, autoritat reguladora i el Holding FIPAG. El govern també va aprovar una política de tarifes de l'aigua destinada a la recuperació de costos.
Participació del sector privat (1999-2012) El 1999, el govern va adjudicar competitivament un contracte híbrid d'arrendament/gestió per a set ciutats a un consorci internacional anomenat Aguas de Moçambique (ADEM), que va ser constituït per la firma francesa SAUR (35%) i va incloure Aguas de Portugal (32%). Per Maputo i Matola el contracte consistia en un arrendament de 15 anys i per a les altres ciutats d'un contracte de gestió de 5 anys.Horacio Zandamela:The Maputo water concession, 2002 p. 17 AdEM també inclou un accionista amb el 30% de les accions, un grup d'empreses anomenat Mazi de Mozambique formada per sis accionistes locals. L'oferta econòmica d'AdeM va ser substancialment inferior a la del seu competidor més proper. D'acord amb un estudi del Banc Mundial, en última instància va resultar ser excessivament i irrealment baix.Horacio Zandamela:The Maputo water concession, 2002, p. 6
Pel 2001 AdeM s'havia trobat amb serioses dificultats econòmiques, agreujades per l'impacte de la desastrosa inundació de 2000. Quan una revisió independent va negar l'augment de tarifes per compensar els danys per ls inundació, SAUR es va retirar del contracte l'octubre de 2001. Al desembre va vendre les seves accions per l'import nominal a Águas de Portugal. Posteriorment FIPAG i AdeM renegociaren els contractes, obtenint tarifes més altes i millores en l'especificació de les obligacions i procediments de servei.World Bank/Public-Private Infrastructure Advisory Facility:Delegated Management of Urban Water Supply Services in Mozambique, accessed on August 26, 2009
En 1999 el Banc Mundial va aprovar el Projecte de Desenvolupament de l'Aigua.World Bank:National Water Development Project (02), retrieved on 29 December 2012 En 2004 el contracte de gestió de cinc anys per a les ciutats més petites es va estendre tres anys més. El contracte va ser ampliat posteriorment per un altre any i va acabar al març de 2008, de manera que només Maputo va romandre sota administració privada. L'informe del Banc Mundial de 2006 sobre la finalització del primer projecte "classifica el resultat per al projecte com a satisfactori, probablement sostenible i el seu impacte en el desenvolupament institucional substancial".World Bank:NWDP II Implementation Completion Report
Al desembre de 2010 el govern, a través de FIPAG, va comprar el 73 per cent de les accions d'AdeM en poder d'Águas de Portugal, pel que acaba de manera eficaç i poc espectacular l'era de la participació del sector privat en el proveïment urbà d'aigua a Moçambic quatre anys abans del final del contracte d'arrendament en 2014. Águas de Portugal va dir que havia patit pèrdues de 10 milions d'euros. El preu de venda fou determinat per Corporació Financera Internacional i va ser fixat en 2,6 milions d'euros. L'agost de 2011 AdeM canvià el seu nom a Águas da Região de Maputo, reflectint en el seu nom la reducció de la seva àrea de servei que s'havia produït en 2008.
En 2004 FIPAG va entrar en un contracte de tres anys amb la companyia holandesa Vitens en virtut del qual aquesta última proporcionava serveis de suport de gestió i capacitació a quatre petites ciutats del sud, Xai-Xai, Chókwè, Inhambane i Maxixe. Un altre contracte entre FIPAG i Vitens va ser signat en 2006 pels serveis en cinc ciutats petites addicionals en el centre de Moçambic, Tete, Moatize, Chimoio, Manica i Gondola. En aquest moment aquests contractes es van considerar règim transitori per preparar els serveis per a una gestió delegada més convencional.
Si bé les obligacions Vitens en el marc del primer contracte rtrn similars als de contracte de gestió d'AdeM, van proporcionar els seus serveis de franc i les seves disposicions relatives al personal eren molt diferents. Si bé la gestió d'AdeM canviava constantment i el seu equip només d'expatriats es va basar només en Maputo, d'acord amb un estudi del Banc Mundial, Vitens va utilitzar un model de personal amb només el líder del grup resident a Moçambic, amb l'assistència d'experts a curt termini dels Països Baixos. L'equip holandès ha desenvolupat una estreta relació de treball amb els membres de l'equip de Moçambic, enfortint així la capacitat local.
Programa Nacional de Proveïment i Sanejament Rural d'Aigua (2007 endavant) miniatura|Dones i nens amb una bomba de mà en un pou tubular a Nivali, província de Nampula. A través de la Llei de Descentralització de 1997, que va crear els governs municipals amb líders elegits, i la Llei d'Òrgans Locals de l'Estat de 2003, els 129 districtes i els 11 governs provincials de Moçambic se suposa que han d'assumir gradualment més responsabilitats en diversos camps, incloent el subministrament d'aigua. S'espera que les decisions sobre les inversions s'adoptin a nivell local. No obstant això, els governs de districte i provincials encara no disposen dels recursos financers i humans per dur a terme les seves responsabilitats. El 2007 ha estat adoptat el Pla Estratègic Nacional de Sanejament d'Aigua Rural, fet que va conduir a la decisió de crear els Serveis Provincials d'Aigua i Sanejament (SPAS) el 2009 i l'establiment d'un fons comú per al subministrament rural d'aigua i sanejament (PROSANAR) el 2010.
Canadà, els Països Baixos, UNICEF, Suïssa, el Regne Unit i el Banc Africà del Desenvolupament han contribuït al Fons Comú. Els 129 districtes de Moçambic són el punt focal per a la planificació i execució del programa. En 2010/11 s'estava duent a terme una línia base de subministrament d'aigua i provisió de sanejament cobrint 2.500 llars en 75 districtes.